El Kruger NP és un dels parc més coneguts d’Àfrica per tenir una biodiversitat enorme i nosaltres també el destacaríem per ser un dels parcs més accessibles i econòmics del continent. A la vegada és immens! Fa 360 km de llarg i 65 km d’ample, fent que sigui el parc natural més gran de Sud-Àfrica i un dels més grans del continent africà. Té una superfície de 19,485 quilòmetres quadrats i es troba situat al nord-est del país, quasi a tocar amb la frontera amb Moçambic i Zimbabwe.
El parc es va establir per primera vegada amb el nom de “Sabie Game Reserve” l’any 1898 pel president del Transvaal, Paul Kruger. Situada a la tercera part sud de l’actual parc, la reserva es va crear inicialment per controlar la caça i protegir el nombre cada vegada menor d’animals del parc. Es va fusionar amb la reserva de caça de Shingwedzi i va ser declarat el primer parc nacional de Sud-àfrica el 1926. Finalment va ser rebatejat com a Parc Nacional Kruger i es va obrir oficialment al turisme el 1927.
Conegut per ser un dels parcs naturals on s’hi poden veure els Big 5 (l’elefant, el lleó, el rinoceront, el búfal i el lleopard), podràs veure-hi també antílops, hipopòtams, nyus, facoquers, hienes, impales, guepards, zebres, cocodrils… Un no parar d’animals que fa que sigui un dels parcs més impressionants d’Àfrica amb una experiència de safari impressionant!
El fet de ser tan accessible i econòmic, també fa que sigui molt turístic. És un parc amb una bona xarxa de carreteres amb bon estat, on el pots visitar amb el teu cotxe particular sense la necessitat que sigui 4×4, i amb una bona opció d’allotjament per a dormir. Totes aquestes facilitats, fan que hagi estat el parc natural on hem trobat més gent i més cues per a veure animals. Però també un dels llocs on hem vist més varietat i més experiències salvatges!
Com arribar-hi?
Al seu un parc molt gran, hi ha moltes maneres d’arribar-hi. La més comuna i que molta gent fa, és arribar a l’aeroport de Johannesburg i llogar un cotxe. Des d’allà, conduint unes 5-6 hores pots arribar al parc per dormir i el dia següent començar una jornada plena d’animals!
Amb avió es pot, a més, arribar al Kruger Mpumalanga International (KMI) a una hora del sud del parc o bé també llogar una empresa de turisme local que et faci el trajecte des de Johannesburg.
Per entrar al Kruger NP trobaràs fins a nou portes d’accés. A continuació, les nombrarem totes i explicarem la manera d’arribar-hi:
– Crocodile Bridge Gate: Aquesta és la porta que es troba més a prop de Moçambic. Per arribar-hi, hauràs de conduir per la N4 fins a Komatipoort i allà trencar a l’esquerre conduint durant 14 quilòmetres fins arribar al Crocodile Bridge Gate. A Komatipoort trobaràs gasolineres i supermercats per comprar tot el que necessitis abans d’entrar al Kruger NP, tot i que pensa que a dins també trobaràs gasolineres i llocs on comprar aliments. Aquesta porta es troba a uns 450 quilòmetres de la ciutat de Johannesburg (aproximadament unes 5-6 hores de trajecte); i és la porta ideal si vas a Lower Sabie, Skukuza o Crocodile Bridge.
– Malelane Gate: Aquesta porta es troba també al costat de la N4 entre Johannesburg i Komatipoort. Està situada a uns 410 quilòmetres de Johannesburg, just al costat de la població de Malelane i a pocs quilòmetres de la ciutat de Nelspruit (també coneguda com Mbombela). És la millor opció si vas a Malelane, Berg-en-Dal i Skukuza.
– Numbi Gate: Aquesta porta està situada al sud-oest del Kruger NP, a uns 390 quilòmetres de Johannesburg. Es troba situada just després de la població de Salubindza, on hi podràs arribar després d’agafar la R40 just abans de Nelspruit, i un cop passat la població de White River, agafar la R538 fins arribar allà. Aquesta porta és ideal si dorms a Skukuza o Pretoriuskop.
– Phabeni Gate: Aquesta porta, que es troba situada just al costat del riu Sabie, queda més al nord que la Numbi Gate. A 415 quilòmetres de Johannesburg, és ideal si vols arribar a Skukuza per l’oest. La població més propera és Hazyview, que es troba a 70 quilòmetres de Nelspruit seguint la R40.
– Paul Kruger Gate: Aquesta porta, que porta el mateix nom que el parc nacional, és la millor opció si vols arribar a Skukuza de forma directa i ràpida. Situada també al costat del riu Sabie, la població més propera és també Hazyview.
– Orpen Gate: Aquesta porta és ideal si vens o vas cap a Satara. Disposa d’un càmping al costat de la porta, i al voltant s’hi poden veure una família de wild dogs que sol estar al costat de la H7. La població més propera és Klaserie, que es troba a 44 quilòmetres d’Orpen Gate seguint la R531. Klaserie està a 140 quilòmetres de Nelspruit seguint la R40, i a uns 470 quilòmetres de la ciutat de Johannesburg. Si abans o després vas a la Ruta del Panorama (pots llegir la nostra experiència aquí), aquesta és la millor porta per entrar i sortir del Kruger NP.
– Phalaborwa Gate: Aquesta porta està situada a prop dels campaments de Letaba, Mopani i Olifants. Allà, la presència de felins no és tan nombrosa, però si tens sort, també els podràs veure. Per arribar-hi, la població més propera és Ba-Phalaborwa, a 2 quilòmetres de la porta. Per arribar en aquesta població, tens dues opcions: la primera, conduint per tota la R40 que va de Nelspruit a Phalaborwa (passant pel poble de Mica) durant 240 quilòmetres; i la segona, arribant des de Gravelot, una població que es troba a 60 quilòmetres de la porta. Per arribar a Gravelot, la millor opció és agafar la N1 de Johannesburg a Pietersburg, i allà agafar la R71 durant 230 quilòmetres fins arribar a la porta d’accés al Kruger NP.
– Punda Maria Gate: Aquesta porta es troba al nord del parc, i és la millor opció si vols accedir als campaments de Punda Maria i Shingwedzi. La població més propera és Malamulele que es troba a 50 quilòmetres de la porta d’accés per la R81 i després la R524. De totes maneres, la forma més directa d’arribar-hi és a través de Makhado (també conegut com Louis Trichardt), una ciutat que es troba a la N1 a 430 quilòmetres de Johannesburg. Des d’allà, la Punda Maria Gate està a 145 quilòmetres seguint la R524.
– Pafuri Gate: Aquesta és la porta que està més al nord del Kruger NP, just al costat de la frontera amb Zimbabwe. Allà, podràs veure forces animals encara que els que més destaquen són les aus. Per tant, és una bona porta d’accés pels amants de l’ornitologia. També podràs trobar alguns baobabs, que no són tan habituals a la part sud del Kruger NP. La població més propera a Pafuri Gate és Madimbo, situada a 82 quilòmetres de la porta seguint la R525. Des de Johannesburg, la millor manera d’arribar-hi és seguint la N1 fins a la població de Messina (Musina), que està a 520 quilòmetres de la metròpolis. Des d’allà, podràs agafar la R525 fins arribar a la porta d’accés més allunyada del Kruger NP.
Quina és la millor època per anar al Kruger NP?
La millor època per visitar el Kruger NP és durant l’època seca que va des del maig al setembre. És la millor època perquè la vegetació no és tant alta i es poden veure més fàcilment animals bevent aigua concentrats sobretot a les bases d’aigua, als rius… És l’època més turística i a on trobaràs més gent recorrent el parc.
A l’època humida o de pluges, que va d’octubre a abril, el clima és humit i calorós. Molts cops plou bastant i això fa que les herbes estiguin més altes i els animals s’hi amaguin. Durant el novembre i desembre hi ha molts animals que tenen les seves cries i és una bona època per veure ocells migratoris.
Si vols gaudir del parc amb no tanta massificació de gent, aquesta és una bona època on tot el parc és verd i la natura està en el seu màxim esplendor!
Tot dependrà doncs, de les teves prioritats a l’hora de triar l’època!
Què cal portar per visitar el Kruger NP?
Fer un safari no es fa cada dia. Sempre quan arriba el moment dels preparatius per a fer l’equipatge apareixen alguns dubtes sobre què cal portar, si m’emporto massa roba o no… Aquí teniu alguns consells que sempre van bé a l’hora de fer la motxilla o maleta quan anem de viatge, i especialment quan anem a fer un safari, que és una activitat molt específica:
– Porta el que és just i necessari a la motxilla. Tendim a posar de tot a dins la maleta, tot i que els “per si de cas” normalment ens els podem estalviar. Hem de tenir en compte que la motxilla o la maleta que agafem sigui preferiblement de tela/lona, que no sigui rígida, ja que en els safaris no es disposa de molt espai dins del cotxe i es sol posar l’equipatge a dalt del vehicle per guanyar espai.
– Agafa roba molt diversa. A Sud-Àfrica les temperatures canvien molt durant el dia. Sol fer fresca als matins i al vespre, mentre que al migdia normalment fa molta i molta calor. Uns pantalons llargs pel matí/nit, juntament amb unes samarretes/camises de màniga llarga us protegiran del fred com també dels mosquits. És important agafar roba lleugera i còmoda, amb la que et sentis a gust i puguis fer molt tipus de moviments. A la vegada, tingueu en compte que els colors foscos, com el blau marí, atrauen als insectes, sobretot a la mosca tse-tse que és activa durant el dia. És aconsellable portar colors naturals com: el verd fosc, caqui, marró, beix…
– Molt recomanable portar ulleres de sol, barret o mocador pel cap, crema solar i protector de llavis.
– Incloure un impermeable dins de la motxilla: molts cops plou de forma imprevista i de cop, així que tenir un impermeable a mà pot ser útil per no acabar moll com un ànec. També va bé com a protecció del vent a les primeres hores del matí o del vespre.
– Porta uns prismàtics bons i/o una bona càmera de fotos. Et serviran per veure molt millor els animals que trobis, que de vegades, no els trobes al costat de la carretera. Si t’agrada la fotografia, tingues en compte que és bo tenir un teleobjectiu d’uns 300, amb bateries extres de recanvi, un bon kit de neteja del material perquè hi ha molta pols, suficients targetes de memòria i alguns filtres que protegeixin també els objectius.
– Viatja amb una bona assegurança mèdica. Nosaltres et recomanem que contractis a Chapka Assegurances, una empresa que ofereix packs a mida pel teu viatge. Si cliques aquí, tindràs un 7% de descompte.
Permisos i preus
L’entrada al Kruger NP per a turistes internacionals és de 440R per adult i 220 per infants.
Aquest preu inclou l’entrada del vehicle, ja que aquest parc és un dels més accessibles a fer amb el teu propi cotxe (o cotxe de lloguer). A més a més, tingues en compte que serà necessari reservar la teva estada amb antelació i que l’entrada és per dia que t’allotges. És a dir, si pagues per una nit, podràs sortir l’endemà fins l’hora de tancament de les portes del parc (sent un total de dos dies els que estaràs dins al parc).
A part dels permisos d’entrada, al Kruger NP podràs fer moltes altres activitats més com safaris a peu, safaris de dematí amb cotxe de safari del parc, o també safaris de nit. Nosaltres vam fer aquesta última activitat des del Lower Sabie Camp i ens va costar 287.85 Rands (uns 16 euros) per persona.
La majoria de campaments disposa de diferents facilitats com piscina, restaurant o botigues, on podràs comprar diferents records del Kruger NP així com el mapa del parc (que és molt útil). Tots aquests pagaments els podràs fer en targeta de crèdit.
A Sud-Àfrica, hi ha la possibilitat de comprar la Wild Card. La Wild Card és una targeta que et permet visitar tots els parcs de Sud-àfrica sense haver de pagar l’entrada per cada dia que els visites. És una molt bona opció si visites uns quants parcs o t’estàs molts de dies dins el mateix parc. Dura un any, és a dir des del dia de la compra fins al cap de 365 dies, podràs visitar els més de 80 parcs del país, inclosos també alguns d’Eswatini com pot ser l’Hlane (si vols conèixer la nostra fantàstica experiència al Hlane Royal NP, clica aquí).
Pots comprar la Wild Card per internet aquí i rebràs un correu electrònic amb un comprovant de la compra que podràs imprimir i ensenyar a les portes d’entrada dels parcs. A la vegada, quan reservis l’allotjament dins del parc del Kruger, recorda posar que tens la Wild Card, i així no haver de pagar les taxes de conservació i només pagaràs l’allotjament que reservis.
Els preus de la Wild Card depenen de si compres la targeta per a una persona, per a una parella o bé, per família. A la vegada també, dependrà de quants parcs vols que t’entrin a la targeta. Si consultes el seu web, podràs veure un llistat de parcs per a cada opció i fer els càlculs pertinents. Nosaltres, al viatjar per tot Sud-Àfrica, vam comprar l’opció ALL PARKS CLUSTER INTERNATIONAL per parella, i ens va costar 5.100R. Són molt de diners de cop, però un cop comences a fer càlculs de parcs i la quantitat de dies que hi estaràs, normalment surt molt a compte. Així que abans de començar el viatge, et recomanem que facis un llistat de tots els parcs que visitaràs, consultis els preus de les entrades i ho comparis amb la Wild Card, d’aquesta manera veuràs si surt realment a compte o no per el teu viatge!
Els horaris d’obertura i de tancament del parc depenen de la llum solar que hi hagi. Pots consultar els horaris segons els mesos a la imatge següent. Tingues en compte que si dorms a dins del parc, podràs sortir una hora abans del teu campament per començar la ruta!
Què fer al Kruger NP? Els principals llocs a visitar. A on estan situats?
Com ja hem dit, el Kruger NP és un parc molt gran amb una extensió de carreteres impressionant per recórrer. Dependrà de quants dies t’hi vulguis estar per planificar el recorregut, veure quines zones pots visitar i quina serà la teva porta d’entrada i de sortida del parc.
A continuació, et deixem un mapa de tot el parc nacional perquè puguis veure la seva magnitud. La part Sud del parc que comprèn l’àrea de Crocodile Bridge, Lower Sabie, Skukuza i Satara és la part més visitada i allà on hi ha més animals. Nosaltres t’aconsellem que si tens pocs dies et concentris en aquesta zona perquè tindràs més possibilitats de veure tots els animals que vols veure. Si tens temps, t’aconsellem que incloguis a la ruta la part de Berg-en-dal menys turística i que a nosaltres ens va sorprendre per ser diferent i veure bastants animals! Pots veure els recorreguts que t’aconsellem segons els dies que disposis a l’apartat: “ Quants dies necessites per a fer un safari al Kruger NP?”
A part, una activitat que recomanem que feu durant la vostra estada al Kruger NP és el safari de nit. Aquest s’organitza des de diferents campaments (has de reservar el mateix dia que arribes al camp), i a uns preus més que acceptables. Normalment, comencen a les 20h del vespre i acaben a les 22h, i aniràs amb un cotxe o camió de safari (depèn de les persones que sigueu) recorrent els camins del voltant de l’allotjament per veure els animals en acció. A les recepcions de cada allotjament veuràs un cartell amb els animals que han vist durant l’últim safari de nit, així et pots fer una idea del que pots veure. Habitualment, es veuen lleopards, elefants, lleons i animals nocturns com la civeta o la geneta; entre d’altres. Nosaltres vam fer un safari nocturn des de Lower Sabie on no vam ser gaire afortunats, però vam poder veure elefants, conills, hienes i el Thick-talled Bushbaby.
A continuació, t’expliquem cada campament que nosaltres vam estar i a quines carreteres vam tenir més èxit per a veure animals. Tingues en compte que el que escrivim no és la bíblia, els animals corren pel parc lliurement i dependrà de l’època, el temps i les seves necessitats que es trobin a un lloc o a un altre.
– CROCODRILE BRIDGE CAMP: Aquest campament situat ben bé al sud del parc, es troba just al costat del riu Crocodile. Aquesta zona és famosa per la seva gran concentració animal, sobretot per veure manades de lleons i rinoceronts. Just al costat del campament, hi ha una de les portes d’entrada del parc, perfecte si vens d’Eswatini com era el nostre cas.
Carreteres destacades per la facilitat de veure animals:
H4-2- Carretera principal asfaltada que va fins al campament de Lower Sabie. Tot i estar asfaltada, s’hi poden veure molts animals ben d’hora al dematí i al vespre: lleons, zebres, impales, nyus, facoquers…
S28- Carretera sense asfaltar que va del Crocodrile al Lower Sabie, molt bona per veure Wild dogs, guepards, rinoceronts, girafes…
S25 +S108 + H5 – Recorregut per l’esquerra, primer resseguint el riu Crocodile on podràs veure hipopòtams, elefants, girafes… I si tens sort alguns lleopards, guepards o wild dogs.
– LOWER SABIE CAMP:Aquest campament situat també al sud del parc, a pocs quilòmetres del Crocodile Bridge Camp, es troba al costat del riu Sabie. Per a nosaltres, és un dels llocs que ens va agradar més i vam tenir més sort en veure animals. Es troba en una zona de gran concentració de guepards, lleons, elefants, lleopards, hipopòtams… un paradís!
Carreteres destacades per la facilitat de veure animals:
H10- Carretera principal asfaltada que va fins al campament de Satara. S’hi poden veure molts lleons, guepards, lleopards, wild dogs… Al tros de riu, podràs veure-hi cocodrils, hipopòtams, molts ocells, búfals, elefants… que van a beure-hi aigua.
S29- Carretera sense asfaltar que voreja per la dreta, recomanem el Mlondozi loop. S’hi poden veure sovint felins.
S128- carretera sense asfaltar on habitualment s’hi poden veure wild dogs, lleons i guepards.
H4-1 – carretera principal asfaltada que va fins el campament de Skukuza. En aquesta carretera nosaltres vam veure-hi lleons i molts lleopards.
– SKUKUZA CAMP: El campament de Skukuza és el més gran de tot el Kruger. Normalment hi ha molta gent i s’hi allotgen grups organitzats. Hi ha moltes opcions d’allotjament. Nosaltres recomanem recórrer la zona al voltant de Skukuza però no allotjar-s’hi.
Carreteres destacades per la facilitat de veure animals:
H4-1+S21+S22+S114+H1-1-Itinerari molt a prop del campament de Skukuza que recomanen fer-lo al vespre per la possibilitat de veure tot tipus d’animals, entre ells elefants, lleons, búfals…
H1-2 – carretera principal asfaltada que va del campament de Skukuza cap a Satara. S’hi poden veure normalment molts animals, sobretot felins.
S83- és coneguda com el Marula loop, i nosaltres hi vam veure moltes hienes menjant-se un tros de zebra.
– SATARA CAMP: El Satara Camp és el campament per excel·lència si vols veure felins. Nosaltres vam tenir molta sort i vam veure molts i molts lleons, guepards, lleopards… A part, és fàcil veure altres animals perquè hi ha menys concentració de vegetació.
Carreteres destacades per la facilitat de veure animals:
H1-3- Carretera principal que va de Lower Sabie a Satara. Aquí va ser on vam veure més lleopards de tot el parc.
S100 +S41 + H6 + H1-3- Aquesta volta és la que ens va donar més alegries. Vam veure manades molt grans de lleons, vam veure-hi guepards amb cries, vam trobar lleons mascles creuant tota la carretera… un festival de felins! A la vegada, trobaràs altres animals com impales, zebres, elefants, babuïns, etc…
S126 + S36 + H7- Aquesta és una altra ruta per veure felins. A la H7 a part, hi ha molta gent que veu Wild dogs.
S40 + S12- Petit loop un cop estàs a la carretera principal H7. Nosaltres hi vam veure lleons barallant-se amb monos enfilats en un arbre. A la bassa de Girivana, normalment hi ha també molts animals que hi van a beure aigua. Nosaltres vam trobar-hi un munt de girafes!
H10 (asfaltada) des de Lower Sabie direcció a Satara és una de les més productives en quant l’observació de felins.
– OLIFANTS CAMP: Com bé diu el nom, és una de les zones on s’hi poden veure més elefants. Es troba situat al costat del riu Olifants i és el campament amb les vistes més boniques de tot el parc. Encara que no t’hi puguis allotjar, recomanem que hi vagis a gaudir de les seves vistes des del restaurant.
Carreteres destacades per la facilitat de veure animals:
H1-4 – carretera principal asfaltada que va de Satara a Olifants i a Letaba.
S92 +S89+ H1-4+S127+S39+ H1-5 + H8- Volta per veure tota varietat d’animals.
S44 + S93 – Dues carreteres de terra amb molt bones vistes al costat del riu Olifants. Podràs veure-hi molts elefants i manades de búfals.
– LETABA CAMP: Aquest campament situat al costat del riu Letaba, és un bon lloc per a veure elefants i una gran concentració d’ocells. Nosaltres no vam tenir gaire èxit en aquest campament i no vam veure gaires animals. Si teniu pocs dies, recomanem que us centreu en la zona sud del parc on segurament, podreu veure més animals.
Carreteres destacades per la facilitat de veure animals:
H1-5- Carretera principal asfaltada que enllaça amb la H1-4 fins a Satara. Vam veure-hi moltes hienes ben d’hora al dematí.
S62- Carretera de terra al voltant del riu Letaba molt bonica. Vam veure-hi grans quantitats d’elefants, girafes, búfals i antílops varis. Hi havia molta gent que feia observació d’aus.
S46 – Carretera de terra que nosaltres no vam tenir molta sort però va haver-hi gent que hi va veure lleopards.
– BERG-EN-DAL CAMP: Aquest campament va ser la gran sorpresa del viatge. Situat més al sud-oest dels trajectes típics del circuit turístic de dins del parc, el paisatge canvia i es fa més muntanyós. Al seu voltant, s’hi poden veure Wild dogs, rinoceronts, lleopards, elefants, búfals… Aconsellem que si teniu temps, us hi allotgeu i així podeu fer tranquil·lament aquesta zona.
Carreteres destacades per la facilitat de veure animals:
S25- Carretera que va de Crocodile a Berg-en-Dal, famosa per veure lleopards.
S114 + S121 + S120 + S110- Recorregut circular al voltant del campament Berg-en-dal. Recomanem arribar fins la bassa d’aigua de Matjulu on vam veure un enfrontament entre elefants i búfals.
Quants dies necessites per a fer un safari pel Kruger NP?
Creiem que com a mínim, has de passar 3 nits/4 dies a dins del parc. Tot i que per a nosaltres, el més ideal és que hi estiguessis unes 4 nits/5 dies per fer-ho de forma més relaxada.
Hi ha diferents opcions de recorreguts que podries fer, aquí te’n deixem alguns que creiem que faríem nosaltres si hi tornéssim:
– OPCIÓ 1: CROCODRILE BRIDGE (1 nit) – LOWER SABIE (1 nit) – SKUKUZA (1 nit) = 3 nits. Aquesta opció es podria fer també fent dues nits a Lower Sabie i traient la de Skukuza. Entrada per la porta de Crocodile Bridge i sortida per la porta de Paul Kruger.
– OPCIÓ 2: CROCODRILE BRIDGE (1 nit) – LOWER SABIE (2 nits) – SATARA (1 nit) = 4 nits. Entrada per la port de Crocodile Bridge i sortida per la porta de Orpen.
– OPCIÓ 3: BERG-EN-DAL (1 nit) – LOWER SABIE (2 nits) – SATARA (1 nit) = 4 nits. Aquesta opció és la que ens agrada més. Després de la primera nit a Berg-en-dal, es podria visitar durant el dia la zona de Skukuza o bé la de Lower Sabie en funció si la teva entrada ha estat la porta de Crocodrile Bridge o Paul Kruger, i anar a dormir a la nit següent al Lower Sabie Camp. La sortida seria per la porta Orpen.
Si disposessis d’una nit més i poguessis fer 5 nits al Kruger, recomanaríem afegir una segona nit a Satara. I si t’agraden molt els ocells, la zona de Letaba, és una bona zona per veure’n.
Safari per lliure o organitzat per una agència?
En aquest parc, ho tenim completament clar: és molt millor i més econòmic fer el safari pel Kruger per lliure. És el millor parc per fer-ho, ja que les carreteres es troben en molt bon estat, tot està molt ben senyalitzat i no necessites un 4×4 per fer-ho. Qualsevol tipus de cotxe pot accedir-hi, tot i que per exemple, les autocaravanes només poden circular per les carreteres principals asfaltades.
Fer el self-drive et permet abaratir els costos, ja que l’entrada al parc és barata comparada amb altres parcs d’Àfrica i pots compartir els costos de la gasolina, del lloguer del vehicle, assegurança,… entre els components del grup. Si només ets una persona viatjant sola, aquesta no és la millor opció ja que et sortirà molt més cara. Després sí que et recomanaríem que agafessis un tour organitzat o bé, que anessis a un camp i d’allà poguessis reservar safaris amb 4×4 guiats.
Consells si fas un self drive pel Kruger NP
– Condueix sempre a 50 km/h com a màxim per la carretera asfaltada, encara que sigui una recta interminable. Vam trobar la policia que feia controls de velocitat i posava multes, així que vigila!
– No vagis ràpid. Si vas ràpid, espantaràs els animals i molts cops no els veuràs. És molt millor anar lent i cobrir distàncies curtes. Veuràs més animals d’aquesta forma!
– Vigila els horaris. Planifica el teu recorregut per estar a l’hora que tanquen el campament a dins!
– Segueix l’horari del sol. Tingues en compte que a les hores que es veuen més animals és a la sortida i a la posta del sol. Aixeca’t a primera hora, quan obri la porta del teu campament perquè la matinada et compensarà!
– Mira els panells informatius dels campaments: a cada campament, trobaràs uns panells amb el mapa del parc on la gent amb imants, marca els punts on ha vist animals durant el dia per colors. Hi ha molts animals que són territorials i pot ser que els trobis per la mateixa zona.
– Baixa’t l’aplicació pel mòbil: Latest Sightings. És una aplicació on la gent puja els llocs on ha vist animals i s’hi poden afegir fotografies. Pots consultar-la durant el dia i veure si en aquella zona on estàs tu, hi ha altra gent que ha vist animals. Tingues en compte però, que hi ha alguns punts del parc on no hi ha cobertura.
– Parla amb la gent que vas trobant pel camí. Aquesta és la forma que més ens agrada i que té més èxit normalment. Nosaltres gràcies a l’avís d’alguns cotxes, vam veure grans animals! Ara, tingues en compte que compartir és viure, així que tu si has vist alguna cosa, també està bé que ho comparteixis amb altres!
– La gent crida a gent. És a dir, quan vegis que hi ha cotxes parats en algun punt és que han vist alguna cosa. Ves cap allà i pregunta què han vist.
– Compra’t el llibre “Map&Guide” del Kruger Park que venen a totes les botigues del parc en diferents idiomes. T’ajudarà a preparar la ruta i a situar-te per tota la xarxa de carreteres del parc. Nosaltres el vam comprar i ens va anar molt i molt bé!
Normes de seguretat durant el teu safari pel Kruger NP
Tant si viatges amb el teu propi vehicle com amb un tour organitzat, aquí et detallem algunes de les normes de seguretat més importants que has de seguir per a gaudir plenament del teu safari. Són coses de sentit comú però que a vegades ens n’oblidem. Aquestes són:
– No alimentis els animals. En cap cas, no donis menjar als animals, encara que siguin ocells o monos. Alimentar-los pot causar que s’adaptin a una dieta inadequada i que s’acostin més violentament cap als humans. Ells estan a la sabana africana i tenen els seus propis mitjans i recursos per alimentar-se.
– No surtis del cotxe ni treguis el cap per la finestra. Pensa que estàs en plena vida salvatge i que els animals poden estar més a prop del que et semblen. Els cotxes de safari solen tenir sostres elevats on et pots posar dempeus i observar més bé tots els animals, però no se t’acudeixi sortir del cotxe per a fer una millor fotografia al lleó, per exemple. A vegades, també conduiràs per camins plens d’arbustos, així que evita tenir accidents innecessaris traient el teu braç per la finestra. Als parcs nacionals, hi ha certes zones de pícnic protegides on sí que estarà permès poder baixar del vehicle i, inclús, anar al lavabo.
– No facis molts de sorolls i estigues quiet. Pensa que si els animals senten sorolls, moltes vegades desapareixen. Ells estan en el seu hàbitat i nosaltres els hem de respectar. No posis música ni facis gestos perquè es moguin, ja que per culpa teva pots fer que altres no gaudeixin del safari. A part, qualsevol soroll pot espantar l’animal provocant que s’intenti defensar i posi en perill la teva integritat.
– Està prohibit fer volar drons. Aquesta pràctica s’està posant molt de moda els últims anys, però en aquesta sabana africana està totalment prohibit a no ser que tinguis un permís especial com per exemple la gravació de documentals.
– Quan t’acostis als animals, no tinguis les finestres baixades del tot per seguretat. Mai saps com podrà reaccionar aquell animal, així que millor assegura’t que no podrà entrar per cap lloc. No et confiïs tampoc a les zones de pícnic perquè, a vegades, apareixen monos que encara que tinguis la finestra oberta un dit, t’intenten entrar per aconseguir el menjar.
– Si condueixes tu mateix, no surtis en cap moment del camí establert. A l’entrada del parc et donaran indicacions de les rutes a seguir i moltes d’elles estan marcades amb cartells. No et desviïs de la carretera perquè moltes vegades els animals es troben descansant sota els arbustos o camuflats enmig de les herbes.
– Respecta els límits de velocitat i condueix a poc a poc. Estàs dins d’un parc on hi habiten molts animals salvatges. Ves a poc a poc; d’aquesta manera et serà fàcil localitzar més animals i no espantar-los.
– Compleix escrupolosament els horaris de la teva entrada. Les entrades als parcs solen tenir una durada de 24 hores. Al Kruger NP, l’entrada dura fins la tarda del dia que no tens reserva d’allotjament. No allarguis la teva estada de forma il·legal perquè et pots afrontar a una multa considerable. Si portes armes de foc, les has de declarar abans d’entrar al parc.
A on dormir al Kruger NP? Tipus d’allotjament del Kruger NP
Quan es va de safari al Kruger hi ha molts turistes que prefereixen estar a fora del parc per tenir una mica més de confort i luxe. Hi ha molts lodges al voltant del parc, a prop de les portes d’entrada amb diferents tipus d’allotjament. Tot i això, nosaltres recomanem que t’allotgis a dins del parc perquè és molt més còmode i podràs sortir una hora abans de l’obertura de portes del parc per anar a veure animals.
Hi ha 12 campaments principals que tenen gasolinera i botiga però no tots ells tenen restaurant. Si t’allotges a dins d’algun d’ells has de tenir en compte que com a màxim a les 9 has d’abandonar l’allotjament i que a partir de les 14h has de fer el check-in.
Hi ha diferents tipus d’allotjament a dins dels campaments, entre els que destaquem:
– Campament: Llocs per a caravanes o tendes. La majoria tenen electricitat (excepte Balule i alguns a Punda Maria). Els llocs de la part inferior de Sabie tenen límits designats i aixetes d’aigua pròpies.
– Cabana: Habitacions individuals amb cuina comunitària i instal·lacions d’ablució comunitàries.
– Safari Tent: Dormitoris de tenda de lona permanents en plataformes permanents. Algunes tenen cuina comunitària i instal·lacions d’ablució comunitàries, mentre que altres estan totalment equipades i tenen guarnicions més luxoses.
– Bungalow: Habitacions individuals amb bany. Algunes tenen cuines comunitàries, mentre que altres tenen cuina americana pròpia amb equipament bàsic de cuina. Alguns bungalous tenen vistes perimetrals o sobre el riu, mentre que d’altres s’han actualitzat a l’estatus de luxe.
– Cottage: Habitacions individuals amb saló, bany i cuina.
– Family Cottage: Habitatges múltiples amb sala d’estar, bany i cuina.
Cal que reservis l’allotjament a través d’internet abans de l’estada a la pàgina web de SANPARKS. Allà, a l’apartat “Where to stay?” caldrà que comprovis la disponibilitat dels campaments que vols estar i quines opcions d’allotjament hi ha lliures. Fes-ho amb antelació, sobretot si hi vas durant la temporada de vacances, ja que les places de l’allotjament s’esgoten ràpidament.
Posteriorment, podràs utilitzar la nova pàgina de reserves que han creat (pots clicar-la aquí) prèviament registrant-te amb un usuari. Hi ha gent que utilitza també el telèfon +27 (0)12 428 9111/ reservations@sanparks.org per a formalitzar la reserva.
La nostra experiència
Ara, us explicarem la nostra experiència al Kruger NP. Volem deixar clar abans, però, que cada visitant té la seva pròpia vivència i que aquesta mai es pot repetir igual perquè els animals campen lliurement per tot el parc nacional. Per tant, aquest només és un resum on expliquem el que nosaltres vam viure en pròpia persona, però sabent que cadascú ho viurà a la seva manera i que potser veurà més animals o en veurà menys. Això és la gràcia del joc del safari! Tanmateix, segur que el Kruger NP no et defraudarà!
El nostre dia a dia dins el parc era el següent: ens aixecàvem ben aviat al dematí (les portes moltes vegades les obren a les 5h) per tal de fer un safari durant 3-4 hores i observar els animals que, com que encara no fa molta calor, solen estar més actius. Després tornàvem a l’allotjament i avançàvem cap al següent punt per diferents camins que teníem marcat al mapa. A vegades, dinàvem al següent allotjament on descansàvem, o altres, fèiem un pícnic pel camí. Després, a partir de les 15-16h de la tarda, realitzàvem el safari de tarda on també és una bona hora per observar animals en acció abans que s’apagui el dia. Un cop arribats a l’allotjament, sopàvem i anàvem a dormir aviat per tornar a repetir el mateix horari l’endemà. Tanmateix, el dia no es tornava gens rutinari perquè cada dia tenies nous animals i noves sorpreses!
Nosaltres vam estar al parc durant 4 nits amb la família de la Laia el novembre del 2021; i després durant 3 nits el mateix mes amb dos amics, en Joan i la Berta. Com que viatjàvem amb la Wild Card, ens valia molt la pena estar-nos forces dies dins el parc gaudint de la fauna salvatge. A continuació, us direm els moments més destacats de tots aquests dies al Kruger NP, il·lustrant-los amb algunes de les fotografies que vam fer i descrivint l’experiència que vam sentir. Penseu que allà veure zebres, impales, facoquers i antílops és lo més habitual. Nosaltres cada dia en veiem a centenars. Però, en canvi, altres animals eren més complicats de trobar-los… Us animeu a llegir-ho?
Una família de 12 lleones amb els seus cadells que van sortir del llit del riu poc abans que tanquessin les portes del parc
Estàvem amb en Joan i la Berta durant el nostre safari de tarda recorrent la S100, prop del camp de Satara. No teníem gaire sort quan, al creuar-nos amb un cotxe, ens van dir que a la S41 havien vist un lleó mascle. Faltaven aproximadament 90 minuts perquè tanquessin les portes, però vam conduir ràpidament fins arribar a la carretera de la S41. El lleó mascle estava al tercer creuament de riu, però just abans d’arribar allà vam veure dos cotxes més parats al fons. Què passava? En Joan de cop va cridar: -Una lleona! Del costat de la llera d’un riu començaven a sortir lleones amb els seus cadells. En van sortir una dotzena, i ens vam quedar allà quiets mirant com s’acostaven. Alguns cadells jugaven entre ells, un altre intentava enfilar-se un arbre, mentre que la lleona més gran era la que anava al davant liderant el grup. Queien les primeres gotes d’aigua i ja només faltaven 45 minuts perquè les portes del parc tanquessin. Així que després de quedar ben plasmats i emocionats amb la quantitat de lleones que vam tenir al nostre davant (el lleó mascle que ens van dir no el vam veure), vam tornar ràpidament cap al Satara Camp contemplant una fantàstica posta de sol. De totes maneres, encara ens quedava una altra sorpresa per viure…
Dos lleons mascles i una lleona passant pel nostre costat just a la porta del Satara Camp
Aquell dia de les 12 lleones, quan ja estàvem a la H1-4, a uns centenars de metres de la porta de Satara Camp, vam trobar una fila de cotxes. Nosaltres pensàvem que estaven fent cua per entrar al camp ja que faltaven pocs minuts perquè les portes tanquessin. Però la nostra sorpresa va ser quan, de sobte, vam veure que just enmig de la carretera i al costat dels cotxes avançaven en fila índia una lleona i dos lleons que, amb el cap ben alt i ben majestuosos, caminaven i s’acostaven a on estàvem nosaltres. Vam passar literalment a menys d’un metre de la porta, i just darrere nostre van trencar per endinsar-se cap a la sabana africana. L’inici d’aquella tarda no era gaire prometedor perquè no havíem vist gaires animals, però al final tot es va capgirar i havíem vist una família de 12 lleones amb les seves cries, i uns lleons ben a prop del nostre cotxe. Quina manera d’acabar el dia!
Tres lleons mascles estirats enmig de la carretera que anava de Berg-en-Dal a Skukuza
Aquell dia, amb en Joan i la Berta, ens havíem llevat a Berg-en-Dal, un dels allotjaments situats al sud-oest del parc. Després de fer un safari durant les primeres hores del dematí, un cotxe ens va avisar que a pocs quilòmetres d’on estàvem nosaltres, en un trencant de la H3, havia vist dos lleons mascles. Vam anar cap allà, i vam començar a recórrer aquell camí. Per la ruta, vam trobar un altre vehicle que també estava buscant els animals. Després d’una bona estona, ens vam desdir i vam continuar la nostra ruta per la H3 direcció a Skukuza quan, de sobte, un cotxe de safari que venia davant nostre ens va fer senyals perquè ens afanyéssim per veure alguna cosa. Què seria? Al cap de res, en una pujada, teníem just davant nostre un lleó mascle ben estirat al mig de la H3. Al fons, se’n veien dos més que estaven al mig del camí. El cotxe que teníem al davant va avançar pel costat dels lleons, i va continuar la marxa; però nosaltres ens vam aturar per observar la mirada d’aquells felins que teníem ben a prop de nosaltres. Semblen que no hagin de fer res, però són tot unes bèsties! Al cap d’una estona, es van aixecar, van caminar pel mig de la carretera i van endinsar-se cap a dins de la sabana africana. Realment, són els reis de la Selva!
Dos guepards asseguts a terra just al mig d’un camí a prop de Lower Sabie
Era el nostre primer dia al Kruger NP, amb la família de la Laia. Vam entrar per Crocodile Bridge, i durant la nostra ruta fins a Lower Sabie, ells quedaren impressionats per veure les seves primeres zebres, els primers antílops i els primers elefants. Després de dinar, vam començar a fer el nostre primer safari de tarda. Just quan començaven a recórrer la S28, al fons de la carretera vam beure dues siluetes estirades enmig del camí. En un primer moment, semblaven dues hienes però quan ens hi vam acostar vam poder veure perfectament que eren dos guepards que estaven descansant al mig de la carretera. No hi havia cap cotxe al nostre voltant, així que ens hi vam acostar una mica més fins que es van aixecar i van començar a caminar per la plana que hi havia al costat de la carretera. Veure un guepard de prop ja és complicat, així que imagineu-vos trobar-vos dos guepards just davant teu durant el teu primer dia de safari!
Un lleó i una lleona que de tant en tant s’aixecaven per intentar atrapar uns babuïns que es refugiaven dalt d’un arbre
Era l’últim dia al Kruger NP amb la família de la Laia. Després de quatre intensos dies al Kruger NP, tocava acomiadar-nos per anar a descobrir la ruta del Panorama. Abans, però, ja quan enfilàvem la carretera H7 direcció a Orpen Gate, un cotxe amb una parella de jubilats sud-africans ens van dir que havien vist dos lleons a la S40. Vam anar cap allà… Ens havien dit que a uns 6-8 quilòmetres els trobaríem, però nosaltres no els veiem. Al cap d’una estona, ens vam creuar amb un cotxe de safari que ens va confirmar que a pocs centenars de metres hi havia una parella de lleons (mascle i femella) sota un arbre. Vam arribar allà, i ens vam col·locar darrere una fila de 3 vehicles més. Allà, sota a l’arbre veiem el cap del lleó mascle i el cos de la lleona mentre sentíem crits de babuïns que avisaven del perill als seus companys. De cop, la lleona es va aixecar ràpidament i va anar corrents cap a un d’aquests babuïns que es va enfilar a dalt de l’arbre. La lleona s’hi va quedar una estona i va tornar a descansar sota l’ombra de l’arbre on hi havia el lleó mascle. Aquesta escena es va repetir unes quantes vegades, amb els babuïns dalt de l’arbre que no s’atrevien a marxar fins que, finalment, la lleona i el lleó es van aixecar ràpidament corrent cap a una zona interior d’on estàvem. Els babuïns de dalt de l’arbre vam poder baixar de l’arbre però no sabem si va haver-hi alguna víctima colateral durant la persecució de la lleona i el lleó…
Un grup de girafes que passejaven per davant el nostre cotxe, on algunes bevien aigua i altres es quedaven quietes mirant-nos a Giriviana Dam
Just després de l’escena dels lleons amb els babuïns, vam tornar enrere per accedir a la H7 fins a Orpen Gate. Vam agafar la S12 que passa per costat de la bassa d’aigua Giriviana i allà la nostra sorpresa va ser trobar-nos de cara amb un gran grup de girafes que estaven a banda i banda del camí. Algunes bevien aigua, altres menjaven, i altres ens miraven ben atentes. De tant en tant, passaven davant nostre caminant i s’intercanviaven les posicions. Realment, aquests animals són els més elegants de tota la sabana africana. Ens vam quedar bocabadats observant durant aproximadament 30 minuts cada un dels seus passos, del seu estil i de la seva bellesa. Un dels animals preferits de la Laia!
Una família de hienes durant el nostre safari nocturn a Lower Sabie
A Zàmbia, al South Luangwa NP, vam fer un safari nocturn que ens va encantar: allà, a part de veure animals nocturns, vam poder veure com un lleopard es preparava per caçar a un grup d’impales. Al Kruger NP, és un dels altres parcs nacionals africans on pots fer un safari nocturn. Així que vam decidir que el Lower Sabie seria el nostre lloc, ja que és una zona amb força presència d’animals… Amb en Joan i la Berta, vam pujar a un camió de safari i vam conduir per la H4-1 a la recerca d’animals. Nosaltres, com que estàvem asseguts darrere de tot, érem els encarregats de moure els focus amunt i avall per anar enfocant els animals que anàvem trobant. Sincerament, no vam trobar lleopards o lleons, però sí que vam veure genetes, elefants i una família de hienes que estava al costat de la carretera. Fer un safari nocturn al Kruger NP ho recomanem perquè no és una activitat molt cara i és una altra manera diferent de veure el parc i la fauna salvatge.
Una hiena a primera hora del dematí al costat de la carretera de Letaba Camp que es va acostar al portaequipatges del nostre cotxe i va intentar enfilar-s’hi.
Era l’últim dia al Kruger NP amb la família de la Laia. Amb la Sílvia, la seva germana, ens vam llevar ben d’hora per anar a fer el nostre últim safari de dematí. Passaven aproximadament pocs minuts de les 5h del dematí quan vam sortir de Letaba per la H9. Al cap d’uns metres, just al costat de la carretera vam veure una hiena. La teníem ben a prop. Ens hi vam aturar i al cap de res, una altra hiena va sortir d’enmig dels arbustos i va avançar cap al darrere del nostre portaequipatges. De cop, vam sentir com un cop i com si intentés enfilar-se… Vam arrencar ràpid! Després vam intuir que havia passat. La nit anterior, mentre preparàvem els biquinis, se’ns va caure una mica de suc de l’envàs del pernil dolç al xassís del cotxe. Segurament, la hiena ho hauria olorat i per això volia menjar-se part del nostre cotxe!
Un gran grup de búfals que ens els vam trobar enmig del camí a la zona nord de Letaba
A Letaba no vam trobar gran quantitat de felins. I, mira que el terreny, a prop del riu i amb arbres, era ideal per a lleopards! Vam estar recorrent la S62 direcció al mirador de Engelhard. Vam parar al mirador de Mantambeni on vam viure agradables sorpreses, i al tornar després del safari de tarda cap al nostre allotjament, al mig del camí que havíem passat potser feia 40 minuts vam trobar una gran manada de búfals. Era el primer cop que amb la família de la Laia els teníem tan a prop! No es volien apartar del camí i n’hi havia moltíssims. De fet, diuen que aquests animals són molt territorials, així que vam avançar lentament i finalment vam poder prosseguir la ruta fins arribar a Letaba.
Un guepard amb dues cries que estaven estirades jugant amb la mare, allunyades de la carretera, prop de Satara
La S100 de Satara era una de les carreteres que estava més marcada d’animals quan vam arribar el dia anterior a l’allotjament. Així, doncs, l’endemà al dematí vam decidir fer un safari ben aviat per fer una ruta per allà. Vam avançar observant diferents antílops, zebres, elefants i babuïns…però no trobàvem cap dels grans felins. Quan ja tornàvem per la mateixa carretera cap a Satara a esmorzar, vam trobar un parell de cotxes parats enmig del camí. Miraven amb els prismàtics cap a la seva esquerra. Vam agafar els nostres, i des de la distància vam poder observar com una mare guepard jugava amb les seves dues cries. Estaven lluny per veure-les a simple vista, però amb els prismàtics es veien molt bé! Finalment, el safari de dematí per la S100 havia donat els seus fruïts.
Un rinoceront que caminava tranquil·lament a l’altra banda del riu on ens trobàvem nosaltres
Amb en Joan i la Berta, el dia que vam veure els lleons estirats enmig de la carretera de la H3, també vam veure un dels altres animals més difícils de veure al Kruger. Just al costat de la carretera i del riu on ens trobàvem, vam trobar un rinoceront que caminava tranquil·lament. Ens va estranyar veure que no tenia banya, però de seguida ho vam entendre: la banya d’aquest animal és el tresor més preuat pels caçadors furtius. Si no tenia banya, els caçadors ja no tindrien tants incentius per a atrapar-los. Degut a la lacra de la caça furtiva que afecta a molts parcs nacionals, no trobaràs a cap lloc la ubicació exacte dels rinoceronts per protegir-los d’aquests caçadors, i així poder mantenir viva aquesta espècie que està en perill d’extinció.
Un lleopard estirat just sota un arbre entre Crocodrile Bridge i Berg-en-Dal
Era el primer dia al Kruger NP amb en Joan i la Berta. Després de llevar-nos ben d’hora i entrar per la Crocodile Bridge Gate, vam anar fins a Lower Sabie on vam veure els nostres primers animals. Com que aquella nit teníem la reserva a Berg-en-Dal, vam avançar per la S25 direcció cap allà. Després d’uns quants quilòmetres ben tranquils, vam trobar uns quants cotxes parats. Quan els veus així, vol dir que a prop està passant alguna cosa. Vam reduir la velocitat i a la nostra esquerra, just a sota un arbre hi havia un lleopard assegut que mirava la situació. Ens hi vam quedar una bona estona perquè aquests animals costa molt de veure’ls i, més, de tan a prop. S’espanten molt ràpid de qualsevol soroll, però aquell semblava tranquil. Es va aixecar unes quantes vegades però només feia voltes a l’ombra de l’arbre que tenia just a sota. Els cotxes que venien de cara ens preguntaven què vèiem, i quan els hi dèiem amb veu baixa que hi havia un lleopard, feien una cara de sorpresa que giraven el cotxe per trobar una bona posició per veure’l!
Dos lleopards copulant sota un arbre, ben a prop de la carretera que anava de Skukuza a Satara
Havíem sortit de Lower Sabie direcció a Satara, passant per Skukuza. Aquell dia no teníem gaire sort, i a part dels animals de sempre (girafes, elefants, zebres, antílops…), no havíem vist gaire cosa. Havíem recorregut la S83, i ens vam parar a menjar a l’àrea de pícnic de Tshokwane. Allà, vam dinar i vam comprar alguna cosa de beure pel capvespre. A dins la botiga, un home ens va dir que havia vist tres lleopards al costat de la carretera una miqueta més amunt, a la H1-3. Vam pujar ràpid al cotxe, i vam avançar fins que vam trobar un parell de cotxes aturats. Al nostre costat, a l’altra banda del riu, hi havia dos lleopards que estaven asseguts sota un arbre. Estaven allà que semblava que descansaven, però era estrany veure’n dos d’adults junts… De cop, el lleopard mascle es va aixecar i va anar a fer voltes davant la lleopard femella fins que la va copular pel darrere. Els cotxes que teníem havien marxat feia uns minuts, així que s’havien perdut aquella escena digna de ser retransmesa pel National Geographic! Més endavant, vam trobar l’altre lleopard que ens faltava, que estava descansant sobre el tronc d’un arbre, potser esperant que l’escena romàntica entre els altres dos acabés…
Un gran grup d’elefants amb cries que passaren just davant el nostre cotxe prop de Lower Sabie
Els elefants són l’animal preferit de l’Esteve. Són uns animals que has d’anar molt de compte, perquè són territorials i si s’enfaden et poden destrossar el cotxe. De totes maneres, la seva majestuositat, la seva actitud dins el grup i la seva grandiositat el converteixen en un dels animals més fotografiats de qualsevol safari. Al Kruger NP, en vam veure moltíssims… Amb la família de la Laia, una vegada van passar just davant nostre un grup d’elefants amb cries que ens van deixar amb l’ai al cor. Havíem d’estar tots en silenci, amb el motor apagat esperant que passessin i que no es giressin. Només es va girar un dels petits, que va aixecar les orelles cap a nosaltres però que afortunadament, va seguir avançant cap on estava la mare. Veure elefants és fantàstic, però també et deixa moltes vegades amb l’ai del cor perquè són unes bèsties gegants!
Un grup de hienes que es barallaven entre elles per un tros de carn de zebra a prop de Skukuza
Després de veure els lleons mascles de la H3 enmig de la carretera, vam continuar la nostra ruta direcció a Skukuza desviant-nos per la S112. Per aquella zona, vam trobar un cotxe parat que mirava cap a una banda on hi havia aigua. Nosaltres, des del lloc on estàvem, no vèiem res però al cap de pocs segons vam veure com una hiena treia el cap. Després, un altre i, finalment, vam veure què estava passant. Hi havia un tros de carn de zebra i diferents hienes que es barallaven per menjar-ne un tall. Era increïble sentir el seu soroll de l’udol. La Berta, que les sabia imitar molt bé, va fer un moment el mateix udol i aquestes van contestar. Semblava que parlàvem amb elles i tot. Una, finalment, es va acostar i va passar davant del nostre cotxe, però no ens va fer cas i va continuar cap a l’altra costat del camí… Una experiència sonora i visual fantàstica!
Un rinoceront caminant ben d’hora al dematí entre Lower Sabie i Crocodrile Bridge
Després de la nostra primera nit a Lower Sabie amb la família de la Laia, vam anar amb la Sílvia a fer un safari de dematí. Sabíem que la carretera S28 i la H4-2 són bones rutes per veure animals en acció de bon dematí, així que vam anar cap allà per veure què trobàvem. Baixant per la S28, la Laia, que ja tenia la vista acostumada a safaris d’altres parcs nacionals durant la nostra ruta a Àfrica, va veure al costat de la carretera un rinoceront. Estàvem sols, observant com aquell animal menjava… Un dels animals més difícils de trobar al Kruger! Tots els cotxes es van parar, i van poder observar també l’animal que es camuflava entre els diferents arbustos.
Una àguila menjant una mangosta (o alguna cosa semblant) a Berg-en-Dal
Havíem arribat ja a Berg-en-Dal on passaríem la nit amb en Joan i la Berta, la seva primera nit al Kruger NP. Aquella zona és coneguda per ser zona de rinoceronts i per tenir un paisatge més muntanyós que el converteix en un lloc força curiós dins el Kruger NP. Nosaltres, aquella tarda, vam avançar cap al nord de l’allotjament, resseguint la S110, quan al cap d’aproximadament un quilòmetre, després d’una pujada, vam veure una àliga com estava menjant algun animal. Semblava ser una mangosta, i és que al Kruger NP d’àguiles n’hi ha moltíssimes i també s’han d’alimentar. Veure com la mangosta (o aquell animal que no identificàvem perquè ja estava ben trossejat) entrava per dins aquell bec era increïble.
Un grup d’elefants que feia fora a tota una manada de búfals a la bassa d’aigua de Matjulu
Just després de veure l’àliga menjant la mangosta, vam seguir per la S110 fins arribar a la bassa d’aigua de Matjulu. Allà hi havia alguns cotxes que contemplaven com una gran manada de búfals estaven descansant en aquell prat on hi havia una bassa d’aigua. Alguns estaven refrescant-se a dins, altres menjaven a fora, altres estaven estirats, i alguns caminaven cap a muntanya endins. Al cap d’uns minuts, de cop, vam veure com tres elefants (que semblaven una família d’una mare amb dues cries) s’acostaven corrents cap a la bassa d’aigua fent fora a uns quants búfals que, esglaiats, van fugir d’allà. Alguns es van quedar quiets desafiant als elefants, però aquests van aconseguir poder-ne fer fora la majoria per tenir espai per beure aigua. Sembla mentida com tres elefants podien amb tota aquella manada de búfals!
Nou cocodrils fora de l’aigua al mirador de Mantambeni
El nostre últim safari de tarda amb la família de la Laia vam decidir recórrer part de la S62, al nord de Letaba. Aquell terreny era ideal per a poder veure lleopards, però tot i acostar-nos a tots els arbres que trobàvem a prop del riu, nosaltres no en vam veure cap. Vam avançar fins al mirador de Mantambeni, on vam baixar del vehicle i des de l’estructura de fusta vam poder observar diferents animals que hi havia al riu: hi havia uns hipopòtams jugant que es perseguien dins de l’aigua; altres que estaven immòbils descansant; hi havia també diferents aus; i també vam veure nou cocodrils junts fora de l’aigua. Sí, sí, ho heu sentit bé! Nou cocodrils! Era impressionant poder observar aquella fauna salvatge des d’allà al mirador. Just quan marxàvem, vam sentir un soroll just a sota de les fustes on també hi arribava l’aigua. Amagat entre les herbes, hi havia un hipopòtam que estava camuflat i que no l’havíem vist… Parar els miradors és una bona manera de veure els animals des d’una altra perspectiva i també d’estirar les cames en un lloc segur.
Dues àguiles reials africanes al Kruger NP
El Kruger NP també destacar per ser un parc nacional amb una gran presència d’ocells. Nosaltres vam veure molta gent local que visitava el parc per a poder veure diferents espècies d’aus. De totes maneres, nosaltres no érem uns grans experts de l’ornitologia. Però sí que en vam veure molts d’ocells! Alguns rebolcant-se per terra; altres caçant; voltors; marabús; òlibes i fins i tot, àguiles reials. Nosaltres en vam veure moltíssimes d’àguiles, com per exemple aquestes dues reials africanes que estaven juntes descansant en un arbre!
Una presa dalt d’un arbre entre Lower Sabie i Satara
Era el segon dia al Kruger NP amb la família de la Laia. Aquell dematí, amb la Sílvia havíem vist rinoceronts i lleons; i el dia anterior, a la tarda havíem vist tots plegats dos guepards. Ara, anàvem cap al lleopard. La Sílvia s’havia apostat que si el trobàvem ens donava el seu iPhone, així que ens vam posar en serio a la recerca d’aquest animal que tan costa de veure perquè es camufla molt bé. Vam anar de Lower Sabie cap a Satara passant per la S29 i després agafant la S122. Allà, un cotxe ens va dir que dalt d’un arbre havia vist una presa d’algun animal, segurament un lleopard. Vam conduir fins allà, i vam veure un cotxe de matrícula sud-africana on una parella de jubilats estaven menjant esperant que el propietari d’aquella presa s’acostés per menjar-se-la. Nosaltres hi vam estar una bona estona també. La presa, que semblava un antílop, estava dalt d’un arbre i era la caça d’un lleopard que tenia el menjar assegurat. El lleopard segurament estava descansant en una zona que no podíem veure’l. Tot i esperar durant més de 20 minuts si s’acostava el felí, no vam tenir sort i vam prosseguir la nostra ruta. Finalment, no vam aconseguir el mòbil de la Sílvia però vam estar-hi ben a prop, amb aquesta presa de lleopard!
Dos hipopòtams jugant a empaitar-se a la bassa de Nsemani
Just quan ja ens acomiadàvem del Kruger NP amb en Joan i la Berta i del nostre safari de dematí per la zona de Satara, vam avançar per la H7 fins arribar a la bassa de Nsemani. Allà, sempre hem vist hipopòtams; però aquella vegada n’hi havia dos que estaven molt juganers. No sabem si estaven en zel i era una parella en època de reproducció, però sortien de l’aigua corrents amb les seves potes grasses i baixes, i tornaven a entrar; feien una volta als arbustos i tornaven a l’aigua; nedaven un darrere l’altre… Semblava com si el mascle empaités la femella. Una escena molt còmica però a la vegada molt salvatge abans de dir adeu al Kruger NP!
Dues girafes fent-se carícies a la S122
Després de veure que el lleopard no anava a buscar la presa que havíem vist a la S122, vam seguir la ruta. Vam poder veure diferents animals com zebres, facoquers, impales, elefants i girafes. Aquestes últimes les vam veure en una escena molt tendre. Dos girafes que estaven més separades del grup jugaven a fer-se carícies amb la llengua i el cap (no es barallaven perquè no es feien cops de coll com es fan normalment quan s’enfaden els mascles). La girafa mascle rodejava la femella i li anava fent carícies fins que en un moment va decidir muntar-la. Tanmateix, la girafa femella va marxar ràpidament i aquella escena d’amor de carícies molt boniques i tranquil·les es va acabar.
0 Comments