Lüderitz és una població costera que es va crear a partir de la febre dels diamants que va tenir lloc a finals del segle XIX. Aquesta ciutat es troba situada al sud del desert del Namib, i per arribar-hi hauràs de travessar per una carretera d’asfalt diferents dunes a banda i banda. En dies de vent, és probable que la sorra ocupi una part del paviment de la carretera.

Aquesta petita ciutat colonial alemanya es diu Lüderitz en homenatge al primer alemany que va arribar allà, al voltant de l’any 1883. Adolf Lüderitz va començar una factoria amb activitat de pesca i recol·lecció de guano en aquesta zona. Per això, va comprar les terres a les tribus locals que eren els namas. Lüderitz va comprar una extensió de terreny d’aproximadament 4.000 quilòmetres quadrats (80 quilòmetres d’interior i 50 quilòmetres de costa) als namas per uns 100 pounds i 200 pistoles.

A partir d’aquí, es va crear una ciutat amb molta presència d’emigrants alemanys i que va esdevenir la ciutat principal de la Companyia Colonial de l’Àfrica del Sud-Oest d’Alemanya. L’any 1909, després del descobriment de diamants en aquesta zona, Lüderitz va esdevenir molt popular. Eren molts els cercadors de diamants que van venir a viure en aquesta zona que era molt rica i bona, on es podien extreure minerals sense quasi excavar. De fet, a prop de Lüderitz es va crear un poble anomenat Kolmanskoop que era un dels punts neuràlgics de l’extracció de diamants de la zona. Avui en dia, però, és un poble fantasma, abandonat, molt interessant de visitar per a conèixer la història, les cases tal com eren, els hospitals… Al estar al costat del desert, la sorra s’ha apoderat d’alguns dels edificis, cosa que converteix aquest poble en un lloc molt fotogènic i en una parada obligatòria si estàs a la zona.

Amb el descobriment de nous indrets amb diamants de més valor com, per exemple, al nord de Sud-Àfrica; molts dels antics habitants de Lüderitz i dels voltants van anar marxant. Amb la independència de Namíbia, aquesta zona de diamants va passar a ser controlada per una societat en la qual el govern de Namíbia n’és el principal accionista amb un 51%, i l’altre 49% està en mans de De Beers, una de les empreses de diamants més importants del món amb seu a Canadà.

Actualment, Lüderitz és una ciutat tranquil·la, amb uns 14.000 habitants on la major part de riquesa prové de la pesca. La majoria d’habitants d’allà treballen per grans empreses pesqueres com, per exemple, l’espanyola Pescanova amb plantes de processament d’una capacitat de 100 tones per dia, que té a Lüderitz una de les centrals més importants de pesca del sud d’Àfrica. De totes maneres, aquesta ciutat també destaca per la seva arquitectura amb edificis colorits de l’època colonial alemanya.

Al seu voltant, podràs també descobrir una península molt bonica que es troba just al costat de l’oceà i a on podràs trobar-hi pingüins africans (si en vols saber més sobre aquest curiós animal, pots clicar aquí), així com també xacals, aus i hienes; entre d’altres. Allà, també trobaràs el Dias Point, el lloc on Bartolomé Dias (un dels exploradors més importants del segle XV i que era de Portugal) va arribar l’any 1488 en la recerca d’una ruta marítima entre Europa i Àsia. De fet, es pot veure una rèplica de la creu que van erigir els portuguesos com a símbol del cristianisme.

La zona de Lüderitz és una àrea força remota de Namíbia, situada al sud del país, que va ser un lloc molt important per la recerca de diamants, però que ara s’ha convertit en un dels centres pesquers més importants del país, amb una costa i una península molt interessant a descobrir, així com també pobles fantasmes miners a fotografiar i fauna a buscar com els pocs cavalls salvatges que queden en aquesta zona. Una visita molt interessant si tens temps per a descobrir aquest vast país que és Namíbia.

Com arribar-hi?

La ciutat de Lüderitz queda enclavada a la part sud de la costa atlàntica de Namíbia. Més al nord de la ciutat, ja trobem el desert del Namib, un dels més antics del planeta (si vols llegir la nostra experiència, pots clicar aquí); i més al sud, reserves de diamants que és impossible accedir-hi ja que estan controlades per empreses privades. Per tant, per arribar-hi només hi ha una manera: conduir per la B4, una carretera asfaltada on si bufa vent a vegades trobaràs sorra de les dunes sobre la ruta, fins arribar a Lüderitz. De Keetmanshoop a Lüderitz hi ha uns 340 quilòmetres en una bona carretera que podràs fer en un trajecte de 3 hores.

Si vens del nord com, per exemple, Sesriem, no cal que arribis fins a la població de Keetmanshoop. Pots agafar la C27 direcció sud fins arribar a la població de Helmeringhausen, i des d’allà conduir per la C13 fins a Aus, on trobaràs ja la B4 que et portarà fins a Lüderitz. De Sesriem a Lüderitz, compta que tardaràs aproximadament unes 6 hores, on la major part serà carretera de terra fins arribar a la B4. Pensa en omplir el dipòsit ja que només trobaràs gasolineres a Lüderitz.

A 12 quilòmetres abans d’arribar a la ciutat de Lüderitz, trobaràs a la teva esquerra el poble fantasma de Kolmanskoop, una de les parades obligades si visites aquesta zona. Si vols visitar algun dels miradors per tal de veure cavalls salvatges en llibertat, aquests es troben a uns 105 quilòmetres abans d’arribar a Lüderitz. Trobaràs el trencant a la teva dreta, des d’on podràs baixar del cotxe i anar a un mirador per veure si tens sort i pots veure aquests animals en absoluta llibertat.

Per altra banda, si vols accedir a la península de Lüderitz, hauràs d’arribar fins a l’estació de trens de Burenkamp, que trobaràs al trencant de la teva esquerra just després de passar la gasolinera Engen de l’entrada de la ciutat, i des d’allà comença la carretera amb diferents itineraris per accedir als diferents punts d’interès de la península.

Què fer a Lüderitz?

Lüderitz és una ciutat tranquil·la que està molt aïllada ja que per arribar-hi necessites fer un trajecte llarg. De totes maneres, allà s’ha creat un nucli molt potent amb els habitants locals que majoritàriament són treballadors de les empreses pesqueres. Les principals activitats que recomanem si visites aquesta zona són:

– Visitar el poble de Kolmanskoop, un poble fantasma que cada cop està sent més ocupat per la sorra del desert

Kolmanskoop és, segurament, el poble més fotogènic de Namíbia juntament amb Solitaire (si vols llegir més informació sobre aquest lloc, pots clicar aquí) i els Stone Men, unes figures de pedra misterioses que es troben al nord de Namíbia (per a més informació sobre aquestes escultures, pots clicar aquí). És un poble fantasma on actualment no hi viu ningú i que s’ha reconvertit en museu per explicar la recent història dels diamants que hi havia en aquesta zona, i que van convertir aquest poble en un dels centres neuràlgics de Namíbia del segle XX.

Avui en dia, és un poble molt fotogènic degut a la sorra que ha anat entrant a les cases abandonades. Podràs trobar habitacions plenes de sorra del desert, així com també cases semi-enterrades, banyeres sobre dunes i un paisatge únic i curiós que el converteixen en el lloc més visitat de Lüderitz. D’aquí molts anys, segurament aquest poble acabarà sota la sorra del desert.

De fet, el nom del poble també té l’origen en una tempesta de sorra. Era el 1905 quan un transportista anomenat Kolmans venia de Keetmanshoop i, just abans d’arribar a Lüderitz, una tempesta el va fer parar al costat de la carretera on va estar-hi durant un temps. Aquella petita muntanya creada per la tempesta va passar a ser coneguda com Kolmanskoop (la muntanya de Kolmans en afrikaans). Al cap d’un any, el 1906, un alemany provinent de Kimberley (una de les regions més riques en diamants de Sud-Àfrica) va descobrir una zona plena de diamants en aquesta petita muntanya, i va decidir comprar aquestes terres sense dir res a ningú. Aquí és on va començar la febre dels diamants a Kolmanskoop, amb la creació d’un poble del no-res a partir del 1909 i d’una ruta ferroviària que connectava Aus amb Lüderitz i que van construir l’any 1910 en un període de només 10 mesos.

Fins a la Primera Guerra Mundial, aquest poble va viure la seva màxima esplendor ja que es trobaven diamants molt fàcilment. Hi havia un hospital de 250 llits, edificis per als comerciants, club de bitlles, piscina d’aigua salada, cases per a solters i, també, cases per als miners. Hi havia un total d’aproximadament 1.000 persones, on 300 eren alemanys mentre que la resta eren treballadors locals que s’encarregaven de l’extracció dels diamants i que rebien cartes de racionament per cobrir les necessitats bàsiques.

Durant la Primera Guerra Mundial, molts dels alemanys van marxar al seu país i, posteriorment, quan van tornar al cap d’uns anys, molts d’ells es van traslladar a Richmond, una ciutat al centre de Sud-Àfrica on el 1927 es van descobrir diamants que tenien un valor de set vegades més alt que els diamants de Kolmanskoop. El poble anava perdent habitants fins l’any 1958, que l’hospital tancà definitivament i el poble quedà totalment abandonat.

Durant tots aquests anys, a partir de l’erosió de la sorra i el vent, aquest poble s’ha convertit en un lloc únic amb habitacions plenes de sorra del desert i alguns edificis com l’hospital, el club de bitlles i el teatre que encara es mantenen tal com eren. Nosaltres et recomanem que visitis aquest lloc a partir de les visites guiades que tenen lloc cada dia a les 09.30h del dematí i a les 11h del dematí des del teatre que es troba al centre del poble, així podràs conèixer més en detall la història i les anècdotes curioses d’aquest lloc. Les visites són en afrikaans i en anglès, i van incloses a l’entrada que pagaràs a l’accedir al poble des de la B4, i que val 100 NAD per persona (uns 6 euros), a pagar en efectiu.  

Kolmanskoop és un poble que es troba situat a uns 12 quilòmetres de Lüderitz, on podràs crear un àlbum de fotografies molt original mentre descobreixes la recent història d’un dels llocs icònics del país, que va ser creat del no-res i va fer fortuna durant la febre de diamants de finals del segle XIX, però que avui en dia ha quedat, en part, sepultat per la sorra i el seu passat.

– Passejar per la ciutat i anar a dinar al The Portuguese Fishermen

Lüderitz és una ciutat que es troba just a la costa atlàntica. Com la majoria de poblacions marítimes, una de les activitats que considerem més boniques a fer és un passeig pels seus carrers i també per fora del seu port, on veuràs tota l’activitat comercial però on també podràs trobar la població local, molts dels quals són treballadors d’empreses pesqueres, fent vida pels carrers d’aquesta tranquil·la ciutat.

Una de les coses per les que destaca la ciutat de Lüderitz és pel seu passat colonial en mans d’Alemanya. De fet, aquesta ciutat va ser una de les més importants de l’anomenada Companyia Colonial de l’Àfrica del Sud-Oest d’Alemanya, i prova d’això és l’arquitectura de la ciutat que es troba dins el recorregut de la ruta europea del modernisme, i que inclou algunes expressions també de l’Art Nouveau. Quan passegis per aquesta ciutat, tindràs la sensació que no estàs a Àfrica, sinó en un poble tradicional del nord d’Alemanya. La Casa Goerke (1909) és un dels edificis més populars de Lüderitz, així com també la seva església Felsenkirche (1908) d’estil neogòtic que es troba just al costat del mar, el Deutsche Afrika Bank o el museu a l’antiga estació de ferrocarril.

Finalment, entre passejada i passejada, si t’entra una mica de gana, Lüderitz és un molt bon lloc per a provar peix local de la zona. Allà, trobaràs diferents restaurants entre els quals nosaltres destaquem el The Portuguese Fishermen, un local al costat del mar portat per un home d’origen portuguès (en Joel) i a on et prepararan diferents plats de peix i marisc. El dilluns, aquest restaurant està tancat. Per a més informació, pots contactar directament amb en Joel al +264 81 147 8347.

– Recórrer la península de Lüderitz, parant als diferents miradors davant el mar així com també observant la diferent fauna salvatge de la zona

Al sud de la ciutat de Lüderitz, a molts pocs quilòmetres del centre, podràs endinsar-te a la seva península que es caracteritza per estar totalment al costat del mar i tenir diferents punts d’interès on pots observar fauna salvatge com pingüins africans, xacals o hienes; així com miradors, platges verges, fars i punts d’interès com el Dias Point. El fet de trobar-se en un lloc tan remot i amb poca gent converteixen aquesta península en un lloc ben especial per a gaudir d’una nit de càmping lliure al costat del mar, així com també assaborir la solitud d’aquest lloc envoltat d’un paisatge molt bonic.

Pels amants de l’ornitologia, el litoral de tota aquesta península és reconegut per Bird Life i altres grups mundials de conservació com una de les Àrees Importants per a Ocells (IBA) del món, amb una important reproducció d’aus aquàtiques, on, per exemple, gairebé una quarta part de la reproducció del corb marí coronat es troba també en aquesta península. 

A continuació, destacarem els principals punts d’interès de la península que vam visitar i que ens van agradar. A alguns d’aquests punts vam trobar vida animal (tot i que no vam veure hienes), i en d’altres un paisatge molt bonic al costat del mar. Aquests són:

– Halifax Point: Aquest punt que es troba al costat de la Dolphin Beach (on a vegades pots veure dofins) i molt a prop del Dias Point és un dels llocs que has d’anar si vols veure la principal població de pingüins africans de Namíbia. De fet, és un dels pocs llocs a Àfrica on podràs trobar aquest animal tan especial, conjuntament amb Boulder’s Beach a Sud-Àfrica (si vols llegir la nostra experiència allà, clica aquí). Podràs caminar per la platja fins a veure els pingüins que normalment es troben dins i fora de l’aigua de l’illa petita que hi ha davant el Halifax Point.

– Dias Point: En aquest punt, situat a pocs quilòmetres de Halifax Point, és on l’explorador portuguès Bartolomé Dias es va aturar el 25 de juliol del 1488 quan ja tornava cap a Portugal després d’explorar una ruta marítima que connectés Europa amb Àsia. Per immortalitzar aquest moment, van posar una creu de fusta en honor a Sant Jaume per celebrar el dia del seu Sant. Avui en dia, podràs veure una rèplica metàl·lica de la creu, així com també el far que van inaugurar l’any 1915.

– Grosse Bucht: Aquest punt és una badia que es troba al sud de la península amb una platja de sorra salvatge on podràs caminar si no bufa fort el vent. En aquella zona, podràs veure moltes aus aquàtiques com flamencs, gavines, pelicans, corb marins… i un petit vaixell que va naufragar en aquella zona l’any 1978.

– Kleine Fjord: Aquí és on nosaltres vam passar la nit amb el nostre cotxe. Es troba situat just a sobre de Grosse Bucht, en un espai que estàs més protegit del vent. Podràs enfilar-te a les roques i veure un arc molt bonic i gaudir d’una fantàstica posta de sol. Durant el dematí, nosaltres vam veure una família de xacals que estava a la platja a la recerca d’animals marins per alimentar-se.

Per entrar en aquesta península, no cal que paguis cap entrada i la pots recórrer amb cotxe seguint les indicacions que aniràs trobant pel camí. De totes maneres, et recomanem que segueixis el Maps.me perquè els camins allà estan molt ben indicats. És un bon lloc també per a fer càmping lliurement, ja que estàs completament envoltat de la banda sonora de les onades, el paisatge desèrtic i la solitud humana ininterrompuda per la diversa presència animal de la zona. Si fas acampada, pensa en deixar la zona neta quan marxis i en no deixar menjar a fora durant la nit perquè molt probablement l’endemà, algun xacal o alguna hiena se l’haurà menjat.

– Veure, de camí a Lüderitz, els coneguts cavalls salvatges del Namib

Una de les principals atraccions que pots veure de camí a Lüderitz són els cavalls salvatges del Namib. És sorprenent com enmig de les zones àrides del desert pots trobar aquests animals. El principal mirador on podràs acostar-te per veure si tens la sort de trobar-los es troba a uns 105 quilòmetres abans d’arribar a Lüderitz, on trobaràs una estructura de fusta per seure i observar aquests animals en la immensitat del desert.

Després d’una extensa investigació, es considera que els avantpassats d’aquests cavalls van aconseguir fa uns 100 anys la seva llibertat i van anar a viure al desert, lluny de qualsevol civilització humana. Avui en dia, aquests cavalls ja formen part de l’ecosistema del Namib, on viuen en un estat salvatge sense estar de cap manera domesticats, de la mateixa manera que altres animals com els antílops. Actualment, n’hi ha al voltant de 100 espècies que podràs trobar durant el teu recorregut a Lüderitz i a prop de la població d’Aus. 

A on dormir a Lüderitz?

Nosaltres, quan vam dormir a Lüderitz, ho vam fer a la península, acampant de forma lliure i sense pagar en alguns dels espais naturals que trobaràs en aquella zona. Per tant, no podem recomanar de primera mà un allotjament. El que sí que podem recomanar és que passis una nit a la península perquè és un lloc molt bonic. Si el que busques, però, són allotjaments a la ciutat, destacaríem:

– Lüderitz Backpacker Lodge: Situat al centre de la ciutat, aquest vell establiment ofereix habitacions, espai de càmping, zones comunes com cuines compartides, wifi, aparcament i un ambient molt bonic. Per a més informació, podeu clicar aquí.

– Tranquility Guest House: Aquest allotjament ofereix diferents tipus d’habitacions al centre de la ciutat, a poca distància caminant de tots els punts icònics de Lüderitz. Disposa de wifi, i té molt bona puntuació a Google pels clients que hi han anat.  Per a més informació, podeu clicar aquí.

– Lüderitz Nest Hotel: Aquest és un dels allotjaments més luxosos de la ciutat, que es troben al costat de la Felsenkirche, a primera línia de mar i amb vistes també a la península. Ofereix diferents tipus d’habitacions, platja privada, piscina i un moll de fusta, entre d’altres. És un allotjament per a viatgers de pressupost alt. Els preus de les habitacions oscil·len els 100 euros per persona i nit. Per a més informació, podeu clicar aquí.

La nostra ruta

DIA 1: Després d’haver-nos aixecat en un allotjament excepcional com el Fish River Lodge, i haver-nos acomiadat del segon canyó més llarg del planeta, tocava avançar direcció a la B4 per després anar directament cap a la costa i descobrir la zona de Lüderitz. El trajecte de Keetmanshoop a Lüderitz transcorria per una carretera asfaltada molt poc transitada on a l’horitzó vèiem un paisatge àrid i desèrtic que cada cop anava agafant més forma de dunes, amb sorra que degut al vent que bufava ocupava ja part del voral i, a vegades, s’enclastava contra el vidre del cotxe. Abans, però, vam parar a Aus per veure el mirador dels cavalls salvatges sense sort. Només hi havia quatre estruços enmig del desert.

Arribàrem a Lüderitz on deixàrem el cotxe al The Portuguese Fishermen, el lloc on faríem una bona mariscada. Vam aprofitar que encara quedaven unes hores per dinar per caminar per la ciutat, visitar l’església d’estil neogòtic, buscar una targeta SIM local pel nostre telèfon i recórrer els tranquils carrers d’aquesta població, que semblava poc africana i, en canvi, molt alemanya per l’estructura arquitectònica de la ciutat.

Després d’obrir la gana amb una primera passejada, vam anar al restaurant on vam conèixer un home francès que es dedicava al negoci de la pesca i vam conèixer, també, a en Joel, el propietari del restaurant, que ens comentà que a Lüderitz hi havia una forta presència de gent espanyola degut a la presència de la planta de processament de Pescanova. Allà, provàrem una cataplana de peix (un plat típic portuguès), acompanyat de marisc molt i molt bo. Es nota que estàvem a zona de mar!

Després de dinar, vam fer un altre passeig pel port, on bufava un fort vent que feia que l’onatge estigués força remogut. A la tarda, vam agafar el cotxe i vam anar a recórrer la península de Lüderitz, a la recerca d’un lloc per a dormir que estigués protegit del vent, i aprofitar per a visitar els diferents punts d’interès que teníem marcat en el nostre mapa.

La nostra sorpresa al començar a conduir pels camins de la península va ser la solitud que ens vam trobar. Allà, no trobàvem a ningú, excepte alguns antílops que menjaven tranquil·lament a la llunyania. Vam parar a la badia de Grosse Bucht, on el vent bufava amb massa força per a muntar la tenda; així que vam anar pujant, descobrint nous punts com per exemple Halifax Point, on podíem veure una colònia de pingüins africans. Ens hi vam aproximar i també vam mirar si veiem dofins, tot i que amb la força del vent, la presència d’aquests animals era quasi impossible.

La següent parada era el Dias Point, on caminàrem fins el punt on va arribar l’explorador Bartolomé Dias. La costa era totalment salvatge, amb una rèplica de la creu que van posar els portuguesos col·locada al mateix lloc. Era increïble estar en llocs on fa centenars d’anys arribaven exploradors, i veure que el lloc havia canviat ben poc; amb quasi nul·la presència arquitectònica sinó fos pel far i pel petit restaurant que hi ha al costat.

Vam anar a l’altra banda de la península, intentant creuar directament per camins de sorra… Però, en una pujada forta en carreteres off-road ens en vam desdir i vam tornar a la carretera principal per a buscar un lloc per acampar abans que es pongués el sol. El millor lloc per protegir-nos del vent era al Kleine Fjord.

Arribàrem allà i aparcàrem el cotxe per tal que el vent arribés el mínim possible… Vam muntar la tenda, i vam anar a veure la posta de sol des de les roques tot passant per un arc molt bonic de roques. Un cop passat les roques, ens vam trobar davant la immensitat de l’oceà, amb les onades xocant contra les roques, el soroll interminable de l’aigua i nosaltres, dos, sols a la península. Una posta de sol molt bonica durant el nostre primer dia a la costa de Namíbia.

DIA 2: Aquest dia ens vam llevar amb els primers rajos de sol. La nit havia sigut menys dura de la que esperàvem i el vent semblava que s’havia calmat una miqueta. Ens preparàrem per esmorzar i endreçàrem la tenda quan, de sobte, a la platja del davant vam veure dos xacals que corrien cap a les roques, en direcció contrària d’on estàvem nosaltres. Realment, estaven molt a prop nostre i nosaltres, no ens n’havíem ni adonat.

Vam recollir i quan vam encendre el cotxe, vam veure que sortien de les herbes uns petits xacals que s’espantaven amb el soroll del motor i corrien cap on estava la mare. Ens vam entretenir tot observant aquesta petita família de xacals que havíem tingut la sort que haguessin estat amb nosaltres.

Vam sortir de la península després d’haver-ne gaudit al màxim de la seva solitud, els seus paisatges, la seva fauna i el seu fort vent. Tocava anar a descobrir un dels llocs icònics de Lüderitz, com era el poble fantasma de Kolmanskoop. Com que no sabíem si la visita guiada començava a les 09h o a les 09.30h, vam arribar abans d’hora i ens vam esperar al teatre principal. Vam aprofitar per anar a visitar per nosaltres mateixos algunes de les cases abandonades, amb part d’algunes habitacions plenes de sorra. Sembla mentida que allà hi hagués vida fa tan sols 70 anys, i en canvi, ara estigui pràcticament ocupat per la sorra del desert.

Començaren a arribar altres cotxes i ens ajuntàrem tots al teatre. Ens tocà en Ramon de guia, un noi molt simpàtic que feia la visita en anglès. Amb ell, vam visitar alguns dels punts més importants del poble com eren el forn de pa, la sala de bitlles o la botiga de queviures, mentre ens explicava anècdotes del poble fantasma. Com, per exemple, la d’un alemany que es va pintar la paret amb un paisatge tropical per tal de fer veure que no es trobava enmig del desert. Kolmanskoop va ser un punt totalment neuràlgic i ara ha passat a ser un punt totalment nostàlgic per a molts habitants de la zona de Lüderitz.

Un cop vam acabar la visita guiada, vam tenir tot el temps per anar descobrint racons d’aquest poble fantasma. Vam entrar a les cases com qui entra sense permís, atansant-nos a les diferents habitacions i observant com la sorra cada cop havia agafat més presència omplint els espais buits de les escales o alguns balcons. Era hora d’activar la creativitat i prendre vàries instantànies d’un lloc totalment fotogènic. Vam seguir avançant tranquil·lament per les diferents cases, vam trobar una banyera enmig d’una habitació buida i ens vam fer alguna foto divertida, i finalment vam entrar a l’hospital. Era impactant entrar dintre aquelles parets, amb passadissos molt llargs i portes a banda i banda que abans acollien als malalts, i ara, en canvi, estaven ben buits de persones i plens de sorra…

Vam marxar sorpresos de la història de Kolmanskoop, així com també del seu paisatge. No sabem si d’aquí uns 50 anys encara quedarà rastre d’aquest poble, o finalment acabarà soterrat sota el desert com si fos un antic poble cobert per un pantà. Però, gràcies a la tasca dels guies com en Ramon, aquest lloc, malgrat estar abandonat, encara es manté viu i és una de les parades obligatòries si visites Lüderitz.

Vam seguir avançant direcció al desert del Namib, a Sesriem, on volíem tornar a reviure les dunes i els arbres petrificats de Deadvlei. De totes maneres, avui segur que no hi arribaríem ja que el trajecte era llarg, així que tocava tornar a acampar lliurement. Abans, però, vam tornar a parar al mirador dels cavalls salvatges i, sí, vam tenir molta sort. Davant nostre, teníem una petita família de quatre cavalls que després de beure aigua s’allunyava un altre cop cap a la grandiositat del desert. Realment, eren cavalls però tal com actuaven podíem veure que no eren domesticats. Un va fer un petit salt, i els altres van avançar en fila mentre nosaltres aprofitàvem per gaudir dels famosos cavalls salvatges del Namib.

Després d’aquest dia tan intens, vam trobar un petit lloc amagat de la carretera darrera una gran roca on deixar el cotxe, preparar el sopar i posar la tenda de sostre i dormir una altre nit a Namíbia de forma salvatge. En aquesta part sud, ens sentíem totalment aïllats, sense creuar-nos amb cap cotxe i sense presència de vida humana. Només nosaltres i els animals que estan a la llunyania, gaudint de l’aquí i l’ara. Namíbia és un lloc espectacular per fer càmping lliure. Bona nit!