La zona de Mulanje és on trobem els pics més alts de Malawi. Situat entre Blantyre i Zomba, i molt a prop de la frontera amb Moçambic, trobem aquest massís que s’imposa majestuosament en el sud del país. Una zona rural, que destaca per les seves plantacions de te i per les diferents rutes de senderisme que pots fer recorrent les diferents muntanyes del massís de Mulanje.

La muntanya més alta de Malawi és el Mount Mulanje, amb una altitud de 3.002 metres sobre el nivell del mar. Aquest cim es troba envoltat d’altres muntanyes d’altitud similar que formen un massís que antigament era un volcà. Hi ha diferents recorreguts per a fer, amb varis nivells de dificultat i dies de ruta; i a on podràs pujar al cim més alt i també a algunes de les muntanyes del voltant. Podràs visitar diferents cascades i, si ets amant i expert en escalada, pujar una de les parets de roca vertical més altes d’Àfrica: el penya-segat de Chambe.

Degut a la quantitat d’aigua i al clima que predomina en aquesta zona, durant el temps colonial, quan Malawi es coneixia com a Nyasaland i formava part dels britànics, aquests van començar a cultivar te a la zona de Blantyre i Mulanje. Avui en dia, encara es mantenen forces de les plantacions on podràs veure tot el procés de recollida del te (que ho fan majoritàriament a mà i amb unes tisores) i un entorn del que no estem gens habituats.

Si sou amants de la muntanya i la natura, la visita a Mulanje és obligada. No només trobareu un paisatge molt bonic, sinó que també coneixereu una zona rural del país amb una població local molt senzilla i hospitalària i a on entendràs perquè es coneix Malawi com “el cor càlid d’Àfrica”.

Com arribar-hi?

El massís de Mulanje es troba al sud-est del país, molt a prop de la frontera amb Moçambic. La seva població principal és Mulanje que es troba situada a la carretera M2, una carretera asfaltada i en bon estat. Aquesta zona està relativament a prop de Zomba i Blantyre.

Si vens de Blantyre, la ciutat econòmica més important del país, hauràs de sortir pel sud, i just després del club de golf Limbe Country Club, continuar per la M4 direcció Thuchila. De Blantyre a Mulanje hi ha una distància de 69 quilòmetres que podràs fer en un trajecte d’aproximadament 60-75 minuts, depenent del trànsit que trobis a la sortida de Blantyre.

Si vens de Zomba, hauràs d’agafar la M3 que va direcció a Liwonde, i just després de sortir de Zomba agafar un trencant a la dreta per la S143 (que es transforma en la S144). Passaràs pel costat de l’aeroport militar, en una carretera asfaltada de 67 quilòmetres que acaba a la població de Phalombe, just al nord del massís de Mulanje. Aquesta carretera passa per diferents poblats, i des d’allà ja podràs anar veient com t’acostes a les muntanyes més altes del país. Un cop arribis a Phalombe, hauràs de trencar a la teva dreta per la carretera S147, resseguint tot el massís, fins arribar al cap de 45 quilòmetres a la població de Mulanje a través de la M2. Fent tot aquest recorregut (de Zomba a Mulanje), tardes aproximadament unes 2 hores de trajecte.

Penseu que per accedir al massís de Mulanje hi ha diferents entrades. En aquest mapa, podeu veure els diferents poblats que es troben al peu del massís:

Nosaltres vam accedir-hi per Likhubula, que es troba 13 quilòmetres abans de la població de Mulanje. Com podeu veure, hi ha diferents punts d’accés marcats depenent de quina excursió vulgueu fer i quina zona voleu visitar. Penseu que per fer les rutes és obligatori anar-hi amb guia, i si és de més d’un dia, amb portadors. S’ha de pagar una entrada de 1.000 MWK per persona i dia per accedir al massís. A continuació, us explicarem les diferents opcions de senderisme que hi ha a la zona.

Què fer a Mulanje?

Les principals activitats a fer a la zona de Mulanje tenen a veure amb la natura i la muntanya. Nosaltres destacarem algunes de les que vam fer i de les que ens van recomanar, però us recomanem que mireu aquest enllaç on trobareu totes les rutes possibles a fer detallades amb desnivells, recorregut, durada, número de quilòmetres… És un document del 2017 fet pel Mountain Club of Malawi molt interessant.

Conèixer algunes de les cascades del massís de Mulanje, com les Likhubula Falls

Al costat de la població de Likhubula, trobarem una de les portes d’accés al massís del Mulanje on hauràs de pagar 1.000 MWK per persona i dia. Just abans d’arribar a l’accés, trobaràs diferents persones que t’insistiran per a acompanyar-te com a guia, ja que és obligatori. Nosaltres et recomanem que contactis amb en Francis, que és un noi molt maco que viu a la zona i que coneix molt bé tots els recorreguts del Mulanje. El seu telèfon és el +265884406058.

Un cop pagada l’entrada a la porta d’accés de Likhubula, un dels recorreguts més curts i senzills és el que va fins a les cascades de Likhubula. El fet que aquests muntanyes s’elevin de cop en una plana provoca que s’originin forces núvols de pluja que formen diferents rius i, conseqüentment, diferents cascades. A part de les de Likhubula, també són conegudes les Thuchila Falls o les Madzeka Falls.

El recorregut fins les cascades de Likhubula és d’unes dues hores passant per una zona boscosa que es troba a l’inici del massís. Una ruta fàcil per a fer amb nens. Nosaltres vam visitar les Likhubula Falls quan ja baixàvem de fer la Chambe Basin, una de les rutes més populars per a fer a Mulanje.

Fer una de les rutes de senderisme que hi ha al costat de les muntanyes més altes del país: la ruta Chambe Basin

També des de Likhubula, una de les excursions més conegudes a fer per a descobrir el massís de Mulanje és el Chambe Basin, on segons en Francis podràs tenir unes vistes espectaculars de les muntanyes i de tot l’altiplà. Quan nosaltres la vam fer, a l’última part van començar a aparèixer una sèrie de núvols grisos que ens van tapar totes les vistes.

Aquesta ruta d’uns 12 quilòmetres és força exigent ja que durant les primeres 3 hores de recorregut hi ha un desnivell positiu de 1.000 metres. Només fas que pujar i pujar, i vas agafant perspectiva de tot el teu entorn.

Passaràs per diferents boscos a on et creuaràs amb locals que carreguen troncs d’arbres sobre els seus caps, mentre tu vas esbufegant mirant cap amunt. Però el paisatge i les vistes són molt boniques. Vam tenir mala sort que a la part final es va ennuvolar perquè segur que hagués sigut molt bonic tenir una visió de l’antic cràter que forma el massís de Mulanje.

Quan vam tornar, vam decidir parar a les Likhubula Falls ja que estava a prop del nostre recorregut, i vam tornar al cap de 6-7 hores de ruta fins a la porta d’accés de Likhubula. Una ruta dura si no estàs acostumada a caminar per muntanya, però amb un paisatge molt i molt bonic.

Escalar una de les parets verticals més altes del continent africà

A Mulanje, trobem el Chambe Peak, considerat una de les parets de roca vertical més altes del continent africà. Si ets amant de l’escalada i estàs a Malawi, segurament no voldràs deixar escapar aquesta ascensió.

Amb un recorregut de 650 metres verticals, trobaràs dues opcions d’escalada per a fer. En aquest enllaç trobaràs una descripció del recorregut. És imprescindible fer aquesta activitat amb un guia de la zona, que podràs trobar per exemple a la web del Mountain Club of Mulanje.

Fer una ruta de senderisme durant diferents dies per la zona de Mulanje

El massís de Mulanje, que s’eleva bruscament des de la plana de Phalombe, amb una altitud de 3.002 metres, és la zona més alta de Malawi. Es caracteritza per ser una zona densament boscosa (trobaràs molts locals carregant llenya que tallen a mà), amb una espècia única d’arbres coneguda com el cedre de Mulanje. El punt més alt, el pic Sapitwa, afavoreix la formació de núvols de pluja, el que el converteix en una font important d’aigua de pluja per a tots els rius que s’originen al peu del turó. A més de ser la llar de nombroses espècies vegetals i animals, el Massís també és un lloc popular per fer senderisme i escalada.

De fet, aquest pic de Sapitwa està envoltat de misteri perquè en el seu idioma local, aquesta paraula significa “el lloc on la gent no hi ha d’anar”. Diuen que allà hi viuen els esperits i que qui hi puja, ja no torna a la terra. Però, avui en dia, és una ruta de senderisme que pots fer en 3 dies.

Algunes de les excursions més populars de la zona de Mulanje les podreu trobar en aquest enllaç del Mountain Club of Malawi on està molt ben explicat tots els recorreguts possibles. Penseu que haureu de contactar un guia. Nosaltres us recomanem que contacteu amb en Francis (+265884406058) que viu a la zona i coneix molt bé les diferents rutes de senderisme que podeu fer.

Caminar al costat de les plantacions de te que trobaràs a Malawi

El cultiu del te a l’Àfrica va començar cap als anys 1850 a Natal, Sud-àfrica, on més tard es va abandonar aquest cultiu pel sucre. La influència britànica a Àfrica va provocar que molts exploradors portessin plantes de te per provar aquest cultiu en les noves terres que començaven a descobrir durant el segle XIX, com per exemple a Kericho (Kènia). Després de Sud-Àfrica, Malawi (conegut abans com a Nyasaland) està considerat el productor de te més antic del continent.

A la zona de Mulanje, trobaràs bona part de les plantacions de te del país, a on aproximadament un 20% d’aquestes estan portades per petits agricultors. Si camines pels voltants, podràs visitar algunes de les plantacions i veure com els locals cultiven el te, com recol·lecten les seves fulles amb tisores i com el recullen en un entorn molt bonic, amb les muntanyes del massís ben a prop. Una experiència molt enriquidora i, més, si no estàs acostumat a veure aquest tipus de cultiu.

A on dormir a Mulanje?

Si fas una ruta de més d’un dia per dins el massís de Mulanje, trobaràs deu refugis per a dormir, nou dels quals estan gestionats pel Mountain Club of Malawi. En aquest enllaç podràs veure els diferents allotjaments de dins del massís. En canvi, si vols dormir a fora, trobaràs altres allotjaments d’entre els quals destaquem:

– Likhubula Hiker’s Nest: Aquest allotjament es troba a pocs metres de la porta d’accés de Likhubula, i és una de les millors opcions relació qualitat-preu quan visites la zona de Mulanje. Disposa d’habitacions i també d’un espai d’acampada. Per a més informació, podeu contactar amb ells al +265881915825 o al +265881487678 (Stanley).

– CCAP Likhubula House: Aquest allotjament està situat dins el massís de Mulanje, just després de la porta d’accés de Likhubula. És un alberg tranquil que té diferents tipus d’habitacions (dormitoris, apartaments amb cuina…) i des d’on surten diferents rutes per a recórrer el massís de Mulanje. Per a més informació, podeu contactar amb ells al +265888863632.

– Thuchila Tourist Lodge: Aquest allotjament està a prop de l’accés per Thuchila. Disposa d’habitacions, bar i diferents serveis per accedir al massís de Mulanje. Per a més informació, podeu contactar amb ells al +265888874500.

– Nalipiri Eco Resort: Aquest allotjament situat a la població de Mulanje és de més categoria que tots els altres. Disposa de piscina, aparcament, restaurant i diferents tipus d’habitacions amb uns preus que giren al voltant de 35.000 MWK l’habitació doble. Per a més informació, podeu contactar amb ells al +265992073399.

La nostra ruta

DIA 1: Després d’aixecar-nos ben aviat per gaudir d’un safari a primera hora del dematí al Liwonde NP i de veure diferents animals com lleons, elefants, hipopòtams o antílops, vam conduir les quasi tres hores de trajecte fins arribar a les portes de Likhubula.

Vam arribar fins a Zomba, però en comptes d’entrar a la ciutat vam trencar per l’aeroport militar i vam anar directament a la regió de Mulanje. Mentre ens acostàvem, anàvem veient com sobresortia un massís de tota la plana, el massís on hi ha les muntanyes més altes de Malawi. La carretera era molt bonica, ja que passava entre diferents pobles rurals i un paisatge molt bonic.

No teníem cap allotjament reservat, així que la nostra primera missió era trobar un lloc per a dormir per a nosaltres dos i la Susanna. A través de l’aplicació de iOverlander, vam anar a preguntar al Likhubula Hiker’s Nest. Abans d’arribar allà, vam trobar en el camí vària gent que ens volia aturar i que ens deia que eren guies oficials per a accedir a les muntanyes de Mulanje. Com que es necessita guia obligatori, són molts els que s’ofereixen i viuen dels turistes que volen fer algunes de les rutes de senderisme al massís.

Nosaltres vam rebutjar tots els guies, ja que primer volíem trobar un allotjament i després ja tindríem tota la tarda per veure amb qui aniríem el pròxim dia a caminar. Així que vam arribar al Likhubula Hiker’s Nest, i allà, no hi havia ningú ja que degut al Covid i a l’època en què viatjàvem (mes de març), no hi havia molt de turisme. Només vam trobar a l’Stanley, que s’encarregava del lloc, i ens va deixar acampar amb el cotxe a nosaltres dos i la Susanna va poder tenir una habitació. Primer missió complerta!

Després de fer-nos el dinar sota el porxo de l’allotjament i amb diferents guies que deambulaven per allà, va entrar un amic de l’Stanley, en Francis. Era un noi que havia nascut allà i vivia amb la seva dona i el seu fill, i es dedicava a varis oficis: feia de guia però també tenia artesania pròpia que feia amb la fusta de la zona. Ens vam caure bé, vam parlar de les diferents opcions de ruta, i vam acordar que l’endemà aniríem amb ell a fer el Chambe Basin per un preu del voltant de 13 euros per tots tres durant tot el dia. Ja teníem una altra missió feta!

A la tarda, vam aprofitar per a descansar, revisar el tema de l’ungla de l’Esteve del petit accident que va tenir a Nkhata Bay i passejar per la zona mentre ens creuàvem amb nens que tornaven de l’escola i diferents treballadors que venien de les plantacions de te i de les zones boscoses del massís de Mulanje.

Vam anar a dormir sota les estrelles de les muntanyes de Mulanje, gaudint de tota l’experiència que portàvem vivint en aquest país tan interessant del continent africà i, sobretot, amb una gent que tenia una hospitalitat impressionant. Fins demà!

DIA 2: Ens vam llevar d’hora per tal d’esmorzar bé i agafar forces per la llarga ruta que ens tocava fer avui pel massís de Mulanje. En Francis ens esperava a les 8h del matí a fora l’allotjament, i quan faltaven 10 minuts ja estava allà puntualment amb una bossa de plàstic on portava una mica d’aigua, i unes sabates que per a nosaltres no serien aptes per anar a la muntanya; però allà, la gent local està acostumada a caminar inclús descalça.

Vam caminar els pocs metres que teníem fins arribar a la porta d’entrada de Likhubula on vam pagar la taxa corresponent de 1.000 MWK per persona per poder accedir al massís de Mulanje. El primer tram del recorregut puja pel costat de diferents cases on trobem albergs per a turistes que volen fer diferents rutes de senderisme llargues, com el CCAP Likhubula House, que també és el punt de sortida d’una de les curses de muntanya més famoses de Malawi de 25 quilòmetres i que té lloc durant el juliol: la Porters Race.

Després de passar l’escola, vam seguir un camí que tenia un pendent pronunciat. En Francis ja ens va avisar. La ruta del Chambe Basin puja, però no pensàvem que fos tan seguit… No teníem en cap moment un recorregut pla, així que paràvem a descansar en diferents llocs mentre teníem davant nostre pujada i més pujada.

Vam passar per diferents boscos on sentíem els cops amb la destral de gent que tallava fusta, i mentre en Francis marcava el ritme, nosaltres esbufegàvem i anàvem al nostre ritme. Intentàvem parlar i fer broma del que deuria pensar en Francis de nosaltres: m’han tocat els més lents de tot l’any!

El camí no parava de pujar, fent ziga-zaga i només cap amunt. Deixàvem enrere la plana que cada cop la vèiem amb un pla més panoràmic, mentre davant nostre els núvols guanyaven terreny i tapaven, de tant en tant, les vistes de les muntanyes més altes.

Vam arribar a unes roques on vam poder beure aigua i descansar uns minuts, mentre intentàvem relaxar-nos veient les vistes i fer algunes fotografies del paisatge. A la distància, vèiem dos nens baixant des de més amunt amb tot ple d’arbres carregats al cap. Nosaltres que anàvem equipats amb motxilles, aigua i un bon calçat ens costava déu i ajuda arribar, mentre que en Francis amb una bossa de plàstic i unes simples sabates avançava com qui va a passeig.

Quan els nens van passar pel nostre costat, vam poder veure que portaven uns troncs immensos sobre el seu cap. I, a més, anaven descalços passant per totes les roques que just havíem travessat… Segurament, el seu dia a dia era pujar fins dalt del massís que nosaltres volíem arribar, tallar fusta i tornar a baixar al poble ben carregats.

Cada cop que guanyàvem més alçada, el clima empitjorava. Ens acostàvem als núvols i hi va haver un moment que ja ens vam endinsar dins la boira espessa de les muntanyes. En Francis, en aquell moment, ja ens avisava: realment estàvem ben a prop de la base des d’on es veu el cràter del massís però aquell dia no havíem ensopegat amb el temps i segurament estaria tot embromat.

Vam arribar després de portar quasi més de 3 hores només pujant metres de desnivell, i ens vam asseure mentre podíem veure a sota nostre, entre els núvols, el paisatge del pla de la zona de Mulanje; mentre que a dalt i davant, a on hi hauria d’haver el cràter, només vèiem un dia ben i ben gris.

Després de menjar uns quants fruits secs i una fruita, tocava fer la baixada, que va passar molt més ràpid que la pujada. Vam fer el mateix camí fins a un punt on ens vam desviar per anar fins a les cascades Likhubula. Els núvols ja quedaven enrere i ens tornàvem a endinsar al bosc, mentre sentíem cada cop més fort el soroll de l’aigua que rebotava contra les roques del riu.

Les cascades Likhubula no són unes cascades com les de Calandula a Angola, les de Wli a Ghana o les Manchewe Falls del nord del país; però com ja portàvem més de 5 hores de ruta i era de baixada, ens va agradar molt poder-nos-hi aturar.

Les muntanyes del massís de Mulanje ja ens quedaven enrere i vam poder recórrer els últims 2 quilòmetres abans de d’arribar a la porta d’accés de Likhubula tranquils, parlant amb en Francis sobre la seva vida allà, la seva família, les muntanyes i redescobrint perquè Malawi es coneix amb el nom del cor càlid d’Àfrica.

Un cop vam arribar a l’allotjament, abans d’acomiadar-nos d’en Francis, com que l’Esteve portava una motxilla que ja tenia els seus anys i volia deixar al continent africà, la va donar al guia perquè l’utilitzés per les següents excursions que fes, i així en comptes d’anar amb una bossa de plàstic agafada a la mà, podria anar si volgués amb una motxilla carregada a l’esquena. Si volia, també la podria fer servir pels seus fills quan anessin a l’escola, i li vam explicar la marca que tenia amb la bandera catalana, la nostra terra que feia mesos que no trepitjàvem i que ens la sentíem tant propera com quan en Francis parlava de Mulanje.

Havíem buscat una llarga i dura ruta de senderisme per les muntanyes, i ara tocava marxar per anar cap a Zomba, el nostre pròxim destí. Just quan ja estàvem posant totes les coses al nostre cotxe, va tornar a aparèixer en Francis amb unes caixes de fusta que ell feia a mà i que ens va regalar perquè ens emportéssim aquest record de les terres més altes de Malawi. Però, per a nosaltres, el més important no era aquest record material, sinó la vivència que havíem viscut aquell dia en aquella zona rural del país, amb un paisatge que malgrat els núvols va ser molt bonic, i coneixent una de les vides d’una persona local de Malawi. Aquest era el millor record de la nostra estada al massís de Mulanje. Gràcies Francis, gràcies Malawi!