La franja de Caprivi és potser una de les parts de Namibia menys visitades però a la vegada amb una forma curiosa que crida l’atenció. És un bracet de terra d’uns 400 quilòmetres zonals i només 25 de meridionals dins el mapa de Namíbia, on predomina la població negra molta de la qual es va desplaçar durant el segle XX degut a l’apartheid i el genocidi que va viure el país.

Està situada a la part nord-est del país i fa frontera amb Angola, Zimbabwe, Zàmbia i Botswana. A l’extrem occidental, hi ha la ciutat de Rundu i a l’extrem oposat, la ciutat més poblada de la zona que és Katima Mulilo. Quatre dels rius més importants d’Àfrica travessen aquesta regió: Kavango, el Chobe, el Zambezi i el Cuando, fent que el paisatge es transformi espectacularment cap a un oasi verd. 

La història de la franja de Caprivi té el seu origen, com bona part dels països del continent africà, en les disputes colonials de les potències europeus. A l’any 1890, es va signar un tractat d’intercanvi territorial entre els alemanys i els anglesos. Els primers volien aconseguir unir la colònia de l’Àfrica de l’Oest (coneguda com l’actual Namíbia) i Tanganyika (coneguda com l’actual Tanzània) i ho volien fer a través del riu Zambezi, l’accés del qual es trobava en mans dels anglesos. Aquests, com a moneda de canvi, van demanar l’illa de Zanzíbar, i el territori alemany de l’actual Kènia amb l’objectiu de construir una línia ferroviària que unia Uganda amb Mombasa, amb sortida al mar. Els alemanys van acceptar i van aconseguir aquest territori conegut com a Caprivi i que arribava fins el riu Zambezi. 

La jugada, però, els hi va sortir malament perquè el riu Zambezi era innavegable. Els alemanys desconeixien de l’existència de les Cascades Victòria, situades a pocs quilòmetres i descobertes per l’explorador anglès David Livingstone l’any 1855, que els impossibilitava poder continuar riu avall amb l’objectiu d’arribar a Tanzània. Havien perdut l’illa de Zanzíbar i una part important de l’actual Kènia, però tenien un bracet nou de territori que era el Caprivi i que ha continuat formant part de Namíbia fins el dia d’avui. 

La gran densitat de població negra d’aquesta zona és de 16.000 habitants. Comparat amb la resta de Namibia, en la que costa veure gent, aquesta part és probablement la part més bonica si voleu conèixer a gent i empapar-se de la seva cultura. A més, moltes parts de la franja de Caprivi, s’estan declarant zones o reserves naturals, i comença a haver-hi activitat turística per la zona, amb unes quantes propostes interessants. 

Hi ha molta gent que passa per la carretera B8 que travessa Caprivi direcció a Kasane, Botswana, però no para en aquesta zona. Uns 900 km tot rectes per una carretera asfaltada amb tot de poblats tradicionals a esquerra i a dreta que permeten veure una Àfrica que per a nosaltres és més autèntica, més poblada i a la vegada amb una acollida més càlida. 

Què visitar a la Franja de Caprivi? 

Nosaltres havíem planificat una ruta d’uns 3 dies per aquesta zona, però l’atzar ens va fer canviar els plans per una experiència que ens ha marcat des d’aquell moment fins ara. Si voleu saber més d’aquesta fantàstica vivència, cliqueu aquí. 

Tot i això, ens va permetre conèixer un trosset d’aquesta zona de Namíbia, que segur que tornarem a visitar. Aquí teniu els punts que vam visitar: 

–POPA FALLS: no espereu una caiguda d’aigua espectacular, són una sèrie de cascades creades de forma natural al llarg del temps que formen una àmplia xarxa de canals fluvials del riu Kavango. Es poden fer petits passejos al voltant i si vols, tens l’opció de fer un petit passeig en barca.  L’entrada val uns 40 NAD/pers pels turistes i 10 NAD pel cotxe. Hi ha opció d’allotjament al Popa Falls Resort, que el gestiona NWR. Nosaltres les vam visitar de camí al Ngepi Camp. 

–NGEPI CAMP: és un ecocamping situat al costat del riu Kavango, que disposa de zona d’acampada però també de Tree Houses (cabanyes a l’arbre). Tenen un bar i un restaurant molt bonics a la riba del riu, on pots beure’t una cervesa i veure hipopòtams al teu davant. Hi ha una curiositat; una piscina protegida dins del riu, on tu pots banyar-te amb cocodrils i hipos que habiten el Kavango. Cal arribar-hi des de Divundu, direcció a Mahango per la carretera D3403 i al cap de 10 km hi ha una senyal per girar a l’esquerra. Després, s’ha de seguir un camí ben senyalitzat, amb bastant sorra. Nosaltres recomanem anar-hi amb 4×4. La plaça de càmping costa uns 150 NAD/pers. Organitzen viatges amb barca  de 2h per veure la fauna del riu per uns  200 NAD/pers., sobretot veuràs hipopòtams d’aprop. Per fer reserves o veure el web, cliqueu aquí.

– MAHANGO GAME RESERVE: Es troba situat a 10km del Ngepi Camp. És un parc petit, d’unes 25.000 hectàrees dividit en dues zones. Com a mínim necessitaràs unes 3-4 hores per visitar-lo. L’entrada costa uns 40 NAD/pers i 10 NAD per cotxe. La zona més popular és la que està al costat del riu. S’hi poden veure baobabs, algun de molt bonic i també, elefants, hipopòtams, antílops, Kubus, zebres, girafes,cocodrils…És un bon parc per veure búfals que són impossibles de veure a Etosha i si ets aficionat a les aus, també és un bon lloc veure’n. Penseu que aproximadament ⅔ de les espècies d’ocells que es troben a Namibia, les podeu avistar al Mahango (més de 300 espècies). Cal vigilar l’estat de la carretera en temporada de pluges i també la zona interior que té molta sorra i els camins requereixen 4×4 i la reductora.