Mokhotlong és ciutat i districte al mateix temps, de la part nord-est del país. És la primera ciutat important amb un aeroport que trobes si passes a través del Sani Pass, un pas de muntanya apte només per vehicles tot terreny que suposa un repte per a tot amant de la carretera i els cotxes 4×4  i que connecta Sudàfrica amb el Regne de Lesotho. Si voleu saber més sobre aquest pas de muntanya tan espectacular, cliqueu aquí.

Des de primer moment que arribes a Lesotho per aquest pas de muntanya, t’adones que estàs a una altitud bèstia, en què normalment no estem acostumats a viure: fa més fred que de costum i quan mires al teu voltant, veus muntanyes imponents que estan més baixes que tu. De fet, en aquesta zona trobem el Thabana Ntlenyana, el punt més alt de tot el sud d’Àfrica, i que justament es troba a Mokhotlong.

Mokhotlong , que en sesotho vol dir “lloc de l’ibis calb” és una ciutat tranquil·la, sense no molts habitants (uns 6.000) , que es va originar cap el 1905 quan s’hi va establir el primer lloc de policia de la regió que controlava el pas de mercaderies del Sani Pass. La ciutat doncs, es va convertir en un bon punt de parada i de comerç, separat de llargues distàncies d’altres ciutats importants del país que trobava provisions i subministraments mitjançant una caminada amb poni a Natal, Sud-àfrica a través del pas de muntanya. Fins el 1947, no es va establir contacte radiofònic amb Maseru, la capital.

Actualment, Mokhotlong subsisteix gràcies a l’agricultura i a la ramaderia que són el principal motor econòmic de la zona de la majoria de població. És una zona bastant pobra on la gent té pocs ingressos i la taxa d’atur és la més alta del país juntament amb un alt índex de HIV. A la vegada, hi ha una taxa d’escolarització molt baixa degut a que molts infants ajuden a les seves famílies a pasturar ramats, esquilar i vendre la llana o fer feines per a la subsistència de totes elles. Si voleu saber més sobre els pastors i els ramats de Lesotho, podeu clicar aquí.

Aquests fets contraresten amb dos grans esdeveniments turístics que actualment s’hi donen lloc: la Marató d’estiu d’alta altitud i el Roof of Africa Rally. Aquests dos esdeveniments que transcorren entre les muntanyes Maloti, comencen a fer que aquesta zona sigui una mica més visitada pels seus veïns sud-africans i turistes d’arreu del món que troben a la zona, una regió tranquil·la on relaxar-se, anar a fer senderisme, rutes a cavall, ràfting, pesca amb mosca, observació d’aus…

Si voleu descobrir aquesta zona, regada pel riu Sengu, també anomenat riu Orange i que dona aigua a moltes parts d’aquest, us animem a seguir llegint, ja que per nosaltres va ser un gran descobriment a nivell de persones, paisatge i experiència de vida.

Com arribar-hi?

Per arribar a Mokhotlong des del Sani Pass, caldrà que facis els procediments al lloc fronterer que es troba situat ben bé a dalt d’aquest i després anar seguint la carretera A1 que va directe a la ciutat. Són uns 53km per carretera bona asfaltada, però amb grans pendents i desnivells. Vigila si condueixes ben d’hora al dematí o quan ja no hi ha sol, perquè és una zona a molta altitud que tendeix a glaçar o a nevar quan és l’època.

Si vens de l’oest del país, la millor carretera per arribar a Mokhotlong és l’A1 que ressegueix el  nord del país, que va des de Maseru a Butha-buthe, passa per Letseng-la-Terae i arriba finalment a la ciutat de Mokhotlong. És una carretera ample i ben asfaltada. Es passen també per punts alts d’altitud, caldrà també vigilar en època d’hivern, l’estat de les carreteres per glaçades o nevades.

Per altra banda, la carretera que connecta Thaba- Tseka amb Mokhotlong, passant per Menoaneng Pass, nosaltres no us la aconsellem si no és que sou experimentats amb 4×4 i us agraden els reptes. Aquesta carretera (millor en sentit de baixada,de Mokhotlong a Thaba-Tseka) és una carretera no asfaltada, rocosa i amb forts pendents. Cal vigilar i preguntar abans com està i si ha plogut molt els dies abans, per veure l’estat de la carretera. Us deixem l’enllaç de diferents comentaris sobre la zona de l’app Ioverlander.

Quan anar-hi?

La temporada càlida o estiu de Mokhotlong va d’octubre a març. El mes més calorós és el gener. Es poden arribar a temperatures entre 10-18ºC. L’hivern o temporada freda de la zona va de març a octubre, sent el mes de juliol el més fred de l’any. Les temperatures normalment oscil·len entre -3 a 10ºC (penseu però que com més altura, més fred farà també).

EL problema però, és que les èpoques de pluja coincideixen amb la temporada càlida, així que trobarem més pluja quan fa més bona temperatura. El mes que plou més doncs, és també el gener i els mesos que plou menys és el juny-juliol.

Per nosaltres, els mesos més aconsellables serien l’abril i el maig ja que és relativament sec i no fa massa fred o bé, de setembre a octubre, ja que encara no hauran començat les pluges d’estiu.

Tot i això, ja sabeu que el temps és relatiu i canviant actualment. Nosaltres vam fer el Sani Pass a l’abril, teòricament un dels millors mesos per a fer-lo i tot i això, la setmana anterior a pujar, havia estat tota la setmana plovent fort tot el dia.

Què fer a la regió de Mokhotlong?

L’activitat estrella que nosaltres no ens perdríem en aquesta regió seria un Pony Trekking. I si a més ens pregunteu amb qui, nosaltres ho tenim clar: amb la família Ntlhoki. Aquesta família basotho que viu a la zona de Malumong, es dedica des de fa molt de temps a fer trekkings per la zona a peu o bé, amb cavall, intentant que els diners recaptats vagin sempre directament a la població local i afavorint a zones remotes de Mokhotlong.  Aquests trekkings amb poni basotho es realitzen per passar per zones on els cotxes no hi arriben i on no hi ha quasi ni els camins marcats, entremig d’un paisatge espectacular, les muntanyes Maloti. Els trekkings poden ser de 2/3 dies fins arribar a una setmana. Nosaltres vam estar amb ells dos dies, dormint a cases locals de famílies d’allà, cavalcant amb cavalls basotho, travessant rius i valls i quedant-nos meravellats d’aquesta zona del país.  Els seus tres germans: en Joseph, en Peter i l’Alexander us poden fer viure una de les millors experiències del país.  Esteu preparats per a llegir la nostra experiència amb ells? 

Dos dies amb cavall recorrent els Highlands i la regió de Mokhotlong

Nosaltres no estàvem gens acostumats a anar amb cavall, però quan vam buscar informació sobre Lesotho, vam veure que aquesta era una de les activitats obligatòries si volies descobrir el mitjà de transport que fan servir molts de pastors i la gent local.

Quan estàvem esperant dies amb cels més assolellats al Sani Lodge Backpackers, a Sud-Àfrica i just abans de creuar al Sani Pass, vam trobar diferents cartells que explicaven rutes de senderisme i a cavall per Lesotho. Allà, vam trobar el nom d’una família local, i per Internet, buscant aquesta família vam veure que alguns viatgers de Tripadvisor recomanaven fer una excursió a cavall amb en Jacob. El problema era que les ressenyes eren del 2005, i ja havien passat més de 15 anys… Mentre seguíem buscant, vam veure que molts sortien d’un petit hotel de Malumong, així que li vam comentar a una de les noies que treballava a la recepció i ella ens va facilitar el telèfon d’una de les germanes…

Nosaltres vam contactar amb ella, que ens va passar el telèfon d’un dels germans i finalment, vam parlar amb en Joseph i en Peter que ens esperaven a casa seva per tal de fer una excursió amb cavalls. Feia temps que no rebien turistes, però no sabem si perquè els hi vam caure bé o perquè tenien ganes de fer aquesta sortida, vam quedar que ens trobaríem davant d’una escola al cap de dos dies per tal d’anar fins a casa seva, deixar el cotxe allà, i fer una ruta de dos dies amb cavall pels Highlands d’aquella zona dormint en un petit poblat rural.

Nosaltres estàvem ben emocionats! Era la primera vegada que faríem una ruta tan llarga amb cavall, i això d’haver de preparar un equipatge per portar a la teva esquena durant dos dies en cavall ens feia brillar els ulls, com aquells nens que marxen amb els seus amics a les seves primeres colònies.

Després de fer el Sani Pass i dormir a casa la Me Nkume amb molta fred, vam agafar el cotxe fins arribar al punt de trobada. Allà, hi havia en Peter que ens estava esperant i amb qui vam anar fins a casa seva, que estava situada en una pendent pronunciada. Vam deixar el cotxe allà i ens va presentar la seva família: la seva mare, la seva dona, la seva germana, en Joseph el seu germà que també vindria amb nosaltres, el seu pare… També ens va ensenyar casa seva: una cabanya circular tradicional basotho a on fan totes les accions del dia: cuinen, mengen i dormen. És molt habitual en molts llocs rurals d’Àfrica trobar-te una casa d’una sola habitació que fa la funció de menjador, cuina, armari i habitació… Aquí aprofiten tots els espais!

Un cop a fora, van arribar els qui serien els nostres companys de viatge: la Laia viatjaria amb un mascle que es deia Rasta, i l’Esteve amb una femella que es deia Maluti. En Peter i en Joseph ens van ensenyar les primeres lliçons per a muntar cavall: com pujar, com dirigir-lo, el crit que havíem de fer perquè corregués més… Una sessió teòrica molt ràpida de menys de 5 minuts a on ens va costar aprendre tots els conceptes. El millor aprenentatge, però, era la pràctica; així que ens van fer pujar a dalt dels cavalls i amb les motxilles a l’esquena vam començar a viatjar amb cavall pel poble de Malumong.

Durant la primera part del trajecte, també ens va acompanyar en Joseph, que no parava de tirar-nos fotos i de riure de com portàvem els cavalls. En Peter es posava al nostre costat i ens ensenyava com fer-ho per anar més ràpid, però la Maluti de l’Esteve no en tenia ganes. Potser era mandrosa, o potser el seu cavaller no ho feia prou bé o pesava massa… En canvi, el Rasta de la Laia era un cavall competitiu. Sempre volia ser el primer, i si en Peter avançava, ell anava al seu darrere.

Quan vam sortir del poble de Malumong, vam començar a pujar per algunes muntanyes i per camins ben estrets. De tant en tant, l’Esteve anava cridant “Aiii” que era el crit que ens havien ensenyat per animar a l’animal a anar més ràpid, però la Maluti li feia poc cas. El paisatge cada cop era més deshabitat, entremig de muntanyes i valls i d’una preciositat increïble.

Vam arribar a dalt d’un turó des d’on en Joseph i en Peter ens van ensenyar el riu Orange. Aquest riu que neix a la zona de Drakensberg, entre Lesotho i Sud-Àfrica, és un dels més importants del sud d’Àfrica. Des de dalt de les muntanyes podíem observar els seus meandres. Allà, en Joseph es va acomiadar de nosaltres i va tornar enrere galopant amb el seu cavall com si estiguéssim dins una pel·lícula de Western. A Lesotho, pels locals anar amb cavall és com anar amb bicicleta per molts europeus. Des de ben petits n’aprenen i estan acostumats a anar-hi sense la muntura ni la sella per seure, i a una velocitat vertiginosa.

En Peter ens va dir que tocava baixar cap al riu, i allà dinaríem abans de seguir ruta cap a Malubalube, un petit poble situat enmig de les muntanyes i que seria on faríem nit. Quan vam baixar, en Peter ens va estar explicant que a tota aquella zona que estàvem creuant hi volien construir una presa. Lesotho és un dels principals proveïdors d’aigua de Sud-Àfrica que té un projecte de preses amb el seu país veí per assegurar-se el subministrament d’aigua. Per això, una de les visites que s’han de fer si visiteu Lesotho és la presa de Katse (si en voleu saber més, cliqueu aquí).

En Peter no estava gens d’acord amb la construcció d’aquella presa. Molts d’aquells petits poblats haurien de marxar a buscar-se una millor vida, i arribarien molts pocs beneficis per la gent local. Realment, l’extensió a on volien construir la presa era immensa, i segurament, si d’aquí uns anys volem fer la mateixa ruta en cavall, no podríem tornar a passar per aquell camí.

Després d’arribar al riu Orange i descansar una mica del galop del cavall (i els cavalls descansant de nosaltres), vam estar xerrant amb en Peter sobre la seva família i sobre el turisme. Ells tenien una empresa de turisme que feien excursions de muntanya, rutes a cavall i moltes més activitats. L’empresa la portava el seu germà Jacob que va morir assassinat per una persona del poble que tenia enveja de l’èxit d’aquesta família. Això va ser un cop molt dur per aquella família, ja que en Jacob era el germà gran i a Àfrica el germà gran és molt més que un germà. Ara, en Joseph i en Peter intentaven continuar portant el negoci del turisme, però amb el tancament de l’hotel que tenien al seu poblat i l’arribada de la Covid, feia temps que no feien cap excursió. Es veia una persona molt humil i senzilla, com tots els basotho que portàvem coneixent en els pocs dies que portàvem al país.

Després del descans, tocava tornar a pujar als cavalls per pujar muntanya amunt cap al poble de Malubalube. Ara tot era pujada, i semblava mentida la força que tenia el cavall, que amb les quatre potes escalava els petits corriols per anar guanyant alçada. La Maluti era la més lenta, i malgrat els intents de l’Esteve d’encoratjar-la, s’agafava les coses amb més calma que en Rasta, que sempre volia ser el primer.

Després de pujar de nou a les muntanyes, en Peter ens va indicar a l’horitzó el poblat on dormiríem. Faltava poc, i vam començar a galopar aprofitant que el terreny era menys empinat. La sensació de volar amb el cavall, encara que fos per pocs segons per por de caure, era increïble. Pel camí, ens creuàvem amb pastors, gent que anava amb els seus cavalls, i altres que treballaven a l’agricultura. Estàvem en una zona totalment rural del país, que mai haguéssim imaginat que hi aniríem a parar…

Quan vam arribar a Malubalube, vam baixar del cavall i els vam acostar a l’abeurador perquè descansessin després d’aquesta llarga jornada. Allà, vam conèixer la Mapasang, una dona molt afable que ens va ensenyar la nostra cabana. Era un casa de fang circular, amb unes màrfegues al terra per a dormir, acompanyat d’unes mantes típiques de Lesotho que tant ens agradaven.

Quan vam arribar, allà també va venir a veure’ns altra gent del poblat. Van venir unes noies que anaven vestides de forma tradicional, i amb en Peter vam anar a fer un volt pel poble, visitar el bar a on vam trobar la gent que portava unes cerveses locals de més, fer algunes fotografies conjuntament amb el barret típic de Lesotho, el mokorotle, que diuen que té el seu origen en la silueta d’una muntanya que es troba a prop de Thaba Bosiu (si voleu llegir més sobre la nostra experiència en aquesta muntanya màgica, cliqueu aquí); i gaudir de com s’apagava el dia en aquell racó de les muntanyes del Highlands de Lesotho.

Vam sopar un plat que ens va cuinar la Mapasang, i vam anar a dormir d’hora observant abans un cel ben estrellat damunt dels nostres caps. Els cavalls descansaven en un petit tancat just davant de la casa, i nosaltres descansaríem en una casa tradicional i amb mantes típiques del país. Una experiència totalment basotho!

L’endemà, quan ens vam despertar, en Peter ja estava preparant les muntures de la Maluti i en Rasta. Tocava tornar cap a Malumong per una altra ruta, d’aquesta manera faríem una volta circular durant aquests dos dies en cavall per Lesotho. En la següent imatge podeu veure aproximadament el recorregut que vam fer:

Al dematí, hi havia més activitat al voltant del poble. Un pastor pasturava les seves ovelles des de sobre el seu cavall, altres amb eines agrícoles anaven a treballar al camp, i altres anaven galopant tranquil·lament amb els seus cavalls. Vam seguir un camí de carro més ample que el dia anterior, a on vam poder galopar de valent (sobretot en Rasta de la Laia, que només feia que seguir en Peter!). Quan semblava que no sortiríem d’aquell camí, en Peter ens va fer anar per un petit corriol muntanya amunt. Allà, és impossible anar amb un GPS. T’has de saber orientar per la localització de les muntanyes i pel sol perquè anàvem agafant petits corriols que ens feien guanyar un altre cop alçada als Highlands de Lesotho. De fet, en un tros vam baixar i vam fer-ho a peu perquè en Peter va considerar que era perillós anar amb els cavalls per aquell camí.

El paisatge d’avui era molt semblant el del dia anterior. Muntanyes i valls davant teu, en un dia ben assolellat, i totalment aïllat de qualsevol població i qualsevol persona. Estàvem en un lloc remot gaudint del moment, de la brisa, de la respiració del cavall i del que teníem davant nostre…una experiència que segur que recordarem molt de temps.

Vam parar a menjar a mig camí, i a la tarda ja vam enfilar de nou cap a Malumong; a on vam arribar a l’hora que els nens tornaven de l’escola. Vam baixar dels cavalls, i vam abraçar-nos a la Maluti i al Rasta per agrair-los que haguessin aguantat durant dos dies aquells dos guiris que mai havien anat amb cavall… I quan vam fer la primera passa a terra, vam veure que els següents dies patiríem. No de mal d’esquena, sinó de mal de cul després de les agulletes que ens havia deixat el galop d’aquells dos dies.

Ja es feia fosc i vam decidir quedar-nos a dormir a casa la família Ntlhoki. Ens van avisar que faria molta fred, i ens van donar una petita màrfega per dormir al menjador que tenien en una de les cases. Vam aprofitar per a dutxar-nos a l’africana, és a dir, amb una palangana plena d’aigua i un petit cubell que aprofitàvem per tirar-nos aigua per sobre, ensabonar-nos i després esbandir-nos.

Després d’estar ben nets, vam anar a veure el pare, un home gran, que tallava llenya amb una aixada, i vam conèixer un dels altres germans: l’Alexander, que feia fora un ramat que s’acostava a la casa. El dia s’apagava de nou al costat d’aquesta família que ens havia acollit tant bé.

Quan es va fer fosc, vam entrar a la casa on vam fer foc a dins i vam cuinar. Vam seure a terra, il·luminats per una petita llum, i amb diferents gats que rondaven per allà. Era una assegurança per a no tenir rates. Vam estar xerrant, tocant la guitarra i cantant cançons en una vetllada molt bonica amb família, a on nosaltres ens vam sentir una miqueta Ntlhoki. L’hospitalitat africana és una de les vivències més boniques que hem tingut durant el nostre viatge a Àfrica.

L’endemà, al dematí, després de descansar i amb unes agulletes al cul a l’hora de caminar, ens acomiadàvem de la família Ntlhoki fent una foto de grup familiar. Havien sigut dos dies molt intensos en una zona rural del Highlands, amb en Rasta, la Maluti, la família Ntlhoki, la Mapasang i un paisatge brutal que havíem descobert gràcies a aquesta família. És una experiència que recomanem que feu amb ells en aquesta zona, perquè és molt menys turística que Semonkong i Malealea, i a on podreu gaudir de la calidesa africana en primera persona. Si voleu contactar amb ells, podeu escriure’ls per WhatsApp a +26650417398 (Joseph) o +26664015510 (Peter) o bé contactar per Facebook a Ntlhoki Pony Trekking aquí. Per arribar a casa de la seva família a Malumong, podeu seguir la ubicació que vam marcar a l’iOverlander en aquest enllaç. Per nosaltres, aquesta ha estat una de les millors experiències del nostre any sabàtic a Àfrica.

A on dormir a la regió de Mokhotlong?

– Riverside nº 10: Si només entrar al país de Lesotho pel Sani Pass, voleu gaudir d’una experiència totalment local, us recomanem aquest lloc, situat abans d’arribar a Mokhotlong. La Me Nkune, la propietària de l’allotjament us donarà la benvinguda de casa seva on disposa d’unes petites cabanyes on s’hi pot dormir (135R pp/nit) i també un petit jardí on acampar. Nosaltres, anàvem amb el nostre cotxe amb tenda i vam acampar al jardí al costat del riu. Per acampar-hi, vam pagar 60R per persona (uns 7€ pels dos). Cal dir, que és un lloc totalment local, sense luxes i amb lavabo amb latrina. A nosaltres ens va encantar: vam poder caminar pel poblat, parlar amb la gent i aprendre les nostres primeres paraules amb sesotho i com no, conèixer per primer cop la famosa amabilitat basotho que ens deixaria impressionats al llarg del país. Podeu trobar la localització d’aquest allotjament aquí.

– ShoeShoe B&B: Aquest allotjament és dels que estan més bé de la zona. Si necessites fer un descans a la ciutat de Mokhotlong amb totes les facilitats possibles de l’àrea, aquest és el teu lloc. Disposa d’habitacions dobles a uns 550R amb bon internet.  Si voleu posar-vos en contacte o saber més sobre l’allotjament, cliqueu aquí.

– Ntlhoki family: Si el que busqueu, és una experiència diferent, més local, per tal de conèixer la zona, la seva gent i les seves costums, aquest és el vostre lloc. Nosaltres us aconsellem que visiteu aquesta família, per a nosaltres va ser una de les millors experiències al país! Ofereixen trekkings amb ponis per tota la zona i també allotjament a casa seva si voleu allargar-hi alguna nit. Allotjament simple, sense masses comoditats i amb lavabo de latrina. Aquí podreu viure totalment una experiència basotho amb aquesta bonica família. Per arribar a casa de la seva família a Malumong, podeu seguir la ubicació que vam marcar a l’ioverlander aquí, o contactar amb ells per Whatsapp al +26664015510 (Peter) o al +26650417398 (Joseph).