Benín és un país que destaca per la presència de diferents grups tribals. Durant la seva història, segurament el que més va destacar va ser el regne de Dahomey (format a l’actual Abomey i a on trobem els diferents palaus reials. Si en voleu saber més, podeu clicar aquí) que era considerat un dels grups més guerrers i, per tant, més temuts per la resta de grups ètnics de la zona.

La fortalesa del regne de Dahomey, que moltes vegades durant les seves expansions capturaven els enemics i els venien a colonitzadors europeus com esclaus, va fer que molts de grups s’amaguessin entre les muntanyes o en lloc inaccessibles. Per exemple, el poble Tofinu es va refugiar a les aigües del llac Nokoué, poble que avui és coneix amb el nom de Ganvié (si en voleu saber més, podeu clicar aquí); o el poble Taneka es va refugiar dalt de les muntanyes del centre de Benín per tal de no ser capturats pel regne de Dahomey (si en voleu saber més, podeu clicar aquí); o el poble Betammaribe (també conegut com el Pays Somba) que destaca per les seves cases construïdes en forma de fortificacions (si en voleu saber més, podeu clicar aquí).

Així, doncs, si viatges a Benín podràs descobrir una riquesa ètnica i cultural molt interessant, amb diferents grups ètnics que encara perduren fins el dia d’avui. A part dels grups que ja hem anomenat, també pots trobar altres tribus com els Holi o els Fulani, dos grups tribals que es solen situar entre la zona de Porto Novo-Cové-Dassa i que nosaltres vam visitar en un dia gràcies al coneixement de l’Euloge, el fundador de l’agència de viatges Loana Travel i que ens va acompanyar uns dies durant el nostre recorregut pel sud i centre del país.

A continuació, us explicarem com va ser la trobada amb aquests dos grups i us explicarem més característiques que fan que el teu viatge a Benín es converteixi en un viatge cultural, a on a part de descobrir el significat del vudú o observar la bellesa de Grand Popo (si en vols saber més pots clicar aquí), podràs conèixer una varietat de grups ètnics molt diferents entre sí.

L’ètnia Holi

L’Ètnia Holi és un grup tribal que habita al voltant de la zona de Cové, al centre de Benín. Eren originaris de Nigèria, a on hi havia un altre grup molt guerrer conegut com els Yoruba. De fet, els Yoruba van fer-los fora de Nigèria i es van refugiar al centre de Benín. Es trobaven just al mig d’un conflicte d’una dimensió més gran: la guerra entre els regnes de Dahomey i el regne Yoruba. Aquests últims van demanar als Holi que tornessin (un cop els van fer fora) amb ells per tal de tenir una major estratègia i més recursos en el conflicte amb els Dahomey; però els Holi s’hi van negar i van romandre a la zona que actualment habiten.

Una de les característiques més impressionants d’aquest grup són les seves escarificacions corporals. Per exemple, tant homes com dones, porten escarificacions a la cara com a símbol d’identitat i també símbol de bellesa. A més a més, les dones també es feien escarificacions i tatuatges a la panxa per mostrar amb orgull que són portadores de nova vida quan estan embarassades. Aquests signes d’identitat els van salvar d’un futur encara més tràgic: el comerç dels esclaus. Els europeus demanaven als diferents grups locals que busquessin persones sense escarificacions, perquè eren considerats impures, així que la tribu Holi es va escapar d’aquestes captures pel seu signe essencial: les escarificacions.

El primer dia que sortíem amb l’Euloge de Cotonou, vam anar a la carretera principal entre Porto-Novo i Cové; i en un trencant, vam girar i ens vam endinsar en una zona agrícola. Al cap d’uns minuts, vam aturar el cotxe en un camp de terra a on ens van rebre una gran quantitat de nens Holi que estaven allà. Amb ells agafats de la mà, encuriosits per la nostra pell, els nostres cabells i els nostres pèls, vam caminar durant una estona fins arribar a un poble de cabanyes de bambú. Estàvem en un poble del grup ètnic Holi.

Allà, vam conèixer una dona gran que ens va mostrar els seus tatuatges a la panxa i vam poder observar diferents escarificacions, senyal d’identitat d’aquest grup ètnic. Avui en dia, però, la gent jove Holi porta moltes menys escarificacions ja que ho troben vergonyós de cara al món extern. Degut aquests talls en tot el seu cos, el grup Holi ha sigut assenyalat com un grup totalment rural, poc formada i han esdevingut la rialla de molts altres grups tribals. Actualment, a les escoles dels voltants a on es trobaven es barrejaven diferents grups ètnics i els joves cada cop estaven menys interessats a mantenir aquesta tradició ancestral característic d’aquest grup.

La població Holi és una població principalment agrícola. Es diu que anteriorment eren caníbals. No per necessitat, sinó per donar sepultura als seus ancestres. Per ells, la millora manera d’homenatjar els morts era menjar-se’ls perquè d’aquesta manera portaves un tros d’aquella persona dins teu.

Després de reunir-nos al centre del poblat  a on les persones més ancianes ens van convidar a un xarrup d’una beguda alcohòlica local, l’Euloge ens va dir que havíem de marxar perquè havíem d’anar en un lloc proper on feien una celebració que era del grup tradicional Yoruba. Vam deixar enrere aquest poblat Holi impressionats per les marques del cos que caracteritzava aquest grup i per la seva insistència en no deixar-nos de la mà. De fet, quan l’Esteve es va aixecar la samarreta per ensenyar els seus pectorals peluts, tothom va fer un esglai ja que no estan acostumats a tenir pèls tan morenos i frondosos en els seus cossos!

Vam marxar i vam tornar cap a la carretera. Al cap d’una mitja hora que va passar volant, enmig d’unes cases d’un petit poblat vam veure diferents vehicles aparcats i molt gent ajuntada en una plaça petita que tenia un arbre centenari plantat al mig. Vam deixar el cotxe al marge de la carretera i quan ens vam acostar, vam poder veure que seríem uns espectadors de luxe d’una de les danses més importants de la cultura tradicional de Benín: les danses Geledé, declarades Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco l’any 2001.

La dansa Geledé, una de les cerimònies més importants pels Yoruba

La cerimònia Geledé és una cerimònia celebrada a Benín, Nigèria i Togo per la comunitat Yoruba a través de cants, música de tambors i danses amb màscares. Es realitza quan s’acaben les collites i també en esdeveniments importants com a naixements, alguns funerals i matrimonis o en casos de sequera o epidèmies. En el nostre cas, era per celebrar que havien finalitzat les collites i també per celebrar l’absència d’epidèmies.

En una plaça petita, sota un arbre d’escorça gruixuda però que tampoc era molt alt, s’ajuntaven uns quants músics que amb quatre tam-tam picaven ben fort les seves mans per fer sonar la música. Alguns nens miraven expectants l’inici de la cerimònia amb l’aparició del primer personatge que portava una màscara coneguda com l’Ogbagba. Aquesta persona ballava al ritme de la música i representava el missatger dels déus. Després, s’anaven succeint diferents personatges amb una característica comuna: tots portaven unes màscares impressionants decorades al detall i ballaven al mig de la plaça entre els crits de la gent i la mirada espantada d’alguns nens a qui els hi feia por l’aparició d’aquells éssers estranys.

Alguns personatges apareixen amb faldilles, altres amb braçalets als turmells, altres portaven màscares d’animals… Tot eren representacions de la societat i tradició ioruba, un dels grups tribals més importants de tota l’Àfrica Occidental. Per aquest motiu, tots els cants eren també en el seu idioma local.

Les màscares eren d’una bellesa extraordinària, fetes a mà i amb una delicadesa i puntillisme extrem. Esculpides per artistes a partir d´un tros de fusta cilíndric i pintats en policromia, la major part de les màscares tenen característiques comunes a altres obres artístiques ioruba com els ulls més ametllats o les tres petites escarificacions sobre els ulls o el front.

Cada cop, la festa anava pujant d’intensitat. Mentre la gent cantava i feia voltes a l’arbre de la plaça, la gent més gran del poblat estava asseguda en un banc improvisat a primera línia de l’espectacle. Els nens que molestaven o interferien durant tota la celebració eren castigats amb coces i cops per part dels adults. L’alcohol local també corria entre els participants, i alguns ja anaven força passats.

No paraven de sortir personatges, i la música dels tam-tam no deixava de ressonar en aquella petita plaça d’un petit poblat situat al centre de Benín. Allà, la gent estava molt contenta per la collita i, per aquest motiu, ho celebraven amb aquesta tradició que era molt popular dins la comunitat ioruba. Haver sigut partícips d’aquell espectacle ens feia molt feliços!

Com que érem els únics blans, els nens i adults encuriosits s’acostaven a nosaltres per xerrar una estona, tocar-nos la pell i tirar-nos plegats algunes fotografies. També ens animaven a ballar amb ells per tal de participar a la festa Geledé, mentre teníem els personatges de les màscares al nostre costat que no es paraven de moure per fer sonar els seus braçalets i continuar amb el ball.

Durant aquella tarda del mes de maig, hi havia un rebombori increïble en aquell petit poblat que irradiava felicitat i bogeria. Una barreja intergeneracional (avis, joves i nens) compartia aquella festa amb alegria i la música adornava tot aquell atrezzo que era increïble de viure en primera persona. La dansa Geledé era una de les danses més importants de la comunitat Yoruba i nosaltres havíem tingut la sort de presenciar-ho… Un altre cop, gràcies Euloge i gràcies Benín!

Després d’estar-nos una estona més a la plaça, compartint beure i rialles, vam deixar aquell petit poblat que encara continuava de festa i vam anar fins a Cové, a on vam arribar de nit. Allà, passaríem la nit ja que demà ens tocava visitar un dels altres grups ètnics de Benín coneguts com els Fulani.

L’ètnia Fulani

Els Fulani també coneguts com a peuls en francès són un dels pocs grups ètnics que queden a Àfrica que encara conserven l’estil de vida nòmada. Aquesta característica ha provocat que hagi tingut molts enfrontaments amb altres grups tribals pel control dels ramats i també la zona per on passen i habiten.

Aquell matí, nosaltres amb el cotxe vam començar a conduir per uns camins de terra ben estrets, amb arbustos que cada cop eren més grans i seguint el que semblaven roderes de motocicletes. De sobte, vam parar en un lloc que quedava apartat del camí i allà al fons vam poder observar les cabanyes del grup tribal Fulani.

El poble Fulani és un poble realment fascinant que viu submergit a la naturalesa i apartat del progrés. Es tracta d’un poble que viu principalment de la ramaderia i que es va desplaçant a la recerca de menjar per tots els seus membres. És un poble que es troba present a diferents països africans i l’origen del qual no està molt clar.

Nosaltres vam poder observar les dones i les nenes d’aquell campament improvisat fulani perquè els homes havien anat a pasturar els ramats. Les dones i les noies fulani destacaven per la seva bellesa, amb un color de pell que no era del tot fosca i uns trets facials molt bonics. Moltes porten collarets i braçalets, i algunes fins i tot es tatuen per destacar la seva bellesa.

Vam poder conversar una estona amb elles a través de signes, jocs i somriures; i vam poder veure de ben a prop les seves cases. Totes eren fetes de troncs que, ajuntats, tenien una forma de iglú; i allà feien vida durant uns mesos aquella comunitat Fulani que vam trobar. Al cap d’una estona, vam tornar cap al cotxe i ens vam acomiadar d’un dels altres grups ètnics del país per avançar cap a Abomey, fent parada abans a la població de Dassa.

Dassa

Dassa és una ciutat coneguda com la ciutat dels 41 turons que destaca per ser un poble rural envoltat de muntanyes que van servir de refugi per la població local per escapar-se de l’expansió del regne de Dahomey. Avui en dia, encara pots trobar restes d’aquests refugis on s’hi realitzen diferents celebracions i ritus vudús.

De fet, amb l’Euloge, vam pujar caminant cap a una petita muntanya a on hi havia un refugi des d’on s’obtenien unes vistes espectaculars de la plana del centre de Benín. Allà, hi havia una persona que custodiava el que era considerat com un santuari a on es feien celebracions vudús per tal de connectar amb els ancestres i les diferents divinitats.

Dassa seria el punt més al nord que arribaríem amb l’Euloge. Després ja vam baixar amb el cotxe cap a Abomey (si voleu continuar coneixent la nostra experiència per aquesta ciutat, podeu clicar aquí), a on ens vam aturar al mercat de les ànimes de Bohicon. Un cop arribats a Abomey, vam poder gaudir d’una final de la Champions League a la plaça del costat de l’estadi de futbol, amb crits a favors del Real Madrid que jugava contra el Liverpool anglès.

Tornàvem un altre cop a la concentració de vehicles, persones i soroll després d’aquells dos dies on havíem descobert petits pobles rurals del centre de Benín que formaven part de la diversitat ètnica i cultural del país. El grup fulani, el grup ioruba o el grup holi eren només uns exemples d’aquesta multiculturalitat que encara manté aquest país i que, per aquest motiu, el fa tant especial. Nosaltres vam tenir la sort de descobrir-ho i segur que serà un dels records que quedaran més ben guardats del nostre viatge per Benín.