Ouidah és una de les ciutats que té més història de Benín. D’un ambient relaxat i tranquil, allà hi trobem una gran història cultural que explora tot allò relacionat amb el vudú i la història dels primers habitants d’aquest país. Tanmateix, aquesta ciutat també té una història negre al convertir-se en un dels principals punts de sortida d’esclaus del continent africà durant l’apogeu d’enviaments de mà d’obra barata cap al Nou Món de la mà dels colonitzadors.

A Ouidah podràs visitar la part final de trajecte que feien els esclaus quan eren venuts per mercaders i embarcats en vaixells des de la porta del no-retorn.  Aquest lloc està carregat de simbolisme ja que mostra la crueltat en què eren tractats els esclaus. Actualment, a l’any 2022 estaven realitzant diferents obres per a fer un recorregut per tal de conèixer els diferents punts que van ser testimoni d’una de les etapes més tristes del continent africà i que, avui en dia, té l’objectiu de mantenir viva aquesta història per tal de no repetir-la mai més.

Ouidah també és considerada la capital cultural del vudú. Per això, si visites el país durant els primers dies de l’any no et pots perdre el seu festival a on podràs endinsar-te en una de les religions més misteriosa i alhora desconeguda. Si no hi vas durant el festival, no pateixis que també podràs visitar el bosc sagrat per entendre la relació entre la naturalesa i les divinitats del vudú, i visitar el temple dels pitons; tot i que nosaltres no hi vam anar ja que ho consideràvem com un “circ”.

Ouidah també és ciutat de museus. Si tens temps i curiositat, allà podràs visitar el Museu d’Història d’Ouidah, situat a l’antic fort portuguès de Sao Joao Baptista de Ajuda i que és un clar exemple de la presència portuguesa en la batuta d’aquesta ciutat. També podràs conèixer altres projectes com la Fundació Zinsou (també present a Cotonou) a on podràs descobrir art contemporani africà i escultures africanes d’artistes locals.

La tranquil·litat de la ciutat, amb carrers amples, pocs edificis alts i situat a prop del mar, converteixen aquest indret situat a prop de primera línia de mar com un lloc ideal per desconnectar del bullici de Cotonou i conèixer els racons històrics de la costa coneguda com la Costa dels Esclaus. Una història malauradament trista i per on van passar milions d’esclaus africans.

Com arribar-hi?

Ouidah es troba situada a 40 quilòmetres de Cotonou, direcció a Togo. La carretera de la costa passa per aquesta ciutat. Per arribar-hi amb transport públic, podràs agafar un taxi des de l’Etoile Rouge de Cotonou. El trajecte dura al voltant d’1 hora, tot i que dependrà molt del trànsit que puguis trobar a la zona de l’estadi de l’Amitié.

Els taxis que fan el trajecte cap a Ouidah solen continuar el seu recorregut fins a Grand Popo. Per tant, és probable que et deixin al costat de la carretera principal i d’allà podràs anar cap al centre de la ciutat caminant durant una bona estona o agafant una moto-taxi per un preu que hauràs de negociar.

Què fer a Ouidah?

Ouidah és una de les ciutats que rep més turistes de Benín. Nosaltres recomanem les següents activitats:

– Visitar la Porta del No-Retorn i conèixer la ruta que feien els esclaus abans d’abandonar Àfrica

Agbodrafo a Togo, Stone Town a Zanzíbar, Beira a Moçambic, Cape Coast a Ghana o Ouidah a Benín tenen en comú que són poblacions situades a la costa de l’oceà des d’on van partir, entre els segles XVII i XIX, milions d’africans que van ser esclavitzats a treballar a les noves plantacions que havien descobert al Nou Món. La necessitat de mà d’obra barata i el control del continent africà per grans potències europees va provocar que aquestes utilitzessin els diferents grups tribals per enfrontar-los entre ells i capturar persones i comercialitzar-les com esclaus.

Ouidah, a més, destaca pel monument de la Porta del No Retorn, una porta immensa situada just a primera línia de mar, construïda pels europeus al segle XVII, i des d’on marxaven tots els esclaus per abandonar definitivament el continent, la seva terra i tots els seus éssers estimats. Quan creuaven la porta, significava que s’embarcaven cap a un destí desconegut en unes condiciones paupèrrimes i que no retornarien més a casa seva, a Àfrica.

Avui en dia, el govern està potenciant turísticament aquest lloc amb un recorregut pel que representa les diferents parts que passaven els esclaus abans d’embarcar-se. D’aquesta manera, a part d’aconseguir atreure turistes, també manté viva la memòria històrica d’un dels episodis més foscos del continent.

Els esclaus d’Ouidah provenien principalment de l’interior de diferents països del Golf de Guinea, com Nigèria, Burkina, Togo, Benín… Després de dies i mesos caminant en condicions infrahumanes, arribaven a Ouidah, i d’aquí començaven el següent recorregut:

1.- Plaça Tchatcha: Aquí és a on arribaven tots els esclaus i es feia una subhasta entre els compradors com si fossin una mercaderia. Els feien caminar, valoraven la seva força, la seva destresa i si era una persona forta valia més diners que no una persona que estava malalta o tossia, que no valia res i, moltes vegades, abandonaven. Al centre de la plaça, hi ha un arbre que es va plantar l’any 1747 per un rei Dahomey i a on lligaven els esclaus per les cames per tal que no s’escapessin i per poder ser mostrats als compradors que volien portar mà d’obra barata cap al Nou Món. Un cop els esclaus eren comprats, aquests eren marcats amb foc a l’esquena per tal d’identificar-los. Si aquest arbre pogués parlar, segur que ens explicaria la pitjor tragèdia que hem escoltat mai.

2.- L’arbre de l’oblit: Un cop els esclaus eren seleccionats a la plaça, aquests caminaven direcció al mar. Durant el trajecte, arribaven a un arbre on la història diu que els esclaus estaven obligats a fer 9 voltes a l’arbre amb la intenció d’esborrar tots els seus records i els seus orígens.

3.- Casa Zamai: Després d’esborrar cada història personal humana, els esclaus esperaven en diferents habitatges com la casa Zamai, a on estaven tancats, sense llum, sense aliments i en unes condiciones horribles. Eren persones indignes a l’espera que arribés el vaixell que els portés cap al seu destí final.

4.- Fosa comuna: Aquells que sobrevivien a les condicions infrahumanes del comerç d’esclaus avançaven direcció a la porta del no-retorn, però també n’hi havia molts que no aguantaven les condicions. Aquests, com que eren considerats esclaus no aptes, els apartaven i els deixaven en una fosa a on viurien el seu últim alè. Britànics, portuguesos i francesos van ser els principals comerciants d’esclaus. Aquests compraven esclaus al Regne de Dahomey. Els esclaus eren principalment grups tribals enemics del Regne i els venien a canvi d’armes o productes.

5.- L’arbre del no retorn: Aquí, en contraposició a l’arbre de l’oblit, els esclaus caminaven tres vegades al voltant de l’arbre per demanar que, un cop morts, les seves ànimes tornessin a Àfrica. El seu cos no tornarien a veure mai més Àfrica, però les seves ànimes podrien tornar a casa seva, al continent del que mai havien d’haver marxat com esclaus.

6.- La porta del no-retorn: Aquells esclaus que aconseguien sobreviure a tot el recorregut arribaven a la platja de Ouidah. Allà, creuaven per una porta i eren embarcats directament als vaixells que els portarien cap al Nou Món. Segons les poques estadístiques que tenim, un de cada tres esclaus moria al mar. Creuar la porta del no-retorn era d’un simbolisme molt important. Aquells esclaus africans que havien oblidat tota la seva història a l’arbre de l’oblit, deixaven ara enrere per sempre el continent africà per no tornar mai més. Avui en dia, aquesta porta és un record de milions de vides indignes que van patir pels interessos dels colonitzadors europeus. És un lloc amb molt significat no només per turistes com nosaltres, sinó també per a molta gent local que tenen avantpassats que els hi va tocar passar, tràgicament, per la porta de no-retorn.

Aquest recorregut el pots fer sense guia, tot i que sí que necessitaràs una moto ja que el total de totes les etapes és d’uns quatre quilòmetres en línia recta.  Nosaltres, vam decidir de fer-lo amb guia i vam pagar 3.000 CFA pel transport per a 3 persones i 10.000 CFA en total pel guia. Una experiència intensa per a conèixer una part de la història del Golf de Guinea.  

– Visitar el bosc sagrat d’Ouidah, on podràs conèixer més a fons la cultura vudú

Ouidah és el bressol de la cultura vudú. Allà, podràs descobrir les característiques d’aquesta religió que és oficial a Benín. A més a més, podràs visitar un bosc sagrat que té moltes curiositats i representacions de les diferents divinitats que giren al voltant d’aquesta religió.

Diuen que el rei Kpasse, el primer rei del poble Houedah (d’aquí ve el nom de Ouidah), va desaparèixer l’any 1661 i es va convertir en un arbre d’aquest bosc. El vudú creu en la reencarnació i per això, aquest bosc és molt important per Ouidah. Allà, trobaràs representat diferents elements com el Zangbeto, que és el déu guardià que s’encarrega de la protecció de la nit; Zabata, el déu de la terra i que prevé les malalties; Tuleba, el rei de la força i la longevitat; Shongo, déu de la pluja i les tempestes; Bokono, déu dels oracles… Totes aquestes divinitats estan representades dins aquest bosc sagrat.

Pel vudú, les persones ancestrals són les més sàvies. Per això, al bosc també trobem estàtues que simbolitzen homes de 100 anys que donen consells sobre la vida. A més a més, podràs trobar l’home que té dues cares representat per Abajigan. Primer, mostra la bona cara i després la cara del traïdor. Aquí ens van explicar que el teu amic també es pot convertir en el teu enemic.

L’entrada al bosc sagrat és aconsellable realitzar-la amb guia perquè d’aquesta manera descobriràs que simbolitza cada representació que trobaràs en el bosc sagrat. Té un cost de 1.000 CFA per persona, i a part si vols fer fotografies hauràs de pagar un extra de 2.000 CFA. Pensa també en portar algun bitllet petit o moneda per fer una ofrena a l’arbre del vudú, l’arbre en què es va convertir el primer rei del poble d’Ouidah.

– Si tens sort, assistir a alguna celebració tradicional

La religió vudú té diferents celebracions que commemoren diferents etapes del procés del vudú. Per exemple, trobem la dansa d’iniciació, la dansa d’agraïment per les collites, la dansa dels Zangbeto, la dansa Geledé… Si tens sort, potser en podràs veure alguna en directe. Nosaltres vam poder veure una dansa d’iniciació a Abomey (si vols, pots llegir la nostra experiència aquí).

Una de les cerimònies més especials per la religió vudú i el poble d’Ouidah és la cerimònia Gozin. Cada set anys, 41 dones verges o menopàusiques porten una gerra de ceràmica a dalt del cap amb aigua provinent d’un riu sagrat. D’aquestes dones, n’hi ha alguna que està posseïda i que no pot mirar enrere fins que arriba al final del camí, deixa l’aigua i després allà totes es purifiquen amb l’aigua per iniciar-se al vudú i acabar la cerimònia. És un acte més difícil de veure ja que es fa cada set anys, però si estàs per allà a prop durant la data que es celebri, no dubtis a anar-ho a veure. Això sí, sempre amb respecte i amb empatia per entendre les creences de la seva religió.

A part de diferents cerimònies que puguis trobar per atzar, a Ouidah es celebra el festival més important del vudú de Benín. Té lloc el dia 10 de gener. Es coneix com el Festival Internacional del Vudú i allà podràs viure diferents celebracions, tot i que fa pinta que també estaràs acompanyat de molts turistes. Pot ser una bona ocasió per assistir a diferents rituals d’aquesta religió en una ciutat que, segurament, aquell dia deixa de ser tranquil·la per un dia.

– Passejar per la tranquil·la ciutat d’Ouidah

Ouidah és una ciutat agradable de passejar per tal d’observar la vida local, anar a veure el mercat i conversar amb els curiosos que et saludaran i tindran ganes de saber d’on vens i parlar amb tu una estona. A més a més, podràs descansar a l’ombra d’algun arbre mentre menges una peça de fruita i intentes foragitar les persones que et vindran a oferir-te els serveis de guia per a conèixer la història del vudú i la història dels esclaus.

A Ouidah podràs visitar alguns museus com el de la Fundació Zinsou, que destacar per les seves mostres d’art contemporani africà, el Museu d’Història d’Ouidah o la Villa Ajavon, un museu que mostra la influència afrobrasilera de l’arquitectura, tal com vam poder veure també a Portonovo (si en vols saber més, pots clicar aquí).

I, finalment, molta gent et comentarà que a Ouidah hi ha un temple de pitons ja que consideren que aquests animals porten prosperitat i bones collites. Tanmateix, la visita, segons hem llegit, s’ha convertit en un circ a on et fas foto amb els animals al voltant del teu coll i que vam considerar que no era oportú anar-hi.

En definitiva, Ouidah és una ciutat tranquil·la en comparació a la seva veïna Cotonou (si en vols saber més pots clicar aquí), a on podràs passejar i assaborir el ritme africà que trobaràs amb les persones que coneixeràs i que segur que faran d’aquesta ciutat, un lloc inesborrable del teu viatge a Benín.

A on dormir a Ouidah?

Ouidah disposa de bastant oferta d’allotjaments. Entre aquests nosaltres destaquem:

– Hotel de la Diaspora: Aquest hotel es troba situat al costat de la platja i disposa de diferents tipus d’habitacions i una piscina a on refrescar-te. Situat a pocs metres de la porta de no-retorn, allà podràs caminar al costat de l’oceà Atlàntic i descansar i desconnectar durant uns moments de la intensitat del teu viatge per Benín. L’únic inconvenient és que està allunyat del centre de la ciutat i, per tant, si vols anar a fer una volta per Ouidah hauràs de trobar algun transport que t’hi porti. Per a més informació, podeu clicar aquí.

– Le Jardin Secret: Un lloc molt bonic al centre de la ciutat amb habitacions tranquil·les i un pati interior amb arbres i molta ombra on podràs gaudir de molts bon àpats i una relació qualitat-preu molt bona. El seu propietari és en Pascal, un francès que l’any 2007 va viatjar de França a Benín amb motocicleta tipus “mobylette” i que encara la té allà exposada. Els treballadors de l’allotjament són molt atents i t’ajudaran amb el que necessitis. Definitivament, la millor opció relació qualitat-preu d’Ouidah. Per veure la seva web, pots clicar aquí.

La nostra ruta

DIA 1: Després de l’arribada de la Xoli i de passar els primers dies a Cotonou, vam marxar d’aquesta gran ciutat per anar a visitar una de les ciutats més importants del país, no per grandària, sinó per rellevància històrica. Ouidah ens esperava per conèixer la història de milions d’esclaus que van sortir d’aquest punt cap al Nou Món.

El trajecte fins a Ouidah no va durar més de dues hores. Vam sortir des de l’Etoile Rouge amb un taxi que ens va portar fins al propi allotjament: le Jardin Secret. Allà, per sorpresa nostre, ens vam trobar amb en Pascal, el propietari, qui ens va ensenyar la seva motocicleta amb la que havia sortit de França i havia recorregut l’oest del continent africà fins que va dir prou a Ouidah, lloc a on es va establir fundant aquest allotjament tranquil que tenia un pati d’arbres amb ombra que convidava a descansar-hi una estona.

Avui, aprofitaríem per anar caminant cap al centre de la ciutat i conèixer tranquil·lament els seus carrers, que s’omplen de peregrins i curiosos el 10 de gener per anar a veure el Festival Internacional del Vudú. Vam anar fins a una de les places a on hi havia el temple de pitons, que vam observar per fora, i després vam entrar a diferents botigues d’artesania local per veure les pintures i la roba que ells mateixos creaven. Ouidah era una ciutat molt agradable, amb nens que et miraven tímidament i adults que et saludaven un cop ja havies passat pel seu costat. Vam anar a un mercat per comprar quatre cosetes i vam tornar xino-xano cap al nostre allotjament.

Una tarda tranquil·la, de transició, abans de conèixer els trets més característics d’aquesta ciutat com seria el bosc sagrat i la ruta final dels esclaus, que faríem l’endemà amb un guia, en Remy, i una moto que en Pascal ens havia reservat. Vam sopar al mateix allotjament i després de xerrar una estona, vam anar a descansar per estar punt pel dia següent.

DIA 2: Avui havíem quedat amb en Remy per anar a visitar la part històrica i cultural de Ouidah. Després d’esmorzar, ens vam esperar a l’allotjament i el guia no arribava… Al cap d’una estona, vam decidir trucar i des del personal de l’allotjament, ens van comentar que avui en Remy havia trobat un grup de turistes més gran i que havia anat allà a fer de guia; però que no ens preocupéssim que ens enviaven a l’Hipòlit. A Àfrica, aquests canvis són freqüents i totalment comprensibles, perquè segurament en Remy tenia l’oportunitat de guanyar més diners amb un grup gran que no només amb nosaltres tres.

Així que, després d’una bona estona, va aparèixer l’Hipòlit amb un company seu i amb dues motos vam anar, primerament, cap al bosc sagrat de Ouidah. Allà, vam poder entrar en un espai natural que estava ple d’estàtues i representacions als arbres. Sort que hi anàvem amb guia perquè hi havia poques explicacions, i d’aquesta manera vam poder comprendre millor la relació del vudú amb la natura.

De fet, aquest bosc és molt important per la gent d’Ouidah perquè consideren que allà, en un arbre, hi ha reencarnat el primer rei de la seva tribu. A més a més, podràs observar diferents déus que estan relacionats amb diferents elements com la fertilitat, la bona collita o la longevitat; i, per això, pels creients del vudú, és un lloc molt especial per tal de veure els diferents déus.

Després d’aquesta primera visita, vam agafar les motos i vam sortir de la ciutat d’Ouidah direcció al mar. La primera parada la vam fer a la plaça Tchatcha, després de passar per petits corriols entre cases perquè bona part de la carretera estava tallada en obres. Ens van dir que el govern de Benín estava potenciant el sector turístic i, per això, estava reformant tota la ruta dels esclaus per fer-la més accessible i atractiva (si es pot dir així) pel visitant, ja sigui local o internacional.

A la plaça Tchatcha, l’Hipòlit ens va explicar que era el lloc a on es reunien els milers d’esclaus abans de ser venuts i destinats cap a un lloc desconegut fora del continent africà. Per això, la plaça era d’unes dimensions grans, amb un arbre centenari a on lligaven els esclaus i, d’aquesta manera, els compradors els podien observar de ben a prop per veure si estaven bé, mantenien la força i si realment valien el preu que tenien acordat amb el venedor. Era com un mercat majorista de fruita, però amb l’única diferència que les fruites eren persones humanes que patien tractes indignes des de la seva captura, durant tot el trajecte i fins la seva venta final. Un trist episodi que malauradament han viscut molts pobles africans (si voleu saber-ne més, per exemple, del cas dels esclaus a Stone Town, podeu clicar aquí).

Un dels aspectes curiosos d’aquesta plaça era una casa senyorial que es trobava just al davant. Era una casa benestant, de luxe, amb uns murs que protegien el seu interior. Segons l’Hipòlit, aquella casa pertanyia a Francisco do Souza que, anteriorment, havia sigut traficant d’esclaus i, avui en dia, els seus avantpassats encara vivien allà. Òbviament, segurament els inquilins actuals d’aquell habitatge no són favorables a l’esclavitud, però era curiós, tal com ens va explicar el nostre guia, que aquella casa encara es mantingués allà com a record de la història. Una casa que segurament s’hauria erigit amb els diners de les ventes dels esclaus als colonitzadors europeus.

Després d’aquesta plaça, vam avançar amb les nostres motos per camins de terra que estaven completament en obres. Estaven posant vorals al costat i anivellant certs trossos per, segurament, després asfaltar-ho. La següent parada va ser l’arbre de l’oblit… Aquest era un arbre a on els esclaus hi feien voltes per tal d’esborrar tota la seva memòria i la seva dignitat. Segons l’Hipòlit, els homes feien nou voltes a l’arbre, mentre que les dones en feien set. Ens va impactar veure l’arbre i pensar en les milions d’històries i de cares que haurà vist en aquests segles d’esclavitud en aquesta part del continent africà.

La penúltima parada va ser per veure des del propi camí la casa Zamai, coneguda com l’últim punt on els esclaus esperaven en condicions infames abans que arribessin els vaixells i els carreguessin a alta mar. Allà, també hi havia una fossa comuna per tots aquells que no eren capaços d’aguantar aquelles condicions denigrants. I, finalment, sabíem que ens acostàvem al nostre destí final quan vam veure el mar just davant nostre i ens vam trobar amb la Porta del no-retorn.

La Porta estava totalment vallada perquè l’estaven reformant, així que només la vam poder veure d’un costat. Aquesta porta simbolitzava l’últim espai per on caminaven els esclaus abans de deixar, per sempre, el continent africà. Per això, se l’anomenava no-retorn ja que començaven un viatge de setmanes i mesos que els portaria a un destí nou a on es veurien obligats a treballar com a esclaus. Malgrat que estava en obres, era impactant veure la majestuositat d’aquesta porta just davant de la platja i del mar. Un lloc molt emotiu per molta gent local, ja que, com ens va dir l’Hipòlit, són molts els beninesos que han tingut familiars i avantpassats que han passat per aquesta porta.

Al costat de la porta, un petit caminet portava cap a un altre monument que era un memorial de l’any Jubileu de l’any 2000 i que s’erigí com un record de l’evangelització de Benín. Des d’allà, podràs sentir el soroll de les onades i imaginar el soroll que sentien els esclaus que s’embarcaven en grans vaixells… Un soroll eixordador, fosc i trist.

La ruta dels esclaus i Ouidah és un lloc declarat Patrimoni Mundial de l’UNESCO. La seva visita potser no és molt atractiva perquè t’explica una història tràgica que va passar els últims segles en aquest país. Però gràcies a aquest patrimoni, són molts els qui es senten obligats a visitar-ho per tal de mantenir viva la història i el record d’uns esdeveniments que, malauradament, formen part també de la història d’aquest país tan divers culturalment.