Cotonou és la ciutat més gran i més important de Benín. És a on trobem l’aeroport internacional, el nostre primer punt d’arribada a la ciutat que segur que et sorprendrà. Tot i ser la ciutat més poblada, no és la capital oficial de Benín. Aquesta és Porto Novo. Cotonou, que significa en llenguatge fon “la desembocadura del riu de la mort” per unes inundacions molt grans que hi van haver, va ser un poble de pescadors durant el regne de Dahomey que els francesos, un cop van colonitzar el país, van convertir en una urbs comercial. 

Una de les primeres sorpreses a l’hora d’arribar per aire a Cotonou és que l’aeroport es troba al mig de la ciutat. Acostumats a tenir aeroports als afores de les grans urbs, a Cotonou és diferent. L’aeroport està molt a prop del barri dels Cocotiers, un dels barris més moderns de la ciutat a on trobem les principals ambaixades. 

La segona sorpresa que et trobaràs serà els diferents mercats que hi ha a Cotonou, com per exemple el de Dantokpa, situat al costat de la riba del llac Nokoué i considerat un dels mercats més grans de l’Àfrica Occidental. Perdre’s per aquest mercat és una activitat obligada que no et pots perdre. 

Un altre mercat que és menys conegut però molt interessant de visitar és el mercat del peix de Wlacodji, un lloc on podràs veure com fumen el peix per després vendre’l. Tot i la quantitat de fum, és molt interessant com treballen amb el peix, un dels recursos principals de moltes famílies a Benín.

La tercera sorpresa que et trobaràs és a nivell artístic. A Cotonou, hi ha alguns carrers a on les parets estan plenes de grafitis que simbolitzen diferents elements de la cultura africana moderna. A més a més, és molt interessant veure el disseny de diferents vestits i camises que porta la gent local. A la ciutat, podràs fer vàries compres d’escultures de fusta tallades al mercat, així com també al Centre d’Artesania de la ciutat.

La quarta sorpresa que et trobaràs és la vida local que hi ha durant el cap de setmana a les platges de la ciutat, sobretot a la platja de Fidjirosse on podràs caminar per la sorra i veure les onades del golf de Guinea amb diferents barques de pescadors.

I, finalment, l’última sorpresa que et trobaràs és la quantitat de motos que hi ha en aquesta ciutat, on podràs pujar a un Zem, que són les moto-taxis que toquen el clàxon tota l’estona. Cotonou és una ciutat poblada, amb un trànsit caòtic però que a la vegada t’ofereix moltes activitats a fer com visitar el poble flotant de Ganvié (pots llegir la nostra experiència aquí), visitar la història dels esclaus i del vudú a Ouidah (pots llegir més en aquest article), visitar la capital de Porto Novo i la seva influència afrobrasilera (clica aquí per saber-ne més) o desconnectar a les platges de Grand Popo, a unes 2-3 hores de Cotonou (si vols veure la nostra experiència a Grand Popo, clica aquí).

En resum, Cotonou és el teu punt d’arribada a Benín que segur que et sorprendrà i que et recomanem que no et saltis durant la teva visita per Benín, un país ple de tradicions, cultura, grups tribals i mercats. 

Com arribar-hi?

Cotonou és el punt d’arribada dels viatgers que arribin amb avió, perquè allà es troba situat l’aeroport internacional. Una de les avantatges d’aquest aeroport és que es troba al centre de la ciutat, i per tant, podràs agafar un taxi i en pocs minuts està al teu allotjament. 

Des de Cotonou, també surten diferents taxis i autobusos que recorren bona part del país. Cada parada de taxi està situada en un lloc estratègic per portar-te a un lloc o a un altre. Per exemple, si vols anar a Ouidah o Grand Popo (oest), el punt a on surten tots els taxis és  costat de la plaça de l’Etoile Rouge. Si vols anar a Porto Novo (est), el punt de sortida i arribada és el mercat de Dantokpa.

Pels autobusos de llarga distància que et poden portar a Abomey, Natitingou o Djougou, existeixen diferents companyies. Nosaltres vam agafar els autobusos de l’empresa ATT. Vam comprar els tiquets amb antelació a les oficines que tenen a la plaça de l’Etoile Rouge i dia que sortia l’autobús, ens vam presentar una hora abans allà (el punt de sortida és diferent al lloc on compres els tiquets). 

Finalment, per moure’t per Cotonou t’aconsellem que ho facis a peu o amb Zem. Si ho fas a peu, tingues en compte que fa molta calor a certes hores del dia perquè hi ha molta humitat. Amb zem, els preus no són molt cars i viatjaràs com fan molts beninesos mentre gaudeixes del trajecte. Compta que pagaràs entre uns 200 i 400 CFA per trajecte, tot i que dependrà de la distància i de les teves capacitats de negociació que tinguis amb els conductors.

Què fer a Cotonou?

A la ciutat més poblada i important del país podem fer les següents activitats:

– Visitar el mercat de Dantokpa, un dels més importants de l’Àfrica Occidental

Els mercats són un tret característic del continent africà. L’explosió de colors, la munió de persones, les parades improvisades, gent carregant amunt i avall, i aquell desordre general que et fa sentir com una petita formiga enmig d’un gran niu són algunes de les sensacions que no et pots perdre durant un viatge a Àfrica. Aquesta sensació encara es fa més forta quan visites Dantokpa, un dels mercats més grans de l’Àfrica Occidental.

El nom de Dantokpa prové del fon. Dantokpa vol dir llacuna i Dan representa una de les deeses del vudú representada per una serp amb els colors de l’arc de Sant Martí. Aquest mercat està situat al costat d’un canal artifical que uneix el llac Nokoue amb l’Oceà Atlàntic.

Per arribar-hi, un bon lloc per començar a descobrir el mercat és a sota del pont de Martin Luther King, conegut també com el Nouveau Pont, i des d’on podràs avançar a peu en direcció contrària al canal per endinsar-te en aquest bulliciós mercat. Pensa que el diumenge el mercat està tancat, així doncs organitza’t per anar-hi un altre dia.

Diuen que el mercat de Dantokpa és un dels mercats més grans de l’Àfrica, amb una extensió d’unes 20 hectàrees, a on hi podràs trobar de tot: parades de roba, d’alimentació, artesanies, fustes, productes electrònics i, fins i tot, un mercat on veuràs diferents elements relacionats amb el fetitx del vudú, com anims dissecats. El mercat es divideix en diferents seccions, cada una d’elles especialitzada en un producte concret. Per exemple, al mercat de l’alimentació podràs trobar moltes dones venedores que cada dia carreguen el seu gènere (tomàquets, cebes, carn, peix…) per vendre’l al mercat. Al mercat de la roba, podràs trobar vestits i teles de colors amb dissenys molt africans. I al mercat d’artesanies, podràs trobar inclús algun record per emportar-te cap a casa… En definitiva, tot el que no es vengui a Dantokpa no es ven a enlloc més.

Visitar aquest mercat és una experiència que no et pots perdre per endinsar-te en el caos de la ciutat. Com sempre que vas a llocs amb molta gent, et recomanem que vigilis les teves pertinences i que no treguis la càmera per tal de no tenir problemes amb la gent local. Fes algunes fotos amb el mòbil si vols, però després guarda’l i camina sense rumb pel mercat mentre sents els crits dels venedors, el regateig dels compradors, els xiulets de la gent que van amunt i avall amb carros plens i que t’avisen perquè t’apartis, i les diferents olors i colors que trobaràs en un dels mercats més complets d’Àfrica. 

– Agafar una moto Zem per anar als diferents punts de la ciutat

El Zem és el principal mitjà de transport per moure’t per Cotonou. Identificaràs els seus conductors perquè tots porten el mateix polo, i quan caminis sentiràs que aniran tocant el clàxon per veure si vols que et portin a algun lloc.

Una de les sorpreses que vam tenir al arribar a Cotonou va ser veure la quantitat de motos que circulaven per la ciutat. És una bogeria veure com dins el caos, totes circulen sense causar accidents. Quan hi pugis i t’aturis a un semàfor o abans d’entrar a una rotonda, entendràs perfectament d’aquest caos que estem parlant. 

Pensa en ser molt clar amb la direcció a on vols anar i assegurar-te que el taxista sap a on va. També és important deixar clar el preu abans de pujar. Et tocarà regatejar, però et recomanem que ho facis…és divertit! A partir d’aquest últim any, han posat una normativa on només pot pujar una persona per moto. De totes maneres, nosaltres moltes vegades pujàvem els dos a una sola moto, ja que el motorista ja coneixia els punts on hi havia la policia fent controls. 

Viatjar amb zem per Cotonou és, sens dubte, una de les experiències que no et pots perdre quan estiguis en aquesta ciutat. I, pensa, que inclús podràs anar a l’aeroport amb zem per dir, amb la brisa de l’aire i el so dels carrers, adéu en aquest país tan bonic que és Benín. 

– Passejar per la platja de Fidjrosse 

Cotonou és una ciutat marítima que dóna al golf de Guinea, a l’oceà Atlàntic. Les platges d’aquesta ciutat pot ser no són tan boniques com les del Grand Popo (si vols llegir la nostra experiència, clica aquí), però si hi passeges un cap de setmana segur que hi trobaràs molt ambient. Hi podràs accedir amb Zem des del centre de la ciutat.

La platja més coneguda és la de Fidjrosse, a on trobaràs diferents restaurants amb música on la gent local va a passar el cap de setmana. Podràs caminar per la seva platja mentre veus famílies jugant i alguns pescadors que pinten o arreglen les seves barques. A més a més, les palmeres hi donen una visió tropical molt interessant. 

Cotonou té varis quilòmetres de platja on podràs gaudir d’una caminada tranquil·la al costat de les seves aigües. No recomanen molt banyar-s’hi per les fortes corrents marines que hi ha, però sí que és un lloc ideal per tal d’escapar-te del caos de la ciutat.

– Conèixer la història del país, visitant l’estàtua  de l’Amazona, la basílica de Notre Dame de l’Immaculée Conception o la plaça de l’Etoile Rouge

Cotonou era un petit port de pescadors que pertanyia al regne de Dahomey. Aquest regne va ser un dels més poderosos de la zona des del 1625 al 1900 aproximadament, quan va ser derrotat pels francesos. Aquests van convertir Cotonou en un punt comercial de la zona i el petit poble de pescadors es va convertir en poc temps e  la ciutat que coneixem avui en dia.

Del regne de Dahomey, va destacar un exèrcit de dones molt guerreres i fidels al rei que es coneixien com les Amazones de Dahomey. La seva història és molt interessant. Si la voleu conèixer podeu llegir aquest article de National Geographic. Al centre de Cotonou, trobaràs una estàtua de 30 metres de l’Amazona com a símbol de la identitat nacional i part clau de la història d’aquest país.

Un altre dels punts històrics de la ciutat és la basílica de Notre Dame de l’Immaculée Conception, la catedral de Cotonou. Aquesta església es va començar a construir l’any 1949 i va ser inaugurada l’any 1955. Disposa duna torre central de més de 50 metres, convertint-la en l’església més alta de Benín. A l’interior, trobaràs una important colecció d’art sacra i una decoració molt al detall en les diferents estàncies de la catedral.

Finalment, si vas a Cotonou amb Zem, la moto-taxi, és molt probable que creuis una plaça coneguda amb el nom d’Etoile Rouge. És una de les places més grans del país a on al centre, a part de trobar-hi taxis, trobaràs un monument en forma d’estrella. Aquesta escultura gegant va ser un regal de Rússia fet l’any 1975 per celebrar que Benín va adoptar la ideologia marxista i leninista del país soviètic. Com veieu, Cotonou té una part històrica molt diversa representada per diferents elements arquitectònics. 

– Visitar el petit mercat de pescadors de Wlacodji

Als afores de Cotonou, al barri de Wlacodji que està situat al costat del mar, podràs trobar un mercat que no és tan conegut com el de Dantokpa però que és molt especial. Es tracta d’un mercat petit on el fum hi és molt present. Allà, les dones fumen el peix que pesquen els homes per tal que es conservi millor i poder-lo vendre durant més dies.

Veure com treballen amb la llenya, en un ambient ennegrit pel fum i com les dones fumen el peix és una experiència que no et pots perdre durant la teva visita a Cotonou. Pensa que et trobes en un mercat local, per tant, sigues molt curós a l’hora de treure la càmera. En general, als mercats africans no els hi agrada veure càmeres fotogràfiques perquè es senten molt intimidats, així que et recomanem que demanis permís si vols fer una foto i respectis la decisió i intimitat de cada persona. Els mercats no són un circ, sinó són un lloc essencial per a moltes famílies africanes. 

– Conèixer el món artístic de la ciutat, com els murs de grafitis, el centre artesanal o la fundació Zinsou

Cotonou destaca cada cop més pel seu Street Art. Hi ha un carrer que està situat a prop de la catedral de Cotonou i del port comercial a on trobaràs tot un mural decorat amb grafitis i diferents elements culturals que simbolitzen el pas de la tradició a la modernitat. A més a més, al barri dels Cocotiers també hi podràs trobar altres zones de Street Art.

Cotonou també és coneguda per la seva artesania, sobretot elements de fusta tallada que podràs trobar al Centre Artesanal, un lloc on els turistes van a comprar diferents records per endur-se a casa. No és obligatori anar aquí per comprar art de Benín. De fet, nosaltres no hi vam anar però sí que és un lloc que recomanen si vols comprar algun souvenir. 

Finalment, a Cotonou també trobem la fundació Zinsou que destaca per ser un espai on podràs veure art contemporani d’artistes locals que intenten transmetre Àfrica a través de les seves pintures. Si vols més informació d’aquest lloc, pots clicar aquí.

– Passejar pel barri dels Cocotiers

Aquest barri és un dels barris més benestants de la ciutat, a on es troben les principals ambaixades, escoles privades i molts dels allotjaments de Benín. Allà, trobaràs cases d’alt-standing amb seguretat privada i diferents restaurants i cafès per anar a prendre alguna cosa. És un dels barris més tranquils pel que fa a munió de persones, per la qual cosa hi podràs passejar amb molta calma. Es diu el barri dels Cocotiers perquè alguns dels carrers estan plens de cocoters.

– Visitar el poble flotant de Ganvié

Una de les activitats que molta gent inclou duranta seva estada a Cotonou és la visita a la coneguda com a Venècia d’Àfrica: el poble flotant de Ganvié. Molts turistes fan una visita en barca d’un dia anada i tornada, però nosaltres et recomanem que et quedis a dormir a Ganvié. Malgrat que no hi ha una oferta hotelera molt àmplia i l’allotjament que hi ha és molt senzill, pensem que és imprescindible que et quedis a dormir allà per descobrir la Ganvié sense turistes, que realment és molt bonica, amb el seu mercat abans que surti el sol i la gent que torna a casa després d’un llarg dia de feina. Per a nosaltres, va ser una gran experiència que expliquem en un article a part per conèixer com arribar-hi i què fer. En aquest enllaç, podràs llegir un article més complet sobre aquest poble flotant. 

A on dormir a Cotonou?

Cotonou té una àmplia oferta d’allotjaments,  molts dels quals es troben al tranquil barri de Cocotiers. Nosaltres vam fer servir un allotjament com a campament base que destaquem perquè ens hi vam sentir molt ben atesos. Per això, aquesta per nosaltres és la millor opció per estar durant la teva visita a Cotonou:

– Guesthouse Haie Vive: El nostre camp base durant la nostra estada a Cotonou. És un allotjament tranquil amb habitacions dobles i també dormitoris compartits on podràs cuinar i que disposa de nevera i una petita sala a on relaxar-te mentre parles amb els treballadors. Disposa també d’aparcament per aquells que vinguin amb cotxe. Està situat en una punta del barri dels Cocotiers i des d’allà, podràs accedir a diferents restaurants (no us perdeu el libanès que està al mateix carrer) i agafar molt fàcilment qualsevol zem que et porti als diferents punts de la ciutat. Gran relació qualitat-preu i amb un tracte humà excel·lent. Per a més informació, podeu clicar aquí.

La nostra ruta

DIA 1: Després de 10 mesos pel continent africà i d’haver deixat el nostre cotxe a Ciutat del Cap, afrontàvem una nova etapa del nostre any sabàtic a Àfrica. En aquest cas, amb motxilles a l’esquena i trepitjant per primer cop el Golf de Guinea. El nostre primer destí era Benín, un lloc a on ens esperarien moltes sorpreses, i a més la visita de la Xoli, una crack que quan té temps no para de viatjar i que ens feia il·lusió que vingués per primera vegada a Àfrica amb nosaltres.

Vam arribar a Benín després de dormir a Addis Abeba, on vam fer escala i al ser de llarga duració ens van regalar una nit en un hotel de la ciutat. L’arribada a Cotonou, la capital de Benín, va ser tot un aterratge a un món que encara no havíem viscut: el de les motocicletes. Habitualment, els aeroports internacionals es solen localitzar als afores de la ciutat, però el cas de Benín era totalment diferent: el seu aeroport estava situat al mig de Cotonou. Així que al sortir d’allà, vam anar caminant fins al carrer on passaven moltes motos i vam agafar el nostre primer Zem, el taxi per excel·lència de Benín. Enfilats com a paquet d’un motorista i carregats amb dues motxilles, recorríem els primers carrers d’aquella ciutat a on es palpaven diverses diferències de l’Àfrica d’on veníem. El nostre destí era el Guesthouse Haie Vive, a on ens instal·laríem aquells primers dies per tal de seguir gaudint de la nostra aventura africana.

El Haie Vive seria el nostre camp base a on guardaríem diferent equipatge que no utilitzéssim, les insulines de l’Esteve estarien ben guardades a la nevera i nosaltres podríem voltar pel país en un primer recorregut a on ens acompanyaria la Xoli. Després, tornaríem al Haie Vive per agafar les coses i seguir el viatge amb transport públic cap al nord del país per creuar a Togo per la zona del País Betammaribe, una zona més rural i molt diferent a la ciutat de Cotonou.

Vam aprofitar aquell primer dia a Benín per tal de fer diverses gestions com comprar una targeta SIM i carregar-la de dades mòbils, treure diners al banc, fer una compra al supermercat, l’Esteve se’n va anar a afaitar-se amb un perruquer mentre la Laia planificava una mica els següents dies. Estàvem en un barri a on hi havia diferents ambaixades a prop, i una de les coses que ens va sorprendre va ser trobar restaurants i supermercats libanesos. Era una nacionalitat que encara no havíem trobat gaire a Àfrica, i poder practicar l’àrab després de tant de temps sense utilitzar-lo ens va agradar.

Vam anar a dormir cansats després d’un viatge llarg i de tots els preparatius que es realitzen en un lloc nou que no coneixes. Però, cada cop, li anàvem agafant més gust a això d’anar amb moto, veure molta gent al carrer, sentir com queia la pluja… Sí, cansats, però també amb la il·lusió de seguir descobrint aquest continent que tant ens té atrapats, com si fóssim un nen que se’n va a dormir durant la nit de Reis… A Benín, nosaltres descobriríem diferents grups tribals, enterraments de reis, pobles flotants, mercats i unes tradicions culturals que giren al voltant del vudú molt interessants.

DIA 2: Aquell dematí ens arribava la flaire del pa de la fleca del davant… Una fleca quasi industrial, a on vam anar a buscar el pa del dia. Es notava que Benín va ser colònia francesa, perquè al mostrador hi havia croissants i barres de pa. Nosaltres vam canviar els pa de motlle de l’esmorzar de les colònies angleses dels mesos anteriors, per la baguette francesa. I, amb aquest canvi, hi vam sortir guanyant… Molt millor esmorzar una baguette amb formatge, que no pa bimbo!

A la terrassa de l’allotjament vam conèixer a la Laurine, una noia jove francesa, que va decidir venir a Benín i a Àfrica per primera vegada, després d’acabar els estudis. I, portava, ja unes setmanes i li estava encantant l’ambient africà i aquesta experiència. Tenia una bona mentora, la Michelle, una dona gran francesa que vivia a Natitingou, al nord del país, i que tenia un fill vivint a Natitingou i que preferia passar els anys de la seva jubilació a Benín, i no a França. Ella va convidar a la Laurine a casa seva, a Nati i allà, la jove francesa va trobar un ambient local i rural que la va captivar. Una dona gran occidental passant la jubilació a Àfrica, una noia jove francesa que s’enamora d’Àfrica… Aquest continent té vàries cares, i una d’elles és una cara positiva que ens transmetien amb molt d’entusiasme aquestes dues dones de França.

Elles, al dematí, anirien a visitar el mercat de Dantokpa, un dels mercats més grans de l’Oest d’Àfrica; així que vam decidir acompanyar-les i amb una Zem per cadascú vam anar amb moto fins al costat d’un gran riu a on s’hi concentraven milers de parades i persones que treballaven en aquest mercat.

Això de dir el mercat més gran o la cascada més gran a vegades és molt difícil de justificar. Com saps que és el mercat més gran d’Àfrica? Has comptat totes les parades que hi ha, incloses les ambulants? Com ho podem confirmar? Ho diuen per ser més importants i atraure a més gent? Per nosaltres, Dantokpa era un mercat molt gran, no sabem si el més gran de veritat, però el que sí que hem vist a Àfrica és que els mercats són el punt de trobada on passen molts esdeveniments durant el dia a dia… A on la gent va a vendre i a comprar, negocia, riu, repara, descansa, xerra i viu. 

Havíem quedat sota el pont de la carretera principal que travessa el riu, ja que amb 4 zems era molt difícil anar junts. Finalment, allà ens vam trobar i vam començar a endinsar-nos en el mercat. Primer de tot, hi havia moltes botigues de teles africanes, d’electrodomèstics, de roba i basars a on podies trobar de tot. Després, un cop t’endinsaves en alguns dels estrets passadissos d’aquest mercat que està a l’aire lliure, arribaves a un punt on trobaves el mercat de les verdures i la fruita: tomàquets, patates, mangos… Moltes venedores estaven assegudes a terra, i davant seu, sobre una gran manta tenien els seus productes. Si no ens falla la memòria, totes eren dones que també portaven els fills al mercat a vendre… Les dones a Àfrica són tot un exemple de treball, esforç, tenacitat, esperança i futur.

Vam arribar, llavors, a la zona de la carn on les olors es mesclen i a on vam començar a veure els primers animals de carrer, i després ens vam separar de la Laurine i la Michelle, que volien buscar alguns productes d’orfebreria (conjunt de plats, coberts…) per la casa de Natitingou, i vam decidir recórrer el mercat sense rumb.

Orientar-te a un mercat d’aquestes característiques és molt difícil. Hi ha moltes parades ambulants i la munió de gent a vegades et fa agafar un passadís o un altre… És molt fàcil perdre’t per allà. I, també, és molt divertit… A nosaltres, ens va costar arribar de nou a algun carrer on hi circulessin vehicles, però després d’una estona, vam aconseguir l’objectiu i vam agafar un Zem per tots dos per tornar cap a casa. Havíem comprat tomàquets i podríem anar a l’allotjament a cuinar un bon dinar amb producte fresc.

Agafar un Zem és tota una experiència… Els nois (en aquest cas, a diferència de les venedores, tot són homes) van vestits amb una samarreta verda que els identifica com a taxistes. No paren de pitar per veure si hi ha algú que aixeca la mà i sé el primer a arribar per emportar-se aquella persona i augmentar la clientela d’aquell dia. Amb nosaltres, també ho feien… Com que no hi ha un preu regulat, està clar que havíem de regatejar cada cop. I així ho vam fer aquella vegada varis cops, fins que vam aconseguir que una moto ens portes als dos i així ens sortia més barats. Li vam dir la direcció i, després de dubtar uns segons, va dir que sí. Vam insistir, ja que sabem que a Àfrica per sistema tothom diu que sí, però aquell conductor semblava convençut de saber el nostre destí final.

Vam anar avançant entre motos, cotxes i persones. Agafar una rotonda d’algunes de les places més importants de Cotonou era com estar en una gran ciutat en hora punta… Els conductors, en general, tenien molta experiència a no tenir accidents, i nosaltres vam enfilar l’última avinguda abans de girar i anar a parar l’Haie Vive. Portàvem només dos dies però ja ens començàvem a conèixer el terreny. De cop i volta, la moto va fer que no amb el cap i va dir que anàvem massa lluny i que hauria de cobrar més… Ja vam veure que amb aquell conductor tindríem algun problema… Vam insistir i com que no feia cas, vam decidir posar peu a terra per frenar. El conductor va començar a renegar, el típic teatre que es fa quan tens un blanc al davant per tal de treure-li una mica de diners del que has dit, però a nosaltres no ens enganyaria així que, com que estàvem relativament a prop, vam decidir pagar el que havíem dit i marxar. La tàctica d’aquest motorista amb nosaltres no li va funcionar.

Després de menjar un plat de pasta amb verdures, a la tarda ens dedicaríem a fer la bugada, estendre la roba, fer una mica de blog i buscar informació per anar visualitzant en el nostre imaginari una possible ruta durant aquelles següents setmanes.

DIA 3: A Cotonou, encara que només portéssim dos dies, ja teníem una rutina molt marcada: l’Esteve al dematí s’aixecava i anava a buscar el pa a la fleca del davant i preparava l’esmorzar mentre la Laia s’anava despertant a poc a poc.

Aprofitaríem que no plovia per tal de descobrir la ciutat de Cotonou. Vam anar a visitar una catedral catòlica i des d’allà vam anar caminant fins al mercat de nou, passant per un carrer ple de grafitis que intentaven simbolitzar diferents elements de la cultura africana. Després de fer vàries fotos, vam anar a preguntar a la zona nord del mercat, on hi havia moltes barques amb passatgers, quan sortia el vaixell que anava cap a Ganvié. La gent s’estranyava de veure’ns allà… Habitualment, els guiris van en un tour privat o unes barques que surten d’un lloc concret, però nosaltres volíem viatjar com els locals, que a part de ser més barat segur que seria més divertit. Ningú ens donava informació clara fins que un home, sense samarreta i que sortia d’una barca, ens va dir que sí, que ens havíem assabentat molt bé que allà sortia un vaixell cap a Ganvié, però que no hi havia una hora concreta. Tot depenia del moviment que hi hagués en el mercat, i el millor que podíem fer era anar-hi cap al matí i esperar-nos a què el capità decidís donar al sortida. Ens va semblar un consell molt pràctic. Almenys sabíem a on sortiria el vaixell local cap a Ganvié. Vam tornar cap a l’allotjament per anar a dinar a un libanès on hi vam menjar molt bé. La tarda l’aprofitaríem per anar a veure la platja i fer un passeig per la sorra.

Creiem que a Cotonou és impossible trobar un lloc tranquil. Quan diguem tranquil, ens referim a un lloc sense molta munió de persones. Les platges de Benín s’emplenen de pescadors que estiren la barca per treure-la de l’aigua, altres que estan pintant o arreglant les seves naus, parelles que fan el romàntic al costat de l’aigua com feien també la Laia i l’Esteve, gent que menja sota les palmeres, nens corrents i molt ambient. Però el que no trobàvem eren banyistes… I és que en aquelles aigües s’havia d’anar molt en compte amb la corrent i la força de l’aigua, ja que et podia arrossegar mar endins.

Després d’aquell passeig tranquil i relaxat, vam tornar a l’allotjament per posar-nos guapos i anar a un restaurant de menjar tradicional de Cotonou. La Michelle, la dona francesa que vivia a Natitingou, coneixia un lloc, i com que elles ja marxaven l’endemà, vam decidir sopar plegats. Vam anar a Chez Mamma Benin, un lloc a on vam poder provar diferents plats de la gastronomia local beninesa que eren espectaculars.  

Després d’acomiadar-nos de la Laurine i la Michelle, vam anar a dormir. L’endemà rebíem la quarta visita del viatge, després que en els 10 mesos anteriors en haguessin vingut a veure la família de la Laia i en Joan i la Berta a Sud-Àfrica; i la germana de l’Esteve a Malawi. Ens feia molta il·lusió rebre visites, i si més era la Xoli, encara més.

DIA 4: Bon dia, sabeu què vam fer durant el nostre tercer dematí a Cotonou? Doncs, exacte! L’Esteve es va aixecar i va anar de nou a buscar pa del dia a la fleca del davant, mentre la Laia s’anava despertant lentament. Avui tocava posar ordre al nostre equipatge, plegar la roba i decidir què deixaríem al Haie Vive i que ens emportaríem amb nosaltres durant els dies que viatjaríem amb la Xoli.

La Xoli arribava a la tarda, i el que faríem seria una ruta d’uns 6 dies sense cap guia per diferents llocs del sud de Benín; i, després, una ruta d’uns 4 dies pel centre del país amb l’Euloge, de Loana Travel, per tal de descobrir diferents grups tribals del país, la seva cultura i les seves tradicions. Finalment, faríem uns dies més a la zona de Grand Popo i tornaríem a Cotonou per acomiadar-nos i seguir amb el nostre viatge a Benín.

Vam aprofitar, també, que estàvem a Cotonou per a presentar tota la documentació per tal d’aconseguir la visa de Ghana, un dels països que visitaríem i que no donaven visa a l’arribada de la frontera. Preparats amb un munt de documentació (a Àfrica la burocràcia en els temes públics és bastant carregosa) com reserves d’allotjament, vols de sortida, certificats, fotos, fotocòpies, etc… vam poder deixar tota la informació, i ens van avisar que ens dirien alguna cosa per anar a buscar la visa i poder tenir el permís per a visitar un nou país.

Vam dinar en un restaurant cool del barri del nostre allotjament, que era el barri de les ambaixades. Es notava que era un lloc més benestant, amb voreres al voral de la carretera, cases amb  fils elèctrics i poca circulació de vehicles… A més a més, hi havia força arbres plantats, motiu pel qual també se’l coneix com el barri dels Cocotiers.

A la tarda, vam anar a l’aeroport amb Zem i vam estar esperant que arribés la Xoli. Us hi heu fixat mai quan viatgeu amb avió que a l’aeroport d’arribada sempre hi ha gent que espera amb un somriure que surti algun conegut seu a qui està esperant darrere la porta de l’aeroport? Doncs nosaltres, érem un d’aquests. Després d’esperar-nos una bona estona, va arribar la Xoli que portava moltes hores sense dormir, perquè havia empalmat la sortida de la feina amb l’avió.

Vam anar a l’allotjament, i allà vam preparar el sopar i fer un ressopó explicant totes les novetats, aventures i com estava tot, tant en el nostre viatge com també a Catalunya. No vam anar a dormir massa tard, i vam prometre a la Xoli que l’endemà la deixaríem dormir una miqueta per tal que pogués recuperar les hores de son.

DIA 5: Aquell dematí, l’Esteve va fer el ritual de sempre però aquest cop va decidir comprar dues barres de pa. La Laia, aprofitant que havíem dit que demà dormiríem una mica més, continuava somiant; fins que al cap d’unes hores, vam anar a veure si la Xoli ja estava desperta. Sentíem la dutxa, així que bona senyal… Tocava fer l’esmorzar i començar un nou dia a Haie Vive, lloc que ja ens sentíem com si fos casa nostra.

Després d’esmorzar, vam xerrar sobre la planificació d’aquells dies i vam agafar unes Zem per anar fins al mercat de Dantokpa. Allà, amb la Xoli, vam caminar per les diferents seccions del mercat, on cada dia s’hi desplaçaven milers de persones formant un vaivé molt africà. Aquesta instantània dels mercats d’Àfrica són molt diferents als mercats dels altres llocs del món…principalment, pel color. Els mercats d’Àfrica són de color, amb vestits alegres i molta vida.

Vam tornar cap a Haie Vive per dinar, de nou, al libanès; i a la tarda, vam preparar l’equipatge per tal de començar una ruta de 10 dies pel sud i el centre de Benín, un dels països que més ens va agradar durant el nostre any sabàtic per Àfrica.