La província de Malanje es troba situada al centre-nord d’Angola, i limita amb RDC Congo i Uige al nord; les províncies de Kwanza a l’oest; les províncies de Lunda a l’est i Bié al sud. La capital d’aquesta província és la ciutat de Malanje que es troba situada a uns 380 quilòmetres a l’est d’Angola. És la quarta província més gran del país amb una extensió de 97.602 quilòmetres quadrats.

Aquesta província destaca per tenir un paisatge totalment tropical i un clima humit. Situat a una altura entre els 500 i els 1500 metres per damunt del mar, la seva principal font d’ingressos és l’agricultura, així com també les mines de diamants que es troben a l’est de la província, i que són de difícil accés per qüestions de seguretat i d’infraestructura.

A Malanje, trobaràs les segones cascades més grans d’Àfrica: les Calandula Falls. Per nosaltres, aquestes són les millors cascades del continent, més que les Victoria Falls (pots llegir la nostra experiència aquí) perquè el seu entorn és totalment verd i salvatge, amb arbres tropicals i un gran salt d’aigua enmig de la naturalesa amb quasi nul·la infraestructura turística, cosa que fa que siguin unes cascades molt especials i molt verges. Tenen una alçada de 105 metres i una amplada de 400 metres, i és una de les activitats més importants a fer durant la teva visita a Angola. A part, també trobaràs unes altres cascades menys conegudes com les Musseleje Falls, que es troben a 21 quilòmetres (1 hora) de Calandula i que, malgrat ser molt més petites, són també fotogèniques i boniques de veure.

Aquesta província també destaca per tenir unes formacions rocoses misterioses molt interessants, conegudes com Pedras Negras o Pungo Andongo. Aquestes, que es troben situades al municipi de Cacuso, són unes roques que s’eleven per sobre de la plana de Malanje formant un paisatge impressionant. És un lloc amb molta mitologia i que va servir de refugi pels pobles del nord d’Angola, i avui en dia continua sent un tresor a descobrir durant el teu viatge a Angola.

A la província de Malanje, també trobem el riu més important del país, el riu Kwanza, que creix a l’altiplà de Bié i després flueix cap al nord i a l’oest fins arribar a l’Oceà Atlàntic a pocs quilòmetres al sud de Luanda. Si visites Malanje, podràs descobrir els ràpids del riu Kwanza que es formen a partir del gran cabal del riu i on trobaràs també molta vida local.

Malanje és una província molt diferent a les que estàvem acostumats a veure durant el nostre recorregut per la costa d’Angola (si en vols saber més sobre la nostra experiència pots clicar aquí). Aquí, el paisatge és totalment tropical amb carreteres molt boniques per a conduir, on els arbres es mengen literalment l’asfalt, i on sobresurten poblats i ciutats amb un teló de fons molt bonic. Malgrat que quedi lluny de tot el circuit de la costa i de Luanda, aquesta província es mereix totalment una visita, ja que la naturalesa, allà, és totalment salvatge; creant uns espectacles naturals que segur que recordaràs tota la vida.

Com arribar-hi?

La manera més fàcil d’arribar a la província de Malanje és des de l’oest o des del sud, ja que a l’est trobem les principals mines de diamants i és, per tant, una regió bastant difícil d’accedir-hi; i al nord ja hi ha el país de RDC Congo, amb una zona que està bastant allunyada de la frontera principal entre aquests dos països.  Així doncs, principalment, pots arribar a Malanje a través de tres rutes diferents: passant per la població de N’dalatando o per la població d’Alto Dondo a l’oest; i passant per la població de Mussende al sud.

Si vens de Luanda, el trajecte per arribar a la ciutat de Malanje a través de N’dalatando serà d’unes 6-7 hores de cotxe conduint per la EN230. Hauràs de passar l’aeroport internacional de Luanda i la població de Catete, fins arribar a la població de Maria Teresa situada a uns 100 quilòmetres de Luanda. Allà, just després d’un control policial que es troba passat Maria Teresa, en comptes d’anar direcció sud cap a Alto Dondo per la EN321, hauràs de continuar cap a l’esquerra per la pròpia EN230 direcció N’dalatando. Aquesta part de 100 quilòmetres ja s’endinsa dins la selva tropical del país, amb una carretera plena de forats i molts camions que faran que hagis d’estar molt atent durant la teva conducció per no malmetre el vehicle.

Un cop arribat a N’dalatando, creuaràs aquesta ciutat i aquí la carretera comença a estar en millor estat amb vistes a tot l’altiplà de Malanje. Hauràs de conduir uns 100 quilòmetres més fins arribar a la població de Cacuso, que es troba situada a uns 70 quilòmetres abans de la ciutat de Malanje, i des d’on et podràs dirigir a dues de les principals atraccions naturals d’aquesta província: les cascades Calandula i Pungo Andongo. Les cascades Calandula es troben situades a 65 quilòmetres al nord de Cacuso, mentre que Pungo Andongo estan a uns 45 quilòmetres al sud de Cacuso. A l’apartat “Què fer a la regió de Malanje?”, expliquem amb més detall com arribar a aquests dos punts d’interès.

Si vens de Luanda, també tens l’opció d’arribar a Malanje a través d’Alto Dondo. En aquest cas, el primer punt d’interès on arribaràs serà Pungo Andongo. Per arribar a Alto Dondo, un cop passis la població de Maria Teresa i on hi ha el trencant cap a N’dalatando, hauràs de continuar uns 70 quilòmetres més per la EN321 direcció sud en una carretera en bon estat fins arribar a la ciutat d’Alto Dondo. Des d’allà, surt una carretera, la EN322, on els primers 120 quilòmetres fins arribar a la població de Capanda estan en molt bon estat podent conduir a una major velocitat que no pas el recorregut de N’dalatando. De totes maneres, després la carretera canvia completament i has d’anar a una velocitat molt lenta degut a la quantitat de forats que trobaràs. Des de Capanda, estaràs només a uns 18 quilòmetres del trencant cap a Pungo Andongo, i a uns 60 quilòmetres de Cacuso, on tornaràs a enganxar amb la EN230. Aquesta ruta, malgrat ser 50 quilòmetres més llarga que la ruta de N’dalatando, també és una bona opció si visites primer Pungo Andongo i després les cascades de Calandula. Nosaltres, com que la nostra primera parada va ser a Calandula, vam anar per N’dalatando i vam tornar per Alto Dondo.  

Si vens del sud i de l’interior, hi ha una carretera (EN140) que arriba a Malanje des de Mussende passant pels ràpids de Kwanza. Són uns 134 quilòmetres que faràs en 2hores i mitja per l’estat de la carretera. Per arribar a Mussende, pots conduir per la EN240 des de Quibala, una ciutat que es troba al centre del país.

A la província de Malanje, trobaràs més controls policials que la resta del país perquè aquesta província és la porta cap a l’est del país i les principals mines d’or i de diamants. Quan t’aturin, alguns et demanaran tota la documentació del vehicle i altres alguna beguda que, significa, diners. No són molt insistents, així que si somrius i dius que no, al cap de poc et deixaran passar. També és important vigilar la conducció sobretot amb els camions, ja que van ben carregats i sempre intenten esquivar els forats de la carretera desviant-se del seu propi carril. Si voleu més informació sobre els tips per conduir a Angola, podeu clicar aquí.

Què fer a la regió de Malanje?

Malanje és una província que destaca per la seva naturalesa salvatge. Per això, les diferents activitats que destaquem a fer són:

– Descobrir les cascades de Calandula, les millors cascades d’Àfrica

Les cascades de Calandula són una visita imprescindible si visites Angola. Considerades les segones cascades més grans d’Àfrica després de Victoria Falls, per nosaltres aquestes són molt millors perquè es troben situades en un entorn molt especial: enmig de selva tropical i en un entorn salvatge i amb poca infraestructura turística, sense la quantitat de visitants que pots trobar cada dia a Victoria Falls. El dia que hi vam anar teníem les segones cascades d’Àfrica per a nosaltres sols i una parella de Luanda!

Aquestes cascades porten l’aigua del riu Lucala que desemboca al riu Kwanza, el riu més important del país. Per visitar-les tens dues opcions: o bé des dels miradors de Calandula, on estaràs dalt de la cascada; o bé des de la Pousada de Calandula, des d’on podràs baixar fins als peus de la Cascada així com també veure-les des d’una bona perspectiva des de dalt. Per tant, si teniu temps podeu visitar les cascades des dels dos llocs, encara que per nosaltres, la millor opció és visitar-les des de la Pousada de Calandula.

Per arribar a Calandula, has d’arribar a Cacuso des d’on et desviaràs per la EN322 durant uns 45 quilòmetres fins arribar al trencant on, si vas a la teva dreta, aniràs direcció a la Pousada de Calandula, mentre si vas a la teva esquerra aniràs a la població de Calandula i als miradors que es troben a 13 quilòmetres d’aquest trencant. Si vas, com vam fer nosaltres, a la Pousada de Calandula, hauràs de conduir durant uns 8,5 quilòmetres direcció a Lombe fins arribar a una petita parada d’autobús on t’hauràs de desviar a la teva esquerra i conduir durant 15 quilòmetres per un camí que passa entre diferents aldees fins arribar a la Pousada des d’on ja podràs veure les cascades.

Si visites les cascades des de la Pousada de Calandula, hauràs de pagar una entrada de 500 Kwanzas per persona més 1.000 Kwanzas per vehicle. Si sou dos persones, en total seran 2.000 Kwanzas, és a dir, 1.68 euros per persona al canvi (gener 2022). En canvi, si visites les cascades des del mirador de la població de Calandula, l’entrada és gratuïta. Pel preu que pagues, nosaltres recomanem que vagis a la Pousada per gaudir de les cascades des de diferents punts de vista.

Des de la Pousada de Calandula, hi ha l’opció de baixar amb el teu vehicle fins als peus de la cascada, enmig d’uns camins plens de vegetació i conduint els últims metres amb les enormes cascades davant teu. Pots deixar el vehicle allà i arribar a peu fins les roques de baix de les cascades i caminar pel seu voltant. Porteu un bon calçat ja que si hi ha molta aigua, el terreny està ben enfangat. La vista des de baix és totalment espectacular! Allà, pots arribar a sentir com formes part de la pròpia naturalesa, amb el soroll de la força de l’aigua i un entorn tropical molt bonic. Una de les millors experiències que vam tenir a Angola!

També, pots veure les cascades des d’una vista més panoràmica si, un cop estàs a la Pousada de Calandula, camines per un corriol de la dreta que et portarà, tot creuant petits rierols, a una vista completa des de dalt, on podràs veure tots els salts d’aigua d’una de les cascades més impressionants del planeta. Aneu amb compte de no atansar-vos molt ja que el terreny a vegades està humit i pot ser relliscós. Des de la Pousada, ofereixen diferents tipus d’allotjament (veure l’apartat “A on dormir a la regió de Malanje?”) i també pots menjar o picar alguna cosa amb vistes a les cascades.

Les cascades de Calandula et deixaran totalment bocabadat. Allà, la naturalesa pren diferents formes: l’aigua que baixa amb una força sobrenatural del salt del riu; la vegetació tropical que creix al seu voltant; la bellesa d’un lloc encara verge i amb poca petjada humana i la sensació d’estar enmig del paradís.

– Visitar les Pedras Negras de Pungo Andongo

Les muntanyes de Pedras Negras de Pungo Andongo són unes formacions rocoses molt misterioses que sobresurten de la plana de Malanje. Ja a unes desenes de quilòmetres d’aquestes muntanyes, podràs veure a l’horitzó com destaquen aquestes pedres negres per sobre del paisatge de la província de Malanje.

Les muntanyes de Pedras Negras de Pungo Andongo es troben situades a 45 quilòmetres al sud de Cacuso. Per arribar-hi, hauràs d’agafar la carretera que va de Cacuso a Alto Dondo i que està plena de forats i en molt mal estat. Si vens de Cacuso, hauràs de conduir durant uns 40 quilòmetres tot passant el poble de M’Banza N’Dongo i girar cap a l’esquerra durant uns 6 quilòmetres fins arribar a la població de Pungo Andongo, on et trobaràs ja sota les misterioses muntanyes de l’altiplà de Malanje.

Diuen que en aquestes roques hi ha una part de llegenda i mitologia molt interessant. Algunes tenen forma d’animal, com la roca de Kanzamba, que representa un petit elefant. Malgrat que a Malanje no hi ha elefants, diuen que en aquesta roca hi ha esculpit aquest mamífer per simbolitzar que el coratge del poble mbundu (el poble d’aquesta regió) era més fort que el d’un elefant. També trobem la roca Cantinho do Céu o Pedra de Jesus Cristo, considerada patrimoni nacional d’Angola, i que diuen que és un lloc ple de benedicció i bona sort.

Aquestes formacions també tenen una part d’història. Aquí és on es va refugiar el poble mbundu dels intents de colonització portuguesa, amb una figura històrica molt important com és la reina Njinga de Ndongo, considerada una de les dones més importants de la història del continent africà. Njinga va viure durant el segle XVII i va lluitar fermament contra la colonització europea i l’esclavitud del seu poble. Filla del rei del poble mbundu (conegut amb la llengua local com “Ngola”), va ser una gran guerrera que va governar durant més de 40 anys, al capdavant d’operacions militars contra els intents d’ocupació portuguesa.

La seva arribada al poder com a reina va ser complicada. Després que el seu pare morís, el poder va passar a mans del germà de la reina Njinga de Ndongo. Aquest va decidir matar el fill de la seva germana per tal d’assegurar-se el poder, però tanmateix tot el poble preferia el caràcter de Njinga, una noia que era considerada la millor estratega per negociar amb els colonitzadors portuguesos. Així doncs, després de la mort del seu germà en estranyes circumstàncies, Njinga va agafar el poder del poble mbundu.

Quan va anar a Luanda a negociar amb el governador portuguès per arribar a un acord de pau (i, a on va poder observar el negoci d’esclaus que hi havia a la capital), Njinga es va trobar amb una catifa a terra i el governador assegut en una còmoda butaca. Ella, per tal de negociar en una mateixa igualtat de condicions, va decidir que una de les seves acompanyants s’agenollés i s’ajupís per poder-se asseure a sobre d’ella i així estar cara a cara amb el governador. Van arribar a un acord de reconèixer la sobirania de Ndongo i a canvi els portuguesos podien fer rutes comercials cap a l’interior. Inclús, la reina va acceptar convertir-se al cristianisme i així va ser com als 40 anys, va ser batejada amb el nom d’Ana De Souza.

Njinga de Ndongo va ser una reina molt important que va combatre la colonització portuguesa del país (si vols saber més sobre la història d’Angola, pots clicar aquí). A les muntanyes de Pedras Negras de Pungo Andongo es poden veure encara, avui en dia, petjades sobre les roques que diuen que són de la reina Njinga de Ndongo, una de les dones cèlebres més importants del continent africà.

Les pedres negres de Pungo Andongo són unes formacions molt especials d’Angola. Ningú sap com han pogut originar-se aquestes muntanyes de roca negre que sobresurten del paisatge de la regió. Al seu voltant, hi ha tot un seguit de llegendes i històries d’un caire místic, guerrer i misteriós que converteixen aquest lloc en un indret especial a visitar si et trobes a la província de Malanje.

– Visitar els ràpids de Kwanza

El riu Kwanza és el riu més important d’Angola que passa, entre altres províncies, per Malanje. Aquest riu, de gran cabal, passa per uns desnivells de 5 a 6 metres formant unes cascades i uns ràpids interessants de veure. Per arribar-hi, t’has de dirigir a la població de Cangandala, a uns 30 quilòmetres al sud de la ciutat de Malanje. Després de passar aquesta petita població, trobaràs el pont del riu Kwanza. Hauràs de girar a l’esquerra just abans del pont i conduir per un camí de terra durant uns 2 quilòmetres, tot travessant un poble, fins arribar als ràpids.

Allà, trobaràs molts de nens que s’oferiran a fer de guia per portar-te fins als diferents punts dels ràpids d’aigua a canvi d’una propina de menjar o diners. A més, podràs veure molta vida local amb la gent treballant i vivint al costat del riu i un entorn molt rural als peus del Kwanza. Nosaltres no vam visitar aquests ràpids però és una cosa que ens queda pendent quan tornem a visitar aquest fantàstic país que és Angola. 

– Visitar les cascades de Musseleje

Aquestes cascades, que nosaltres no vam visitar i que es formen en un petit riu que desemboca al riu Lucala, són més petites que les de Calandula, i també més desconegudes. No destaquen per ser un salt d’aigua amb una potència desmesurada, però sí per ser unes cascades molt fotogèniques perquè cauen en unes roques que estan envoltades de vegetació, i on t’hi pots fer un bany.

Si vens de visitar les cascades de Calandula i vols anar a Musseleje, pensa que tardaràs aproximadament una hora de trajecte. Hauràs de dirigir-te fins el poble de Calandula, i des d’allà, seguir direcció nord-oest per la EN225-3 durant uns 5 quilòmetres fins desviar-te a l’esquerra per un camí de terra d’uns 20 quilòmetres (travessant diferents poblats rurals) que et portarà fins a les pròpies cascades. Si ha plogut, és molt recomanable anar amb 4×4 ja que diuen que els camins s’emplenen de fang.

A on dormir a la regió de Malanje?

A la província de Malanje hi ha poca oferta d’allotjaments turístics. Nosaltres vam acampar lliurement a les misterioses Pedras Negras de Pungo Andongo, i també a una comissaria de policia perquè l’únic Lodge que hi havia de camí a N’dalatando estava tancat degut a la crisis de la Covid. De totes maneres, si algú prefereix no acampar lliurement i vol reservar en algun allotjament, en aquesta regió destacaríem:

– Pousada de Calandula: Aquest hotel, que ha estat reformat, té una localització excepcional. Està situat just davant les cascades de Calandula i disposa d’habitacions on podràs sentir el soroll de la força de l’aigua per uns preus força elevats. També podràs acampar per 10.000 Kwanzas (uns 17 euros). Tenen un restaurant on podràs dinar o també fer un pica-pica (nosaltres per una cervesa, una coca-cola, unes olives i uns cacauets vam pagar 4.640 Kwanzas, uns 8 euros). Tot i tenir uns preus més elevats en comparació a la resta d’Angola, és un indret especial per estar davant les cascades de Calandula. Si vols reservar, pots contactar per Whatsapp al +244923300543.

– Hospedaria e Restaurante Oliveira: Aquest allotjament pot ser una bona opció per parar durant el recorregut de Luanda a la província de Malanje si surts tard de la capital. Es troba situat a Alto Dondo, just al costat del riu Kwanza i disposa de restaurants i diferents habitacions, amb un preu de 10.000 Kwanzas per una habitació doble (uns 17 euros). Si vols reservar, pots contactar per telèfon al +244995208056.

– Palanca Hotel: Aquest allotjament està situat a la ciutat de Malanje, i per tant, a pocs quilòmetres dels ràpids de Kwanza De pressupost alt, disposa de piscina, wifi, restaurant i habitacions dobles per un preu de 27.000 Kwanzas (50 euros). Una de les poques opcions que hi ha a la ciutat de Malanje. Si vols reservar, pots contactar per telèfon al +244928908036.

La nostra ruta

DIA 1: Després de passar un matí amb en Fabio i la Raquel (una parella de portuguesos que viuen a Angola i ens van contactar per Instagram) a la platja de Sarico, i dinar a Barra do Dande tot compartint la nostra experiència i escoltant la seva futura aventura de viatge durant un any per Àfrica; vam avançar direcció la província de Malanje.

Ens esperava un trajecte llarg d’unes 6-7 hores, així que tocava dormir a mig camí. La nostra sorpresa va ser, però, que la carretera sortint de Luanda i passant per Catete estava en molt mal estat i, per tant, era impossible arribar de dia a alguna de les poblacions intermèdies com Alto Dondo o N’dalatando. Vam veure que al mòbil marcava un petit Lodge al costat de la carretera, així que ens hi vam acostar però estava totalment abandonat i tancat. Així, doncs, vam seguir endavant buscant un lloc per a dormir.

Vam avançar per diferents camins on hi havia algun lloc per acampar lliurement però no ens feia gràcia dormir just al costat de les torres de línies d’alta tensió on trobàvem els espais, així que vam anar a preguntar a una empresa que embotellava aigües si podíem dormir a l’aparcament. El guàrdia ens va dir que millor anéssim a la comissaria de policia, així que, ja de nit, ens vam presentar a la comissaria i vam preguntar al policia si podíem dormir allà.

El policia ens va ensenyar un lloc que estava amagat darrere la comissaria, al costat dels cotxes que havien sigut interceptats per la policia per algun incompliment de la llei, i allà vam poder muntar la nostra tenda, cuinar el sopar i dormir a la comissaria. Havíem tingut sort de trobar un policia servicial que ens va oferir dormir allà durant el nostre trajecte a Malanje.

DIA 2: Ens vam llevar a la sortida del sol i durant el canvi de torn de policies. Molts d’ells es van encuriosir de la nostra presència allà. Vam recollir la tenda i vam marxar ràpid perquè volíem arribar aviat a les cascades de Calandula, de les quals no teníem molta informació però molta gent ens havia parlat molt bé.

Durant el trajecte vam poder veure com el paisatge canviava completament. Ens anàvem endinsant cada cop més a un entorn tropical, amb arbres que sobresortien de la carretera i un color verd humit i xafogós que es compaginava amb les diferents cases marronoses dels poblats agrícoles i rurals del camí. Havíem deixat el mar, per un paisatge totalment característic del tròpic i de l’equador. Es notava que estàvem al nord d’Angola!

Vam passar per la bonica població de N’dalatando, passant prèviament un control de policia on en comptes de demanar-nos aigua (que és una metàfora per demanar diners), el policia ens va demanar directament una garrafa de vi! Nosaltres, sempre amb un somriure com fèiem amb tots els controls policials, vam respondre que no i amb certa dosis de paciència ens va deixar passar per continuar la nostra ruta.

Vam arribar a Cacuso, i allà ens vam desviar direcció a les cascades de Calandula. Aniríem primer a veure les cascades des de la Pousada, ja que d’aquesta manera podríem baixar fins als peus de la cascada; i depenent de com ho veiéssim, potser aniríem a veure també les cascades des del mirador del poble de Calandula. Però, no va fer falta perquè vam quedar totalment meravellats de l’espectacle natural i la visió panoràmica que teníem des de la pròpia Pousada.

Durant els últims quilòmetres cap a la Pousada de Calandula, vam passar per diferents poblats on molts nens ens saludaven pel camí (alguns demanant diners o caramels) i molts adults somreien al nostre pas. Feia temps que per allà no passaven turistes estrangers, ja que el país estava oficialment tancat des de l’inici de la pandèmia del Covid. Just al arribar a la porta d’entrada de la Pousada, no vam trobar ningú a la porta d’accés i vam obrir la tanca per anar fins a l’aparcament de l’allotjament. Allà va sortir un noi que ens va cobrar l’entrada (no va arribar ni a 2 euros per persona!) i vam poder observar per primer cop, les cascades de Calandula.

I, quines cascades! Enmig d’un paratge ple d’arbres i vegetació, amb diferents cursos del riu Lucala que queien en força en els salts de més de 100 metres d’alçada i 400 metres d’amplada, completament sols, i un entorn totalment verge i natural havíem arribat al que es convertiria en un dels punts més bonics del nostre viatge a Angola.

Vam baixar amb el cotxe fins als peus de la cascada, passant per uns camins frondosos d’herbes que creixien al costat del riu i on anàvem avançant mentre contemplàvem les cascades davant nostre. Vam poder deixar el cotxe en una petita esplanada i caminar uns metres més per arribar a unes roques just sota les cascades de Calandula.

Allà, xops per l’aigua, vam poder gaudir de la solitud i de la força de la naturalesa d’aquelles cascades tan majestuoses. Per nosaltres, unes cascades més boniques que les Victoria Falls per l’entorn en el que es trobaven, ja que realment teníem la sensació de ser uns exploradors en aquell entorn tan verge que havien descobert per primera vegada aquelles cascades.

Al cap d’una estona, va arribar una parella de Luanda que anava acompanyada d’un guia. El guia ens va dir que podíem caminar pel costat per apropar-nos encara més sota l’aigua d’aquelles cascades, així que vam avançar cap allà però amb molta dificultat. Hi havia molta aigua i el terreny estava totalment enfangat, on les nostres cames s’enfonsaven en el fang i les nostres xancletes s’enganxaven en el camí obligant-nos a descalçar i així poder intentar avançar, fins que el camí era totalment intransitable.

Després de gaudir de les cascades des de baix i de poder-les immortalitzar des de diferents perspectives i també amb el cotxe de fons, vam pujar de nou fins la Pousada on vam caminar per veure les cascades des de dalt. El camí era enfangat però almenys podíem passar per sobre del fang sense quedar-nos encallat, així que vam continuar fins arribar al riu i desviar-nos just abans en un petit corriol que et dirigia a una roca des d’on podies gaudir d’una vista panoràmica espectacular de les cascades des de dalt. Estàvem totalment immersos a la naturalesa d’aquest paratge tan bonic d’Angola!

Vam tornar a la Pousada on ens vam netejar els peus, les cames i el calçat ple de fang. Després d’aquelles hores de tantes emocions, necessitàvem pair-ho asseguts amb unes bones vistes i un senzill pica-pica. Estàvem a les segones cascades més grans del continent africà, però no hi havia ningú i era una sort immensa poder gaudir d’aquest indret d’aquesta forma, on la naturalesa encara rugia amb força per cridar-nos que gaudíssim d’aquells instants on et senties com un espectador de luxe en un dels indrets més bonics del país: les cascades de Calandula.

Vam menjar al cotxe uns cigrons de pot, i després vam decidir avançar direcció a les Pedras Negras de Pungo Andongo, que no es trobaven massa lluny d’on estàvem nosaltres. Just, després de Cacuso, i quan estàvem a uns 30 quilòmetres de Pungo Andongo podíem veure com unes roques negres sobresortien de tota la plana. Vam pujar a un noi que feia autoestop i que s’havia quedat sense diners per agafar un taxi, i el vam deixar al costat d’una planta d’agricultura del govern on treballava; i ens vam apropar a las conegudes pedres negres de Malanje d’on vam poder fotografiar aquestes formacions des de la distància.

Un cop ens vam desviar de la carretera general, que estava plena de forats i on ens creuàvem amb molts autobusos que portaven treballadors -segurament- cap a casa, ja estàvem sota les conegudes Pedras Negras de Pungo Andongo.

Era molt curiós veure com aquestes roques s’aixecaven majestuosament de la terra i com la carretera passava entremig d’algunes d’aquestes. Vam arribar a l’antic poble de Pungo Andongo, on actualment només hi viuen unes poques famílies i vam conduir fins als peus d’una de les roques per pujar-hi caminant. A dalt, vam trobar dues parelles angoleses que havien vingut a veure la posta de sol i vam poder gaudir del paisatge d’aquest lloc tant místic on s’havia refugiat el poble mbundu dels colonitzadors europeus que anaven a la recerca d’esclaus.

Vam baixar just abans de la posta de sol i vam buscar un lloc per dormir lliurement a les roques. Finalment, vam acampar al costat d’on suposadament hi havia les petjades de la reina Njinga de Ndongo, una de les dones més importants de la història del continent africà. Aquelles muntanyes estaven repletes d’històries i llegendes, i bastant aïllades de nuclis urbans. Un entorn molt bonic per acomiadar-nos d’un dia que havia començat a una comissaria de policia, havia continuat amb unes de les millors cascades que havíem vist a la nostra vida i havia acabat pujant en una de les conegudes Pedras Negras de Pungo Andongo i dormint en un lloc històric on s’havia refugiat el poble mbundu i havia viscut la reina Njinga de Ndongo.

DIA 3: Ens vam aixecar sota un temps boirós que, conjuntament amb el paisatge de les Pedras Negras de Pungo Andongo, encara convertien aquell lloc en un ambient encara més místic. El dia anterior, havíem tingut la sort de veure tot l’entorn de Pedras Negras. En canvi, aquell dia la boira dificultava veure més enllà de les primeres muntanyes.

Vam recollir la nostra casa, i vam seguir direcció un altre cop cap a la costa angolesa. Havíem fet una petita introspecció a la província de Malanje, on havíem gaudit d’una naturalesa exuberant i d’uns paisatges molt interessants en una regió més tropical del que estàvem acostumats a veure a Angola.

Tornàvem de nou al mar, a Cabo Ledo, amb una parada prèvia a Muxima, considera la patrona religiosa del país. Situada al costat del riu Kwanza, aquesta verge és com la Lourdes de França o la Verge de Montserrat de Catalunya. Un lloc de pelegrinatge per molts catòlics que van a fer ofrenes i peticions a la verge de Nossa Senhora da Conceiçao. Després d’una parada allà, vam seguir creuant el parc nacional de Quissama, on ens vam aturar a dinar al mig del camí, fins arribar finalment a Cabo Ledo, una de les platges més conegudes d’Angola.