Els grups ètnics presents a Àfrica són molt nombrosos. A cada país, podem trobar diverses comunitats que conviuen sota un mateix territori, que en la majoria de vegades ha sigut traçat a partir de les mans de les potències colonitzadores. Un dels fets més transcendentals a la història del continent africà és la Conferència de Berlín (1884-1885) que va reunir França, Gran Bretanya i Alemanya per parlar de l’expansió colonial i com repartir-se el continent per tal d’evitar majors enfrontaments entre les mateixes potències. No va ser, però, fins a la Primera Guerra Mundial que, amb la derrota d’Alemanya, es va començar a traçar el mapa africà tal com el coneixem ara, amb fronteres marcades a dit per les potències europees. 

Aquesta forma de dividir el continent amb diferents parts com qui divideix un pastís d’aniversari va provocar que moltes de les noves fronteres que es van formar separessin diferents grups ètnics en dos o més països (el cas dels masai o els himbes), o que convivissin en un mateix estat diferents grups ètnics la relació de la qual no era gens cordial. En aquest últim cas, són molts els conflictes interns que han sorgit com a Sudan del Sud, on l’enfrontament bèl·lic es deu principalment a un conflicte de diferents grups tribals sumat a l’interès de les potències estrangeres pels recursos que poden extreure del país. El mateix passa a Etiòpia, on els amara i els tigray es van succeint en el poder tot i que són grups ètnics que no tenen una bona relació entre ells. I així en moltes altres nacions africanes on trobem conflictes per tema de religió i tribus. 

A Namíbia, actualment trobem diverses ètnies entre les quals destaquen els Himba (que es troben també a Angola), els Herero i els Damara. Cada grup tribal té les seves pròpies tradicions, la seva llengua, les seves construccions arquitectòniques, les seves vestimentes i les seves costums. Tot seguit, intentarem resumir algunes característiques breument per tal de copsar que cada país africà és un món a part on conviuen grups molt diversos creant una multiculturalitat molt interessant des del punt de vista antropològic, però també una font de conflictes en molts casos. 

Si voleu saber-ne més des del punta de vista antropològic sobre les tribus a Àfrica, us recomanem que mireu el treball de l’Aníbal Bueno, tant el seu llibre de “Culturas olvidadas” com la seva pàgina web

Cal ressaltar la fina línia ètica que hi ha entre “les turistades” i les visites turístiques en aquests grups ètnics. Veiem positiu sempre qualsevol intercanvi cultural on es puguin conèixer noves maneres de fer i noves costums. Els grups ètnics tenen dret a un desenvolupament positiu de la seva comunitat, perquè així de retruc, també ajuda a la seva preservació. Tot i això, és important a l’hora de concertar activitats d’aquest tipus, que es desenvolupi un turisme responsable amb aquests grups, visitant-los de forma respectuosa i amb un guia de la pròpia tribu. 

A Namíbia, nosaltres no vam fer cap visita en aquests grups ètnics, però sí que ens en van parlar molt i alguns els vam poder veure durant el nostre trajecte pel país. 

Els Himba

+ Els himba viuen en un poblat (kral) circular anomenat onganda. El poblat està envoltat de matolls espinosos per evitar l’entrada d’animals salvatges. A cada kral, hi viu una o com a màxim dues famílies. Les cases són circulars de fang i palla, i al mig del poblat tenen un espai circular per a guardar-hi el ramat. Els poblats solen estar formats per 7 o 8 cabanyes, entre les quals també es troben alguna despensa construïda en un lloc més elevat per evitar l’entrada d’animals i la cabanya del foc sagrat, situada davant la casa del cap del poblat i que sempre està encès. 

+ El foc sagrat és el lloc on es fan els sacrificis de culte als avantpassats, així com també diferents rituals. S’hi guarden objectes antics del grup tribal com, per exemple, els bastons. Si es traslladen de lloc, s’encarreguen de portar amb ells una porció del foc sagrat intentant que no s’apagui. 

+ Els himbes són un poblat semi-nòmada. Es dediquen a la ramaderia cuidant els seus ramats de cabres i vaques i es van movent a la recerca d’aigua i menjar pel ramat. La cultura himba no es podria entendre sense el bestiar, que està present a qualsevol aconteixement important: casaments, funerals, naixements, rituals de pubertat…

+ La font més important de riquesa és la ramaderia de vaques, juntament amb els ramats d’ovelles i de cabres. Compleixen també un valor d’intercanvi com, per exemple, a l’hora de casar-se. Com més caps de bestiar disposen, més alt és l’estatus social que tenen dins el grup tribal. 

+ La llet de vaca és la base principal de la seva alimentació.

+ El cap de la tribu s’escull pel grup del kral. Es valora la intel·ligència, la personalitat i que tingui un alt número de vaques. La major part de les seves funcions consisteixen en cuidar el compliment de les normes i és assistit per un grup de consellers. 

+ Els himbes són monoteistes, tot i que la seva religió no gira al voltant d’un déu. Ells anomenen “Ndjambi” al ser ésser suprem però no solen nombrar-lo. Pensen que la pluja, els trons i els llampecs venen d’Ell.  

+ Mentre els homes es dediquen només a pasturar les vaques i el ramat, les dones s’encarreguen de la construcció i el manteniment del poblat, dels nens, de cuinar, de munyir les vaques, de buscar aigua i de cuidar les cabres. 

+ La dona himba es caracteritza per les trenes de fang que porta al cap. Cada matí, amb la barreja de la terra argilosa, pols d’ocre i mantega de vaca realitzen una espècie de fang amb la que s’unten el cos. A part de ser un element icònic de la tribu himba, aquest fang els hi serveix per protegir-les del sol i dels mosquits. Els diferents pentinats que realitzen amb el fang depèn de l’estatus dins de la tribu. És un signe que va canviant segons l’etapa de la vida. Per exemple, el canvi de la pubertat a l’edat adulta significa un canvi de pentinat. 

+ Els himba mai es banyen amb aigua ja que per ells és un bé molt escàs. Amb el mateix fang que fan els pentinats, realitzen perfums que neutralitzen les olors corporals. 

+ La majoria de la roba himba està feta de pell de vaca i cuir. Els collarets i braçalets són uns complements de vestimenta importants per aquesta tribu i que tenen diferents significats. Per exemple, si una dona himba té al turmell braçalets de metall amb una línia negra pintada significa que ha parit una vegada, i si n’hi ha més d’una, ha parit més d’una vegada. 

+ El seu idioma és el otjiherero, que prové de l’Herero i és d’origen bantú. Mantenen el mateix idioma tot i que es van separar dels herero fa 200 anys. Per posar èmfasis a les paraules o exclamar alguna cosa, utilitzen els “clics” característics de les llengües khoisànides i els Damara.

+ Actualment, les tribus himbas es troben a Namíbia i Angola, al voltant del riu Kunene. Hi ha una part de himbas que han optat per continuar les tradicions i la forma de vida ancestral, mentre que altres s’han desplaçat a les ciutats i opten per un estil de vida més modern. Aquest canvi no sempre és portat de la millor manera per la societat receptora, tractant-los moltes vegades com a ciutadans de “segona” i provocant expectatives molt baixes que, a vegades, els fan caure en l’alcoholisme i el sensellarisme. 

Si en voleu saber més, us recomanem que llegiu el capítol dels Himba del llibre Indestructibles de Xavi Aldekoa, on també fa referència al problema de la sequera i els desplaçaments forçats d’aquests grups tribals degut a les condicions climàtiques actuals. 

Els Herero

+ Aquesta tribu va patir un genocidi que va exterminar el 80% de la seva població a inicis del segle XX amb una ordre d’extermini del comandant Lothar von Trotha, líder de l’Àfrica Oest Alemana. Malgrat aquest extermini, han mantingut vives les seves tradicions ancestrals. Si voleu saber-ne més del genocidi, cliqueu aquí.

+ La seva vestimenta és molt característica amb un estil grandiloqüent europeu, ja que els missioners i els colontizadors es van avergonyir amb la seva nuesa tribal i els van fer vestir amb la seva roba. 

+ Les noies Herero vesteixen amb conjunts de vestits vius i de colors (anomenats ohorokova), i amb uns barrets molt victorians (que es coneix amb el nom de oshikaiva). 

+ Els barrets que porten les Herero estan dissenyats pensant en la forma del cap de vaca. 

+ Com les altres tribus, el ramat és la seva principal font de riquesa. A més a més, les Herero tenen fama com a molt bones cosidores. 

+ Presenten una gran devoció a la vaca com a animal sagrat i centre de grans cerimònies espirituals. 

+ El seu idioma és el otjiherero, que prové de l’Herero i és d’origen bantú.

+ Actualment, les tribus herero es troben a Namíbia, Angola i Botswana (on van fugir de l’extermini alemany de principis de segle XX). 

Els Damara

+ Són considerades una de les tribus més antigues de Namíbia, on van tenir molta presència fins a finals del segle XIX quan van ser desplaçades per les tribus Nama i Herero. 

+ El seu idioma és una llengua khoisànide on destaca la presència de clics (és a dir, sorolls que es fan petant la llengua) com a fonema. És una llengua que comparteixen amb els San (bosquimans) de Botswana i amb altres grups tribals de Sud-Àfrica, sent una incògnita per a molts antropòlegs l’origen real dels Damara ja que mantenen les tradicions bantú però amb un idioma diferent. 

+ Representen al voltant d’un 9% del total de la població de Namíbia. 

+ Principalment, es dedicaven a l’agricultura encara que també tenien ramats. De totes maneres, a mitjans del segle XX i a partir de les polítiques de “desenvolupament separat” de l’Apartheid a Namíbia, els van portar a la zona coneguda com a Damaraland, un territori irregular i de terra poc fèrtil. 

+ El fet de trobar-se en un territori poc atractiu per l’agricultura, ha provocat que bona part dels Damara hagin abandonat l’agricultura i hagin anat cap a les ciutats i centres urbans a la recerca de feina i un futur millor. 

+ A Twyfelfontein (població al cemtre de Namíbia), es troba un dels principals museus vivents dels Damara on es pot observar com vivien abans els membres d’aquesta tribu.