El Pays Taneka és una de les zones que més ens va agradar del nostre viatge a Benín. Situat entre les ciutats de Djougou i Natitingou, aquest grup ètnic ha viscut refugiat a les muntanyes que reben el nom de Taneka durant milers d’anys per tal d’amagar-se dels atacs d’altres tribus, com el regne de Dahomey, que capturaven gent per tal de vendre’ls com a esclaus.

La regió Taneka és una regió preciosa, situada a uns 654 metres d’alçada, a una zona aïllada que s’hi arriba a través de camins de terra i a on hi podem trobar una Àfrica molt autèntica que es resisteix a canviar. Amb cases de fang situades sota arbres mil·lenaris que simbolitzen l’esperit dels seus avantpassats, aquest grup tribal format per grups heterogenis de persones està regit per una monarquia de reialmes i sacerdots que prenen les decisions i protegeixen als habitants del Pays Taneka.

El Pays Taneka és una regió on hi viuen aproximadament unes 80.000 persones. De fet, el nom taneka té dos significats: per una banda significa “guerrers”, per la seva resistència davant dels atacs dels invasors; i per altra banda significa “gent de pedres”, emfatitzant les característiques del territori sobre el qual ens trobem. Les persones que han conviscut fins al dia d’avui en aquestes muntanyes provenen de diferents orígens, però sempre han conviscut units degut a una forma d’organització molt coral i monàrquica.

Nosaltres vam estar en aquesta zona durant 2 dies i vam poder tenir la sort d’assistir a l’enterrament d’un dels reis del Pays Taneka. A Àfrica, la mort es viu com una celebració de la vida i com que el difunt havia viscut molts anys, vam poder veure com es feia una gran festa per a celebrar la seva vida amb concerts, àpats per a tothom i, fins i tot, matant una vaca en agraïment a la seva presència durant tots aquests anys.

Principalment, el grup tribal Taneka està format per dos nuclis urbans: el Taneka Beri i el Taneka Koko. Aquests dos assentaments estan connectats entre ells per una ruta d’uns 45 minuts caminant resseguint les muntanyes Taneka. Gràcies a la presència de diferents coves i refugis, aquest grup tribal ha pogut establir-se i mantenir-se en aquesta zona durant molts anys sense ser vistos per altres grups de tribus enemigues. Tanmateix, actualment degut a la falta d’aigua, electricitat, feina i a la modernitat molts descendents del Pays Taneka van a viure a les ciutats i només tornen al poble en situacions especials.  

Visitar el Pays Taneka és una parada obligatòria durant el teu viatge a Benín per a conèixer de primera mà un poble que es caracteritza per una arquitectura pròpia de cases rodones de fang amb sostres de palla, i que ha sabut preservar l’autenticitat de la seva cultura i els valors que han anat passant de generació en generació. Una visita que segur que no et deixarà indiferent!

Com arribar-hi?

La regió de Taneka es troba situada al costat de la carretera principal RNIE3 que va de Djougou cap al nord del país. Aquesta regió es composa principalment de dos nuclis: Taneka Beri i Taneka Koko.

Si viatges amb transport públic i vols arribar a Taneka Beri (com vam fer nosaltres), la millor manera per arribar-hi serà agafar un autobús que fa la ruta fins a Djougou o Natitingou i que pari a Copargo. Copargo és una població a la carretera principal que està situada al costat de la zona del Pays Taneka. El trajecte que nosaltres vam fer amb l’empresa ATT de Cotonou a Djougou (parava posteriorment a Copargo) ens va costar, al maig del 2022, 7.000 CFA per persona. El trajecte sol durar unes 6-8 hores aproximadament. Si vens de Natitingou, també busca un transport públic que et pugui dur fins a Copargo.

Des de Copargo, ja estaràs ben a prop de la zona a on es refugia el Pays Taneka. Nosaltres vam agafar unes motos que per camins de terra ens van portar fins al poble de Taneka Beri en un trajecte d’uns 20 minuts. El cost va ser de 500 CFA per persona i trajecte.

Si el que vols és arribar a Taneka Koko, serà molt millor parar a la població de Fowa, situada a la carretera principal, i d’allà agafar un Zem que et porti fins a Taneka Koko. Tant Fowa com Copargo es troben a la carretera principal i, per tant, qualsevol autobús que vingui de Natitingou, Abomey o Cotonou segur que et podrà deixar allà.

Si viatges amb el teu propi transport, hauràs d’accedir a una d’aquestes dues poblacions (depenent del destí a on vagis, si a Taneka Beri o a Taneka Koko) i després agafar un camí de terra que et portarà fins als peus dels turons Taneka a on es refugia aquest grup tribal tan màgic i especial.

Què fer al Pays Taneka?

Nosaltres vam dormir dues nits a Pays Taneka i, després de la nostra experiència, us recomanem que també us quedeu a dormir en alguns dels pocs allotjaments que tenen. Molta gent fa una visita d’una tarda, però creiem que és bonic intentar conversar amb la gent i descobrir aquest entorn tan autèntic d’una forma més pausada i tranquil·la. Les principals activitats que recomanem fer allà per a poder conèixer el Pays Taneka són:

– Passejar pel poble de Taneka Beri

Taneka Beri és una població que ens té el cor robat. Va ser el nostre camp base durant els 3 dies que vam estar descobrint el Pays Taneka i es tracta d’un lloc molt hospitalari, que es troba situat just al vessant de les muntanyes Taneka i que destaca per les seves cases d’una arquitectura ben especial.

Passejar per Taneka Beri és caminar entre cases baixes i rodones de fang i sostres de palla en forma de con. Passejar per Taneka Beri és també veure arbres immensos situats just al costat de les cases. Passejar per Taneka Beri és també seure en alguna arrel de l’arbre i veure com la gent fa vida en aquest indret tan especial. Passejar per Taneka Beri és molt agradable i bonic. Passejar per Taneka Beri és descobrir noves cultures. I passejar per Taneka Beri és de les millors coses que pots fer per tal d’interactuar amb la gent local (intenta aprendre alguna paraula del seu idioma, el yom) i tenir una magnífica experiència en aquest lloc tan autèntic d’Àfrica.

Tingues en compte que allà la gent hi fa vida, i per tant, Taneka Beri no és un circ a on puguis tirar fotografies sense demanar permís. Ells t’obren les portes de casa seva i és molt important respectar-ho. Dialoga amb ells, juga, pregunta i interactua per tal de poder tenir la confiança necessària i prendre, si vols, fotografies. Nosaltres, com que ens vam quedar a dormir a baix a l’alberg comunitari que porta en Latif, vam aprendre quatre paraules del seu idioma i amb això força gent ens va convidar a assentar-nos als seus patis per tal de dialogar amb ells.

A més a més, vam tenir la sort que aquells dies celebraven l’enterrament d’un dels reis i, per tant, hi havia molta gent al poble i van fer una gran festa i matar una vaca en honor a la vida d’aquella persona. Érem els únics forasters allà, però ens vam sentir totalment com a casa passant tota la tarda asseguts en un corriol a on hi havia diferents parades ambulants i observant com la gent es reunia, reia i vivia en aquell indret tan característic.

Taneka Beri ha sabut preservar l’autenticitat de la seva cultura, la seva arquitectura (com els Tata Somba, si voleu conèixer aquest grup de Benín i Togo cliqueu aquí) i els valors que antigament defensaven els seus avantpassats; i malgrat que cada cop va quedant menys gent que viu allà, per a nosaltres va ser una de les millors experiències durant el nostre viatge a Benín.

– Descobrir el poble de Taneka Koko

Just a l’altre costat de muntanya de Taneka Beri trobem l’altre nucli del Pays Taneka, conegut com Taneka Koko. Aquí ja trobem cases més modernes, fetes d’uralita i potser no és tan místic com Taneka Beri, que es troba situat entremig d’arbres immensos. De totes maneres, és el nucli més gran i un dels més visitats ja que és on es troba la seu de la monarquia Taneka.

A Taneka Koko vam poder conèixer un dels xamans, que juntament amb els reis, són els dirigents de la tribu i els que prenen les decisions de forma comunitària. Encara avui, aquests curanderos van vestits de forma tradicional amb una gorra de ràfia portant el cos mig nu i només tapat per senzilles fundes de pell d’animal. A més a més, tot el dia fumen una pipa per tal de comunicar-se amb els seus avantpassats i poder conjurar en el dia a dia de la comunitat. Cada xaman s’encarrega d’una qüestió concreta i, avui en dia, encara són molts els qui confien en la seva intercessió.

A més a més, la població del Pays Taneka es caracteritza per una capacitat intrínseca de viure en comunitat (malgrat els orígens diversos) i una vida que gira al voltant de l’agricultura. Per aquest motiu, segurament a Taneka Koko podràs provar algunes de les begudes alcohòliques locals que fan com la cervesa artesana que és molt diferent a les cerveses que estem acostumats aquí a Europa.

Taneka Koko és una de les poblacions més importants del Pays Taneka a on intenten sobreposar-se a diferents problemes com l’èxode de molts dels seus habitants que van a viure a altres regions per tal de viure en llocs on tinguin accés a l’aigua i guanyar-se millor la vida que no pas a les muntanyes de Taneka.

– Fer el recorregut entre Taneka Koko i Taneka Beri per a les muntanyes i descobrir algunes coves a on es refugiava la gent

Si vols visitar les dues poblacions principals del Pays Taneka, podràs connectar-les entre elles a través d’un camí de muntanya d’uns 45 minuts sense molt de desnivell i que travessa les muntanyes Taneka.

Nosaltres vam fer aquest trajecte amb en Samadu, un noi molt maco i trempat, que ens va cobrar 3.000 CFA per persona. Era un recorregut circular, tot i que ell després es va quedar a Taneka Koko i no va tornar amb nosaltres. Durant el trajecte, vam poder observar petits camps llaurats i algunes senyals animistes com amulets als arbres. Si voleu contactar amb ell, podeu trucar-lo al +22997555925.

A més a més, durant el recorregut podràs accedir a algunes de les coves a on es refugiava la gent Taneka i veure un arbre màgic a on les noies s’hi acosten per tal de demanar fertilitat per a engendrar una nova vida. La gruta més coneguda és la que es coneix com Fènèhou. Des d’allà, el poble de Taneka Koko ja queda a poca distància.

Diu la llegenda que les tribus enemigues van agafar por a la gent del Pays Taneka perquè creien que tenien poders màgics i desapareixien del no-res. Com que no els trobaven pensaven que era una qüestió dels esperits que els feia invisibles. En realitat, però, aquests s’amagaven ràpidament a la cova sagrada que vam visitar i allà es refugiaven de la captura dels seus enemics. 

– Meravellar-se de la història i el funcionament jeràrquic d’aquest grup tribal

El Pays Taneka és un grup a on actualment hi conviuen persones d’origen ètnics diferents. Per exemple, trobem els kabye, originaris d’aquestes terres, o també als bariba, originaris de Nigèria, i als gourmantché que van arribar a la zona de Pays Taneka fugint d’epidèmies i atacs de tribus enemigues. Allà, es van refugiar juntament amb els kabye formant el que, fins avui, coneixem com a Pays Taneka.

Les diferències entre aquests tres subgrups les pots trobar, per exemple, amb les escarificacions o la religió. Els kabye es caracteritzen per portar dos petites escarificacions al rostre i són animistes; mentre que els bariba tenen un tall vertical a un costat de la cara i són musulmans. Els gourmantché també creuen en la religió islàmica i, pel que fa a les escarificacions, les dones en porten quatre a la cara mentre que els homes només tres. Avui en dia, tal com passava amb el grup Holi (si en voleu saber més, podeu clicar aquí), entre el jovent cada cop hi ha més reticència a portar aquestes escarificacions.

A nivell jeràrquic, el Pays Taneka està governat per reis (coneguts com a sawa) que són d’origen bariba i que s’encarreguen de prendre les decisions pel poble. Aquests són escollits per una assemblea de gent gran que viu al poble. Al costat del rei hi ha diferents dignataris com els tung-te (que serien com si fossin els alcaldes), que són de l’ètnia kabye, i que són els encarregats d’assignar la terra a les diferents famílies. Aquesta terra la conservaran tota la vida. Els tung-te també participen a l’elecció del nou rei i en les decisions més importants per a la comunitat Taneka. Finalment, al costat d’aquests líders polítics, destaquen els sacerdots animistes o curanderos, una mena de líder espiritual que es reconeix fàcilment per la seva vestimenta i que s’encarrega d’intercedir amb els avantpassats per trobar solucions a diferents aspectes que puguin afectar a la gent del Pays Taneka com la procreació, la mort, l’agricultura, la tradició…

La tradició animista està molt present en aquesta comunitat. De fet, cada 5 anys té lloc una celebració única coneguda com el Ritual del Pas, a on els nens fan el pas cap a la vida adulta. Per aquest motiu, totes les famílies d’origen Taneka que viuen a les ciutats tornen al poble per uns dies, sacrifiquen animals i fan una gran festa per tal de celebrar aquest ritual.

A on dormir al Pays Taneka?

Si et vols quedar a dormir al Pays Taneka i conèixer de ben a prop la gent de Taneka Beri, l’únic allotjament que trobaràs serà:

– Foundation Taneka Beri: Aquest allotjament gestionat per la comunitat de Taneka Beri i dirigit per en Latif va ser el nostre camp base durant la visita a Pays Taneka. Està situat just a sota del poble i consta de diferents habitacions en cabanyes que disposen de llit i mosquitera. No esperis un gran luxe, però sí que trobaràs una enorme hospitalitat en un entorn fantàstic. A més a més, et podran cuinar si necessites menjar i et podran organitzar diferents activitats a uns preus increïbles. Un lloc molt bonic amb una relació qualitat-preu perfecte. Si voleu contactar amb ells, podeu escriure directament al Whatsapp d’en Latif que és el +229 97 05 50 70.

La nostra ruta

DIA 1: Ens despertàvem per últim cop a Cotonou, la principal ciutat de Benín. Després de molts de dies d’estada a l’Haie Vive, el nostre campament base durant la nostra visita al sud de Benín, tocava seguir avançant durant el nostre any sabàtic pel continent africà. Des d’allà, havíem pogut descobrir indrets únics com Ganvié, coneguda com la Venècia africana o Grand Popo, una zona de platges paradisíaques i una desembocadura impressionant. També havíem conegut la tràgica història dels esclaus a Ouidah. A més a més, havíem viatjat amb l’Euloge per descobrir Abomey i les tradicions vudú i conèixer diferents grups ètnics del sud del país. I també havíem tingut la gran sort de rebre la visita de la Xoli que ens va acompanyar durant el nostre recorregut per aquesta part del país.

Ara tocava fer les motxilles de nou i anar direcció al nord, a la zona de Djougou, a on ens esperava una visita molt especial: el Pays Taneka. Vam marxar ben d’hora de l’allotjament amb una moto que per 250 CFA per persona ens va portar fins a l’estació de l’ATT de Wologuèdè. L’ATT era l’empresa d’autobús amb la que viatjaríem durant unes 8 hores i que ens portaria de Cotonou a Copargo.

Al ser un trajecte de llarga distància, no podien pujar més persones de les permeses. Per tant, ens asseguràvem de tenir un seient per passar aquella llarga jornada a la carretera. Vam tardar una bona estona per sortir de Cotonou, amb innumerables motos que circulaven a dreta i esquerra, i després ja vam enfilar direcció a Bohicon, la nostra primera parada.

Cada parada que fèiem en el trajecte significava l’obertura d’un mercat ambulant just a la porta de l’autobús. Dones, nens i homes que, amb els braços allargats, oferien cacauets, aigua, refrescos, carregadors de mòbil, blat de moro, crispetes… a canvi d’unes monedes. Molta gent de l’autobús aprofitava per anar al lavabo o per comprar algun queviure i així poder afrontar la següent etapa del viatge en bones condicions.

A l’autobús teníem una pantalla de televisió que retransmetia una sèrie africana (d’origen nigerià ens van dir) sobre una vida en família tradicional, a on les dones s’encarregaven de les feines de la llar i s’enfadaven constantment amb els homes, a qui acusaven de ganduls i de no saber fer res. Malgrat no entendre l’idioma amb el que estava, els gestos dels actors i les actrius ens feien aixecar més d’un somriure, com a la resta dels passatgers de l’autobús.

Sense gairebé adonar-nos, després de mirar aquesta sèrie, badar tot veient des de la finestra com el paisatge s’anava convertint més rural i dormint intermitentment, vam arribar a Djougou. Allà, el conductor de l’autobús ens va informar que també parava a Copargo, el destí que ens havia informat prèviament en Latif per Whatsapp, així que vam aprofitar que ja estàvem a lloc per continuar el trajecte durant uns 20 minuts més fins arribar al nostre destí final.

Teníem ja el cul quadrat després de portar més de set hores assentat en uns seients d’un autobús, però per fi ja estàvem més a prop del nostre destí final. Un cop vam baixar a l’estació de Copargo, alguns joves es van acostar per tal de negociar l’import del trajecte fins al nostre destí final: el Pays Taneka. Per a ells, era molt fàcil encertar el destí perquè dos blancs a Copargo tenen moltíssimes probabilitats d’anar a visitar un dels grups tribals més bonics però alhora desconeguts i poc visitats de Benín.

Vam tenir sort que en Latif prèviament ens havia informat del preu, així que els joves poc tenien a fer amb nosaltres. Així, doncs, vam agafar dues motocicletes i en un trajecte d’uns 20 minuts vam anar fins a Taneka Beri, el poble d’en Latif. El trajecte va ser molt bonic, passant entre camps agrícoles i acostant-nos cap a unes muntanyes que eren com petits turons i que es coneixien amb el nom de Taneka.

Vam arribar al vessant de la muntanya i allà ens esperava en Latif. Érem els únics clients i, després de formalitzar tot el tema de registre del passaport, fer el pagament i aprendre algunes paraules en yom, vam anar a descansar al que seria la nostra habitació durant dues nits. Era una habitació àmplia situada en una cabanya de forma rodona. De fet, tota la cabanya era la nostra habitació i allà, vam poder descansar una estona, abans d’anar a descobrir l’entorn a on ens trobàvem.

Al capvespre, vam caminar per una ascensió pronunciada que anava del nostre allotjament cap a un turonet a on es veien molts arbres. Vam començar a pujar i la nostra sorpresa va ser quan vam començar a veure els diferents habitatges característics de Taneka Beri, unes cabanyes de fang petites i baixetes amb sostre de palla que es trobaven espargides per aquell petit espai al costat dels arbres i en diferents nivells. Era una barreja de misticisme i senzillesa amb una arquitectura única que ens feia sentir molt afortunats.

Vam anar caminant pels diferents carrers (que, més aviat, eren corriols) i saludant amb el poc que havíem après de yom a la gent local. Tothom ja ens tenia vistos perquè érem els dos únics blancs de tota la zona. Una família ens va convidar a seure a l’entrada de la seva casa mentre parlàvem amb les dones que no feien res més que riure. Més enllà, hi havia un vinil ben gros clavat a una paret amb la cara d’una persona que, més endavant vam saber, era un dels reis del Pays Taneka. El rei Adjenin havia mort el 17 de Maig i tot el poble estava preparant la seva festa de comiat que, per tradició, es feia al setè dia del seu enterrament. Ens van ensenyar la porta de casa seva i vam poder veure com les dones anaven preparant el menjar del que seria un àpat comunitari per a tot el poble.

El dia ja s’anava apagant però encara teníem a la nostra retina la bella imatge de Taneka Beri, amb les cases de fang situades al costat d’alts arbres d’escorça gruixuda, petites fogueres que s’encenien a cada llar i reunions improvisades entre la gent local que es preparava per a una gran festa: l’agraïment per la vida viscuda d’aquest rei.

Vam tornar caminant cap al nostre allotjament a on ens van preparar un bon sopar i vam anar a descansar després d’un dia llarg de trajecte. Un trajecte que havia valgut molt la pena perquè estàvem a un lloc, que malgrat la modernitat, es resistia a canviar. Ens vam posar al llit pensant en les diferents cultures que cohabiten en el planeta i, amb els sorolls dels rosegadors que feien una bona festa al sostre de la nostra habitació, els nostres ulls es van anar tancant a poc a poc…

DIA 2: De bon dematí, el soroll d’unes motos ens van despertar. Com que era molt difícil arribar fins a dalt de Taneka Beri, molts s’esperaven a la zona de l’allotjament per a viatjar fins a Copargo o Djougou. Viure al Pays Taneka pot ser molt idíl·lic però també és molt difícil per a la gent local. Sense cap xarxa d’aigua i electricitat, viure no és fàcil. A més a més, la falta de feina provocava que molta gent originària d’allà emigrés cap als pobles o a les ciutats per tal de trobar un sou i una manera de guanyar-se la vida.

En Latif ja rondava per allà. D’estatura petita, aquest home que tenia sempre un mig somriure dibuixat a la cara i que mostrava una dosi de calma increïble, ens va explicar què podíem fer durant aquell dia per tal de descobrir més coses sobre el Pays Taneka. Ens va comentar que podíem anar caminant fins a Taneka Koko si volíem, però que ell no ens podia acompanyar perquè estava ben enfeinat. Ens va comentar que amb nosaltres podia venir en Samadu, que venia de Taneka Koko, així que mentre l’esperàvem vam decidir anar a dir bon dia al poble de Taneka Beri.

Així, doncs, vam tornar a visitar el poble Taneka Beri veient les rutines diàries de moltes llars: rentar els estris del dia anterior, escombrar el pati de la casa, despertar els nens de la casa i començar un nou dia a la vessant d’aquella muntanya.

Vam baixar cap a l’allotjament i al cap de poc, va arribar en Samadu, un noi jove Taneka que parlava francès i que ens acompanyaria fins a Taneka Koko per conèixer la població a on trobem la seu de la monarquia del país. Vam deixar enrere Taneka Beri i vam començar a endinsar-nos en la vegetació seguint les passes ràpides d’en Samadu. Avançàvem per sobre la muntanya direcció a l’oest i passàvem al costat de diferents trossos de terra cultivats, a on vèiem la gent arremangada traient males herbes i cuidant la seva agricultura.

Des de dalt, podíem observar la immensa plana de la regió de Djougou davant nostre. No ens estranya que aquesta muntanya fos un lloc idoni per a veure des d’on venien les tribus enemigues i refugiar-se per tal de no ser capturats. Vam entrar per un petit bosc fins que en Samadu ens va explicar que ara ens apropàvem a un dels llocs sagrats més importants per la gent del Pays Taneka: el lloc de refugi de la població Taneka durant el regnat de la tribu Dahomey o els Ashanti.

Abans d’arribar a la cova, un petit arbre decorat amb simbologia animista (amulets d’animals, plomes, cordills…) ens indicava que era un lloc a on moltes dones hi anaven per demanar fertilitat als esperits. I, una mica més amunt de l’arbre, vam poder veure una petita escletxa entre les muntanyes. Estàvem a Fènèhou, la cova sagrada del Pays Taneka.

En Samadu ens va explicar que aquest lloc el va descobrir una dona que estava buscant aigua. Va sentir el seu nom des de la muntanya i allà va trobar una cova ideal per amagar-se de les tribus enemigues que els venien a buscar com esclaus. Per això, aquesta cova tenia un sentit molt especial per a tota la població local. Sense aquest amagatall, potser aquest poble hagués desaparegut i molts haguessin marxat en un viatge sense retorn com a esclaus.

Després d’entrar a l’inici de la cova, vam prosseguir la nostra ruta fins arribar a Taneka Koko. Aquest poble es veia més gran i modern que Taneka Beri, almenys pel que fa a l’arquitectura ja que vam trobar moltes cases amb sostre d’uralita. Era un nucli situat a l’altra costat de la muntanya a on es veia més moviment.

Ja només d’arribar vam veure diferents nens que corrien a atrapar-se amb un tronc a la mà que feien servir com a volant. De sobte, just després de passar una petita casa rectangular de fang, en Samadu va saludar a una dona que ens va convidar a beure un got de cervesa artesana que feien ells a casa. La zona del Pays Taneka és una zona agrícola a on predomina el mill, cereal a través del qual fan la cervesa que estàvem provant.

Vam continuar la nostra ruta fins que vam arribar a la casa a on vivia en Samadu i la seva família. Se’ls veia una família molt senzilla i riallera que intentaven viure en aquell poble i guanyar-se la vida. Vam estar xerrant una estona amb ells sobre el futur del seu poble i vam fer una fotografia per immortalitzar aquella hospitalitat.

Després, vam anar a veure una de les figures més importants de la tradició Taneka: el xaman. Vam arribar fins a una casa tradicional (com les que estàvem acostumats a veure a Taneka Beri) i allà hi havia una persona d’edat avançada que anava amb el tors nu i un tapall. Fumava una pipa que li servia per comunicar-se amb els seus avantpassats. Cada xaman tenia una funció concreta i aquell home que havíem anat a veure s’encarregava de fer de mediador en tots els temes relacionats amb l’agricultura. La tradició ha arribat fins al dia d’avui i aquestes figures són molt respectades a la cultura del Pays Taneka.

Ens vam acomiadar del xaman, a qui vam caure molt simpàtics, i vam fer una volta per Taneka Koko a on vam veure moltes més construccions que a la seva veïna Taneka Beri. Allà, ens vam acomiadar d’en Samadu que ens havia acompanyat durant tot aquell trajecte i que ens va indicar el camí de tornada. No tenia pèrdua. Agafant aquell petit corriol tornaríem a parar a Taneka Beri, aquesta vegada entrant pel seu darrere, just a l’altra punta d’on teníem l’allotjament.

Vam fer el trajecte comentant la singularitat d’aquesta zona tan especial de Benín, fins que vam arribar de nou a les cases d’arquitectura tradicional. Estàvem arribant a Taneka Beri i el poble estava ple de gent. Ens vam asseure al costat d’un arbre, a prop d’uns homes que xerraven asseguts sobre les arrels d’un arbre, un noi que aprofitava per descansar estirat al terra i dues nenes que ens miraven encuriosides amb una dolça rialla. Ens sentíem observats però la gent allà era molt hospitalària.

Al cap d’una estona d’haver descansat, vam avançar cap a la casa del rei que havia mort i allà vam trobar una vaca quasi esquarterada. Estaven sacrificant l’animal per tal de celebrar la festa del comiat i repartir tota la carn entre els habitants del poble com a símbol d’alegria per la vida que havia representat aquell rei. Algunes dones escalfaven unes olles ben grosses sobre un foc mentre la vaca estava degollada al terra.

Vam tornar a l’allotjament i la nostra sorpresa va ser veure uns músics locals que portaven un petit instrument de corda i en Latif que estava ben enfeinat col·locant cadires blanques de plàstic. Ja us ho he dit aquest dematí que avui m’esperava un dia llarg, ens va dir. Resulta que a l’hora de dinar es celebrava una gran festa al nostre allotjament: la festa del comiat del rei.

Va començar a arribar gent i ens vam asseure unes files més enllà per tal d’observar el concert. Després, unes dones van agafar plats, els van començar a emplenar de menjar i els van anar passant per tal que tota la gent que estava allà reunida tingués menjar. N’hi havia que venien amb les millors gales. Altres tenien el cotxe allà aparcat perquè venien de la ciutat… Era l’inici d’una gran festa!

Després de menjar, va començar a sonar música i es va formar una pista de ball improvisada sota la cabanya que era el menjador del nostre allotjament. Allà, molts homes bevien cervesa i cridaven eufòrics, mentre ens preguntaven que fèiem allà. Després de fer algun joc de mans i riure una estona plegats, ens van convidar a ballar. Estaven expectants de veure com ballaven els blancs i la veritat és que no vam defraudar.

És cert que mai igualarem l’estil de com anaven vestits (amb roba de colors i vestits llargs) ni tampoc de com ballaven (amb un ritme al cos al·lucinant). Però sí que vam tenir la gran sort de coincidir amb aquella festa i poder-nos fer fotos amb princeses de la reialesa i viure de primera mà aquella festivitat local.

A la tarda, la gent que vivia a la ciutat va anar marxant i nosaltres vam anar un altre cop cap a dalt de Taneka Beri a veure l’ambient que s’hi respirava. Ens vam asseure al costat d’una parada petita de queviures, a on hi havia altra gent que passava la tarda. Vam avorrir-nos fent passar l’estona, una tasca que en aquests llocs és molt agraïda de fer perquè sempre tens llocs a on observar. Per exemple, vam poder veure com una dona s’enfadava amb una nena que deuria tenir uns 4-5 anys perquè s’estava fent tard i no tornava cap a casa; o com uns nens volien jugar amb nosaltres posant a la pràctica jocs de mans que havíem ensenyat durant la nostra estada allà…

Ja s’obrien algunes fogueres i el dia s’acabava a les muntanyes Taneka. Ens vam acomiadar per última vegada d’aquest poble tan especial amb la imatge de la gent al voltant del foc cantant i explicant històries, al costat d’unes cases de fang empetitides sota els grans arbres mil·lenaris que resguardaven la gent del Pays Taneka. Un lloc que es resisteix a canviar. Un lloc fidel a les seves tradicions.