Una de les maneres més icòniques per a entrar o sortir de Lesotho és passar per Sani Pass. El Sani Pass és un pas de muntanya apte només per vehicles tot terreny que suposa un repte per tot amant de la carretera i els cotxes 4×4 que connecta Sudàfrica amb el Regne de Lesotho.
Aquest pas de muntanya és un reclam ja per si sol. Gent de tot tipus vol aconseguir la fita de creuar el pas de muntanya que arriba a un dels punts més alts del país a 2.873 metres d’altitud. La carretera puja 1.332 metres en només 9 quilòmetres amb desnivells d’1:3 i en bastant revolts molt ajustats de 180 graus.
És una de les rutes de 4×4 més espectaculars d’aquests dos països. I clar, si es pot acabar la jornada amb una bona cervesa al pub més alt d’Àfrica tot observant un paisatge i unes vistes meravelloses, qui es negaria a aquesta proposta?
Tot seguit us explicarem més sobre aquest lloc tan icònic del país, ens hi voleu acompanyar?
Com arribar-hi?
Per arribar-hi des de l’est (Himeville o Underberg), agafeu la carretera asfaltada P318 durant uns 20 km cap a l’hotel Sani Pass per arribar al peu del coll. Aquesta és la direcció si aneu de Sudàfrica al regne de Lesotho. Trobareu l’oficina fronterera de Sudàfrica, on haureu de segellar la vostra sortida al passaport (validesa de 6 mesos com a mínim). Després, circulareu uns quants quilòmetres en terra de ningú fins que arribeu a dalt del cim del Sani Pass on, si aneu amb el vostre vehicle, caldrà presentar també els papers del cotxe conforme el cotxe és vostre i pagar 75R (uns 4.50€), independentment de si viatges amb Carnet de Passage o no, com a taxa d’entrada pel cotxe.
Si aneu amb el Carnet de Passage (si no sabeu què és cliqueu aquí), no caldrà que segelleu el Carnet ja que els dos països formen part de la SACU (Southen African Customs Union). Es considera la mateixa zona de circulació, i per tant, amb el segell de Sudàfrica pots circular amb el Carnet de Passage a Lesotho.
Si heu llogat un cotxe, necessiteu una carta d’autorització de la vostra empresa de lloguer de cotxes que us permeti conduir el cotxe a Lesotho. Podeu obtenir-ne un quan recolliu el cotxe de lloguer. Costa uns 650 R.
Per a sortir de Lesotho direcció a Sud-Àfrica, dirigiu-vos cap al sud-est des de Mokhotlong per la ruta A14 a través del coll de la Muntanya Negra (Kotisephola Pass) durant aproximadament 60 km per arribar a l’extrem occidental i el cim del Sani Pass. Posteriorment, segelleu la sortida al vostre passaport a l’oficina fronterera i ja podeu baixar direcció Sudàfrica! Un cop arribis a baix, segella l’entrada al nou país, a l’oficina de Sudàfrica que es troba a l’entrada de la vall d’aquesta àrea coneguda també com a Drakensberg (si vols saber les diferents excursions que pots fer en aquesta zona, clica aquí).
Quan anar-hi?
Per a fer el Sani Pass, cal tenir en compte el temps que farà aquell dia. Nosaltres vam canviar uns dies la ruta, perquè portava diluviant tota una setmana. El dia que pronosticava un canvi de temps, amb un cel més serè i assolellat, vam decidir fer nit al Sani Lodge Backpackers pel dia següent, poder travessar el Sani Pass. Teníem ganes de fer-lo en un bon dia, per veure les fantàstiques vistes que ens havien dit que hi havia.
Durant els mesos d’estiu (de novembre a març), té tendència a ploure cada tarda i és més probable que les condicions per conduir siguin més difícils. Durant l’hivern (juny-agost) és generalment més sec, cosa que fa que la pista sigui molt menys relliscosa. Tanmateix, les nevades a les cotes més altes poden fer que el viatge sigui traïdor, ja que la neu es fon i cau en forma d’aigua pel penya-segat que formen les muntanyes de la vall.
Els mesos més aconsellables per a fer el Sani Pass serien l’abril i el maig ja que és relativament sec i no fa massa fred; o bé, de setembre a octubre, ja que encara no hauran començat les pluges d’estiu.
Tot i això, ja sabeu que el temps és relatiu i canviant constantment. Nosaltres vam fer el Sani Pass a l’abril, teòricament un dels millors mesos per a fer-lo i tot i això, la setmana anterior a pujar, havia estat tota la setmana plovent intensament durant tots els dies.
Què fer al Sani Pass?
Les principals activitats que recomanem fer durant el teu recorregut per aquesta mítica àrea de Lesotho són:
– Conduir amb un 4×4 la carretera del Sani Pass que va des de Underberg fins a Lesotho, tal com va fer el primer explorador Godfrey Edmonds
El Sani Pass antigament era un camí de pastors a on els habitants de les muntanyes de Lesoto portaven mules i rucs amb els que transportaven llana i fibra moher (pèl llarg de la cabra d’Angora) i l’intercanviaven per mantes, roba i farina de blat de moro a la part baixa de Sud-Àfrica.
L’any 1948, en Godfrey Edmonds, expilot de la RAF, va tardar unes cinc hores i mitja a fer el Sani Pass. Tot i que ara ens sembla una bestiesa de temps, en el seu moment va ser tota una proesa. Amb el seu Land Rover, va recórrer la pista quan encara no havia estat habilitada per passar-hi un vehicle tot terreny. Per a aconseguir-ho, va ser ajudat per treballadors armats amb cordes i diferents blocs i material.
Més endavant, el 1961, després de tot l’èxit d’aquesta aventura, Edmonds va fundar la companyia Mokhotlong Mountain Transport Sani, perquè aventurers que no tenien vehicle o ganes de conduir poguessin arribar a dalt. Encara avui, aquesta empresa lloga vehicles guiats per qui vulgui gaudir de l’aventura sense preocupar-se de quina marxa posar.
El 1955, David Alexander i els seus companys van començar a construir una carretera per als seus Land Rover, de manera que poguessin crear una ruta comercial entre Himeville a KwaZulu-Natal i Mokhotlong a Lesotho. Així doncs, es va crear la Mokhotlong Mountain Transport Company el 1961 i el pas va esdevenir famós. Cinc anys més tard, la companyia de transport de muntanya de Mokhotlong va començar a fer funcionar camions de càrrega 4×4 de vuit tones amunt i avall del coll, que no era tan fàcil d’utilitzar com ho és avui en dia.
Tot i això, nosaltres us animem a conduir per vosaltres mateixos aquest pas de muntanya de 9 quilòmetres tan emblemàtic del país que concorre entre els dos punts fronterers dels països de Sudàfrica i Lesotho.
Caldrà primer passar per l’oficina de frontera de Sudàfrica per segellar el passaport la sortida del país. Després, la carretera comença a pujar amb un lleu pendent que enganya una mica i et fa confiar que tampoc n’hi ha per tant. Finalment, però, a l’últim tram, el progressiu desnivell desemboca a un seguit de corbes de quasi 180 graus amb precipici al costat que és espectacular. Cal vigilar les pedres que no estan collades al terreny, que li donen un plus a l’aventura juntament amb el glaç a les zones ombrívoles. Les últimes 6 corbes amb un gran pendent, caldrà jugar amb la tracció 4 rodes amb primera i segona, o bé la reductora en el cas que el terreny sigui glaçat, enfangat o amb pluja.
Per tant, tingues en compte quan hi aniràs, ja que a l’hivern és freqüent que hi hagi neu i pluja, i el terreny de grava es torna enfangat i relliscós, afegint un plus de dificultat a la ruta. En general, les pitjors condicions per fer-lo és després d’una forta pluja ja que trobaràs rierols a la carretera.
El Sani Pass passa entre els llocs fronterers de Sud-àfrica i Lesotho. Tots dos estan oberts de 6 a 18 h. Es tarden unes dues hores per fer el trajecte, parant a diferents punts per gaudir de les vistes des de vàries perspectives, i prendre algunes fotografies.
– Beure una cervesa al pub més alt d’Àfrica situat dins del Sani Mountain Lodge i relaxar-se amb unes bones vistes després d’un dia ple d’adrenalina
Un cop superat el Sani Pass i després de la gestió a la frontera de Lesotho, una de les millors formes de relaxar-se després de tanta adrenalina, és anar al Sani Mountain Lodge i gaudir d’un bon dinar i/o una bona cervesa del país al pub més alt d’Àfrica, situat a 2.874m d’altitud. Si fa un bon dia, podeu seure a la terrassa exterior i admirar les fantàstiques vistes i la carretera que fa zig-zag direcció a Sudàfrica. Si fa una mica de fred, us podeu refugiar a dins al costat de la llar de foc.
– Estireu les cames pels voltants del Sani Mountain Lodge
El paisatge al costat del Sani Mountain Lodge és impressionant. Si teniu ganes d’estirar les cames després de tanta conducció, aneu caminant tot vorejant el penya-segat, vigilant no aproximar-se gaire a la punta per no caure. Gaudireu de diferents perspectives de la carretera del Sani Pass que prèviament heu fet i de les muntanyes de Drakensberg, que separen els dos països: Sudàfrica i Lesotho. Emporteu-vos uns prismàtics, perquè si teniu sort podeu veure algun animal que habita a la zona: voltors, trencalòs, elands, nyus…
– Explora les muntanyes Maluti-Drakensberg entre Sudàfrica i Lesotho
La serralada que forma la frontera natural entre els dos països és un entorn perfecte per a fer-hi caminades. Nosaltres veníem de fer-ne una setmana a una altra zona de Drakensberg (si vols veure les rutes a peu que vam fer clica aquí) i no en vam fer cap en aquesta àrea, però vam trobar viatgers que ens van recomanar el Sani Pass i els seus voltants si us agrada el trekking. L’excursió de quatre hores al Hodgson’s Peak South a través de l’altiplà de Lesotho pot ser una bona sortida si vols explorar la zona. Coneixeràs els pastors basotho amb els seus ramats i seràs recompensat amb unes vistes impressionants (si vols conèixer la història del poble basotho, pots clicar aquí). El camí no és tan fàcil de trobar, així que utilitzeu la guia Walking in the Drakensberg (juntament amb google o maps.me) o contracteu una guia d’algun Lodge proper.
A on dormir al Sani Pass?
A prop del pas de muntanya del Sani Pass, trobaràs diferents allotjaments que estan situats a la part de Sudàfrica, ja que des d’allà organitzen diferents excursions d’un dia per travessar aquest mític port. Nosaltres, a continuació, destacarem alguns allotjaments de Sud-Àfrica, però també un de Lesotho que està portat per una família local molt agradable:
– Sani Lodge Backpackers: El Sani Lodge Backpackers és una perfecte opció per fer nit abans de realitzar el Sani Pass. Es troba situat entre Underberg i el pas fronterer del Regne de Lesotho. Ofereix habitacions i càmping, àpats i zones comunes on s’hi congrega gran varietat de gent. També té piscina i organitza gran varietat d’activitats per la zona, entre elles poder fer una excursió al Sani Pass si no es disposa de vehicle o no et veus en cor de conduir per allà. Una de les millors opcions de la zona. Per a més informació, podeu clicar aquí.
– Sani Mountain Lodge: El Sani Mountain Lodge es troba just a dalt del Sani Pass, penjat entre muntanyes. És un bon lloc per fer-hi parada per a dinar, fer una cervesa o també dormir-hi. Disposa d’habitacions bàsiques (una mica pujades de preu) i un càmping. Ara bé, té unes bones vistes on poder relaxar-se i gaudir del paisatge des de dalt. A dins del lodge, podreu disfrutar de fer una cervesa al pub més alt d’Àfrica amb un bon foc de llenya. Nosaltres vam fer-hi parada per dinar: una hamburguesa i un pastís de verdures acompanyat de dues Malutis, una de les cerveses de Lesotho (uns 7/8 euros per persona). Per a més informació, podeu clicar aquí.
– Riverside nº 10: Si només entrar al país de Lesotho pel Sani Pass, voleu gaudir d’una experiència totalment local, us recomanem aquest lloc. La Me Nkune, la propietària de l’allotjament us donarà la benvinguda de casa seva on disposa d’unes petites cabanyes on s’hi pot dormir (135R pp/nit) i també un petit jardí on acampar. Nosaltres, anàvem amb el nostre cotxe amb tenda i vam acampar al jardí al costat del riu. Per acampar-hi, vam pagar 60R per persona (uns 7€ pels dos). Cal dir, que és un lloc totalment local, sense luxes i amb lavabo amb latrina. A nosaltres ens va encantar: vam poder caminar pel poblat, parlar amb la gent i aprendre les nostres primeres paraules amb sesotho i com no, conèixer per primer cop la famosa amabilitat basotho que ens deixaria impressionats al llarg del país. Podeu trobar la localització d’aquest allotjament aquí.
La nostra ruta
Després d’una setmana de senderisme per la part sud-africana de Drakensberg, teníem ganes ja de trepitjar un dels països més petits del continent africà: Lesotho. Aquella setmana semblava una muntanya russa. Els primers dies feia un temps espectacular, amb uns matins assolellats i unes vistes increïbles, però vam haver de canviar de plans vàries vegades. Per exemple, quan volíem anar a la part alta del Tugela Falls i de l’amfiteatre, ens van avisar d’unes manifestacions pels talls de llums i l’encariment de l’electricitat que provocaven talls de carretera i aldarulls per tots aquells que passaven per allà. I, després, quan ja havíem visitat aquesta zona va començar a ploure durant dos dies seguits i vam haver d’estar-nos a un càmping just sota el Sani Pass, tot mirant les previsions meteorològiques per veure quan podríem creuar cap a Lesotho. Teníem clar que no podíem fer el Sani Pass amb pluja, no perquè no ho poguéssim fer amb el nostre vehicle, sinó perquè ens haguéssim perdut una de les carreteres amb vistes panoràmiques més espectaculars del sud d’Àfrica.
Després de relaxar-nos al Sani Backpackers durant dos dies sota una pluja insistent, vam veure que l’endemà el temps marcava una treva. Així que esperaríem l’endemà per veure si la previsió es complia i poder decidir si ens aventuràvem a visitar Lesotho, que s’estava fent desitjar.
Aquell matí ens vam despertar amb la primera intenció d’obrir la cremallera de la tenda de sostre i mirar cap al cel. I, aquell dia, el temps ens acompanyava. Quedaven encara resta d’alguns rúfols blancs, però predominava el sol i el color blau del cel. Davant nostre, podíem veure per primer cop les muntanyes d’aquesta part de Drakensberg, una serralada que forma la frontera natural entre Sud-Àfrica i Lesotho.
Després d’haver fet tota la neteja de plats, eixugat la tenda per fora amb varis draps perquè al tancar-la no quedés humida i pagar l’allotjament, vam pujar al nostre Toyota i entre el fang de la zona on estàvem acampats vam sortir a fer una de les rutes que molts anomenen com la carretera més impressionant de l’Àfrica austral: el pas de muntanya conegut com el Sani Pass.
Avui teníem un dia espectacular, i durant els primers quilòmetres ja podíem veure les muntanyes davant nostre. La carretera era totalment asfaltada i no ens creuàvem amb cap vehicle. No seria perquè el port estava tancat per les pluges d’aquests dies, ens vam preguntar. Però al cap d’una estona vam arribar a la frontera de Sud-Àfrica, a on havíem de fer tots els temes burocràtics del passaport. Allà, a fora, hi havia un parell de policies assentats, esperant els primers viatgers. Aquella frontera era una de les més tranquil·les que havíem fet durant el nostre viatge a Àfrica. No hi havia gent que volia ajudar-te a canvi d’una petita comissió, altres vehicles, munió de persones amunt i avall…era una frontera situada just a la part baixa de la muntanya, amb un parell de casetes on suposadament deurien viure els agents d’Immigració, i un petit edifici per tal que et puguin segellar el passaport. Els policies van entrar a l’edifici, ens van fer registrar, ens van preguntar el cotxe que portàvem (es veu que moltes vegades, depèn del vehicle, no et deixen passar per aquest pas de muntanya), ens van segellar la sortida de Sud-Àfrica i ens van comentar que ara ja podíem avançar amb els següents 9 quilòmetres d’un desnivell aproximat de 1.300 metres fins arribar a Lesotho, el país situat just dalt de les muntanyes i a on trobaríem la frontera per fer tots els tràmits d’entrada a aquest nou país africà.
A partir d’aquest punt, la carretera ja deixava de ser asfaltada i era tota de terra i empedregada. Mentre pujàvem amb el vehicle les primeres pendents, anàvem mirant amb el retrovisor enrere perquè amb l’alçada tenies unes vistes cada cop més fascinants sobre Sud-Àfrica. Havíem fet molt bé d’esperar-nos uns dies a baix per fer el Sani Pass en un dia assolellat i amb el cel serè.
Els primers quilòmetres d’aquesta terra de ningú anàvem amb el 4×4 activat. Nosaltres no érem experts en conducció d’aquest tipus de vehicles i terrenys, però es notava que ja portàvem més de 8 mesos de viatge per Àfrica i que amb l’experiència havíem après a manejar aquest vehicle que ens havia acompanyat a tants llocs i tantes rutes del continent. Avui li tocava afrontar un nou repte, el Sani Pass, un camí de pastors que van ampliar en carretera feia menys de 70 anys.
La pluja dels dies anteriors es notava amb aigua que corria pels vorals del camí, i petites cascades que es formaven al voltant. Seguíem avançant en la solitud d’aquesta carretera, fent diferents revolts i resseguint la muntanya quan, de sobte, vam veure un metall que brillava i a sobre seu una carretera de zig-zags que era la part final del Sani Pass, la part més empinada de totes. Aquell metall era un vehicle que baixava. Un camió petit que deuria anar a treballar a Sud-Àfrica. Nosaltres vam parar per tal de realitzar unes fotografies de les vistes que teníem darrere nostre i just quan vam fer un tros d’un corriol vam veure un pastor que estava abrigat amb les seves mantes que s’acabava de despertar després de dormir al ras aquella nit.
Deixàvem enrere l’asfalt per la terra, la vall per les muntanyes, i ens endinsàvem en una terra de pastors, on descobriríem la cultura basotho i la importància de les mantes, no només per abrigar-se de les temperatures gèlides sinó també com a signe d’identitat. Aquell pastor havia passat la nit en terra de ningú, amb l’equipatge d’una bossa de plàstic, unes mantes que portava encercolades sobre el seu cos i un passa-muntanyes que li cobria tot el rostre.
Ara, sí, tocava encarar la part final del Sani Pass pels últims zig-zags. Amb 4×4, el cotxe ja li costava pujar. Així que vam parar el vehicle, i vam activar la reductora, i amb calma tensa vam començar a enfilar els últims revols del Sani Pass. A les zones més opaques, hi havia restes de gel ja que ens trobàvem a més de 2.000 metres d’altitud, així que era important passar per les zones on hi havia tocat més el sol per no tenir cap ensurt.
Aquests revolts de 180 graus eren impressionants. Era una ascensió increïble i el paisatge era espectacular. Estàvem quasi a dalt de la muntanya. El nostre Toyota va fer un últim esforç, com aquell excursionista que li falten pocs metres per a completar el cim i que esbufega mirant cap a la creu del pic. El nostre Toyota havia realitzat una de les carreteres més mítiques del sud d’Àfrica, i prova d’això va ser el cartell que vam trobar just després de fer l’últim revolt que deia: Sani Pass, 2.873 metres.
Allà, hi havia quatre casetes. Una era un petit quiosc on podries comprar algun aliment enllaunat i la targeta SIM, una altra era un bar que encara servia alcohol a diferents pastors que estaven refugiant-se del fred, una altra semblava la casa on dormien els agents d’immigració de la frontera i la última era l’oficina on havies de fer el tràmit. Més que oficina, era una taquilla a on ens esperaven 3 agents de la policia de Lesotho, algun d’ells bevent cervesa a les 10 del dematí i amb un somriure d’orella a orella per rebre els primers turistes. La frontera d’aquest nou país que ens esperava era molt calmada. Ens van donar un mapa del país, ens van segellar el passaport (un altre estampa pel record d’aquest any sabàtic a Àfrica), vam pagar la taxa d’accés pel vehicle i ens van ensenyar les primeres paraules sesotho que volíem aprendre per tal d’intentar parlar l’idioma local. Lesotho era un dels pocs països africans on només predominava un grup local (els basotho) i, per tant, tothom parlava el mateix idioma.
Un cop vam entrar a Lesotho, ens vam desviar per un camí a la dreta i vam deixar el cotxe en un prat per caminar per la part alta de la muntanya des d’on es podria observar la carretera que havíem recorregut des de les alçades i tota la part sud-africana als nostres peus. El paisatge era increïble, en un dia molt bonic però també en un dia de fred, i és que estàvem a més de 2.800 metres d’altitud i això es notava. Vam travessar diferents basses d’aigua, i vam resseguir la carena de les muntanyes prenent diferents fotografies d’aquest paisatge tan bonic.
Després, vam tornar al costat de la frontera on hi havia una casa que estava en molt més bon estat, construïda de pedra i que indicava: “The highest pub in Africa”. Aquí hi ha el bar amb més altitud d’Àfrica, a 2.874 metres d’altitud. De fet, molts turistes només van a Lesotho a passar el dia, per fer-se la foto en aquest lloc, dinar alguna cosa i tornar pel mateix lloc del Sani Pass. Nosaltres, però, pensàvem que això no era descobrir el país, ja que no pots dir que has estat en un país si només hi has entrat uns dies.
Vam entrar al bar, i realment estava molt ben preparat per a rebre tots els turistes. Tenia una llar de foc, un terra de fusta, tot de fotografies penjades a les parets i feia de restaurant. Vam anar a fora a gaudir de les vistes mentre fèiem una cervesa, i després vam anar al costat de la llar de foc a refugiar-nos del fred mentre vèiem com començava a arribar nous turistes. Alguns anaven amb un guia que havia conduit el vehicle pel Sani Pass, altres arribaven amb el seu vehicle però tornaven a baixar el mateix dia. De totes maneres, Lesotho era molt més que el Sani Pass i a nosaltres ens esperaven quasi dues setmanes recorrent un dels països més desconeguts d’Àfrica i dels que més ens va agradar.
Ara sí, després d’haver realitzat el Sani Pass, una de les carreteres emblemàtiques d’Àfrica (tot i que per a nosaltres n’hi ha moltes més de menys conegudes com la carretera que va al Llac Ellis al Mount Kenia -si en vols saber més, clica aquí-, o algunes carreteres a prop del llac Mutanda a Uganda), tocava endinsar-nos cap a un país desconegut d’on teníem molt poca informació.
Vam avançar per la carretera, ja asfaltada, travessant diferents ports de muntanya i creuant-nos amb pastors que tenien tota la cara coberta amb passa-muntanyes. No és que fossin delinqüents o atracadors de banc, sinó que era la forma de protegir-se del fred sec que bufava en aquelles terres. Aquests pastors anaven amb el seu ramat per la pròpia carretera, alguns avançant a peu i altres avançant sobre un cavall, un dels animals més importants a la cultura basotho, com descobriríem dies després amb l’experiència que vam tenir amb la família Ntlhoki (si en vols saber més, pots clicar aquí).
El dia ja s’apagava i era moment de trobar un lloc. Estàvem a la regió coneguda com el Highlands, i després de diferents passos de muntanyes per Lesotho que es trobaven a més altitud (però amb una ruta molt ben pavimentada), vam trobar un petit poblat assolellat a la nostra dreta, al costat d’un rierol. Just al costat de la carretera, hi havia un cartell que assenyalava que era un allotjament, però no es veia cap vehicle i només tres cases circulars fetes de pedra.
Vam baixar i va sortir una família a qui li vam preguntar si podíem acampar amb el nostre cotxe davant de les cases. Ells ens van dir que sí, que cap problema, però si volíem dormir a les casetes també ho podríem fer. Ens van ensenyar l’habitació, però a nosaltres, la majoria de vegades, ens agradava més dormir a la tenda del nostre cotxe que no en un altre matalàs.
Vam aprofitar per anar a fer una volta al poble de l’altra costat del riu, tot creuant un petit pont. Allà, vam poder parlar amb alguns nens i algunes famílies que tornaven de l’escola i de treballar a la terra. Molts anaven abrigats amb mantes, i alguns ens avançaven amb els seus cavalls. L’entorn era rural, i molt bonic, però cada cop feia més fred perquè els rajos de sol s’amagaven darrere les muntanyes.
Vam tornar a l’allotjament i allà, ens esperava la Me Nkune amb vàries mantes. Ens va avisar que a la nit en aquella zona feia fred, i que les mantes ens ferien falta. Nosaltres teníem un bon sac, però igualment, li vam fer cas i vam agafar-les. No fos cas que les haguéssim de fer servir…
Després de sopar, el fred cada vegada s’intensificava més. Vam pujar ràpidament a la tenda per posar-nos sota el sac i vam col·locar les mantes que ens havia donat la Me Nkune. Realment, feia molta fred i us podem assegurar que va ser una de les nits més gèlides que vam passar al continent africà. Per aquells que diuen que a Àfrica no fa fred, els aconsellem que vinguin a Lesotho.
Havíem passat un dia genial recorrent uns paisatges molt bonics i fent el Sani Pass. I, ara, ja estàvem al Highlands, a dalt de les muntanyes de Lesotho, al costat d’un petit poblat rural, amb pastors que caminaven amb mantes i passa-muntanyes, i passant molta fred. El dia següent ens vam trobar el cotxe gelat, amb estalactites a la tenda i contents de despertar-nos per anar de seguida a buscar el sol, que ens escalfés el cos. Alguns pastors que havien dormit al ras estaven a casa la Me Nkune refugiant-se al costat del petit foc que fumejava tota l’habitació. Començàvem a descobrir Lesotho…
0 Comments