La ciutat que avui es coneix com Abomey i que es troba al centre-sud de Benín va ser la capital de l’antic regne de Dahomey, un dels regnes més importants de la història de l’Àfrica Occidental. Aquest regne es va establir en aquestes terres l’any 1625 per la tribu Fon. Ràpidament, es va convertir en un dels regnes més poderosos, tant a nivell militar com a nivell comercial, sent un dels actors principals en el comerç d’esclaus a on capturaven persones d’altres grups tribals com a presoners i els venien a les potències europees destinació al Nou Món.

El regne de Dahomey es va expandir ràpidament per l’actual Benín, Togo i Nigèria; i eren temuts pels diferents grups tribals que es refugiaven a les muntanyes com la tribu Taneka (si vols saber-ne més, pots clicar aquí), o l’ètnia Holi (si en vols saber més, clica aquí). Un total de 13 reis van governar a Dahomey, on trobem un dels exèrcits de dones més populars de la història de la Humanitat conegudes com “les Amazones de Dahomey”. No va ser fins l’any 1892, quasi 300 anys després de la seva fundació, que el regne va ser derrotat pels francesos, passant a ser després una colònia del país europeu fins que va aconseguir la seva independència l’any 1960 amb el nom, primer, de República de Dahomey; i, quinze anys després, amb el nom de Benín.

El regne de Dahomey era i és un lloc on es practica el vudú. De fet, Benín és l’únic país del món on el vudú és declarat religió oficial, i són molts els qui practiquen aquesta religió. Aquest és un dels trets característics de la ciutat i, per això, segurament durant la teva visita també tindràs l’oportunitat d’accedir a alguna festivitat del vudú, una religió de la que tenim una imatge molt tenebrosa però que no deixa de ser una manera de creure i connectar-se amb els seus ancestres i la natura.

Avui en dia, a Abomey, podràs veure les restes dels palaus reials d’aquest regne, que són Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO; i viure de més a prop la religió vudú, visitant algun dels seus mercats de fetitxes i assistir a algunes de les seves celebracions. Visitar la història d’un dels punts neuràlgics més importants de la història africana del Golf de Guinea i, a més a més, veure les tradicions d’una de les religions més misterioses del món són els principals motius pels que no pots deixar de visitar Abomey durant el teu viatge a Benín. 

Com arribar-hi?

Abomey és una de les principals ciutats del país. Hi ha diferents mitjans de transport que connecten aquesta ciutat amb Cotonou o Porto Novo via Bohicon (situat a 9 quilòmetres a l’est d’Abomey). Per exemple, si vens de Cotonou, la distància entre les dues ciutats és de 140 quilòmetres, amb un temps aproximat de 2-3 hores de trajecte. Si vens de Porto Novo, la distància és de 110 quilòmetres que també faràs en 2-3 hores de trajecte.

Si vens del nord, com Dassa, pots arribar a Abomey per la carretera principal a on trobaràs molt de trànsit de camions. De Dassa a Abomey hi ha un trajecte de 86 quilòmetres que faràs aproximadament en 2 hores. Per tant, Abomey és una ciutat que està molt ben connectada per les diferents carreteres que passen pel centre de Bohicon, com també els diferents mitjans de transport públic que hi arriben (taxis compartits o autobusos).

Com organitzar el teu viatge per Abomey?

Nosaltres vam viatjar a Abomey amb l’Euloge de Loana Travel. Per qui no el conegueu, l’Euloge és una persona molt maca que parla espanyol i que és de Benín. Té una agència que organitza viatges per diferents països del Golf de Guinea, i quan el vam escriure per preguntar informació, ens va dir que volia viatjar amb nosaltres per tal de mostrar-nos la riquesa cultural que té Benín. Una persona excel·lent i professional que té una empresa d’agència de viatges local molt interessant. Per aquells que vulgueu contactar amb ell, podeu veure la seva web aquí o enviar un Whatsapp directament al +22994753719.

Abomey també es pot visitar per lliure, però hauràs de tenir en compte que et serà molt més difícil localitzar certs llocs on facin rituals vudús, ja que solen ser bastant tancats al turisme. Amb un guia local com l’Euloge, et serà molt més fàcil moure’t pels diferents racons culturals de la ciutat i entendre tots els rituals de la tradició del vudú.

Què fer a Abomey?

La ciutat d’Abomey és el centre neuràlgic d’una zona a on podràs fer moltes activitats, entre les quals destaquem:

– Visitar els palaus reials de Dahomey, considerats Patrimoni Mundial de la Humanitat

Els palaus reials, que tenien una àrea de 47 hectàrees aproximadament, consistien en una construcció per cada rei que va estar al poder del regne de Dahomey. Malgrat haver-hi 13 reis, només es van construir 12 palaus aquí perquè el rei Akaba va decidir no construir el seu palau en aquest espai. En els palaus reials d’Abomey, podràs veure-hi murs, amb parts interiors on podràs veure diferents eines i utensilis de cada reialme, així com també, instruments musicals i el tron del rei Ghézo. A més a més, al pati dels palaus també hi podràs trobar diferents venedors que t’ensenyaran les artesanies que elaboren a mà i que et pots emportar com a record d’Abomey.

La llegenda sobre aquesta regió explica que Abigboma, la filla del rei Tado, un petit regne de l’actual Togo, va ser segrestada per una pantera amb qui va tenir dos fills. Un d’aquests era el rei Kopon de Allada, que va tenir tres fills: Meji, Té Agbanlin i Gangnihessou. Quan va arribar l’hora de la successió del rei, van començar els problemes entre els germans i finalment va ser Meji qui va succeir al seu pare. Té Agbanlin se’n va anar cap al sud, a la regió que avui es coneix com Porto Novo; i Gangnihessou es va establir a Dahomey. Justament, Gangnihessou és considerat el primer rei del regne de Dahomey.

El regne de Dahomey el van presidir 13 reis, dels qui destaca Aho (el tercer rei i qui va assentar les bases de la fortalesa de Dahomey), Agadja (el rei que va incorporar les “Amazones de Dahomey” al seu equip militar), Ghézo (un dels reis més importants que va solucionar les crisis que tenien amb altres reialmes veïns com els de Nigèria), Glélé o Behanzin, un rei que es va exiliar ja que mai es va voler rendir davant els francesos. De fet, aquest va ser el penúltim rei que els francesos van portar a Martinica a on va morir l’any 1906. Behanzin va decidir cremar els palaus abans d’entregar els secrets del regne de Dahomey als francesos. Finalment, després de Behanzin, trobem Agoli, l’últim rei del regne Dahomey que era només una figura simbòlica ja que la major part del país ja estava colonitzat pels francesos.

Els Palaus Reials d’Abomey són Patrimoni Mundial de la Humanitat per l’UNESCO degut a la seva importància en el comerç d’esclaus del Golf de Guinea i a la seva dinastia monàrquica que va durar quasi 300 anys i que van establir un dels regnes més poderosos de la història africana. Per accedir al recinte, hauràs de pagar 5.000 CFA per persona. Visitar les restes que queden d’aquest imperi és una de les activitats que no et pots perdre durant el teu viatge a Benín.

– Conèixer la història de l’exèrcit de dones de les Amazones de Dahomey

Les Amazones de Dahomey van ser un dels exèrcits de dones més importants de tota la història mundial. Van ser creades al Regne de Dahomey durant la presència del rei Agadja (1708-1740) ja que no hi havia masses homes, i van ser un exèrcit totalment fidel al rei. De totes maneres, no va ser fins el regnat de Ghézo (1818-1858) i Glélé (1858-1889) quan l’exèrcit va assolir el seu apogeu.

Eren conegudes per la seva valentia i la seva força a l’hora de lluitar. S’explica que aquestes dones guerreres eren capaces de matar un elefant i creaven un autèntic terror entre els pobles veïns. Es diu que no dubtaven en decapitar els seus enemics i beure-se’n la seva sang. Durant el segle XIX, es van anar convertint en un exèrcit d’elit i eren considerades com a esposes del rei. Al centre de Cotonou, trobaràs una estàtua de 30 metres de l’Amazona com a símbol de la identitat nacional i part clau de la història d’aquest país.

Les dones guerreres del Regne de Dahomey rebien el nom d’Amazones en referència a les antigues guerreres de la mitologia grega, les Amazones. L’associació amb les Amazones de la mitologia grega es va fer a causa de les semblances percebudes entre aquestes dones guerreres africanes i les llegendàries guerreres amazones de la cultura grega. Les Amazones de la mitologia grega eren una tribu de guerreres llegendàries, conegudes per la seva valentia i habilitats en la lluita. Segons la mitologia, les Amazones eren un poble exclusivament femení que vivia a la regió del Mar Negre i lluitava amb destresa en batalles i guerres.

Quan els europeus van entrar en contacte amb el Regne de Dahomey i van conèixer l’existència de les dones guerreres a la regió, van observar les seves habilitats militars i el seu estatus especial a la societat. Atès que aquestes dones eren una unitat militar exclusivament femenina i es destacaven per la seva valentia al camp de batalla, els europeus van començar a anomenar-les “Amazones” en referència a les guerreres llegendàries de la mitologia grega.

L’ús del terme “Amazones” per referir-se a aquestes dones guerreres ha perdurat en la història i la cultura popular, convertint-se en un símbol icònic de la valentia i l’autonomia femenina a la regió d’Àfrica Occidental. Per a més informació sobre aquest exèrcit, podeu llegir aquest article de National Geographic.

– Descobrir el temple del Camaleó, un edifici molt curiós de veure

Durant la nostra visita a Abomey que vam fer amb l’Euloge, vam poder accedir a un temple en forma de camaleó a on celebraven un petit ritual a dins. Aquest temple es troba als afores de la ciutat i està situat just al costat del Palau Tohuiyo Agbale.

Per arribar-hi, us recomanem que poseu les següents coordenades al vostre navegador (7.14848, 2.03230). Aquest temple és un lloc desconegut, per tant, és probable que no trobeu ningú. Potser haureu de donar un petit import a la persona que vigila el santuari. Nosaltres érem 3 persones i vam donar 1.000 CFA. A dins el temple, en aquell moment, s’hi duia a terme una petita celebració.

Veure aquest edifici en forma de camaleó des de fora és impressionant. Fins i tot, podràs pujar a dalt a través d’unes petites escales que es troben localitzades a la part de darrere. No havíem vist mai un temple en forma d’animal com aquest, així que si teniu temps a Abomey, us aconsellem que l’aneu a visitar.

Per la religió vudú, el camaleó té diferents significats. Per exemple, es considera que aquest animal representa la connexió entre el món material i el món espiritual ja que canvia de color i s’adapta a l’entorn. D’aquesta manera, amb el camaleó et podràs comunicar amb l’altre món. A més a més, també es creu que el camaleó té certs poders màgics per a protegir les persones d’energies negatives o males influències.

Al costat del temple, trobareu aquest palau que està tancat però que a les parets del mur té diferents elements decoratius a on podràs entendre millor tota la cultura i història del regne de Dahomey i de Benín.

– Si tens sort, assistir a alguna celebració tradicional vudú

L’origen del vudú es troba a l’Àfrica Occidental. Es tracta d’una religió mil·lenària, de més de 10.000 anys i que és el llegat de les ètnies Ewe, Kabye, Mina i Fon. Vudú significa esperit i ànima amb l’idioma fon. Una de les seves creences és el contacte amb els esperits dels avantpassats i, per això, utilitzen danses, objectes, tambors i rituals. Quan els colonitzadors europeus van arribar a aquesta part del continent africà, van decidir prohibir tot allò relacionat amb objectes i rituals i els van catalogar com a “màgia negra”, nom que ha arribat avui en dia al món occidental.

Aquesta religió es va estendre a Amèrica a partir del comerç d’esclaus africans cap al nou continent. Es tracta d’una religió animista i politeista, és a dir, creuen en diferents divinitats relacionades amb diversos aspectes de la naturalesa i que tenen els seus propis rituals. Malgrat aquesta imatge pejorativa, el vudú és una religió amb molts seguidors a Benín que busquen el contacte amb els seus ancestres, i creuen en solucions donades pels xamans per tal de curar malalties, fetitxes que funcionen com amulets davant certes adversitats i rituals per a contactar i parlar amb els seus avantpassats i la natura.

Per això, durant la teva visita a Abomey, la que va ser capital del regne de Dahomey, és probable que coincideixis amb algun ritual vudú, una activitat molt sorprenent culturalment i tradicionalment. Nosaltres, per exemple, vam poder veure una dansa d’iniciació de nous adeptes al vudú per venerar al Déu Zakpata.

Aquest ritual comença al migdia, quan els nous adeptes ballen a ritmes dels tambors, amb collarets i el cos quasi nu per purificar-se amb aigua i quedar ben nets d’esperit. Després, a la nit, es realitza la celebració principal. Alguns els fan passar una nit a un bosc sagrat i altres, com el que vam veure, simbolitzen la tradició dels seus ancestres amb una obra representativa com la caça.

Amb el ritme dels tambors i tot el poble a la celebració (les dones que ja són adeptes es poden veure gràcies al seu mocador blanc al cap), el ritual comença preparant el terreny, a on posaran unes fulles i a sobre els animals que s’han caçat i que són un do dels déus perquè els hi ha facilitat la caça. Els animals estan mig morts, però encara respiren i llavors una dona, que simbolitza com un àngel, fa de missatgera entre els animals i els déus. Es posa sobre seu i els hi parla a l’orella per donar un missatge que la seva mort i la seva caça no és un fet dolent.

Després de aquesta primera part, surten els nous adeptes acompanyats de diferents caps espirituals. Surten caminant com si fossin caçadors i entren en trànsit amb els déus a partir de la música dels tambors i de diferents tombarelles que realitzen. La gent els va animant i encoratjant per tal que arribi al contacte amb els déus. Els adeptes estan amb el cos nu de la part de dalt i oliats amb oli de palma, i amb faldilla a la part de sota i tothom va descalç pel terreny de la cerimònia. Porten una línia al cap blanca feta amb guix i aigua per simbolitzar que són els nous adeptes.

Quan realitzen els balls, alguns familiars els hi tiren diners com a símbol d’alegria per ser membres del temple vudú. Després de la presentació dels nous adeptes, els caps espirituals agafen els animals i els ensenyen al públic i els maten fent cops a terra i oferint l’animal als déus. Són escenes realment dures de veure. Aquí les persones que fan el ritual es converteixen en mig animals. Actuen de forma salvatge, acarnissant-se amb la cabra, agafant-la amb les dents, i mostrant-li a la gent on alguns beneeixen la cabra com un regal dels déus. Simbolitza el poder de la caça, i aquesta tradició també la feien abans amb els enemics, que els mostraven davant de tothom i els mataven per tal de mostrar el premi i ensenyar que eren un poble guerrer. 

Aquestes cabres, un cop acabat el ritual, aniran a parar en diferents indrets del temple com a compartició del premi que els déus han posat al seu davant. I amb aquesta celebració, aquests nous adeptes d’aquest temple ja s’hauran iniciat al vudú.

Assistir a una celebració vudú a Benín és un de les activitats que només podràs veure en aquest país. Per tant, malgrat veure escenes surrealistes i inimaginables, pensem que pot ser una bona activitat per a comprendre millor la tradició i la religió d’aquest país. Veure el perquè ho fan i amb quina finalitat ens ajudarà a treure prejudicis d’aquesta religió que moltes vegades concebem, com van fer els colonitzadors, com a “màgia negra”.

– Visitar el mercat de les ànimes de Bohicon, un dels mercat vudú icònics del país

Com hem comentat en el punt anterior, el vudú és una religió oficial a Benín. Per això, en alguns dels seus mercats trobaràs zones a on venen fetitxes per fer servir com amulets o utilitzar durant els diferents rituals. Podríem dir que serien com les farmàcies, a on els adeptes al vudú van a buscar les receptes per tal de connectar-se amb els seus ancestres i complir amb les indicacions dels xamans.

A Abomey, un dels mercats més importants que trobaràs en relació al vudú és el mercat de les ànimes que es troba a Bohicon, a 9 quilòmetres a l’est de la ciutat. Allà, podràs veure diferents parades amb objectes bastant extravagants. Podràs trobar caps de mono, caps de cocodrils, caps de guepard, pells, ocells, llangardaixos, serps, espècies en perill d’extinció…i tot el que puguis imaginar.

Per accedir-hi, et recomanem que no hi vagis amb la càmera, ja que són llocs molt susceptibles als turistes i si et veuen fer alguna foto, segurament tindràs alguns problemes. Les fotos que vam fer nosaltres va ser després de preguntar i fer una activitat a on, per una quantitat de 100 CFA, et llegien el futur i et feien un petit ritual.

A on dormir a Abomey?

Abomey és una ciutat on trobaràs diferents opcions d’allotjament. Entre aquestes, destaquem:

– Auberge d’Abomey: Aquest va ser el nostre allotjament durant les dues nits que vam passar a Abomey. Es tracta d’un hotel situat a una zona verda i tranquil·la, amb diferents habitacions que donen a uns jardins i molt ben cuidat. Els preus de les habitacions valen 15.000 CFA l’habitació doble. A més, tens l’opció de menjar al mateix allotjament. Si voleu tenir més informació sobre aquest hotel, cliqueu aquí.

La nostra ruta

DIA 1: Després de conèixer al dematí l’ètnia Fulani a la regió de Cove i dinar i descobrir la història amagada darrere els turons de Dassa, vam dirigir-nos amb l’Euloge cap a Abomey. Tocava seguir fent el recorregut circular, i ara tocava anar cap al sud, a on al cap d’uns 90 quilòmetres ens trobaríem a la ciutat d’Abomey, una de les ciutats més importants de Benín.

Abans d’arribar a Abomey, però, vam fer una parada a Bohicon a on vam poder veure el mercat de les ànimes, un mercat vudú a on s’exposen diferents objectes, animals dissecats i amulets per a què la gent que creu en el vudú pugui anar a comprar. Veure una taula plena de caps d’animals com monos, guepards, llangardaixos i altres d’inversemblants creen una sensació d’estupefacció. Si creus amb el vudú i vas a veure un xaman, aquest et receptarà alguns ingredients que només trobaràs en un mercat fetitxe… Us imagineu a casa nostra un metge fent-nos una recepta de cap de simi i anar-lo a buscar a la farmàcia? A Benín, són molts els que creuen en el vudú i malgrat tenir una visió molt diferent a la nostra, s’ha de saber també respectar i entendre.

Vam fer un vol pel mercat que a aquelles hores de la tarda de dissabte estava molt tranquil, i després vam saludar un xaman que ens va proposar llegir el nostre futur. La Laia i l’Esteve no els hi va acabar de convèncer la idea, però la Xoli va dir que sí, així que vam fer un petit ritual en una de les parades entre llangardaixos i animals dissecats, mentre el xaman feia la seva feina. Després d’aquella experiència, dèiem adeu a un dels mercats més complets que havíem vist de fetitxe a Benín.

De Bohicon a Abomey, hi ha un petit trajecte de 9 quilòmetres que transcorre en una avinguda plena de cotxes que passa per diferents rotondes. En una d’elles, al costat del camp de futbol, ens hi vam aturar per a prendre una cervesa. Just feia poc havia acabat el partit de l’equip local i als voltants de l’estadi hi havia molt ambient. De fet, al costat d’on fèiem la cervesa hi havia instal·lada una pantalla gegant per seguir un dels actes més importants del món futbolístic: la final de la Champions League que, en aquell any, jugaven el Real Madrid i el Liverpool.

Vam agafar lloc en unes cadires des d’on podíem veure la pantalla gegant, i vam menjar uns entrepans mentre vèiem l’ambient entre les diferents aficions que animaven cada equip. Alguns cridaven “Reds, reds, reds…” i altres “Reaaal, reaaaal…”. Durant el partit, els renecs i les bromes entre uns i altres era habitual. Al final, la victòria va ser pel Madrid i aquella nit vam tornar a ser testimonis de la bogeria amb la que es viu el futbol a Àfrica. De fet, vam conèixer l’entrenador de l’equip local d’Abomey que estava ben content perquè era del Real Madrid i per això, ho havia celebrat amb unes quantes cerveses de més.

Era hora ja de marxar cap a l’allotjament, a on vam arribar i vam anar a descansar després d’un dia ben intens. Ens trobàvem a la capital de l’antic regne de Dahomey, un dels regnes més poderosos d’Àfrica, i l’endemà aniríem a descobrir el seu epicentre: els palaus reials, declarats Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO.

DIA 2: Al dematí, vam gaudir d’un bon esmorzar al nostre allotjament, l’Auberge d’Abomey. Era un hotel molt tranquil a on vam poder desconnectar del bullici de la nit anterior als voltants del camp de futbol. Abans d’anar als palaus reials, primer vam aprofitar per anar a visitar el temple del camaleó, un edifici molt original i desconegut per a molts turistes.

Veure un edifici en forma d’animal se’t fa estrany. És una arquitectura de la que no estem gens acostumats, i aquest del camaleó tenia un significat especial: aquest animal representa l’adaptació del món material al món transcendental. Per això, a dins s’hi realitzen diferents cerimònies i com que era diumenge, vam poder accedir a una cerimònia amb diferents cants i balls.

Després, vam poder fer la volta al temple i pujar al seu teulat, sobre el cap del camaleó; i vam poder fotografiar aquest edifici tan icònic a on s’ha de felicitar el seu arquitecte perquè no deu ser gens fàcil construir una nau en forma d’animal i que quedi tan bé com aquest temple del camaleó.

Al costat del temple, hi havia el Palau Tohuiyo Agbale, un palau tancat al públic però a on les parets estaven decorades amb diferents elements característics de la societat beninesa i del vudú. Al seu voltant, diferents nens s’hi congregaven per tal de veure què fèiem i vam poder fer alguns jocs i balls amb ells abans de tornar a Abomey per a visitar els palaus reials.

Els palaus reials d’Abomey es troben situats en un conjunt emmurallat que disposa de diferents patis. Allà, els diferents reis van construir el seu palau (excepte un), i avui en dia es pot visitar aquest recinte. Encara que alguns edificis del palau van ser damnificats o destruïts durant el període colonial, part de l’estructura i l’arquitectura original encara es pot apreciar, com el palau de Ghézo, un dels reis més importants que va tenir el Regne de Dahomey.

Vam fer un recorregut per les diferents estàncies observant objectes de l’època, instruments musicals o el propi tron del rei; i després d’estar a l’epicentre d’un dels grans regnes africans com el Regne de Dahomey, tocava cercar algun lloc on aquell diumenge es celebrés un ritual vudú. L’Euloge ens va dir que al ser diumenge segurament tindríem sort, ja que al ser festiu és quan es celebren més diferents cerimònies vudú.

Vam anar avançant amb el cotxe, preguntant a la gent que ens dirigia cap a llocs diferents. Cada cop ens anàvem posant en carrers més estrets fins que de cop i volta, vam començar a sentir tambors de fons i veure gent vestida de blanc. Allà passava alguna cosa… L’Euloge va aparcar i vam seguir la munió de gent que es dirigia a una plaça a on vam veure quatre nous adeptes que es volien iniciar al vudú. Alguns d’aquests eren nens, mentre que altres eren més grans, i tots portaven collarets i el cos quasi nu per purificar-se amb aigua i quedar ben nets d’esperit abans d’entrar a la casa del sacerdot vudú a on s’esperarien fins a la nit, moment en què començaria la dansa a on mai hauríem imaginat el que veuríem.

Però, això, us ho explicarem més endavant; perquè abans vam trobar un amic de l’Euloge que feia temps que no es veien. Es tractava d’un pintor local que es dedicava a pintar màscares i que havia fet encàrrecs per a gent de tot el món. N’hi havia un del que estava especialment orgullós ja que nosaltres veníem de Catalunya: era en Luis Suárez, el que va ser futbolista del Barça.

Vam deixar el cotxe a una petita plaça i vam agafar unes motos fins arribar a casa seva a on ens va ensenyar tot el material d’art que tenia. Realment, era un artesà que feia unes obres magnífiques. Les màscares tenen una importància molt important a la cultura beninesa amb les danses Geledé (si en vols saber més, clica aquí), però també tenia quadres i ens va mostrar el seu taller. Feia molt de temps que no es veien amb l’Euloge i vam ser espectadors privilegiats d’un retrobament entre dos amics.

Ja es feia fosc, i això volia dir que era hora de tornar un altre cop a la plaça a on havíem estat al migdia per tal de viure una de les nits més impensables durant el nostre viatge al continent africà. Era negra nit, i vam caminar fins arribar a la plaça que començava a emplenar-se de gent. A un racó, hi havia els músics amb els tambors, en un altre racó una munió de persones assegudes, els nens al davant i al darrere dones somrients, algunes de color blanc simbolitzant que ja formen part del vudú. En un costat, un espai a on anava entrant la gent a la plaça però que cada cop quedava més ple; i a l’altra costat, uns bancs amb la gent asseguda. Nosaltres ens vam asseure allà… Érem els únics blancs de tota la plaça i, evidentment, la majoria de mirades anaven destinades a nosaltres. Alguns somreien, altres es tapaven la cara quan creuaves la mirada, altres reien i altres miraven seriosament com si no els hi agradés que estiguéssim allà. I, és que a les següents hores presenciaríem una dansa de nous adeptes al vudú venerant el Déu Zakapta.

L’Euloge va anar a parlar amb el cap espiritual d’aquell barri per a comentar que nosaltres estaríem allà, i ens va dir que no hi havia problema en fer fotografies si volíem. Vam pagar 5.000 CFA tots tres com a agraïment per deixar-nos estar allà, així que pel cap espiritual érem benvinguts. De totes maneres, no ens atrevíem a treure les càmeres ja que ho vèiem com una intromissió molt gran…si de cas, només faríem servir els mòbils de forma dissimulada i si veiem que no molestàvem a la gent.

Així, doncs, l’espera fins que va començar la dansa es va fer llarga… Cada cop anava arribant més gent, i els músics començaven a tocar. Al davant nostre, a l’escenari que era el terra de la plaça van col·locar uns animals que encara respiraven però que tenien el coll tallat, sobre una petita estora de fulles. Aquests animals que estan moribunds simbolitzen un do dels déus que els han donat perquè els poguessin caçar, però impactava veure aquestes cabres dessagnant-se a pocs metres nostre.

De sobte, va aparèixer una dona que es va estirar al costat de les cabres i va començar a xiuxiuejar a les orelles dels animals. Aquesta dona simbolitzava un àngel que feia de missatgera entre els déus i els animals i els hi agraïa la seva mort. Una mort que no era dolenta, ja que significava l’entrada de nous adeptes a la religió vudú.

Després, els tambors van sonar en més força i van començar a sortir, descalços, els quatre adeptes que havíem vist al migdia oliats amb una espècie de crema i amb el cos mig nu. Portaven una línia al cap blanca feta amb guix i aigua per simbolitzar que eren els nous adeptes. Sortien caminant, fent els gestos de voler ser caçadors i anaven entrant cada cop més en trànsit per comunicar-se amb els déus. Al nostre costat, els espectadors cridaven enfurismats per tal d’ajudar-los i animar-los a connectar amb el més enllà. Alguns dels adeptes anaven perdent cada cop més el nord, amb una mirada esmaperduda i fent tombarelles sobre ells mateixos i gestos desconcertants. Començaven a estar en contacte amb els déus, segons el que ens comentava sigil·losament l’Euloge.

La música cada vegada ressonava més, i els adeptes començaven a fer balls de forma individual, com si es tractés d’una actuació solista d’un grup de ballet. Quan realitzaven els balls girant al voltant de la plaça, algunes persones els hi tiraven bitllets com a símbol d’alegria per aquesta nova formada en el temple vudú del barri. Els crits, els aplaudiments quan realitzaven vàries tombarelles seguides i el rebombori era la banda sonora d’una plaça que estava totalment absorta amb el ritual d’iniciació d’aquells quatre membres de diferents edats.

Després d’uns quants minuts de dansa, els caps espirituals que acompanyaven als protagonistes van agafar les cabres que encara respiraven l’últim alè, i van començar a fer un ball amb elles, movent-les amunt i avall i pels costats per després, llançar-les amb força cap a terra. Aquell cop mortal segur que va matar l’animal, ja que aquells nois musculats que anaven sense samarreta havien llançat l’animal amb força. Aquella cabra ja passaria a ser un sacrifici cap als déus, i això ho van fer quatre vegades dirigint-se als quatre costats de la plaça. Davant nostre, impactava veure la força amb que tiraven els animals i les cares dels adeptes que semblaven que estaven totalment en un altre món.

Just al acabar aquest sacrifici als quatre costats de la plaça, les persones que dirigeixen el ritual i els nous adeptes es van passant l’animal, convertint-se en animals salvatges que s’acarnissen sobre les cabres. Les agafen, les mosseguen, les traslladen i les ensenyen a la gent que les beneeix com a símbol d’agraïment per haver sigut un regal dels déus. Eren escenes dures de veure, semblava que estàvem en un altre planeta, però estàvem vivint una dansa ritual d’iniciació que, per a ells, simbolitzava el poder de la caça. De fet, aquesta tradició també la feien abans amb els enemics, que els mostraven davant de tothom i els mataven per tal de mostrar el premi i evidenciar que eren un poble guerrer. 

La música seguia sonant i els diferents adeptes anaven portant les cabres amunt i avall, fins que de cop i volta, dos dels directors de la cerimònia s’apropen corrents fins a nosaltres i ens estampen les cabres sobre les nostres cames. Encara podíem notar l’escalfor de la cabra morta i la seva sang, i ens vam quedar immòbils sense saber què fer. Aquestes dues persones van parar la mà, i nosaltres els vam mirar. Tota la plaça estava pendent del que faríem, però nosaltres no ens vam moure sense saber què significava aquell canvi de guió. De mentre, al nostre costat sentíem com l’Euloge s’aixecava i parlava amb un cap espiritual, i al cap d’una estona, que es va fer bastant llarga, els dos joves del vudú van decidir enretirar les cabres de les nostres cames entre les rialles i assenyalaments de les persones que hi havia al voltant de la plaça. Es veu que volien diners per a la nostra presència allà, però l’Euloge ja va comentar que havíem donat un agraïment al sacrifici quan vam arribar.

De totes maneres, l’Euloge, que ja ens havia avisat minuts abans quan les cabres anaven corrent amunt i avall per a què fossin beneïdes per a la gent de la plaça si volíem marxar, ens va fer una senyal que segurament era hora d’aixecar-se i donar per acabada, abans d’hora, la funció. Així que, ens vam aixecar, i vam anar direcció als músics per camuflar-nos entre la penombra i marxar sota la negra nit direcció al cotxe, sorpresos i estupefactes del que havíem viscut aquella nit.

Mai ens haguéssim imaginat que veuríem una dansa a on els ballarins entren en trànsit amb l’altra món, amb escenes molt dures de “maltractament animal”, però també amb una visió mínimament oberta per intentar comprendre que és un ritual que ells han fet durant tota la història i explica el que anteriorment feien amb els seus enemics.

El vudú és una religió oficial a Benín, i viure alguns dels seus rituals és una de les experiències que recordarem més del nostre viatge. Aquella nit, ens va costar molt dormir…