Semonkong, o lloc del fum, és un poble situat al sud-oest del país, a la regió de Maseru. El nom de “lloc del fum” ve degut a les Cascades Maletsunyane, que hi ha a prop seu i que són les cascades d’un sol salt més altes del sud d’Àfrica de 192 metres i que creen una boira plujosa al seu voltant que d’aquí ve el nom. Aquestes cascades cauen des d’una cornisa basàltica d’un congost estret que voreja el riu Maletsunyane.  Segons la llegenda, es diu que el soroll que produeix l’aigua de les cascades és el crit de lamentació de les ànimes dels qui s’hi han ofegat.

Aquest any de viatge per Àfrica, hem vist moltes cascades i aquestes són de les més boniques que hem vist juntament amb les cascades Calandula a Angola, les de Wli a Ghana i les Sipi Falls a Uganda. Si teniu l’oportunitat de veure’n alguna d’elles, no us les perdeu!

Anant en aquest petit poble remot entremig de muntanyes, entre elles el Thaba Putsoa de 3096 metres, t’adones que estàs en un lloc especial. El poble va ser creat al voltant del 1880 per refugiats sotho que havien estat desplaçats per l’exèrcit d’anglesos de Cape Colony durant la Guerra de l’Arma o també coneguda com la guerra Basuto durant els anys 1880-1881. Actualment però, és un lloc tranquil amb molta vida de poble rural on la gent basotho et somriu i et saluda només passar.

Com arribar-hi?

Venint de Maseru, caldrà que agafeu la carretera A2 una horeta i posteriorment trenqueu a l’esquerra, direcció a l’A5. Aquesta carretera l’haureu de seguir durant dues hores, passant per la població de Roma i Ramabanta. Un cop a Semonkong, haureu de creuar un pont que travessa un riu i trencar a la dreta al primer trencant. Allà ja veureu que esteu ben bé al mig del poble: la parada d’autobusos, taxis i furgonetes es troba aquí. Després, caldrà que aneu seguint les indicacions que posen Semonkong Lodge si voleu arribar a aquest allotjament (no us preocupeu, està molt ben indicat). A partir d’aquí, la carretera ja deixa de ser asfaltada, per convertir-se en una carretera de terra amb uns quants forats.

Des de Thaba Tseka, caldrà que seguiu la carretera A3 durant uns 150 km fins el trencant a l’esquerra amb la carretera A5. Allà, caldrà que seguir aquesta nova ruta uns 90 km fins arribar a destí. Les dues carreteres es troben en bones condicions i asfaltades.

Des de Malealea a la vall de Makhomalong, podeu arribar a Semonkong. Hi ha dues rutes alternatives des de Malealea que només són aptes amb vehicles tot terrenys, una passa per Roma i l’altra passa per Makhakhe.

Quan anar-hi?

La temporada càlida o estiu a Lesotho va d’octubre a març. El mes més calorós és el gener. Es poden arribar a tempeartures entre 10-18ºC. L’hivern o temporada freda de la zona va de març a octubre, sent el mes de juliol el més fred de l’any. Les temperatures normalment oscil·len entre -3ºC a 10ºC (penseu però que com més altura, més fred farà també).

El problema però, és que les èpoques de pluja coincideixen amb la temperatura càlida, així que trobarem més pluja quan fa més bona temperatura. El mes que plou més doncs, és també el gener i els mesos que plou menys és el juny-juliol.

Per nosaltres, els mesos més aconsellables serien l’abril i el maig ja que és relativament sec i no fa massa fred o bé, de setembre a octubre, ja que encara no hauran començat les pluges d’estiu.

Tot i això, ja sabeu que el temps és relatiu i canviant actualment. Nosaltres vam visitar Lesotho a l’abril, teòricament un dels millors mesos per a fer-lo i tot i això, la setmana anterior a pujar, havia estat tota la setmana plovent fort tot el dia.

Què fer a Semonkong?

– Quedar-se meravellat del salt d’aigua més alt del sud d’Àfrica, les Maletsunyane Waterfalls

Aquesta cascada de 192 metres de caiguda és brutal! Abans d’arribar-hi, ens preguntàvem si valia la pena arribar fins aquí, i realment quan hi érem davant ho vam entendre tot. Els dies abans i la nit abans havia plogut a la nit, i la cascada guanyava majestuositat amb la quantitat d’aigua que queia.

A les cascades s’hi pot arribar fent una bonica caminada de 5km o bé amb el teu propi vehicle. Si arribeu amb vehicle, trobareu una petita cabina amb una tanca que barra l’entrada al parc. Aquí caldrà que pagueu 100 malutis ( uns 6 euros) com entrada a les cascades. Posteriorment, haureu de seguir la carretera fins al centre de visitants que estan construint.

En funció de quin cotxe conduïu, us recomanem que deixeu el cotxe al mateix nivell del centre de visitants. Si aneu amb un tot terreny, podeu baixar el camí de terra que baixa fins a les terrasses de gespa de baix on es veu la cascada Maletsunyane al teu davant. Trobareu 3 terrasses a diferents nivells, a mesura que les aneu baixant, trobareu que el terreny està més enfangat degut a l’aigua de la cascada (i més si ha plogut recentment). Abans de posar-vos-hi, mireu com està, no sigui que us hi quedeu encallats com molta gent!

En època seca, podreu arribar fins al peu de la cascada a peu baixant per un camí amb forta pendent (i una mica perillós si és moll) fins a baix de tot del congost. Nosaltres al haver plogut vam decidir no baixar.

– Fer parada a la població de Roma

Tant si vens de Maseru com de Thaba Tseka, el més segur és que passis per Roma. Roma és una petita població tota curiosa: podríem dir que és la seu espiritual catòlica del país. Allà s’hi troba la universitat de Lesotho i també una missió catòlica amb la Verge Maria en una gruta blava. Veuràs però, que en aquesta població tot gira al voltant de la religió: fixa’t amb els cartells de totes les botigues i riuràs una estona! N’hi ha de ben originals!

– Gaudir d’un trekking amb ponis basothos

La zona de Semonkong, al ser una zona muntanyosa com la de Mokhotlong on nosaltres vam fer aquesta activitat (pots saber-ne més aquí), podràs fer un bonic trekking amb ponis basotho. Nosaltres com que ja l’havíem fet al nord-est del país, no la vam tornar a repetir, però pensem que és una bona opció si no pots travessar el país.

És típic aquí, que la gent local es desplaci amb aquest bonic animal adaptat a aquest medi amb forts pendents i fred. Un fotògraf britànic anomenat Thom Pierce, va captar molt bé la seva essència en un reportatge anomenat “ The horsemen of Semonkong”. Si voleu veure el seu treball podeu clicar aquí.

El lodge Semonkong té accés a 50 ponis basotho de la comunitat que et permet anar fins a les cascades Maletsunyane o fins la muntanya més alta de la zona: el Mont Qoang. Els preus de l’activitat van en funció de les persones que siguis i si vols fer una excursió d’un dia o vols pernoctar. Per exemple, l’excursió de dia amb poni si sou 2 persones, és de 420  malutis per persona i els poni trekkings pernoctant (2 persones)són 800 malutis per persona afegint-hi també 150 malutis per pagar l’allotjament a la població on pernoctareu. Podeu consultar els preus aquí.

– Pujar amb ruc al Donkey Pub Crawl

Aquesta activitat és una activitat ben curiosa organitzada pel Semonkong Lodge. Caldrà que pugis a un ruc i pugis fins a dalt del poble per a visitar una casa tradicional on fan la cervesa local i alguns dels bars del poble. Aquí podràs conèixer fàcilment la vida més “càlida” del poble intereccionant amb la seva gent i fins i tot si t’animes, podràs ballar i cantar. Aquesta activitat l’aconsellen si sou uns quants, i teniu ganes de festa. El preu de l’activitat són 250 malutis per persona, begudes a part.

-Fer el ràpel més llarg del món al costat de la cascada Maletsunyane

Aquesta activitat no és apta per a gent amb vertigen o per a gent que no els hi agrada les emocions fortes. Aquest ràpel considerat el més llarg del món, certificat per un rècord Guinness, és la millor de les activitats d’aventura possibles a fer a Semonkong. Baixareu penjats d’una corda de 204 metres al costat de les cascades Maletsunyane, tot veient seguríssim unes vistes fantàstiques del congost.

Nosaltres aquesta activitat no la vam fer per l’ajustat pressupost que teníem. El preu del ràpel és de 1500 malutis per persona que inclouen l’entrenament i el certificat conforme has baixat pel ràpel més llarg del món.

A on dormir a Semonkong?

– Semonkong Lodge: Situat al costat del riu Maletsunyane, aquest lodge ofereix habitacions i cabanyes enclavades a la vall fetes de pedra i palla tradicionals. Disposa d’un bon restaurant i bar (amb preus però, turístics) i de bon wifi. Es pot pagar amb targeta. L’allotjament en sí és la única opció per a visitar la zona, per a nosaltres el vam trobar bastant car en relació amb els altres preus a Lesotho que estàvem pagant. El preu del càmping és de 180 malutis per persona. Si voleu consultar tots els preus de l’allotjament podeu clicar aquí.

– Serumula Guest House: Aquesta és una bona opció per aquells que no vulguin acampar (a Lesotho fa fred), i trobar una opció més econòmica que les habitacions del Semonkong Lodge. Els preus oscil·len entre els 700 i 750 Rands amb esmorzar inclòs. Per a més informació, podeu contactar amb ells a la seva web que trobareu aquí.

La nostra ruta

Després de més d’una setmana pel país, on vam descobrir els Highlands; ens endinsàvem cada cop més a la part on viu la major part de la població de Lesotho: el Lowlands. Ja ho havíem vist a Leribe, on havíem fet nit després de visitar el Ts’helanyane NP (si vols veure la nostra experiència, clica aquí), i abans d’arribar a la zona de la capital (Maseru) tocava visitar un dels punts més emblemàtics del país: Semonkong i les cascades Maletsunyane.

El dia anterior havíem visitat la presa de Katse, i avui tocava fer un dia de ruta per anar de Thaba Tseka a Semonkong. Després d’acomiadar-nos de la gent que ens havia deixat dormir a l’aparcament del Sisters of Charity, vam començar a conduir per una primera part del trajecte molt bonica, travessant diferents colls de muntanya i creuant-nos amb pastors de ramats que galopaven amb els seus cavalls i famílies que anaven a treballar al camp. Lesotho era un país rural, i potser per això ens agradava tant…

Després de seguir per l’A3 durant més de 140 quilòmetres, vam arribar al trencant de l’A5 a on ens havíem de desviar direcció a Semonkong. Es notava que ens aproximàvem a la capital per la quantitat de gent que hi començàvem a trobar als vorals de la carretera i les poblacions cada cop més nombroses que anàvem travessant amb el cotxe. Després de deixar enrere l’A3, la primera població que vam trobar de l’A5 era Roma. Sí, per molt que sembli estrany, a Lesotho trobem una ciutat que es diu Roma i que és a on es troba la universitat més important del país. De fet, el nom prové dels missioners catòlics que van arribar per a evangelitzar els locals i van decidir nombrar-la com la mateixa ciutat italiana. Allà, vam passar pel costat de la universitat on hi confluïen molts estudiants que entraven per a començar les classes.

Després de Roma, la carretera es tornava cada cop més aïllada, amb poca gent i pocs cotxes. Faltaven uns 80 quilòmetres per arribar a Semonkong. A la carretera hi circulaven pocs vehicles ja que va cap al sud del país, a una de les zones més deshabitades del país. Vam passar també per diferents passos de muntanya (més petits dels que trobàvem al Highlands) en una carretera que estava en molt bon estat, fins que, pocs quilòmetres abans que arribéssim a Semonkong ja vèiem la població on hi faríem nit.

Abans d’arribar al poble i just abans de creuar un petit pont, vam veure un trencant que marcava les cascades Maletsunyane. Aquestes eren l’atracció turística més important i visitada de la població: unes cascades que etimològicament signifiquen “el lloc del fum” i que són les cascades d’un sol salt més altes del sud d’Àfrica, amb 192 metres d’altitud i que creen una boira plujosa al seu voltant que d’aquí ve el nom. Nosaltres vam decidir arribar primer al poble, i més endavant anar a visitar les cascades.

Avui es notava que era dia de mercat. L’allotjament, el Semonkong Lodge, es trobava a l’altra costat del poble, just al costat del riu, i per arribar-hi havíem de travessar tot el mercat per un camí que era totalment diferent a l’asfalt que havíem fet durant centenars de quilòmetres aquell dia: hi havia moltes pedres, el terreny era molt irregular i havies d’anar molt a poc a poc. Finalment, però, vam arribar a l’allotjament que es troba al costat del riu situat enmig d’un carrer a on circulen els locals per anar a un altre barri als afores del poble.

A l’allotjament no hi havia ningú. Era el mes de maig i les temperatures ja refrescaven. Nosaltres vam demanar una plaça de càmping i ens vam posar al costat del riu, on vam aprofitar per a descansar i conèixer aquesta zona abans d’anar a visitar les cascades Maletsunyane, el nostre següent destí.

Per arribar a les cascades Maletsunyane, passes per un camí de terra fins arribar a una guixeta a on has de fer el pagament. Després, has de conduir uns 5 minuts més fins arribar a una zona de visitants que estan acabant de construir. Molta gent deixa el cotxe allà, però els més aventurers baixen fins a baix per poder fotografiar les cascades en tota la seva esplendor. Nosaltres ja portàvem molts mesos al continent africà i, òbviament, vam baixar amb el nostre cotxe; i al final ens va costar uns quants ensurts tornar a pujar.

Les cascades Maletsunyane les veus a l’altre costat del cingle, i conformen un paisatge molt bonic amb les muntanyes i la plana d’on ve el riu que desemboca en aquesta cascada més alta del sud d’Àfrica. Havíem enganxat un dia fantàstic, i veure aquell fil d’aigua com queia bruscament cap a les roques des d’on seguia el riu (que era el mateix que teníem al costat de l’allotjament) des d’una visió panoràmica era espectacular.

Era moment de treure la càmera i immortalitzar aquella escena. Nosaltres, el cotxe, la Laia amb el barret que ens havia regalat la família Ntlhoki, fotos automàtiques, fotos amb alçada… De cop, de dalt van baixar quatre noies negres que eren de Lesotho i que baixaven amb les millors gales per fer-se fotografies de models. Segur que les fotos sortirien molt bé, no pels seus vestits, sinó pel paisatge de fons que tenien…

Després d’estar-nos una estona contemplant la bellesa d’aquest salt d’aigua (es pot arribar també als peus d’aquesta, però has de fer una excursió des del poble, a l’altre costat de l’escletxa de terra que teníem al davant), tocava tornar cap a Semonkong. La zona a on estàvem estava una mica enfangada, i ja de baixada, el cotxe havia quedat ben brut de fang. Però, a la pujada, aquest fang que hi havia al camí ens feia la guitza i, sumat amb el desnivell de l’ascensió que hi havia, va provocar que intentéssim pujar un parell de vegades sense tenir prou força ja que no podíem agafar molta velocitat. Finalment, a la tercera, i aixecant bastant de fang, vam poder arribar al futur centre de visitants i refer el camí de nou per arribar a Semonkong.

En aquest poble, s’hi respirava un ambient molt rural. Veies molts de cavalls, ponis i ramats; i és que aquesta zona també és molt popular per a fer recorreguts per zones més deshabitades amb aquests animals. Com que nosaltres havíem gaudit molt d’aquesta experiència a Mokhotlong, vam decidir que no la repetiríem.

Així, doncs, vam preparar la nostra casa, vam cuinar i vam anar a dormir d’hora després de gaudir d’un dia molt tranquil visitant un dels llocs icònics del país: les cascades Maletsunyane. Durant el mes de maig, quan se’n va el sol, a Semonkong ja fa molta fred i tocava refugiar-nos a la tenda (aquest cop sense les mantes de la Me Nkune). Aquella nit va ser realment molt freda. Vam dormir a sota zero, i l’endemà vam haver de treure el gel de la tenda i el cotxe marcava 1ºC. No ens podem imaginar com ha de ser dormir a Semonkong en ple hivern… Si Maletsunyane vol dir “lloc de fum”, a l’hivern Semonkong significa “lloc de fred”.