Els pingüins viuen sobretot a l’hemisferi sud menys una espècie, el pingüí de les Galápagos que viu més amunt de l’Equador. Aquests animals tan simpàtics que coneixem per les imatges del National Geographic vivint sobre el gel de l’Antàrtida, tenen diferents espècies que s’allunyen dels nostres estereotips: hi ha espècies que viuen en zones càlides on el gel no hi és present.
El pingüí africà és l’espècie de pingüí que viu al continent africà, que ha substituït viure i criar en el gel de l’Antàrtida per la calor d’Àfrica. Gràcies a la corrent de Benguela i les seves aigües fredes, que passen per l’oest del continent africà, aquests animals s’han pogut instal·lar a viure al costat de la costa. La majoria d’ells han creat colònies a la costa de Sudàfrica on destaquen les colònies de Boulder’s Beach (pots llegir la nostra experiència aquí) i Stony Point a Betty’s Bay, i també a Namíbia, on destaca la població de l’illa de Halifax a prop de Lüderitz (pots llegir la nostra experiència aquí).
Fan servir sistemes de refrigeració corporal com les glàndules roses que tenen al costat del nas per refrigerar la seva sang o bé apartant les seves aletes del cos per tal de refrigerar totes les parts i baixar la calor corporal.
El pelatge dels pingüins africans és negre de dalt i blanc de la panxa per facilitar el camuflatge. Quan els depredadors dins l’aigua miren cap amunt, queden camuflats gràcies al color blanc de les seves panxes que es barreja amb la llum del sol que entra dins del mar. Quan els depredadors miren cap a baix, el pelatge negre de l’esquena es barrejarà amb les zones més fosques del fons marí. A la vegada, tenen uns punts negres a la panxa que cada pingüí els té diferents, és una forma de reconèixer-los ja que no n’hi ha dos iguals.
Els pingüins africans són bàsicament aquàtics i les seves aletes curtes els permeten nadar a uns 7km/h. Són nedadors especialitzats que poden aguantar dos minuts i mig i enfonsar-se fins a 130m per trobar menjar. A dins de l’aigua tenen una visió molt desenvolupada per caçar peixos i gràcies a les seves tècniques de caça en grup gaudeixen d’una gran precisió caçant.
El grup de pingüins encercla el banc de peixos, aprofitant el seu pelatge blanc de les panxes per espantar els peixos i fer que s’agrupin en bancs més petits. Mentre aquests estan distrets pels pingüins que els encerclen, un altre pingüí del grup aprofita per atacar al banc de peixos des de baix i caçar-ne alguns.
Aquests pingüins tenen sempre la mateixa parella i tornen sempre a niar al mateix niu creat a dins de la colònia. L’època de niar és de març a maig però poden tenir cries durant qualsevol època de l’any. La parella de pingüins, mascle i femella, construeixen junts el niu a partir de diferents palets de fusta, ossos, algues… Aquests nius poden estar a la superfície o a sota terra, enterrats. Normalment comencen a tenir cries a partir dels 4 anys d’edat i ponen dos ous que són tres o quatre cops més grans que els ous de gallina.
Un cop la femella pon els ous, els dos integrants de la parella (mascle i femella) s’encarreguen de la seva incubació per un període de 38-42 dies. Un dels dos incuba mentre l’altre va a alimentar-se al mar fins a 400km de la costa i després s’intercanvien els papers. Després de la incubació, les petites cries de pingüí ja surten de l’ou i podran caminar al cap de 3 setmanes.
La parella de pingüins alimenten a les seves cries durant uns 3 mesos i els hi donen calor amb els seus cossos. Quan la cria de pingüí ja pot sobreviure sol, es reuneix amb altres cries de pingüí formant grups per protegir-se dels depredadors.
Durant els primers anys de vida, el pingüí jove és molt bon nadador, àgil i que pot viatjar grans distàncies. Els primers anys van molt lluny, a més de 400km i poden arribar fins i tot cap a Angola o Moçambic! Al cap d’uns anys, han de tornar a terra per fer el canvi de pelatge que fan quan esdevenen adults. Cada any tots els pingüins adults canvien el pelatge i durant aquest procés que dura uns 20 dies no poden anar a l’aigua ja que les seves plomes no són impermeables.
El pingüí africà és una espècie de pingüí considerada en perill d’extinció i considerada endèmica de Sudàfrica. La seva població ha disminuït dràsticament durant aquest últim segle per diferents causes entre elles: la contaminació del mar (la gasolina mata els pingüins afectant al pelatge), la disminució del seu menjar per culpa de la pesca massiva, la disminució del seu hàbitat per culpa de la urbanització, l’escalfament global del planeta… S’han intentat pal·liar tots aquestes causes amb actuacions que afavoreixin a la protecció d’aquests bonics animals i així poder mantenir la població de pingüins estable.
0 Comments