A l’oest del país, hi ha un petit paradís envoltat de muntanyes: la vall de Makhomalong. Aquesta vall verda envoltada de les muntanyes Maloti es troba ben resguardada de la veïna i agitada Maseru, a uns 80 km. Aquí el so dels clàxons, els carrers plens de motos i cotxes no hi és present. Torna la tranquil·litat absoluta típica del país: ocells que canten, grills que fan ric-rac, i la brisa del vent que passa entre la vegetació. A l’horitzó, es veuen petits poblats escampats per tota la vall amb com a molt 15 o 20 mokhoros o cases tradicionals basothos amb gent caminant pels camins de terra que els uneixen o bé anant amb el transport típic del país: el cavall (si voleu veure la nostra experiència amb cavall per Lesotho, cliqueu aquí). Tot i estar parlant de les terres baixes del país, les Lowlands (recordem que el punt més baix de Lesotho és als 1.000m), en aquesta vall ens trobem més o menys als 2.000m. Així que per aquest motiu anomenen al país, el regne del cel, bonic, oi?

Un d’aquests poblats de la vall s’anomena Malealea i des del 1905, hi ha constància de la seva existència ja que un anglès anomenat Mervyn Smith s’hi va establir construint un “Trading Center”, un punt comercial que va fer que el poble creixés al seu voltant. Aquest punt comercial el va comprar una parella de Lesotho que el va voler convertir en un alberg. Finalment, amb el pas dels anys, aquest recinte s’ha convertit en un punt de referència pel poc turisme que arriba al país, el Malealea Lodge. Més endavant, us explicarem més sobre aquest lodge que té un projecte comunitari molt interessant i beneficiós pel poble i la seva gent.

En aquesta zona a més a més, enclavades al congost de Pitseng, podràs veure i meravellar-te amb les pintures rupestres de Tohlong, un conjunt de pintures San situades a tres coves que daten de 1000 anys enrere (no es sap ben bé, alguns diuen que 500 anys); i també podràs caminar per la vall Makhomalong tot resseguint el riu Makhaleng fins arribar a la cascada de Botsoela amb unes grans vistes. Un paradís espectacular que no et decepcionarà!

Com arribar-hi?

Per arribar a la vall de Makhomalong i a Malealea, caldrà que des de Maseru, segueixis la carretera A2, que passa per Mantsebo i després girar a l’esquerra a la B40. Un cop estiguis en aquesta carretera, caldrà seguir-la fins arribar al pas de muntanya de les ”Gates of Paradise Pass”, on de cop entre muntanyes, la carretera arriba al seu punt més alt i es divisa als teus peus tota la vall de Makhomalong i les muntanyes Maloti de fons. És en aquest moment on veus que realment estàs entrant al paradís. Un cop passat aquest punt, només hauràs de seguir la carretera de terra (amb uns quants forats i en mal estat) que et portarà fins al poble de Malealea i fins al lodge.

En tot aquest recorregut, hi ha un pont que passa sobre el riu que en el moment que el vam passar nosaltres estava trencat i havien fet una ruta alternativa per baix. Vam poder passar-hi sense problemes. De vegades però, aquesta ruta alternativa, amb les pluges, s’inunda i no és possible passar. Et recomanem abans d’anar-hi escriure al Malealea lodge, i preguntar sobre l’estat de la carretera en aquest punt en qüestió. A la seva web, tenen ben explicada la ruta alternativa. Hi ha dues rutes alternatives des de Semonkong que només són aptes amb vehicles tot terrenys, una passa per Roma i l’altra passa per Makhakhe.

Quan anar-hi?

La temporada càlida o estiu a Lesotho va d’octubre a març. El mes més calorós és el gener. Es poden arribar a tempeartures entre 10-18ºC. L’hivern o temporada freda de la zona va de març a octubre, sent el mes de juliol el més fred de l’any. Les temperatures normalment oscil·len entre -3ºC a 10ºC (penseu però que com més altura, més fred farà també).

El problema però, és que les èpoques de pluja coincideixen amb la temperatura càlida, així que trobarem més pluja quan fa més bona temperatura. El mes que plou més doncs, és també el gener i els mesos que plou menys és el juny-juliol.

Per nosaltres, els mesos més aconsellables serien l’abril i el maig ja que és relativament sec i no fa massa fred o bé, de setembre a octubre, ja que encara no hauran començat les pluges d’estiu.

Tot i això, ja sabeu que el temps és relatiu i canviant actualment. Nosaltres vam visitar Lesotho a l’abril, teòricament un dels millors mesos per a fer-lo i tot i això, la setmana anterior a pujar, havia estat tota la setmana plovent fort tot el dia.

Què fer a Malealea i a la vall de Makhomalong?

– Fer una excursió a la cascada de Botsoela

És l’excursió més famosa que es pot fer en aquesta zona. La caminada dura unes 4 hores anar i tornar des del Malealea Lodge fins arribar a la meravellosa cascada de Botsoela. La ruta en sí, no és difícil, passa per camins de terra entremig de poblets basotho i un paisatge impressionant.

La primera part, d’anada, és de baixada, ja que cal endinsar-se al congost de Pitseng, fins arribar al riu Makhaleng. Des d’aquest punt, caldrà anar resseguint el riu i creuant-lo en certs punts, fins arribar al destí final: la cascada Botsoela que fa uns 40 metres d’alçada. Allà podràs relaxar-te una bona estona gaudint de l’aigua i de les vistes, i agafar forces, pel que serà la tornada, una continua pujada fins altre cop el poble de Malealea. Pots fer aquesta ruta amb un guia local (d’aquesta manera, estaràs promocionant també l’economia local) que trobaràs al Malealea Lodge. El preu d’aquesta excursió és de 100 malutis per persona.

– Meravellar-se de les pintures rupestres de Tohlong

Una altra excursió bonica a fer en aquesta zona és anar a veure les pintures rupestres Tohlong que es troben situades en tres coves penjades al mig del congost de Pitseng. Les pintures rupestres daten de fa uns 1000 anys enrere, tot i que no es sap ben bé el període, i estan fetes pel poble San. Les pintures rupestres representen la caça, la vida quotidiana i els animals que s’hi podien veure a la zona durant l’època d’aquesta primera civilització que va habitar-hi. Intenteu anar-hi quan el sol no hi vagi directe a les pintures, així podreu veure-les millor. Pots fer aquesta ruta amb un guia local (d’aquesta manera, estaràs promocionant també l’economia local) que trobaràs al Malealea Lodge. L’excursió té una durada d’unes 3 hores i un preu de 75 malutis per persona.

– Fer la ruta circular de tot un dia que uneix les pintures rupestres Tohlong i la cascada de Botsoela

Nosaltres ens vam decidir a fer aquests dos punts, els més famosos de la zona, en una excursió d’un dia. És una excursió molt bonica que recorre el congost de Pitseng i que ressegueix el riu. Dura aproximadament entre unes 5 a 7 hores, tot depenent de quantes vegades us pareu o si us entreteniu molt a la cascada per a banyar-vos. Així, que compteu un dia sencer emportant-vos el dinar, si voleu fer com nosaltres.

Nosaltres la vam fer amb un guia local, en Rakitsa , que ens va portar a recórrer els bells paisatges de casa seva. Aquest guia local forma part del projecte comunitari que té el lodge de Malealea, que forma persones del poble per tal d’apoderar-les i que siguin elles les que es beneficiïn del turisme que rep la zona. El guia rep una part dels diners que dones i l’altra part va destinada al lodge, per tal que pugui seguir realitzant els projectes comunitaris que té.  Pots fer aquesta ruta amb un guia local (d’aquesta manera, estaràs promocionant també l’economia local) que trobaràs al Malealea Lodge. El preu de l’excursió és de 125 malutis per persona.

– Escoltar música tradicional basotho

Cada vespre, després de la meravellosa posta de sol que es pot veure des del pati del lodge Malealea, hi ha la possibilitat d’escoltar un cor de música basotho de gent del poble i també una banda de música local: The Malealea Band o els Sotho Sound. Aquestes dues actuacions es fan a l’esplanada més gran que té el lodge on de fons es veuen les muntanyes Maloti. Toquen música tradicional del país, amb instruments amb materials reciclats. Els músics, són pastors durant el dia que cuiden el seu ramat de vaques o ovelles, i que al vespre, per treure un sobresou, actuen per la gent interessada en sentir cançons del país. Aquesta activitat, forma part també, dels projectes que realitza el lodge per apoderar la gent local i fer que participi de la vida de l’allotjament, fent-los sentir partícips del projecte. Al finalitzar l’actuació, si es vol, es realitza una petita donació voluntària als grups musicals.

– Fer un pony trekking per la zona

Una altra de les activitats estrella a fer és l’excursió amb poni per la zona. Nosaltres aquesta activitat no la vam fer ja que feia uns dies acabàvem de viure una de les experiències més espectaculars del viatge a la zona de Mokhotlong: atravessar les muntanyes Maloti amb cavall amb la família Ntlhoki (si vols conèixer la nostra experiència, clica aquí). Per a nosaltres una decisió molt encertada i més, fent una excursió a una de les zones més altes del país. Tot i això, si vosaltres no podeu anar a l’est del país per alguna raó, pensem que aquí pot ser una bona alternativa per fer-ho i a més, també, beneficiaries a la població local de la zona. El preu que pagues al lodge, reverteix a la població local, ja que aquests lloguen els cavalls i els materials a diferents persones del poble i els guies són gent d’allà. Es poden fer excursions de mig dia, d’un dia sencer o fins i tot, pernoctar algunes nits. Podeu trobar els preus dels trekkings amb poni aquí.

A on dormir a Malealea i a la vall de Makhomalong?

El principal allotjament que destaquem en aquesta zona és, sense cap mena de dubte, el Malealea Lodge. De totes maneres, si voleu acampar per lliure, també trobareu diferents zones ja que es tracta d’una part molt rural del país:

– Malealea Lodge: Aquest lodge enmig d’aquesta bonica vall de Makhomalong, és per a nosaltres, la millor opció per a descobrir la zona. Situat a la població de Malealea on d’allà ve el nom, el seu origen com hem dit el principi va ser un punt comercial de la zona, entre Sudàfrica i Lesotho. Envoltat de muntanyes, aquesta allotjament disposa d’un bonic paisatge i ofereix boniques excursions per a fer durant el dia. A més a més, els diners gastats en allotjament i activitats, reverteixen directament a la població local a través del Malealea Development Trust, una organització local que treballa amb diferents projectes socials per a millorar la comunitat, la salut i el benestar, l’educació i la cura de nens vulnerables de la zona.  Hi ha diferents tipus d’habitacions, cabanyes o càmping, segons les preferències i pressupostos. Podeu trobar els preus aquí.

La nostra ruta

Malealea era el nostre últim destí després de dues setmanes per aquest petit país de muntanyes i que tant ens havia enamorat. Ens trobàvem a inicis de maig del 2022, i tocava seguir avançant cap a Ciutat del Cap (amb una visita prèvia al Kalahari) per tal de deixar el cotxe i seguir el nostre any sabàtic per Àfrica en transport públic i per la costa oest. Després d’un dia llarg visitant les coves Ha Kome i Thaba Bosiu, vam conduir a la tarda un parell d’hores fins arribar a Malealea Lodge, on hi passaríem les últimes 3 nits al país.

Malealea és un petit poble situat enmig de la vall de Makhomalong. És un petit paradís des d’on pots desconnectar uns dies i gaudir de diferents excursions, relaxar-te i contribuir a l’economia local, ja que els diners gastats en dormir, àpats i activitats del seu principal allotjament (Malealea Lodge) reverteixen directament a la població local a través del Malealea Development Trust, una organització local que treballa amb diferents projectes socials per a millorar la comunitat, la salut i el benestar, l’educació i la cura de nens vulnerables de la zona. 

Nosaltres vam arribar-hi cap al capvespre, a on vam estar parlant amb en Bob, un dels seus encarregats, sobre el turisme i la Covid; sobre la necessitat que tenen ells que vinguin turistes; i sobre les diferents activitats a fer. Estaríem sols en un oasis enmig de la vall i, per això, en Bob ens va oferir dormir a una habitació i no a la nostra tenda com portàvem fent durant el nostre viatge a Lesotho. I, nosaltres, ho vam agrair perquè quan se’n va el sol, a Lesotho hi fa fred…

El dia següent vam decidir agafar-nos-el amb molta calma. Vam aprofitar per rentar roba, escriure pel blog, llegir i descansar caminant pels seus voltants. De tant en tant, passava algun burro (animal) per davant nostre mentre diferents treballadors posaven a punt alguns cavalls. I és que aquesta zona també és molt popular per a fer excursions amb aquests animals recorrent diferents punts de la vall. De fet, van arribar una família de francesos i un matrimoni de Sud-Àfrica. L’entorn era molt bonic i l’allotjament estava molt i molt bé. A la tarda, inclús, ens van oferir un concert de cançons fet per la coral i, després, per un grup de música que tocava amb instruments reciclats. Una molt bona vetllada!

Després d’aquest dia de relax (que, de tant en tant, és necessari quan fas un viatge tan llarg), l’endemà sí que aniríem a descobrir l’entorn d’aquesta vall amb una excursió d’uns 16 quilòmetres amb en Rakitsa, un noi rasta de la zona. Vam quedar amb ell a les 9h del dematí, així que vam anar a dormir amb moltes ganes de descobrir l’entorn d’aquest petit paradís.

L’endemà a les 9h en Rakitsa ja estava allà a l’entrada. Amb ell, aniríem caminant, primer, fins a unes pintures rupestres san que estaven en unes coves, i després faríem una excursió cap a les cascades Botsoe, les més conegudes de la vall. L’excursió va ser molt agradable, i vam poder conversar molt tranquil·lament de molts temes amb en Rakitsa. Quan ens creuàvem amb algú, el saludàvem en sesotho i la gent reia de veure dos muzungus intentant parlar el seu idioma local… Però a nosaltres ens agradava fer-ho. De fet, un dels secrets de poder interactuar amb la gent local és dirigir-te amb el seu idioma, i això ho posàvem en pràctica a cada país.

Vam arribar per un terreny amb pendent fins a baix una cinglera, des d’on en una de les seves roques podríem veure algunes de les pintures rupestres. Segons ens va explicar en Rakitsa, fa uns anys alguna gent les havia deteriorat i realment era una pena perquè tenien un valor històric i simbòlic molt important per aquesta regió. Després de fer algunes fotos i identificar què representava cada pintura, vam tornar a pujar pel cingle i ens vam dirigir cap a l’altra punta de la vall.

Allà, vam arribar a un riu i vam coincidir amb la família de francesos que anaven amb un altre guia. Vam haver de creuar el riu varis cops tot descalçant-nos ja que a vegades no hi havia pedres a on posar el peu; i després de seguir el seu curs durant una bona estona, vam arribar fins a baix la cascada. No era de la mateixa bellesa que la cascada Maletsunyane de Semonkong (si voleu llegir la nostra experiència, podeu clicar aquí), però tot el camí per arribar-hi era molt bonic. La cascada Botsoe la teníem just a sobre nostre, i quan van arribar els francesos van intentar treure un dron però no es van atrevir a fer-lo volar perquè no agafava senyal i tenien por que es perdés…

Després d’una estona gaudint de la cascada Botsoe, vam tornar enrere pel mateix camí i ara tocava fer pujada fins arribar a Malealea. Vam passar pel costat de la casa d’en Rakitsa, i pel camí ens vam creuar amb els nens i nenes que tornaven de l’escola ben somrients. Des de la distància, es veia l’oasi de Malealea pels xiprers que hi havia plantat enmig de la vall, i cada cop hi estàvem més a prop. Havíem fet una ruta llarga d’unes 6 hores ben completa per a acomiadar-nos de les terres baixes de Lesotho, i havíem gaudit molt també del dia a Malealea.

Ara sí que tocava dir adeu a Lesotho. Després d’una bona dutxa i sopar a l’allotjament, l’endemà creuaríem de nou a Sud-Àfrica per conduir cap al nord, direcció al Kalahari. Abans, però, pararíem a Maseru un moment a la cerca d’una manta típica de Lesotho per emportar-nos com a record. Un país on la seva gent ens havia acollit fantàsticament, i on havíem gaudit d’uns paisatges de muntanya que no ens esperàvem gens. Lesotho, un petit paradís molt sorprenent!