Ganvié és una de les poblacions més icòniques de Benín. El motiu? Doncs que es tracta d’una població flotant construïda sobre les aigües del llac Nokoué, a poca distància de Cotonou. Diuen que Ganvié és la Venècia africana, tot i que nosaltres dissertem i podríem dir que Venècia és la Ganvié europea. Tot depèn des de quina visió ho veiem, no?

Aquest poble flotant va ser fundat pel poble Tofinu del sud de Benín als anys 1600. Aquests escapaven dels guerrers del poble fon del gran regne de Dahomey. Els fon capturaven a persones d’altres grups tribals per vendre’ls com a esclaus als portuguesos. Segons les seves creences religioses, el llac Nokoué era considerat un llac sagrat i màgic, i, per això, el poble Tofinu va trobar una gran oportunitat per tal de refugiar-se allà d’aquest temut grup. Va decidir establir-se a les aigües del llac Nokoué i així evitar ser capturats pels guerrers. Un cop es van construir les primeres cases flotants, van decidir anomenar aquella població com a Ganvié, que en el seu idioma local, significa “llibertat a l’aigua”.

Un cop es va acabar el tràfic d’esclaus i va caure el regne de Dahomey, la conflictivitat entre grups tribals de Benín va disminuir. Tot i això, malgrat que la població Tofinu ja no estava amenaçada, els habitants originals i els seus descendents van optar per romandre a les seves cases del llac i fer-hi vida. Al llarg dels segles, Ganvié ha anat creixent i ara és una ciutat d’unes 40.000 persones que viuen sobre l’aigua del llac Nokoué. Allà, hi ha hospitals, escoles, esglésies i mercats; però en comptes d’haver-hi motos i cotxes, hi trobem moltes canoes que són el mitjà de transport habitual entre els habitants de Ganvié.

Avui en dia, gran part de la població local viu de la pesca al llac. Han desenvolupat petits tancats sobre l’aigua per a criar peixos i capturar-los, i després tot aquest peix es ven als principals mercats de Cotonou, que es troba a una distància relativament curta. El turisme cada cop guanya més presència, però sobretot en visites organitzades durant el dia des d’Abomey o Cotonou. En aquest cas, a la població local no li arriben molts diners. En canvi, si et quedes a dormir en alguns dels allotjaments que hi ha que estan portats pels propis habitants de la ciutat, segur que gaudiràs molt d’aquesta experiència i donaràs un cop de mà a l’economia local. Nosaltres ho vam fer, i va ser una de les experiències més màgiques que vam viure durant el nostre viatge a Benín.

Com arribar-hi?

Per arribar a Ganvié, serà imprescindible fer servir algun dels transports marítims de la zona que, principalment, són formats per canoes de fusta motoritzades. Molta gent visita Ganvié durant un dia des de Cotonou. Per arribar-hi, primer s’ha d’anar en vehicle fins a Abomey-Calavi (no confondre amb la ciutat d’Abomey) i des del seu moll, agafar una de les barques per a turistes que surten per visitar aquest bonic poble flotant. La visita sol durar unes 3-4 hores i inclou un guia en francès o anglès que t’explicarà les curiositats d’aquest poble flotant. Nosaltres no vam agafar aquesta opció, però és la que fan la majoria de turistes que només tenen un dia per veure Ganvié. Els preus són negociables, i per diferents experiències de viatgers oscil·len entre 12.000 – 20.000 CFA per persona.

Nosaltres vam decidir quedar-nos a dormir al poble flotant de Ganvié, una opció molt poc coneguda per a molts viatgers. I, per tant, com que teníem temps, vam decidir agafar el transport públic que agafa la gent local per anar a aquest poble flotant i que surt des del mercat de Dantokpa.

Després de preguntar a vària gent, ens van dir que cap a les 12h-13h del migdia surt una canoa que va de Cotonou a Ganvié amb tota la gent que torna del mercat. El lloc de sortida és just al nord de la zona del mercat de fetitxe de Dantokpa, al costat del riu. Allà, trobaràs moltes barques aparcades amb gent a dins que va a diferents poblats del llac Nokoué. Si preguntes, hi ha una barca pública que surt direcció a Ganvié. Vigila que molta gent voldrà que agafis una barca privada… Però si tens paciència i temps, podràs agafar la barca pública que ens va costar 500 CFA per persona en un trajecte d’1 hora que et porta fins al poble flotant de Ganvié.

Aquestes són les úniques opcions per arribar a aquest poble flotant, ja que es troba envoltat de les aigües del llac Nokoué i, per tant, el seu accés en cotxe és totalment impossible.

Què fer a Ganvié?

Ganvié és un poble flotant del llac Nokoué que té diferents activitats a fer com:

– Fer un recorregut amb canoa pels carrers de Ganvié

No cada dia s’està en un poble flotant, així que una de les principals activitats a fer és agafar una canoa i recórrer els carrers d’aquest poble. Podràs agafar una canoa de motor i passar per les avingudes plenes d’aigua, així com també veure les cases que estan construïdes sobre troncs que estan clavats a l’aigua del llac. Allà, veuràs les activitats quotidianes dels seus habitants i podràs descobrir racons molt especials.

Si vols, en comptes d’una canoa de motor podràs agafar una canoa a rem, com la majoria de canoes dels locals que recorren Ganvié, i saludar la gent local i veure diferents tipus de canoa: aquelles a on hi ha els nens que tornen de l’escola, aquelles que carreguen troncs i els porten amunt i avall, aquelles que venen queviures o aquelles que serveixen per anar d’un punt a l’altra del poble. Nosaltres vam pagar 1.000 CFA per persona per un recorregut d’una hora pels carrers de Ganvié amb canoa de rem.

A Ganvié, hauràs de vigilar el tema fotografia. Al ser un poble flotant i molt visitat a nivell turístic, la gent local no és molt oberta al tema de fotografies intrusives. És a dir, no vagis amb la càmera i facis primers plans d’una persona o una situació sense abans interactuar. Pensa que estàs a casa seva i, per tant, faràs bé de demanar permís o de tenir una conversar amb ells abans de prendre unes fotografies que segur que seran un bon record. Tot i que el passeig amb canoa per Ganvié és una de les vivències més especials que tindràs del teu viatge a Benín…

– Badar tot veient com transcorre el dia a Ganvié

Ganvié és una població que rep molts turistes, però a partir de la tarda, el moviment de visitants disminueix de forma important. Per això, és un bon moment per observar com la gent local torna a casa amb les seves canoes i com es va apagant el dia en aquest bonic poble flotant.

Nosaltres, al dormir allà mateix, vam poder estar en una petita cabanya clavada sobre uns troncs des d’on una finestra panoràmica podíem observar el moviment de les canoes que passaven per davant nostre… Vam estar badant durant un parell d’hores abans de sopar veient la rutina del dia a dia a Ganvié.

Davant nostre, per exemple, teníem una estació d’aigua potable, a on la gent, amb les canoes, feia cua per agafar aigua. També passaven altres canoes que ens saludaven quan ens veien allà asseguts observant el pas de les barques per Ganvié; i vam aprofitar la posta de sol camuflada entre núvols alts per gaudir d’un moment de tranquil·litat entre el vaivé de les canoes i la seva gent.

– Descobrir el seu mercat flotant que es fa cada dematí a les seves aigües

Cada matí, ben d’hora, a Ganvié hi passa una activitat molt especial: un mercat que comença durant la matinada i a on dones que van amb les seves canoes venen menjar i queviures als pescadors que comencen la seva llarga jornada laboral.

Aquesta activitat comença a altes hores de la matinada, quan encara és fosc, i a on podràs veure les dones amb llums de querosè que comencen a cantar i cridar el que tenen a les seves canoes. A poc a poc, es van acostant altres canoes amb pescadors i gent que va a la ciutat, i van parant a comprar els queviures que venen.

La tranquil·litat de l’aigua, la quietud de la nit i el silenci del poble s’esmunyen entre els primers cants de les venedores i les primeres canoes que deambulen per l’aigua. La llum de querosè es va apagant a poc a poc amb els primers rajos de llum de l’alba i l’activitat va augmentant a mesura que avancen les primeres hores del dia.

Nosaltres, al dormir a Ganvié, ens vam llevar encara de nit per situar-nos en un racó de l’avinguda, i des d’allà, en silenci, observar aquest mercat tan especial per veure com es fa de dia en aquest poble flotant del llac Nokoué.

– Visitar el poble flotant d’Aguegué

Aguegué és un dels altres pobles flotants del llac Nokoue que es troba a l’altra extrem de Ganvié, just al costat de Porto Novo. De tamany molt més petit que Ganvié, nosaltres hi vam arribar quan vam marxar de Ganvié en un trajecte llarg d’unes dues hores amb canoa a motor. Al arribar a Aguegué podràs veure les cases flotants sobre l’aigua i com la gent s’ha acostumat a viure en un entorn així. Molts treballen de la pesca però, malauradament, degut a problemes biològics i ambientals, com Ganvié, la seva conservació és tota una incògnita. Per a més informació, podeu llegir l’article de Porto Novo a on trobareu informació d’aquest poble flotant.

A on dormir a Ganvié?

Ganvié és un dels destins més populars de Benín. Molta gent el visita durant una jornada des de Cotonou, però nosaltres us recomanem que us quedeu a dormir al poble flotant per tal de viure el dia a dia de Ganvié, una experiència que no viuràs habitualment. Per aquest motiu, el millor allotjament per estar a Ganvié és:

– Chez M: Aquí és a on nosaltres vam dormir durant la nostra estada a Ganvié. Es tracta d’un allotjament flotant situat al centre de Ganvié i que té unes taules des d’on podràs veure la que nosaltres anomenàvem “finestra del món”, un lloc des d’on podries observar com les canoes anaven avançant d’un costat a l’altra. No esperis molta comoditat a les habitacions, però has de tenir en compte que estàs en un poble flotant. Tenen, a més a més, un restaurant que et cuinen uns àpats molt bons i l’Andrea i l’Isabel són molt bons amfitrions. Des d’allà, et podran reservar canoes per anar a veure el mercat, fer un recorregut per Ganvié o inclús anar a Aguegué. Un dels millors allotjaments per estar a Ganvié. Nosaltres vam pagar 4.000 CFA per persona. Per a més informació, podeu contactar amb ells al +229 97 37 22 71.

La nostra ruta

DIA 1: Després de l’arribada de la Xoli, una amiga que ens va venir a veure 2 setmanes durant el nostre viatge a Benín, vam preparar les motxilles per fer una miniruta de 3 dies al voltant de la zona nord de Cotonou, on visitaríem Ganvié i hi faríem nit, i el dia següent aniríem a Porto-Novo passant per Aguegué, per tornar de nou després a Cotonou i començar una nova ruta pel centre del país.

Al Haie Vive Guesthouse vam deixar part de l’equipatge i vam començar aquesta ruta agafant un Zem, el taxi-moto característic de Cotonou, que ens va portar fins al mercat de Dantokpa, un dels mercats més grans de l’Àfrica Occidental (si en voleu saber més, podeu clicar aquí). Allà, el vaivé de persones amunt i avall, carregades de mercaderies, és impressionant. Àfrica és comerç i intercanvi, i això es nota en el dia a dia de l’activitat d’aquest mercat a l’aire lliure situat al costat del llac Nokoué.

Nosaltres ens vam dirigir directament al moll on ens van dir que sortien les embarcacions públiques que anaven cap a Ganvié. Com que ens quedaríem a dormir allà, teníem temps per a viatjar com els locals… I, realment, aquella era una experiència totalment autòctona! A la riba, hi havia diferents embarcacions que s’emplenaven de persones que venien del mercat i sortien cap a diferents indrets del llac. Vam preguntar quin era el que sortia cap a Ganvié i després d’evitar alguns que volien que anéssim amb ells en una barca de forma privada per tal de pagar més, un noi ens va fer pujar a una barca on ja hi havia algunes dones, nens i gent gran asseguda esperant la sortida de la nau cap a l’interior del llac. Aquella embarcació anava a Ganvié però ara tocava esperar que s’emplenés del tot per poder dirigir-nos a una de les poblacions més especials durant el nostre viatge a Àfrica.

Ens vam asseure a la popa del vaixell de fusta, sobre una petita fusta que feia de seient, i al costat d’altres embarcacions que també estaven plenes de gent. Un dels fets més curiosos era la decoració d’aquestes naus, que estaven pintades amb tot tipus de dibuixos. Algunes salpaven del moll, però de seguida un crit des de terra els feia tornar per tal de carregar nous passatgers o mercaderies que volien pujar al vaixell, i d’altres esperaven el seu torn per poder trobar un aparcament.

L’espera va ser llarga… De més d’un parell d’hores, a on vam matar el temps parlant amb la gent del costat, saludant els nens que estaven sorpresos de veure 3 blancs allà al mig, fent jocs de màgia i veient les diferents activitats del dia a dia al moll local del mercat de Dantokpa. Venedors ambulants que passaven venent diferents snacks, gent que carregava mercaderies del mercat, altres que intercanviaven cefas per la moneda nigeriana… Al principi, alguns ens deien que havíem de pagar preus més cars i així d’aquesta manera, aquella persona guanyaria una comissió; però ho van deixar d’intentar quan van veure que no teníem problema en esperar i que, com ells, teníem tot el dia per arribar a Ganvié, la nostra destinació final.

Al cap d’unes hores, a la nau hi va haver més moviments que de costum. Alguns carregadors portaven sacs i emplenaven el vaixell i els últims seients eren ocupats per persones que anaven amb vestimentes de colors… La roba a Àfrica és de colors vius i alegres, una gamma de colors impressionant de la que no estem gens acostumats. És elegància africana amb uns models preciosos.

Semblava que ara sí, l’embarcació començava a salpar, però avançàvem en direcció contrària al nostre destí. Estranyats, la gent ens va calmar i ens va dir que anaven primer a carregar més material a una zona propera del mercat… Encara més coses en aquesta canoa? A Àfrica, s’aprofita tot l’espai, i a on hi caben cinc, també n’hi poden caber deu. Així, que després de fer un recorregut per l’exterior de la riba del mercat de Dantokpa, el capità va començar a donar velocitat a la canoa i en una velocitat de creuer molt agradable vam començar a navegar direcció a Ganvié.

Nosaltres estàvem a estribord, situat just a proa i érem els únics que portàvem armilles salvavides. Ens les havien donat els tripulants, que sorpresos per la nostra presència, volien assegurar-se que els blancs arribessin bé al seu destí final. El trajecte va transcórrer entre unes aigües tranquil·les a on vam poder observar diferents aus aquàtiques.

Després d’una estona navegant per aquest llac sagrat, vam començar a albirar el final del llac. Apareixien les primeres canoes amb pescadors, i també les primeres trampes amb pals que hi havia en diferents zones per tal de pescar els peixos que encara quedaven en aquell racó. La pesca allà és la font de riquesa principal però, malauradament, cada cop n’hi ha menys degut a les condicions biològiques i climàtiques del terreny.

Ganvié era un poble únic a on s’hi va refugiar tot un grup tribal per escapar-se dels seus capturadors. Al ser un llac sagrat que no podien travessar, l’única opció era construir allà un poblat i així és com aquestes cases encara s’han mantingut fins avui en dia. A l’arribada del poble, vam començar a veure les primeres cases que reposaven sobre troncs que estaven clavats al fons de l’aigua.

La canoa del transport públic va començar a realitzar diferents parades i a nosaltres ens va deixar com a una petita plaça des d’on vam intentar contactar amb el nostre allotjament, del qual encara no sabíem res. Després d’una estona i de conversar amb la gent que estava allà sorpresa de la nostra presència, va arribar una canoa que ens venia a buscar i ens portava a l’allotjament que estava situat a uns quants carrers d’allà… Però al ser carrers d’aigua, era impossible accedir-hi a peu.

Vam arribar a l’allotjament, situat en un carrer principal, i allà vam poder descobrir l’entorn a on passaríem les següents hores. L’allotjament tenia com diferents cases: en una hi havia les habitacions que donaven a una finestra just sobre l’aigua del llac; en una altra hi havia el lloc a on feien vida la gent de l’allotjament i a on tenien la cuina; en una altra tenien un recinte amb souvenirs i records pels turistes que paraven durant el dia a dia durant la seva visita a Ganvié; i en una altra casa hi havia unes taules i un mirador que nosaltres vam anomenar com “la finestra del món”, el lloc des d’on es veia tot el moviment del poble de Ganvié.

Vam dinar allà, a la taula que donava cap al carrer principal de Ganvié, i les nostres mirades s’anaven fixant en els diferents detalls de les canoes que passaven per davant nostre. Algunes estaven molt ben decorades. Altres, portaven nens amb uniformes que deurien venir de l’escola. Algunes carregaven peces per transportar; i altres paraven just davant a on hi havia una parada que, amb una bomba, bombejava aigua (segurament filtrada) per emplenar les galledes que les canoes anaven portant. Era tot un espectacle!

Els colors de la roba de la gent, el seu somriure quan descobrien la nostra presència, els capitans que remaven la canoa a les tranquil·les però saturades aigües de Ganvié, els turistes que passaven amb barques a motor… Eren diferents capítols d’un llibre escrit sobre un poble que dorm sobre les aigües d’un llac sagrat però que, despert, hi ha molta vida. De fet, a vegades hi havia retencions. Segurament, era com conduir en hora punta però en comptes de sobre l’asfalt, sobre l’aigua del llac Nokoué.

Després, vam decidir anar a descobrir els petits racons d’aquest poblat amb la companyia de dos adolescents que feien de timoners de la nostra canoa, i amb dos rems ens portaven pels carrers de Ganvié. Allà, vam poder descobrir la vida a un poble flotant. Els nens ens saludaven des de les finestres amb un somriure entremaliat, algunes dones rentaven la roba i altres ja preparaven el menjar, ens creuàvem en altres canoes que deurien tornar cap a casa…

L’arquitectura de les cases sobre les aigües flotants era sorprenent. Com aquells troncs enganxats podien ser el fonament d’un habitatge? Aquestes no es movien i estaven ben fixades en un joc de troncs que creaven una estampa única. Algunes estaven decorades i moltes tenien una finestra que donava directament sobre les aigües dels carrers de Ganvié, a on, a diferència de molts habitatges de casa nostra, no hi havia ni tanques ni alarmes… De fet, la llum era un bé inabastable per molta d’aquella gent que només comptaven amb l’ajuda de diferents plaques solars per carregar els seus telèfons i electrodomèstics.

Després d’aquell passeig, vam tornar a l’allotjament i d’allà ja no en vam sortir. Vam tornar a seure a la nostra “finestra del món” per veure com s’apagava el dia a Ganvié, i després vam sopar i vam anar a dormir d’hora ja que l’endemà ens esperava una activitat ben especial: la visita al mercat matinal de Ganvié, una de les experiències més boniques de la nostra ruta per Benín.

DIA 2: Avui el dia començava ben d’hora. A les 4 del dematí sonava el despertador, i en plena foscor i amb la llum dels nostres telèfons mòbils, sortíem del nostre allotjament per pujar a una canoa que ens portaria fins al mercat matinal, una de les activitats més especials d’aquest poble.

Cada matí, a Ganvié, diferents dones es situen amb les seves canoes al costat de l’avinguda principal i des d’allà, van cridant i cantant per vendre els seus queviures i el seu menjar a tota la gent que surt del poble. Encara en plena foscor, les llums de querosè van marcant un camí sobre l’aigua i nosaltres, allà, com a figurants, ens sentíem els espectadors més afortunats del món.

Començaven a arribar les primeres canoes que paraven al costat de les venedores per a fer les primeres transaccions. Bitllets i bosses de menjar eren intercanviades en un entorn únic. Els cants de les dones semblaven que anunciaven l’arribada dels primers moments de llum natural sobre el poble flotant. Després, cada cop més canoes plenes de gent que anava per Cotonou passava per davant teu, mentre nosaltres, arraconats, seguíem contemplant la bellesa d’aquest mercat.

Els colors vius dels seus vestits, les seves veus, l’olor del seu menjar i les fustes de les canoes a la penombra creaven un paisatge bucòlic del qual et senties un gran privilegiat per formar-ne part. Allà, amb les nostres càmeres i els nostres ulls, amagats i arraulits també pel fred de bon dematí, vam poder ser testimonis del mercat més especial de Ganvié.

Allà, al mercat, hi vam passar un parell d’hores que per nosaltres van passar volant. Les dones van començar a desfilar cap a casa seva després d’una jornada que, per a elles, ja feia temps que havia començat. Els primers turistes començaven a arribar, i nosaltres vam tornar a l’allotjament per a esmorzar després de gaudir d’un dels moments més bonics durant el nostre viatge a Benín. Una experiència única i inesborrable.

Després d’esmorzar, tocava carregar tot l’equipatge i acomiadar-se del poble flotant, de la Venècia Africana (o de la Ganvié africana). Ens esperava un trajecte de dues hores pel llac Nokoué, que havíem de creuar d’oest a est, per tal d’arribar a les proximitats de Porto Novo i Aguegue, el nostre següent destí. Pel camí, vam poder seguir observant com aquell llac que havia servit de refugi de molts poblats durant els conflictes tribals del passat encara era refugi de molta gent que hi feia vida, treballant a les seves aigües, vivint a les seves cases flotants o viatjant cap a Cotonou, la terra ferma més gran de Benín. Un llac que no ha perdut encara la seva essència i un poble únic a on vam poder dormir sobre les seves aigües…