Porto Novo és l’actual capital de Benín. Tot i tenir només 250.000 habitants i un ambient molt més relaxat que Cotonou, sempre ha tingut un pes important a la història. Avui en dia, és una ciutat que alberga els principals museus del país com el Museu Etnogràfic on podràs conèixer la història cultural de Benín; o el museu da Silva, a on coneixeràs la influència brasilera amb el retorn dels esclaus que van tornar a Àfrica del continent americà; entre d’altres.

L’origen del nom de Porto Novo prové de la influència portuguesa (abans aquesta ciutat era coneguda com Hogbonou o Adjacé), que un cop van arribar a les costes del llavors regne de Dahomey, sent coneixedors de la gran força que tenien, van decidir unir-se a ells per aconseguir esclaus dels grups tribals enemics. Al trobar-se prop de la costa, els portuguesos que van ser els primers d’arribar van decidir posar-li el nom de Port Nou. De totes maneres, a Porto Novo no només trobem influència portuguesa. També trobem les arrels musulmanes amb una gran mesquita en forma de basílica molt curiosa; la influència francesa en les diferents cases colonials i les esglésies cristianes; i, finalment, la influència brasilera d’aquells que van marxar de Benín i al abolir-se l’esclavitud, van decidir tornar de Brasil als seus orígens.

Com a la major part de Benín, a Porto Novo també es nota que el vudú és una religió oficial. Si tens sort, allà podràs trobar els Zangbetos, els coneguts com a guardians de la nit, i veure alguns dels seus balls tradicionals que trenquen amb la calma que regna a la majoria de la ciutat. 

Fora de la ciutat de Porto Novo, trobem el poble flotant d’Aguegué, a les aigües del llac Nokoue. No és tan conegut com Ganvié (si vols llegir la nostra experiència clica aquí), però també és molt impactant com els seus habitants s’han acostumat a viure sobre l’aigua. A més a més, durant tota la setmana, al voltant de Porto Novo s’hi celebren varis mercats que si teniu la sort de coincidir sempre són molt interessants de veure, com el mercat d’Adjarra, des d’on pots navegar pel conegut com a riu Negre. 

A Porto Novo hi hagut una mescla de cultures fascinants que han creat un entorn històric molt interessant per a viure tot passejant pels tranquils carrers d’aquesta ciutat, i gaudir de la gent local. 

Com arribar-hi?

Porto Novo és una de les ciutats més importants del sud de Benín, i per tant, arribar-hi és relativament senzill. Si hi vols arribar des de Cotonou, podràs agafar alguns dels seus taxis compartits que surten des del mercat de Dantokpa i et deixen a l’estació de taxis de Porto Novo. El trajecte dura 1 hora i el preu que vam pagar al maig del 2022 va ser de 800 CFA per persona, és a dir, uns 1,20€ al canvi. Des de l’estació de Porto Novo, podràs anar caminant tranquil·lament fins al centre de la ciutat ja que no es tracta d’una ciutat molt grossa.

Si vols arribar a Porto Novo des d’Aguegué, que és el trajecte que vam fer nosaltres perquè veníem de Ganvié, el trajecte en moto-taxi és de 300 CFA per moto. Són pocs quilòmetres, però al anar carregats vam decidir agafar una moto.

Finalment, si vens o vols anar cap al nord des de Porto Novo (per exemple, direcció a Abomey, Kétou o la zona on trobem el poble fulani i el poble holi -si en vols saber més sobre aquests grups ètnics, clica aquí-), has d’agafar un taxi des de la zona del mercat de Ouando, que es troba al costat de la carretera principal RNIE1 i des d’allà agafar un transport o conduir fins trobar-te amb la RNIE4 que és la carretera que va de Kétou a Abomey.

Què fer a Porto Novo?

A la capital del país, les principals activitats que destaquem són:

– Visitar la gran mesquita de Porto Novo, un edifici impressionant

Potser per nosaltres aquest és l’edifici més impressionant de la ciutat. A Porto Novo, es van barrejar les religions musulmanes i cristianes, ja que totes eren benvingudes per un dels reis de la ciutat, el rei Toffa; i per això no és d’estranyar veure que la gran mesquita no té cap minaret. 

Aquesta mesquita, una de les més grans de l’oest d’Àfrica, està dissenyada en un estil afrobrasiler, ja que s’ha establert en una església construida pels esclaus afrobrasilers que van tornar a Porto Novo influenciats per la visió de les esglésies protestanes de les colònies portugueses. Va ser construïda entre l’any 1912 i 1925, i actualment no es conserva en gaire bon estat.

És un edifici voluminós, com si es tractés d’una basílica de l’antigua Roma que al seu interior alberga els fidels musulmans que van a resar cada dia. No és curiós?

– Descobrir algun dels mercats locals que hi ha a la zona, com el mercat d’Adjarra

Cada dia  en alguns dels poblats del voltant de Porto Novo es celebra un mercat que congrega els diferents veïns de la regió per tal de vendre i comprar, és a dir, fer negoci. 

Una cosa curiosa és que el mercat no es fa sempre el mateix dia de la setmana, sinó que el dia de mercat es calcula a través dels dies que es farà. Per explicar-nos millor, hi ha un mercat que es celebra cada 3 dies. Per tant, no cau cada dilluns sinó que el dia varia depenent de la setmana. Potser costa molt d’entendre, però us adjuntem aquest enllaç que vam trobar per Internet on podreu tenir tots els detalls dels dies de mercat a Benín.

Adjarra és una població que es troba a uns 20 minuts en moto del centre de Porto Novo. El trajecte ens va costar 400 CFA per moto. Allà, vam tenir la sort de veure un mercat més rural. No tenia la magnitud del mercat de Dantokpa (per saber-ne més podeu clicar aquí), però s’hi respirava molt d’ambient, i allà érem els únics yovos (el nom que rebem els blancs) del mercat. 

Destacaven les parades de menjar, però també d’animals, de cistells i de tam-tams, un instrument musical molt important per la cultura vudú. Aquest mercat d’Adjarra era tota una explosió de colors i de vida!

–  Navegar pel riu Negre

Si ens quedem a Adjarra una estona més després de visitar el mercat, podrem anar caminant fins a un riu des d’on surten unes canoes. Aquest riu és conegut com el riu Negre i hi ha diferents teories sobre el seu origen etimològic. Alguns diuen que es diu així pel seu color fosc, ja que transcorre envoltat de palmeres i alts arbres que li creen aquesta atmosfera; altres diuen que és perquè l’aigua és molt clara i, per tant, es pot observar el seu terra d’un color més negre. Aquest riu és considerat sagrat per a moltes cultures perquè allà s’hi van refugiar molts grups ètnics dels conflictes bèl·lics de la zona, i també per la religió vudú.

Nosaltres no hi vam poder anar ja que no hi havia cap canoa que ens pogués portar a navegar per aquest riu, però és una bona experiència a fer si tens temps i si vols descobrir poblets rurals al costat del riu a on podràs conèixer la seva cultura i provar les seves begudes locals.

– Visitar el poble flotant d’Aguegué

Aguegué és un dels altres pobles flotants del llac Nokoue (com el conegut poble de Ganvié) que es troba al costat de Porto Novo. De tamany molt més petit que la Venècia d’Àfrica, molta gent agafa la barca per anar a Cotonou o a pobles situats a la riba del llac. 

Nosaltres hi vam arribar a través de Ganvié, en un trajecte llarg que vam fer amb una canoa privada pagant 25.000 CFA. Al arribar a Aguegué podràs veure les cases flotants sobre l’aigua i com la gent s’ha acostumat a viure en un entorn així. Molts treballen de la pesca però, malauradament, degut a problemes biològics i ambientals, la seva conservació és tota una incògnita. 

– Visitar els diferents museus de la ciutat, com el museu etnogràfic o el museu da Silva

Porto Novo és la ciutat per excel·lència dels museus a Benín. Allà, podem trobar diferents museus que guarden la història de diverses cultures que han deixat petjada a la ciutat. Alguns dels museus que destaquem són:

1.- El museu da Silva, que es troba en un edifici històric, i que mostra tota la història dels esclaus africans que van ser enviats a Brasil i que van decidir tornar als seus orígens un cop abolida la pràctica de l’esclavitud.

2.- El museu etnogràfic, segurament el museu més important de la ciutat. Nosaltres quan hi vam anar estava en obres i no vam poder accedir  seu interior, però diuen que a dins s’hi troba les arrels de la cultura africana; amb explicacions dels diferents grups tribals, exposició d’objectes i una extensa col·lecció de màscares dels balls tradicionals que es realitzen en aquesta àrea, com el Gelede (si en voleu saber més, podeu clicar aquí).

3.- Al museu del Palau Reial podeu trobar la col·lecció de diferents reis yoruba que van governar Porto Novo. En canvi, a Abomey trobareu els palaus reials dels reis fon, declarats Patrimoni Mundial de la Unesco (podeu saber-ne més clicant aquí). Nosaltres vam decidir visitar aquests últims palaus a Abomey.

La mescla cultural que ha viscut Porto Novo al llarg de la història ha fet que avui en dia aquesta ciutat sigui un referent per aquells amants dels museus. 

–  Si tens sort, assistir a alguna celebració tradicional

A Porto Novo, com a bona part de Benín, es creu majoritàriament amb el vudú. Així, doncs, no és d’estranyar que durant la teva visita a la ciutat coincideixis amb un festival vudú com, per exemple, la dansa dels Zangbeto, els guardians de la nit.

Trobar aquestes tradicions a vegades significa tenir molta sort. Ens van dir que divendres i dissabte eren un bon dia per trobar algun guardià de la nit vigilant que no hi hagi problemes amb la comunitat. Aquestes celebracions són part de la cultura del país, i tot un regal per aquells afortunats que ho poden viure. Nosaltres, a Porto Novo, no vam tenir aquesta sort. 

A on dormir a Porto Novo?

Malgrat ser la capital del país, a Porto Novo no trobem una gran oferta d’allotjaments. Nosaltres destaquem:

– Centre Songhai: Aquest allotjament, tot i trobar-se allunyat del centre de la ciutat, destaca per ser un establiment de formació agrícola a on podràs conèixer de primera mà el seu projecte. Disposa d’habitacions amb ventilador i també climatitzades amb una bona relació qualitat-preu. Té restaurant i és una bona manera per endinsar-se en els projectes locals d’agricultura que es realitzen en aquesta zona. Per a més informació, podeu clicar aquí.

– Casa Danza: Aquest allotjament que es troba just a la mateixa plaça l’Assemblea Nacional de Benín disposa de diferents tipus d’habitacions: l’habitació individual té un preu de 6.000 CFA i l’habitació doble val 8.000 CFA. Disposa de restaurant i d’un petit aparcament en cas de ser necessari. Un allotjament senzill però ben situat per tal de descobrir la ciutat de Porto Novo. Per a més informació, podeu contactar amb ells a través del següent telèfon: +229 97 72 02 45.

La nostra ruta

A Porto Novo hi vam passar una nit després d’arribar-hi de Ganvié, un dels pobles icònics del país. Aquell dia, ens vam llevar ben d’hora per tal de veure el mercat flotant de Ganvié que té lloc durant la matinada i fins les primeres hores de l’alba on els pescadors compren alguna cosa per a menjar per la llarga jornada laboral a les dones que estan sobre les canoes venent i cantant tot el que tenen per a menjar i també els diferents queviures que poden oferir. Aquestes dones disposen d’unes llums de querosè per tal d’il·luminar les seves canoes, i aquest mercat dura fins a les primeres hores. Un dels mercats més bonics que pots veure a Benín.

Després de visitar aquest mercat flotant, vam tornar a l’allotjament de Ganvié i des d’allà, vam agafar una canoa motoritzada que ens va portar fins al port d’Aguegué, un altre poble flotant situat a l’altra extrem del llac Nokoué. El trajecte, d’unes dues hores, va transcórrer entre una brisa suau i un paisatge amb aus aquàtiques i pescadors que treballaven amb les seves xarxes. Estàvem travessant un dels llacs més grans del país acompanyats del rugit del motor i avançant cap a una única direcció, a l’est, a on vam arribar a la riba d’un altre poble flotant, Aguegué.

Des de la canoa, vam poder observar la vida local en aquest altre poble més petit. Els nens més petits ens saludaven intensament i després s’amagaven ràpidament entre una barreja de vergonya i trapelleria; els més grans treballaven per tal de transportar diferents mercaderies; hi havia alguna reunió comunitària en alguna casa i el trànsit de canoes s’intensificava, senyal que ja ens acostàvem a l’embarcament. Un cop allà, una munió de persones esperaven per pujar a les canoes que els durien a diferents indrets del llac i també a Cotonou; i d’altres aprofitaven que hi havia un petit mercat per fer passar l’estona, mentre ens miraven encuriosits com tres blancs baixaven de la canoa carregats amb les seves motxilles i trepitjaven terra ferma.

A l’embarcament d’Aguegué, vam decidir agafar unes moto taxis que ens portessin fins a l’Assemblea Nacional, un dels llocs presidencials més importants del país i que està situat a Porto Novo. Allà, hi havia varis allotjaments, i així podríem buscar un lloc per a dormir i descarregar, la nostra primera missió a l’arribar a Porto Novo. Després de travessar algunes de les carreteres més amples que havíem vist de moment a Benín (tot i que estaven en obres) i de començar a sofrir una calor que era cada cop més sufocant, vam arribar a l’allotjament a on en Uahad ens va rebre i vam poder deixar les maletes. No hi havia quasi ningú allà, però les habitacions estaven prou bé tenint en compte la relació qualitat-preu.

Encara era d’hora per anar a dinar, ja que aquell dia ens havíem llevat abans que sortís el sol; així que vam anar a fer un volt per la plaça i per uns jardins a on vam aprofitar per a dinar uns bons plats d’espaguetis que es van fer esperar perquè érem els únics comensals d’aquell lloc que semblava que havia viscut millors èpoques abans de la pandèmia.

A la tarda, vam aprofitar per anar a descobrir la ciutat de Porto Novo. Vam poder passejar pels seus amplis carrers, i visitar un dels seus edificis més emblemàtics: la Grande Mosque, un edifici en decadència que és molt especial perquè té forma de basílica però a dins hi trobem una mesquita. Després, vam caminar per la ciutat descobrint petits indrets a on el vudú hi té molta importància, com un lloc a on no hi poden entrar les dones que tenen la regla perquè es considera impur i que són indrets sagrats per la religió vudú. També, vam poder veure diferents museus, amb la mala fortuna que molts d’ells estaven en obres i per tant, tancats al públic.

Porto Novo és una ciutat que pots recórrer en una tarda, així que al vespre vam tornar a l’allotjament i vam sopar al seu restaurant i fer unes cerveses, abans d’anar a dormir. L’endemà, abans de tornar a Cotonou, aniríem a visitar un dels mercats icònics de Porto Novo, el mercat d’Adjarra. Aquest mercat té lloc cada 3 dies, i va donar la casualitat que l’endemà en aquesta petita població situat als afores de la ciutat hi havia mercat. A Àfrica, quan hi ha un mercat significa que hi ha molta vida al voltant i, per nosaltres, sempre era una experiència molt interessant a viure.

L’endemà, després de llevar-nos i deixar les nostres motxilles a recepció, vam agafar unes motos i al cap d’uns 30 minuts ja estàvem a un dels principals mercats de la regió, que es caracteritzava per la presència de molts tipus diferents de producte: animals vius, cistells, tam-tams, fruita, ceràmica… En aquests mercats africans, hi pots trobar de tot!

Es notava que era un dels mercats més importants de la regió perquè estava ple de gent. Ja l’arribada en moto va ser tota una aventura, entre clàxons i passant al costat de cotxes carregats i de gent que anava amunt i avall. Després, a l’hora de caminar, tres quarts el mateix. Una munió de persones, parades al costat de la carretera i diferents sectors de botigues ambulants que s’amuntegaven entre les cases del centre d’Adjarra.

Vam entrar a una botiga de tam-tams, un instrument de percussió molt transcendent a la vida africana i a la religió vudú, i vam passejar entre parades de cistells, animals, verdures, teles, robes…i tot el que pugueu imaginar. Després, vam sortir del mercat i vam anar cap a la riba del riu Negre, un riu sagrat i misteriós de Benín. Pel camí, ens vam creuar amb molta mainada que sortia de l’escola que estava situat a prop de la riba…

Després d’equivocar-nos de camí i anar a parar a una zona on uns homes africans ben guapos i forçuts s’estaven dutxant, vam tornar a enrere fins arribar a la riba del riu Negre a on suposadament podies negociar amb algunes canoes perquè et portessin a fer un volt pels meandres d’aquest riu tan especial. Malauradament, allà no hi havia ningú així que vam tornar cap al centre del poble.

De camí, vam trobar algunes professores i treballadores que ja marxaven de l’escola i vam estar conversant amb elles. Tenien curiositat sobre què fèiem allà, vam riure una estona i vam fer-nos algunes fotografies i ens van explicar el que feien a l’escola. A Àfrica, existeix el temps, i la gent et dona el seu temps, i això és molt d’agrair venint de les societats d’on venim nosaltres.

Finalment, després de caminar amb elles fins al centre del poble i veure que el mercat continuava igual de saturat de persones, vehicles i parades; vam agafar una moto direcció al nostre allotjament de Porto Novo, des d’on agafaríem les nostres pertinences per anar caminant fins a l’estació i agafar un taxi compartit que ens va portar fins a un altre mercat: el mercat de Dantokpa, a Cotonou.