Grand Popo és una regió turística que es troba aproximadament a dues hores de Cotonou i que està just a sota de Togo. És una zona que destaca per les seves platges, i que es troba situada en un braç de terra que hi ha entre l’oceà Atlàntic i els aiguamolls del riu Mono. Una regió que segur que no et deixarà indiferent i a on podràs descansar a les seves platges i conèixer les tradicions i els oficis de la seva gent.

Originàriament, Grand Popo era un conjunt de diversos pobles amb un barranc sorrenc que separava el mar de la llacuna. Era la regió de la tribu Hula, però amb l’arribada dels portuguesos, els primers colonitzadors europeus que van arribar a la zona, van passar a anomenar aquesta regió com Grand Popo. L’origen del nom no està clar: alguns diuen que ve de la llengua Yoruba, una de les tribus principals de Nigèria, a on el nom Popo significa els de l’oest; altres diuen que el terme “Popo” ve dels noms que els europeus van donar a un antic governant anomenat Kpokpo de Tado que era rei d’una de les ciutats de l’interior del país però que segurament van confondre i per això, van anomenar aquesta regió com Popo per dir que era d’aquest rei.

Encara que l’origen del nom no sigui clar, el que sí que sabem del cert és que en aquesta zona va tenir una part històrica molt important ja que a l’estar situat al costat de la riba de l’oceà Atlàntic, allà s’hi van establir diferents llocs a on guardaven els esclaus que transportaven cap a Ouidah abans que partissin cap al Nou Món. Avui en dia, encara s’hi poden veure les restes d’aquestes construccions així com també diferents cases colonials d’origen portuguès, els primers que van arribar en aquesta zona. 

A Grand Popo també trobem la desembocadura del riu Mono, coneguda com “la bouche du roi”, i que és un lloc ideal per a observar aus aquàtiques i navegar pels seus manglars. El delta que forma aquesta desembocadura pertany a una zona protegida coneguda com la Reserva de la Biosfera del Delta del Níger, amb una superfície de més de 6.000 km2 a on conviuen diferents espècies marines com el cocodril del Nil o les tortugues, i també diferents aus migratòries que descansen als seus aiguamolls.

Grand Popo destaca també per la seva tradició. Allà, es celebra un dels festivals més importants de la religió del vudú amb diferents celebracions, així com també altres actes culturals com el festival Nonvitcha que té lloc durant la Pentecosta.

Actualment, a Grand Popo també hi habita l’ètnia Mina, que antigament es dedicaven al comerç d’oli de palma però que actualment viuen de la pesca tradicional i de la recol·lecció de cocos. El paisatge d’aquesta regió és espectacular, amb la barreja de les aigües de l’oceà Atlàntic i el riu Mono, les centenars de palmeres que trobes al costat del riu, els diferents manglars i illes a on viuen petits poblats, l’art de la pesca que utilitzen els seus pescadors locals  i una gent riallera, humil i senzilla que, de ben segur, convertiran aquest destí com a un dels més bonics de Benín.

Com arribar-hi?

La regió de Grand Popo està molt ben connectada entre la carretera principal que va de Cotonou a Lomé. Al estar al costat de la frontera, hi trobem moltes maneres d’arribar-hi, fent que aquesta zona sigui una de les regions més visitades i més fàcils per a fer-hi una parada durant el teu viatge.

Si vens de Cotonou, trobaràs els taxis que es dirigeixen a Grand Popo a la zona que es troba al costat de la plaça de l’Etoile Rouge. Nosaltres vam pagar 2.500 CFA per persona per aquest trajecte de dues hores. Passaràs pel costat de la ciutat d’Ouidah (si vols saber què pots fer en aquesta ciutat històrica, clica aquí); i continuaràs camí fins arribar just a la frontera amb Togo, que es a on es troba la regió de Grand Popo.

Si hi vas amb un cotxe particular, pensa que trobaràs un peatge de 400 CFA per accedir a Grand Popo. Hauràs de conduir per la carretera RNIE1, i just després de passar pel costat del Llac Aheme i arribar al poble de Comè, continuar per aquesta carretera. Després de creuar el pont del riu Mono, ja hauràs arribat a la ciutat de Grand Popo que es troba situada just al costat de l’oceà Atlàntic.

Aquesta ciutat és la última parada que faràs si després creus a Togo (o la primera si vens del país veí), ja que a pocs quilòmetres hi trobem el punt fronterer d’Hillacondji. Les principals ciutats d’aquests dos països (Lomé per part Togo i Cotonou per part de Benín) es troben situades a una distància de 150 quilòmetres que podràs recórrer en 3 hores aproximadament pel volum de trànsit que hi trobaràs. Així, doncs, Grand Popo pot ser una gran parada per fer aquest trajecte en dues parts i descobrir aquesta bonica regió de Benín.

Què fer a Grand Popo?

La regió de Grand Popo destaca per les seves platges però també per la seva cultura, per la pesca i pel seu passat històric. Si hi passes alguns dies, nosaltres et recomanem que:

– Navegar pel riu Mono i arribar a la desembocadura, coneguda com “La bouche du Roi”

Aquesta és una de les principals activitats a fer si vas a Grand Popo. Aquesta regió es troba just al costat de la desembocadura del riu Mono, creant un sistema d’aiguamolls fluvials format per diferents formacions naturals com ell llac Aheme, el canal Ahô i tota la seva llacuna litoral. Al seu voltant, trobaràs un paisatge ple de palmeres i petites illes. Un lloc ideal per a recórrer lentament amb canoa i descobrir els tresors amagats que hi trobaràs.

Tota aquesta àrea està protegida per la Reserva de la Biosfera del Delta del Níger i podràs trobar-hi diferents aus aquàtiques o altres animals com els cocodrils del Nil o les tortugues marines. La desembocadura de l’aigua dolça a l’aigua salada permet veure uns paisatges molt bonics al costat del mar. Al canal trobem diferents illes i manglars a on viuen molts pescadors i a on podràs visitar pobles tradicionals per veure com fan el vi de palma artesanal i com viuen al costat d’aquesta desembocadura.

La part final de la desembocadura rep el nom de “la bouche du roi”, traduït erròniament dels francesos que van arribar i que van escoltar que aquesta zona era “a boca do rio”, una expressió portuguesa per a exemplificar aquella desembocadura que arribava al mar.

Trobaràs molta gent que t’oferirà fer aquesta excursió, ja que és una de les més populars de la zona. Nosaltres ho vam fer amb en Mathias, el propietari del nostre allotjament, que ens va portar en cotxe resseguint l’oceà Atlàntic fins arribar a un punt a on vam pujar a unes canoes per recórrer els últims quilòmetres del riu Mono. Ens va costar 10.000 CFA amb dinar inclòs en un petit illot verge del riu Mono. Una experiència inoblidable!

– Relaxar-te en alguns dels allotjaments situats a primera línia de mar

Grand Popo és una ciutat que dona de cares a l’oceà Atlàntic. Per aquest motiu, hi trobaràs diferents allotjaments que es troben situats al costat de les platges i a on podràs descansar i relaxar-te. Pensa, però, que a les aigües del Golf de Guinea hi trobem moltes corrents i, per tant, no és gens aconsellable el bany.

De totes maneres, molts dels allotjaments disposen de taules, hamaques i llocs amb ombra per a descansar mentre observes la platja i l’oceà Atlàntic. Un breu repòs que només serà trencat per la presència de diferents venedors (pocs en comparació a les platges de Kènia o Moçambic) que t’oferiran menjars, objectes de record o excursions. 

– Conèixer el passat històric que aquesta regió va tenir amb el comerç dels esclaus i el comerç amb els portuguesos

Grand Popo és una regió que, malauradament, té una història fosca al darrere relacionada amb el comerç dels esclaus. Aquesta regió va ser colonitzada per primera vegada pels portuguesos, que quan van arribar van trobar diferents grups ètnics que es dedicaven principalment al comerç de l’oli de palma. Un cop aquests es van establir i van començar a anomenar aquesta regió com Grand Popo, van iniciar un dels negocis més tràgics de la història africana: el comerç dels esclaus.

Resseguint la línia del riu Mono i la seva zona estratègica al costat de l’oceà Atlàntic, a Grand Popo i a algunes poblacions properes com Aného o Agbodrafo, a Togo (si en voleu saber més sobre aquesta zona, cliqueu aquí), s’hi va començar a desenvolupar el comerç d’esclaus. En alguns habitatges de Grand Popo, guardaven els esclaus que més endavant serien enviats a Ouidah o Agbodrafo per tal de ser transportats en vaixells, com si fossin una mercaderia, fins al Nou Món i d’aquesta manera poder cobrir les necessitats de mà d’obra que necessitaven els països colonitzadors.

Aquest negoci, dels quals també en van ser partícips molts grups tribals locals que capturaven els seus enemics i els venien als colonitzadors, va ser una de les empreses més tenebres de tota la història africana i, especialment, de les costes del Golf de Guinea. A Grand Popo, tot i que ja en molt mal estat, trobareu alguns edificis colonials d’aquella època i que van formar part d’aquest trist episodi que va començar al segle XV amb l’arribada dels portugesos.

– Descobrir com les tortugues posen ous a les platges de Grand Popo

Entre els mesos d’agost i març, podràs observar els moviments de les tortugues que venen a posar els ous a les platges de Grand Popo. Els mesos de novembre, desembre i gener són els mesos amb més presència d’aquests animals al costat de l’oceà Atlàntic. De fet, el dia 8 de gener hi ha el festival nacional de les tortugues celebrat per l’ONG local Nature Tropicale a on podràs participar en l’alliberament dels nadons de tortugues després de la incubació dels ous salvats dels nius en perill a les platges. Nosaltres, al visitar Benín, durant el mes de maig-juny, no vam poder veure les tortugues marines.

– Veure l’art de la pesca de la gent local

A Grand Popo quedaràs embadalit de la tècnica de pesca que utilitzen els pescadors locals. Podràs veure els seus moviments una i altra vegada, i no te’n cansaràs mai de veure aquesta forma que tenen de pescar que la podríem definir com tota una obra d’art.

Els pescadors, alguns d’ells en petites canoes de fustes i altres situats a la riba del riu Mono o la desembocadura “la bouche du roi”, porten unes xarxes fetes a mà que voltegen per sobre dels seus caps i després d’uns quants moviments la llencen amb un estil determinat perquè aquesta xarxa s’obri i caigui dins l’aigua. Després, recullen la xarxa per tal de pescar els diferents peixos que han caigut en el seu parany.

Aquest llançament de xarxes el repeteixen constantment, canviant diferents vegades de posició. Veure aquest tipus de pesca et deixa hipnotitzat per la seva bellesa i pel seu art, ja que les xarxes arriben ben lluny creant diferents escenes fotogèniques molt boniques.

La regió de Grand Popo és una regió, majoritàriament, pesquera. A part dels pescadors que pesquen a l’aigua dolça dels aiguamolls del riu Mono; trobaràs altres pescadors que surten a la mar amb les seves barques de fusta decorades amb unes imatges de colors ben vius que també converteixen en un art el dibuix d’aquests vehicles.

Finalment, al ser una poble que viu de la pesca, podràs trobar també molta gent que arregla o construeix les xarxes que són les principals eines que tenen per a pescar. Grand Popo és una regió que viu enfocada a l’aigua, i des d’on podràs observar el magnífic art de la pesca de la gent local.

– Assistir a alguna celebració tradicional d’algun poblat de la regió de Grand Popo

A Grand Popo, com a moltes regions de Benín, podràs ser partícip de moltes celebracions tradicionals. La religió vudú és una de les religions oficials del país i en molts poblats s’hi celebren balls i tradicions per contactar amb el més enllà. El 10 de gener es celebra el festival nacional del Vudú, un dels festivals més importants del país, i a on ben segur t’impregnaràs de tot allò relacionat amb aquesta religió tan misteriosa. A més a més, durant el dia de Pentecosta també es celebra el festival centenari Nonvitcha, un festival tradicional de la comunitat Xwla per a celebrar la unitat i la germanor dels pobles Xwla i Xweda. Nonvitcha significa literalment “germans units” en l’idioma Xwla.

A on dormir a Grand Popo?

Grand Popo disposa d’una oferta d’allotjaments molt variada. Entre aquests, nosaltres destaquem:

– Auberge Grand Popo: Antic edifici colonial a on hi havia un jutjat i una presó, aquest allotjament situat a primera línia de mar disposa d’habitacions dobles en un entorn meravellós. També disposa de restaurants i és un bon punt de partida per anar a descobrir les diferents celebracions del vudú i conèixer la zona. Per a més informació, pots clicar aquí.

– Chez Mathias: Situat just a primera línia de la platja, aquí és a on ens vam allotjar nosaltres. Té diferents bungalous de 2-3 persones i llocs per posar tendes de campanya. En Mathias, el seu propietari, és un home rasta que també organitza excursions. Els àpats del restaurant també són boníssims, a on destaquem les gambes amb salsa de curry. Una de les millors opcions per estar a Grand Popo amb una gran relació qualitat-preu i un lloc ideal per a descobrir el seu entorn. Per a més informació, podeu escriure un Whatsapp al seu propietari en aquest telèfon: +229 97 18 22 46.

La nostra ruta

DIA 1: Després de dormir a Abomey i d’una última nit ben intensa amb el ritual d’iniciació del vudú de diferents joves que vam veure en un poble, tocava dir adeu a l’Euloge, el nostre company de viatge durant quatre dies pel centre del país a on havíem pogut conèixer diferents grups tribals (si en vols saber més, clica aquí), i conèixer millor la història i la bellesa de Benín. Està clar que sense l’Euloge no haguéssim pogut accedir a aquests llocs, ja que per lliure moltes vegades costa molt. Es troben situats en lloc força aïllats i són bastant tancats als forasters solitaris (almenys, els que vam veure nosaltres). Si vas amb algú que coneix la zona, sempre entens més el que passa al teu voltant i, durant aquests dies, l’Euloge havia sigut un gran acompanyant que ara s’ha convertit en un amic.

Vam esmorzar a l’Auberge d’Abomey i després ja vam agafar el cotxe i vam anar direcció a Grand Popo, a on ens deixaria l’Euloge per continuar el nostre viatge en solitari. Però, no anàvem sols, perquè també ens acompanyava la Xoli a qui li quedaven pocs dies a Benín abans de tornar cap a Girona.

Vam recórrer la RNIE4 que passa al costat de la frontera amb Togo i ens vam aturar en un petit poblat que feien el mercat setmanal. Allà, vam poder passejar i veure com venien cereals i també com el purgaven i el netejaven per tal de vendre’l a punt per a fer farina. Els somriures i les rialles de la gent en veure’ns demostraven l’hospitalitat d’aquesta zona rural a on el mercat era l’esdeveniment del dia. Motos carregades de sacs, parades improvisades al mig del carrer i gent amunt i avall era el marc d’una parada perfecte en el nostre trajecte cap a Grand Popo. Els mercats a Àfrica sempre tenen quelcom especial!

Després, abans d’arribar a Grand Popo, vam fer una parada per tal de dinar en un lloc especial. L’Euloge ens va dir que era un indret molt bonic, i quan vam veure que estàvem just a la riba del llac Ahemé no ens va defraudar gens. Allà, sobre un moll de fusta que s’endinsava a l’aigua del llac vam poder menjar un bon plat de peix contemplant la vista del llac, a on les seves aigües continuaven el recorregut fins arribar a la desembocadura de “la bouche du roi”, als peus de l’oceà Atlàntic.

Vam poder menjar tranquil·lament en un entorn paradisíac i, just quan marxàvem, va arribar un grup d’estudiants occidentals que segurament estaven fent algun tipus d’stage a Cotonou perquè anaven acompanyats d’uns adults que semblaven els seus mestres. Era hora de marxar i recórrer l’última mitja hora abans d’arribar a l’allotjament de Chez Mathias, el que seria el nostre allotjament durant les dues següents nits a Grand Popo.

Ens vam acomiadar de l’Euloge i vam quedar que ens trobaríem abans de marxar definitivament de Cotonou: la Xoli per tornar a Girona i nosaltres per agafar un autobús i anar a descobrir en solitari la regió nord del país. Abans, però, va agafar mides dels nostres cossos perquè ens volia regalar un vestit africà amb un sastre que coneixia i que treballaria dia i nit per tenir els nostres vestits en 3 dies.

Aquell dia, a Grand Popo, només vam tenir temps de fer un volt per la platja de davant de l’allotjament, descansar al nostre bungalou i negociar amb en Mathias les activitats que podríem fer. L’activitat estrella era el recorregut pel riu Mono, així que l’endemà estaríem tot el dia amb ell per a descobrir el passat històric de la ciutat i conèixer l’art de la pesca i els paisatges espectaculars dels aiguamolls que es troben situats a la unió entre el riu Mono i l’oceà Atlàntic. Era hora d’anar a descansar que demà ens esperava un dia ben intens!

DIA 2: Aquell dia aniríem amb el cotxe d’en Mathias que ens ensenyaria els punts pels quals Grand Popo és important. La primera parada, va ser just a la sortida del poble, a on vam visitar una de les cases colonials portugueses a on guardaven els esclaus. Allà, segles enrere, milers de persones estaven amuntegades esperant ser comprades per algun comerciant que les enviava cap al Nou Món per treballar a les plantacions que requerien una mà d’obra important. Era l’última parada abans d’afrontar un viatge sense retorn, un viatge cap a la misèria que els esborrava com a éssers humans. Avui, aquella casa només eren quatre parets que estaven al costat d’arbustos i herba que havia crescut com si volgués oblidar aquells segles de penúria que va viure la població local amb l’esclavitud. Potser d’aquí uns anys, aquella casa, a la que ni es podia pujar al segon pis, ja estarà totalment en runes; però esperem que mai s’oblidi el passat que van viure milions d’africans. Com diu la coneguda frase, aquells qui no coneixen la història estan condemnats a repetir-la.

Després d’aquesta primera parada, ens vam endinsar cap a un tros de terra que estava limitat per l’oceà Atlàntic a la nostra dreta i pel riu Mono a la nostra esquerra. El camí passava enmig d’altres palmeres, i a les platges podies veure pescadors treballant amb les seves xarxes, barques de fusta decorades i amarrades a la sorra i poblats de pescadors que s’havien creat al costat del camí.

De fet, ens va sorprendre veure un grup de nois que anaven tots amb un uniforme taronja. En Mathias va parar per a saludar i allà vam poder veure que el grup de nois encara estava en un estat de festa molt intens. Tots ballant i bevent sota la llum del sol que ja començava a apretar. Segons en Mathias, era un grup de pescadors que havien cobrat i estaven celebrant que la pesca havia anat bé. A Àfrica, la vida es viu el dia a dia… Per tant, si hi ha una cosa a celebrar avui, no ho deixis per demà.

Després de conduir per aquella carretera que era una recta llarga envoltada d’un paisatge marítim molt bonic, vam arribar a una esplanada a on vam deixar el cotxe i vam pujar a una canoa per començar a navegar pel riu Mono, una de les experiències més boniques durant el nostre viatge a Benín.

El fet d’anar amb canoa fa que t’endinsis a la bellesa de l’entorn, ja que vas a un ritme lent trencat només pel soroll del rem amb l’aigua. La quietud i el silenci d’aquell paisatge d’aiguamolls que teníem el nostre davant era espectacular.

Per un costat, veies altres canoes amb pescadors que llençaven les xarxes per sobre dels seus caps i la recollien per tal d’agafar els peixos que havien caigut als seus paranys. I, després, tornaven a repetir la mateixa acció… A sobre les canoes, havien de fer equilibri per no caure i veure com la xarxa s’obria a l’aire durant un parell de segons abans de caure a l’aigua era d’una bellesa increïble.

Per un altre costat, hi havia petites illes amb canoes aparcades que conformaven diferents poblats a on vivien aquells pescadors. Nosaltres vam parar en un lloc per veure com feien el vi de palma, com cuinaven i a on vivien la població d’ètnia mina, que anteriorment s’havia dedicat a l’oli de palma però que ara es dedicava a la pesca i a la recol·lecció de cocos.

El riu Mono s’anava ampliant per moments, formant petites zones a on creixia vegetació. A la riba del riu trobaves pescadors que amb els peus a l’aigua pescaven amb les seves xarxes, mentre d’altres, drets i concentrats, intentaven arreglar les seves xarxes per assegurar que no hi hagués cap forat a on es poguessin escapar els diferents peixos del riu. De cop i volta, a la nostra dreta vam deixar de tenir arbres i ens vam trobar amb una duna de sorra ben ampla, i a l’altra costat, l’oceà Atlàntic. Estàvem arribant a “la bouche du roi”.

Vam deixar la canoa al costat dret del riu, i des d’allà vam anar caminant fins a on l’aigua dolça s’entrellaça amb l’aigua salada, a on el riu es troba amb l’oceà Atlàntic. Aquella desembocadura era impressionant, amb un paisatge d’una bellesa indesxifrable, acompanyada d’un dia de sol radiant. La magnitud de l’oceà es menjava aquell petit tros de riu, les aigües del qual venien del llac Ahemé i del canal d’Ahô i d’on també venia la major part de la riquesa de tots aquells poblats que depenien exclusivament de la pesca.

Després d’una bona estona contemplant com els pescadors desenvolupaven l’art de la seva pesca i caminar per la duna de sorra que separava el riu de l’oceà, vam tornar a la canoa i vam desfer camí, amb l’ajuda de la marea que pujava, per anar a parar en un petit illot de vegetació cobert d’arbres a on faríem el nostre dinar. Un lloc totalment idíl·lic, com si es tractés d’una illa deserta.

Allà, en Mathias va treure una màrfega llarga i a sobre hi va posar un mantell per començar a preparar el dinar; mentres nosaltres aprofitàvem per a fer unes fotos en un arbre que estava quasi caigut sobre l’aigua i descansàvem estirats sota l’ombra dels arbres que havien crescut gràcies als aiguamolls d’aquesta reserva de la Biosfera.

Vam gaudir d’una gran companyia i d’un dinar fantàstic, sobretot per aquell paisatge al costat del riu Mono i sentint la força de l’oceà al nostre darrere. Després d’un temps més de desconnexió, vam tornar a la canoa i vam arribar un altre cop a on teníem el cotxe. Vam deixar la canoa al marge perquè un company d’en Mathias s’encarregués de guardar-la i ens vam acomiadar del riu Mono, una de les experiències més interessants a fer durant la teva visita a Grand Popo.

La tornada al cotxe la vam fer en silenci, només escoltant la música rasta del cotxe atrotinat d’en Mathias i contemplant la bellesa de les palmeres, l’oceà i tota la gent que caminava. Aquí a Grand Popo encara no ha arribat del tot la modernitat, i no existeix el transport públic, així que molts es mouen a peu per camins de terra entre palmeres que, juntament amb les platges, convertien aquella estampa en la més idònia per aquell dia que havíem viscut navegant el riu Mono i arribant fins la desembocadura de “la bouche du roi”.  

Vam arribar a l’allotjament, vam aprofitar per a fer-nos una dutxa i vam relaxar-nos en aquell entorn tranquil de Benín. Malgrat ser un dels més coneguts, com es tracta d’una llengua llarga de terra que està just a Togo, és molt fàcil no trobar grans munions de turistes i així poder desconnectar una mica llegint, prenen el sol o contemplant, en silenci, la bellesa de l’oceà en un continent tan especial com és Àfrica.

DIA 3: Després d’aixecar-nos per última vegada just davant l’oceà Atlàntic, tocava fer un altre cop maletes per anar amb un taxista fins a Cotonou i tornar al nostre allotjament de sempre, l’Haie Vive, abans de separar els camins amb la Xoli.

El taxista, com passa habitualment a Àfrica, no va arribar precisament puntual. Havia anat a buscar més passatgers i després de posar l’equipatge al darrere, vam pujar al vehicle. La Xoli al darrere amb la resta de passatgers i l’Esteve i la Laia compartint el seient del davant. Aquesta distribució era l’habitual a la majoria de vehicles de Benín. Quan més gent pogués pujar, millor pel taxista que faria el recorregut encara que estigués incomplint la normativa de tràfic.

Vam deixar Grand Popo darrere nostre i després de creuar el riu Mono i passar pel costat del llac Ahemé, es notava que tornàvem cap a Cotonou per la quantitat de motoristes que hi havia a la via lateral i davant nostre. Cotonou és una ciutat que destaca per la gran presència de motos, a on destaquen els Zems que amb els seus petos de color groc es converteixen en el millor taxi per moure’t per la ciutat.

Vam arribar de nou a l’allotjament Haie Vive. Aquest cop la nostra habitació estava ocupada per dos nois indis que havien vingut a fer negocis a Benín, així que ens tocava dormir al pis de dalt. Després de passar totes les fotografies i descansar, vam agafar unes motos i vam anar cap a Dantokpa per a fer una volta pel mercat. Com ja sabeu, és un dels mercats més grans de l’Àfrica Occidental que et deixa ben hipnotitzat i a on hi pots trobar de tot.

Com que aquell dia era l’última nit de la Xoli, vam anar fins a un bar que estava al carrer del nostre allotjament a fer una copa i recordar els moments intensos que havíem viscut durant el nostre viatge a Benín. Àfrica és intensa i creiem que la Xoli ho va poder viure durant aquells dies a on havíem anat amb barca pública fins a Ganvié per a dormir en aquest poble flotant, havíem descobert la barreja afrobrasilera de Porto Novo, havíem conegut diferents grups ètnics, havíem assistit a una dansa Gelede i a una cerimònia d’iniciació al vudú, havíem navegat pel riu Mono i havíem gaudit de la bellesa del paisatge i de la gent beninesa.

L’endemà, abans de marxar, ens vam trobar de nou amb l’Euloge i en Gola, el sastre, que ens va ensenyar els vestits africans que ens emportaríem de record. Allà, al restaurant de shawarmes d’aquell últim dinar, ens vam fer una foto per la prosperitat: la Laia, l’Esteve i la Xoli vestits a l’africana.. Gràcies Euloge, gràcies Benín!