MALAWI: La illa de Likoma

girona_1990_people

juny 28, 2022

La illa de Likoma és un dels llocs que més ens van agradar durant el nostre viatge a Malawi. És una petita illa situada al centre del llac Malawi, a molts pocs quilòmetres de la costa moçambiquesa del llac. De fet, juntament amb la illa de Chizumulu, aquests dos petits arxipèlags estan situats dins mateix de Moçambic, i tot i estar rodejat de les seves aigües, pertany a Malawi.

L’any 1880, els missioners anglicans britànics de la Universities’ Mission to Central Africa van establir la seva seu a la illa de Likoma. Aquesta consagració, que s’havia creat cap a l’any 1857 després d’un dels retorns de Livingstone al Regne Unit, va ser fundada per membres de l’església anglicana a les universitats d’Oxford, Cambridge, Durham i Dublin; i va ser una de les pioneres en la formació de sacerdots negres africans. A Likoma, van construir la majestuosa catedral anglicana de Sant Pere; i a partir de la segona guerra mundial, quan es van traçar la majoria de fronteres del continent africà, les diferents colònies europees van decidir que aquestes dues petites illes de tradició anglicana passarien a formar part de l’actual estat Malawi, i no de Moçambic.

Likoma Island és una petita illa que fa 8 quilòmetres de llarg i 4 quilòmetres d’ample. Allà, el principal mitjà de transport és la motocicleta (de cotxes, n’hi ha ben pocs!) ja que la infraestructura viària són camins de terra que van rodejant la illa. Destaca per una població local molt hospitalària i somrient, i per diferents aldees que es situen principalment al costat de la costa. La majoria de la població viu de la pesca, i una de les coses més impressionants de la illa és la gran quantitat de baobabs que hi trobaràs (si en vols saber més sobre aquest arbre, clica aquí).

Likoma és un dels destins més bonics del país i una de les millors experiències de viatge que pots viure a Malawi. En aquest petit oasis del llac Malawi, podràs gaudir de l’amabilitat de la gent local, de la vida africana al 100%, de postes de sol impressionants, de banys en platges tranquil·les, d’unes caminades en un entorn espectacular, i d’un trajecte per arribar-hi molt autèntic en algun dels seus ferris que us explicarem a continuació. 

Com arribar-hi?

Arribar a Likoma Island no és fàcil. Només s’hi pot arribar en barca, i el trajecte és llarg. Hauràs de travessar el novè llac més gran del món, i no hi ha molts de ferris a la setmana. Per tant, si vols visitar la illa necessitaràs com a mínim 4-5 dies amb el trajecte inclòs.

Si vens de Malawi, la ciutat més propera a la illa és la població de Nkhata Bay, una ciutat amb molt d’ambient, amb un bonic mercat d’artesania i bones platges per nedar al seu voltant. Allà, trobaràs el principal port d’on surten els dos principals ferris que van a Likoma Island: l’Ilala Ferry i també el Lamani.

Ilala Ferry

L’Ilala és un ferri construït a Escòcia l’any 1949, i que es va posar en marxa al llac Malawi a partir de l’any 1951. És el ferri més popular de Malawi que setmanalment creua el llac de sud a nord, des de Monkey Bay fins a Chilumba (prop de Tanzània) passant per diferents poblacions de Malawi i de Moçambic. Aquest ferri, de 52 metres de llarg, pot arribar a portar fins a 365 passatgers i 100 tones de càrrega.

A l’Ilala, existeixen 4 categories: la classe econòmica, situada al pis de baix del vaixell; la segona classe, situada al primer pis; 7 cabines on podràs tenir un camerino per a tu sol; i la primer classe, situada al pis de dalt de tot del ferri, just al costat del restaurant/bar. Si vols reservar la cabina, hauràs de reservar amb antelació contactant amb la companyia al +26501587411/309. Per les altres categories, no cal reservar i només cal que aconsegueixis entrar, i un cop a dins i que el vaixell ja hagi salpat, vindrà un treballador a cobrar els tiquets. La nostra recomanació és que vagis a la 1era classe, ja que estaràs a dalt de tot del ferri d’on podràs gaudir d’unes bones vistes del llac, i no estaràs tant amuntegat com la gent que està a 2na classe o a la classe econòmica.

En la següent imatge, trobareu els horaris del ferri Ilala. Penseu que estem a Àfrica i, per tant, aquests horaris són orientatius. A més a més, durant alguna època de l’any, l’Ilala no funciona per manteniment i en el seu lloc, trobem un altre ferri amb horaris similars que es diu MV Chilembwe. Nosaltres us recomanem que pregunteu a algun dels allotjaments que us actualitzin els horaris per si hi ha algun canvi, ja que aquests són els que hi havia durant el març del 2022:

Per entendre la següent imatge, la columna d’ETA significa la data estimada d’arribada, mentre que la columna d’ETD significa la data estimada de sortida. L’Ilala surt de Monkey Bay els divendres i torna el dimecres allà després de recórrer diferents poblacions al voltant del llac Malawi. Per exemple, si volem anar de Likoma a Nkhata, el vaixell surt aproximadament el dissabte a les 17h i arriba a Nkhata Bay el dissabte a les 24h. En canvi, de Nkhata a Likoma, hauries d’agafar el vaixell el dimarts a la 01.30h de la matinada i arribaràs a Likoma a les 9h del dematí. Pots agafar també el vaixell des d’altres poblacions com Monkey Bay o Nkhota Kota.

Els preus per aquest ferri al març del 2022 eren de 7.600 Kwachas per persona (uns 6.50-7 euros) pel trajecte de Likoma a Nkhata Bay amb seients de 1era classe que es paguen un cop estàs a dalt. Allà, trobaràs un restaurant on podràs prendre refrescos i cervesa, i també podràs xerrar amb la gent local. El trajecte dura al voltant de 7 a 8 hores. Nosaltres vam fer el trajecte de Likoma a Nkhata amb aquest ferri. A Likoma, el vaixell no amarra al port, sinó que s’espera dins el llac, davant de la costa, i per accedir-hi, has d’agafar unes petites canoes a motor on pagues 200 Kwachas per persona -uns 0.15€- perquè et portin fins la porta d’entrada del ferri.

Viatjar amb l’Ilala és una de les experiències que no et pots perdre durant el teu viatge a Malawi. És un ferri amb molts anys d’història que et permetrà navegar per un dels llacs més grans d’Àfrica, mentre fas equilibris per pujar dins al ferri, veient com carreguen les mercaderies i els animals, i gaudint de la immensitat del llac que David Livingstone va definir com el llac de les estrelles.

Lamani Ferry

Aquest ferri fa el trajecte únicament entre Nkhata Bay, la illa de Chizumulu i la illa de Likoma. Va començar a operar l’any 2014 i és un dels ferris (si se li pot dir així) més petits que navega el llac. Té dos plantes, on la planta de baix és per mercaderies i la planta de dalt és per passatgers, però a la realitat, les dues plantes són per mercaderies i viatgers.

El Lamani surt de Nkhata Bay els dilluns i dijous a les 03 del dematí; i de Likoma surt els dimecres i dissabte a les 08h del dematí. El trajecte sol durar entre 7 i 9 hores, després d’una breu parada a Chizumulu. Nosaltres vam agafar el Lamani el dijous a les 03 del dematí, i vam arribar al voltant de les 10h del dematí a Likoma. Us recomanem que aneu al port de Nkhata Bay unes hores abans per tal de tenir lloc al vaixell, ja que des del vespre s’emplena de mercaderies i persones que agafen posició per estirar-se i dormir mentre dura el trajecte. Nosaltres hi vam anar a les 00h de la nit, i el vaixell ja estava ple de gent. El preu del trajecte és de 3.000 Kwachas (uns 2.60€) per persona, que pagareu un cop estigueu dalt d’aquest petit ferri.

Viatjar amb el Lamani és una experiència per a aventurers. Amb una infraestructura molt més petita que l’Ilala, allà seràs segurament un dels pocs turistes que viatgis ja que la majoria de gent són locals que van a Likoma a visitar la família, o que tornen carregats de mercaderia de Nkhata Bay. Porta un impermeable ja que si plou no et podràs refugiar gaire de la pluja. 

Un cop dins de l’illa, el principal mitjà de transport són les motocicletes que et faran de taxi i et portaran pels estrets de camins de sorra als diferents punts de l’illa. Per exemple, per anar del moll on et deixa el vaixell fins a la zona del Mango Drift són un total de 2.000 kwachas per persona.

Què fer a Likoma Island?

Likoma és una petita illa situada a l’est del llac Malawi on hi ha diferents activitats per a fer. Entre aquestes, destaquem:

Viure l’experiència del trajecte en ferri fins a Likoma Island

Només el trajecte en vaixell per arribar a l’illa de Likoma ja és una de les experiències que segur que recordaràs durant el teu viatge a Malawi. Poder navegar dins les aigües del novè llac més gran del món, i descobrir el transport que fa servir la gent local i com l’utilitza ja és una activitat que val molt la pena de viure.

L’Ilala és un dels vaixells icònics del llac Malawi per la seva història, però també perquè és l’únic vaixell que navega setmanalment per les diferents poblacions del llac Malawi. És un transport imprescindible per molts habitants locals que l’utilitzen habitualment per desplaçar-se, i no pots perdre’t l’experiència de viatjar dins aquesta embarcació.

Allà, t’endinsaràs totalment en una experiència inoblidable: veuràs el caos de la gent i les mercaderies pujant a la nau principal a través d’embarcacions petites, podràs parlar amb molta gent local i gaudir de la seva simpatia, navegaràs pel llac de Malawi a través d’una de les embarcacions més emblemàtiques del país i, finalment, et sentiràs totalment un explorador en un ambient molt especial.

Si no pots anar amb l’Ilala, viatjar amb el Lamani també és tota una experiència. Segurament, molt més incòmoda que no l’Ilala, ja que es tracta d’una embarcació molt més petita on no et podràs moure per les diferents parts de l’embarcació perquè estaràs totalment apretat. 

Caminar per les diferents poblacions de Likoma Island i gaudir del gran número de baobabs de la illa

La illa de Likoma és un destí ideal per a recórrer caminant. Allà, el mitjà de transport principal és anar a peu, tot i que també pots agafar alguna de les seves motocicletes que et portaran a diferents parts de l’illa. Descobrir els diferents poblats i parlar amb la gent local és una de les experiències imprescindibles durant la teva visita a Likoma.

Trobaràs diferents camins que connecten les diverses poblacions de l’illa. Aquests camins solen ser de terra i estrets, i rodegen tota la costa de Likoma, que és on es troben els principals assentaments urbans. Nosaltres vam fer un trajecte entre Mango Drift i Ulisses Bay que vam tardar unes dues horetes, i que ens va agradar molt al gaudir de l’hospitalitat dels seus habitants, però sobretot dels seus baobabs.

Tots estarem d’acord que els baobabs són uns arbres molt especials. La seva majestuositat fa que siguin un dels arbres icònics del continent africà, i els llargs anys que tenen et fa sentir com un espectador privilegiat i fugaç.

A Likoma, els baobabs destaquen per sobre la resta de la vegetació. En aquesta illa, en trobaràs bastants i, de fet, són un dels trets icònics i característics de l’illa. Poder caminar i passar pel costat d’aquests arbres mil·lenaris és una de les experiències que no et pots perdre durant la teva estada a Likoma.

Visitar la catedral de Sant Pere, una de les catedrals més grans d’Àfrica

La catedral anglicana de Sant Pere, coneguda com St. Peter’s Cathedral, és un edifici majestuós que crida l’atenció per trobar-se a Likoma Island, una illa de poc més de 25 quilòmetres quadrats. Allà, l’any 1890, els missioners anglicans britànics de la Universities’ Mission to Central Africa van establir la seva seu. Està situada a pocs minuts de Mbamba, la principal població de l’illa on trobem diferents establiments de menjar i botigues i a on arriben tots els ferris.

La magnífica catedral construïda entre el 1903 i el 1911 amb sòlids murs de pedra d’on sobresurt una torre neogòtica és un dels edificis més colossals de Malawi. La nau central, l’absis i els vitralls semblen trets d’una altra època. A més a més, a l’altar trobem un crucifix que suposadament està tallat a la fusta de l’arbre sota el qual va ser enterrat el cor de David Livingstone.

Els missioners van marxar de l’illa durant la dècada de l’any 1940, deixant com herència no només un dels llocs amb una de les taxes d’alfabetització més alta d’Àfrica, sinó també una de les construccions més impactant de Malawi.

Visitar la catedral anglicana de Sant Pere és una experiència que no et pots perdre si vas a Likoma Island. Veure aquest temple de immenses dimensions en aquest petit indret situat al mig del llac del Malawi demostra la gran influència missionera anglicana en aquest país.

Fer-se un bany a les aigües del llac Malawi i relaxar-se en alguns dels seus allotjaments

A Likoma Island, podràs trobar diferents indrets on gaudir d’un bany a les aigües del llac Malawi. Podràs banyar-te en algun dels poblats o, també, relaxar-se en alguns dels seus allotjaments com el Mango’s Drift o l’Ulisses Bay.

L’única cosa que haureu de tenir en compte és el tema de la bilhàrzia, també anomenada esquistosomiasi. Es tracta d’una malaltia causada per un cuc que habita en aigües tranquil·les com la dels llacs, i que provoca infeccions parasitàries en el cos humà. Aquesta malaltia et pot provocar diarrea, febres, sang a l’orina i la femta o dolor abdominal, entre altres. Es diu que si et contagies per bilhàrzia, notaràs picor a la pell. Una de les formes de prevenir aquesta malaltia és prendre unes pastilles que venen a les mateixes farmàcies de Malawi conegudes com Praziquantel. En funció del teu pes corporal, et donaran una quantitat de pastilles que t’hauràs de prendre entre 6 i 8 setmanes després de l’últim bany al llac. Les pots adquirir a les mateixes farmàcies del país sense cap tipus de recepta i a un preu bastant assequible (al voltant d’1.50 euros). Per a més informació sobre aquesta malaltia, podeu clicar aquí.

A part de menjar en alguns dels allotjaments, podràs fer un trajecte amb kayak pel llac o estirar-te i fer volta i volta a la sorra mentre llegeixes un llibre o deixes la ment en blanc. A més a més, podràs descobrir alguns dels diferents projectes comunitaris que hi ha a la illa com el projecte de ceràmica de l’Ulisses Bay Lodge, que porta en Chris Stevens.

En Chris és un home d’origen britànic que porta molts anys vivint a Malawi i que ha creat diferents projectes de ceràmica al país per tal de desenvolupar projectes per empoderar les comunitats locals a través de la ceràmica. Després de crear diferents associacions relacionades amb la ceràmica per diferents punts de Malawi, es va establir a Likoma on du a terme un projecte molt interessant a visitar amb unes ceràmiques artesanals molt boniques. Pots trobar més informació aquí.

Gaudir de les platges de Nkhata Bay, abans o després d’anar a Likoma Island

Nkhata Bay és una ciutat que és la porta d’entrada a la illa de Likoma. Amb un port petit però important per la indústria pesquera del llac, allà podràs trobar un mercat d’artesania molt interessant i un ambient molt animat. Molta gent s’atura a Nkhata Bay per participar en diferents projectes de voluntariat o per accedir a Likoma.

De fet, Nkhata Bay és el punt més al nord on va arribar l’explorador David Livingstone durant les seves expedicions a Àfrica. Allà, podràs gaudir també d’alguna de les seves platges, sobretot a la zona de Chikale i on es concentren la majoria d’allotjaments turístics, per a fer-te un bany i per practicar busseig quan les aigües del llac es troben calmades.

Aquesta és una bona ciutat per a fer de camp base durant la teva visita a Likoma, i on podràs gaudir també del seu ambient i de les seves platges abans o després de la visita a les illes del llac Malawi.

Visitar la illa de Chizumulu

La illa de Chizumulu és la menor de dues illes habitades al Llac Malawi, després de la illa de Likoma. Està situada molt a prop d’aquesta i, per tant, rodejada de les aigües territorials de Moçambic del llac Malawi. S’hi pot arribar amb el propi vaixell que surt de Nkhata Bay i que sol parar abans a Chizumulu. Malgrat ser molt menys coneguda que Likoma, l’illa té aproximadament uns 3.000 habitants i la pots recórrer tota caminant al voltant de 3 hores. Destaca per dos grans turons, plantacions de iuca i una part més boscosa. Disposa de poca infraestructura turística però pot ser una bona excursió d’un dia a fer des de Likoma per gaudir d’una de les illes més petites del llac Malawi.

A on dormir a Likoma Island?

Likoma Island té uns allotjaments molt bonics situats a primera línia del llac. Nosaltres vam sortir amb ferri des de Nkhata Bay, on també vam fer nit, i per això també destacarem un allotjament de Nkhata on ens hi vam sentir molt a gust. Per tant, entre les opcions de dormir destaquem:

– Mango Drift: Nosaltres vam estar aquí durant la nostra estada a Likoma. Amb una gran relació qualitat-preu, aquest allotjament es troba a la costa occidental de l’illa, més concretament a Mbungo Beach. La recepció/bar està sota un gran Mango, i d’aquí el seu nom. Disposa de vuit cabanyes just davant de la platja, on a les nits l’únic que se sent són les onades del llac. Allà, podràs fer-te un bany a la seva platja, relaxar-te en alguna de les seves hamaques i gaudir de la gastronomia d’algun dels seus àpats. A més a més, tens l’opció de fer busseig i d’anar amb kayak. Sens dubte, un dels allotjaments més bonics de l’illa de Likoma. Per a més informació, pots clicar aquí.

Ulisses Bay: Aquest allotjament és una altra alternativa per passar la teva estada durant els teus dies a la illa de Likoma. Es troba al nord-oest de l’illa i disposa d’un bon restaurant i d’habitacions en vistes al llac, i des d’on podràs gaudir d’una fantàstica posta de sol darrere la badia d’Ulisses. A més a més, tenen un projecte molt interessant comunitari de ceràmica i els seus propietaris són molt amables. Per a més informació, pots clicar aquí.

Butterfly Space Nkhata Bhay: Aquest allotjament és, sens dubte, un dels millors allotjaments de Nkhata Bay. Situat just davant de les aigües del llac Malawi i una mica apartat del bullici de la ciutat, és un allotjament comunitari sense ànim de lucre amb diferents tipus d’allotjament per a tots els pressupostos. Pots acampar amb tenda de campanya o dormir en algunes de les seves cabanyes. Disposa de restaurant, i d’un bar que es troba sobre l’aigua, on podeu relaxar-vos en una hamaca, jugar al billar o fer-vos un bany en una zona de platja privada mentre gaudiu d’un còctel o una cervesa. Un lloc ideal per relaxar-se abans o després de viatjar a Likoma Island. Per a més informació, podeu consultar la seva web aquí.

La nostra ruta

DIA 1: Després de gaudir d’uns dies a la zona nord del llac Malawi i descobrir la ciutat de Livingstonia i els seus voltants (per saber-ne més sobre aquesta part del país, clica aquí), vam conduir amb el nostre cotxe fins arribar a la població de Nkhata Bay. Des d’allà, sortiríem durant la nit cap a Likoma Island amb el vaixell Lamani.

Abans, però, vam tenir temps de gaudir dels entorns d’aquesta població costanera del llac, on vam poder gaudir d’un bany al llac Malawi, i ens vam poder relaxar a la riba de les seves aigües. Penseu que el bany al llac està permès, tot i que recomanen prendre’s unes pastilles contra la bilhàrzia unes setmanes després de l’últim bany al llac.

L’Esteve va aprofitar per anar amb el cotxe fins el moll on ja hi havia el vaixell Lamani amarrat al port preparant-se per la ruta nocturna cap a Likoma. Allà, com que els horaris eren molt incerts, va poder parlar amb el capità que li va confirmar que sortiria a les 3h del dematí i que tindra lloc per a nosaltres: l’Esteve, la Laia i la Susanna. No feia falta reservar tiquet i va recomanar que arribéssim allà 1 hora abans. De totes maneres, per si de cas, a la mitjanit agafaríem un taxi i ja ens dirigiríem al port. I sort que ho vam fer…

Un cop descoberts els horaris i que tindríem plaça pel nostre vaixell cap a Likoma Island en un trajecte que duraria aproximadament 7 hores, vam aprofitar els últims moments de la tarda per descansar i relaxar-nos a les instal·lacions del Butterfly Space de Nkhata Bay. Allà, vam sopar d’hora i vam intentar descansar un parell d’hores.

Mentre intentàvem dormir, a fora hi havia força ambient. Gent jove que xerrava alegrament, bevia i anaven voltant per fora el jardí de la nostra cabana. Per sorpresa, vam trobar una parella que havíem vist a Livingstonia alguns dies abans, amb el noi una mica perjudicat; i quan ja començava a regnar el silenci, va sonar el despertador. Era hora de començar el nostre viatge cap a Likoma Island.

Vam deixar el cotxe a l’aparcament del Butterfly Space, i un taxista ens va portar fins al port. Allà, al fons, encara estava esperant el Lamani; però, per sorpresa nostre, estava completament ple de mercaderies i gent estirada dormint sobre les fustes de l’embarcació. El Lamani era una embarcació petita, d’uns 12 metres d’eslora i que tenia dos pisos. Era un vaixell vell que esperava el senyal del seu capità per salpar aigües endins del llac Malawi.

Vam entrar per assegurar-nos que teníem lloc, i tot passant entre persones arraulides que estaven dormint sota mantes, mercaderies i cistells plens de menjar, cartrons que embolcallaven diferents paquets amb destinació a Likoma, i un munió de cossos ajuntats que intentàvem no trepitjar mentre posàvem el peu sobre l’embarcació. Finalment, vam trobar un espai petit a estribord per poder situar-nos, amuntegats entre la gent i els diferents objectes que estaven col·locats desordenadament sobre el vaixell. Fins i tot, hi havia gent dormint al límit de l’embarcació! Era increïble com podien estar tan tranquils allà estirats, amb un petit moviment podrien caure a l’aigua a plena mitjanit.

Després d’unes hores d’espera, intentant fer cops de cap i canviant vàries vegades de posició per no trepitjar tot el que teníem el nostre voltant, els motors del vaixell es van engegar i unes llanternes ens feien entendre que el capità ja estava dins l’embarcació i que faltaria poc per embarcar. Un noi va passar per cobrar el nostre tiquet. Ens esperava un recorregut d’aproximadament 7 hores, on començaríem de nit i veuríem fer-se de dia des de les aigües del llac Malawi, fins arribar a Likoma Island, amb una petita parada a Chizumulu, una illa propera a Likoma.

Vam començar a navegar de nit per les aigües del llac, amb les onades que xocaven contra les fustes de l’embarcació, i la foscor s’apoderava de tot l’ambient. L’Esteve intentava descansar al terra, envoltat de cistells i de les maletes, mentre que la Laia i la Susanna miraven de trobar la millor posició (si n’hi havia) per a poder fer més lleuger aquest viatge.

Navegàvem de nit, sense tenir cap referència en el nostre trajecte, només acompanyats per l’aigua del llac Malawi, la llum de la lluna i el balanceig de la nau. Les hores passaven lentament i, per dins, imaginaves com han de viure aquesta situació persones que han de creuar estrets per fugir de la pobresa del seu país a la cerca d’un futur millor amb unes embarcacions que, de ben segur, estaven en molt més mal estat que la nostra.

S’anava fent de dia però, malauradament, era un dia ple de núvols grisos. No vam poder veure la sortida del sol, però sí que vam poder començar a posar cara a les diferents persones i nens que teníem al nostre voltant, i descobrir els diferents paquets que hi havia. Les aigües del llac no estaven calmades, i l’embarcació s’anava timbalejant mentre començaven a albirar dues illes a la llunyania: ja estàvem a prop del nostre destí.

Primer, vam parar a Chizumulu, a on van baixar algunes persones locals carregats de mercaderia, per tal d’abastir aquesta petita illa del llac Malawi. I, després, just quan ens dirigíem a Likoma on encara faltaria, segons el nostre rellotge, una horeta de recorregut; va començar a ploure. Primera, una pluja fina però, després, cada cop més violenta. Ens vam refugiar sota els nostres impermeables, i l’embarcació es va emplenar d’un gran plàstic que intentava protegir a la gent i als diferents objectes.

Afortunadament, ja resseguíem la costa de la illa de Likoma, i ja podíem observar la seva bellesa amb el paisatge verd on destacaven els seus baobabs, i les seves platges amb la gent fent vida a les seves aigües. També ens creuàvem amb algunes canoes de pescadors, fins que vam veure una petita població, Mbamba, que era el nostre destí final. Allà, hi havia un petit moll on amarraria l’embarcació, i d’on vam baixar per trepitjar terra ferma després de 10 hores sobre el Lamani: set hores de trajecte i tres hores esperant a sobre la nau.

DIA 2: La illa de Likoma ens rebia amb pluja. Una munió de gent s’esperava al moll, on joves traginaven paquets amunt i avall i les carregaven a diferents motocicletes que s’esmunyien sota la pluja. L’arribada del Lamani segurament era una de les activitats més importants d’aquell dia per a tota la població local de la illa: arribaven la gent local després d’estar uns dies fora, arribaven paquets i mercaderies i arribaven nous turistes. De fet, nosaltres érem els únics blancs de tota l’embarcació.

Ens vam refugiar sota el porxo de la botiga de queviures que hi havia a prop del moll, i un cop la força de la pluja va disminuir, vam buscar tres motoristes que ens portessin cap al nostre destí final: el Mango Drift. En un trajecte d’uns 20 minuts, vam recórrer diferents camins de terra estrets, entre sots d’aigua i fang, fins que ens van deixar en un lloc des d’on vam caminar uns 5 minuts per arribar al nostre allotjament.

La illa respirava un ambient d’autenticitat increïble. Amb la moto, el paisatge gris dels núvols i la pluja que recentment havia caigut contrastava amb el verd dels arbres, les diferents cases per on passàvem i la vida de la gent local que ens saludava tímidament mentre passàvem pel seu voltant. Estàvem en un lloc remot del llac Malawi que teníem moltes ganes de descobrir!

L’allotjament era fantàstic: disposàvem d’unes cabanes de fusta just davant d’una bonica platja del llac Malawi i d’un entorn espectacular. Els treballadors ja ens estaven esperant, així que ens vam instal·lar i vam descansar un xic del viatge abans d’anar a descobrir l’illa.

Vam dinar al Mango Drift i després vam anar a caminar fins a l’única antena que hi havia a l’illa. Intentàvem seguir diferents camins traçats entre la vegetació verda que sobresortia dels camps, i vam començar a pujar i a guanyar visió panoràmica de tot aquest entorn. Destacava el verd, i els estrets camins per a on només hi podia passar una motocicleta. Però, sobretot, el que feia especial aquella vegetació era la quantitat de baobabs que trobàvem.

El baobab és un arbre increïble, i poder gaudir de la seva majestuositat en un indret petit i remot del llac Malawi encara ho feia més emotiu. Semblava mentida que aquests arbres poguessin ser tan predominants en un espai petit de terra del novè llac més gran del món. Vam prendre vàries fotografies per immortalitzar l’essència d’aquests arbres mentre gaudíem dels contorns de la illa de Likoma.

Era hora de tornar ja cap al Mango Drift. Les 10 hores sobre el Lamani ja començaven a passar factura, així que vam gaudir d’un bany a la platja de l’allotjament mentre contemplàvem la posta de sol que sobresortia d’alguns núvols alts. Per sort, la pluja del dematí s’havia dissipat i estàvem gaudint d’un bon clima.

Vam sopar a una de les cabanyes de l’allotjament, mentre sentíem el soroll de les onades i vam anar a dormir perquè l’endemà faríem una excursió més llarga i aniríem a descobrir alguns dels pobles locals que es troben a la illa de Likoma. Avui tocava viure una nit molt més tranquil·la que la del dia anterior sobre el Lamani.  

DIA 3: Avui ens tocava fer una ruta llarga per a descobrir l’illa. Havíem descansat molt bé, així que vam començar un trekking per la part oest de l’illa que ens portaria fins a Ulisses Bay Lodge.

El camí era espectacular, entre baobabs i camps plens de vegetació i roques que tenien com a teló de fons les aigües del llac Malawi. En un d’aquests camins, ens vam trobar un gos que no tenia cara de gaire bons amics, així que ens vam desviar per trobar una drecera més amunt.

Durant el trajecte, anàvem creuant per diferents poblacions on els primers a rebre’ns sempre eren els nens. Ens miraven amb estranyesa, com dient, que fan aquests aquí? Però després d’un somriure, ens agafaven de les mans i ens acompanyaven un tros. A vegades, havíem d’insistir que tornessin el poble perquè ens allunyàvem bastant i no volíem crear problemes a les seves famílies.

Alguns nens es banyaven a les platges, mentre alguns adults preparaven el material per a anar a pescar o assecar el peix. En algun poblat, passàvem pel voltant d’una reunió comunitària o per algun lloc on es trobaven diferents adolescents que semblaven que anaven a una mena d’escola tècnica. Poder veure el dia a dia de la gent local, que et saludava alegrament per la teva curta visita, és un dels records que ens emportem d’aquesta illa. El somriure, l’hospitalitat i la simpatia de molts dels seus habitants que, malgrat viure en un lloc remot amb molt poca infraestructura, transmetien una energia i un vitalisme molt afectiu.

Vam arribar fins al nostre destí: Ulisses Bay on pararíem per dinar un bon plat de verdures i peix. Allà, vam conèixer el propietari de l’allotjament. En Chris és un home d’origen britànic que porta molts anys vivint a Malawi i que ha creat diferents projectes de ceràmica al país per tal de desenvolupar projectes per apoderar les comunitats locals a través de la ceràmica. Vam estar xerrant una estona amb ell, vam visitar la seva botiga i ens vam emportar una ceràmica com a record i per col·laborar amb el seu projecte.

A la tarda, vam tornar pel mateix recorregut cap a l’allotjament on ens vam trobar de nou amb els diferents nens i nenes de l’anada amb els qui vam compartir alguns jocs de mans. Realment, a Malawi la gent és molt hospitalària i et sents molt benvingut a tot arreu.

Vam arribar al Mango’s Drift per gaudir d’un altre bany i d’una nova posta de sol, i vam sopar per gaudir d’una nova nit estrellada a la illa de Likoma, un lloc que ens va captivar i que de ben segur es convertiria en una de les experiències més boniques del nostre viatge a Malawi.

DIA 4: Avui era el dia de tornada. Agafaríem el vaixell Ilala, una dels bucs insígnies del país construït durant l’època colonial i que ha navegat durant desenes d’anys per les aigües del llac. Aquest ferri és una de les experiències més espectaculars que pots viure al llac Malawi.

Després de despertar-nos sentint el soroll de les onades del mar, vam agafar un altre cop les motos per tornar cap al port. A Àfrica, els horaris no són fixes: a vegades, el vaixell pot sortir abans o després; així que vam anar-hi amb temps per tal de tenir lloc al Ilala.

Durant el camí, ens acomiadàvem d’una illa molt bonica, en un ambient molt rural i local, passant per corriols al costat de grups de cases d’algun poblat, nens que s’acomiadaven amb la mirada espantada de veure’ns per allà, motoristes que ens saludaven quan ens els creuàvem i passant pel costat del que semblaven reunions assembleàries d’un grup de veïns.

Un cop vam arribar al carrer principal del port, amb les botigues ja obertes, com que vam veure que encara ens quedava temps els hi vam comentar als motoristes si ens podien portar a l’església més il·lustre de Likoma i que es trobava a pocs minuts del moll. Aquesta església, coneguda com la St. Peters Catedral, és una de les esglésies més grans d’Àfrica que van construir els missioners anglicans britànics durant l’època de la colonització.

Vam anar conduint per camins de terra fins que davant nostre vam veure la imponent torra neogòtica i l’absis de la catedral. Era increïble veure un edifici d’aquelles dimensions en una petita illa del llac Malawi! Vam entrar a dins l’església per veure també el petit claustre i la creu que suposadament està tallada a la fusta de l’arbre sota el qual va ser enterrat el cor de David Livingstone, i després de gaudir del silenci i la majestuositat de l’edifici, vam tornar de nou cap al moll amb les 3 motos que ens estaven esperant a fora.

A l’arribar al moll, ja hi havia força ambient. El vaixell Ilala era tan gran que no podria amarrar-se a les fustes del port. Així, doncs, l’única opció era agafar un transbordador que et portés fins a estribord o babord de l’embarcació. N’hi havia de dos tipus: els públics que tenien una cua immensa, o alguns privats que podies pagar una quantitat de 0.10€ perquè et portessin fins allà. Nosaltres, al anar carregats amb motxilles, vam agafar aquest últim i amb més gent local que volia pujar al Ilala per reservar lloc, vam anar fins al ferri que es trobava a menys d’1 minut en vaixell del port. No us imagineu el transbordador com un vaixell de 10 metres d’eslora amb molta capacitat: tots els transbordadors són barquetes de fusta de pescadors, moltes amb aigua que entra a dins, que amb un petit motor fan cua fins la porta de l’embarcació.

Pujar a l’Ilala va ser tota una experiència. Havies d’entrar per unes escales amb una petita porta on només veies munió de persones que també volien sortir. Algunes anaven carregades amb objectes que portaven, altres amb animals com cabres o gallines, algunes dones anaven amb els fills portats sobre les espatlles, i alguns intentaven ser els primers en passar. Una banda sonora de crits, sorolls, paraules impronunciables i el xoc del transbordador amb altres petites barques acompanyaven la funció. Després de passar de barca en barca per poder arribar als peus de l’escala, ens vam poder enfilar i com si fóssim formigues entrar dins el ferri de l’Ilala, on havíem de fer-nos lloc per seguir avançant cap a les escales i pujar fins al pis de dalt, d’on podríem gaudir d’unes fantàstiques vistes.

Afortunadament, vam trobar lloc a una taula al costat del bar que era l’únic lloc que estava a cobert, i allà vam posar l’equipatge mentre esperàvem que el capità donés la senyal de marxar. Des de dins el vaixell, ens vam atansar a mirar com encara pujava molta més gent, i la imatge aèria des de dalt era impressionant: barreja de colors, roba, petites embarcacions, persones, objectes, crits, braços que intentaven ajudar a les persones i animals realitzaven una instantània difícil de no fotografiar.

Al cap d’una estona, el ferri semblava que es començava a moure. Va venir un revisor a qui vam pagar els bitllets i ens vam acomodar al nostre espai mentre el bar s’emplenava de gent que començava a consumir begudes, no sabem si per gust o per passar més ràpidament el possible mareig del trajecte. Ens esperava una ruta d’unes 7-8 hores per arribar a Nkhata Bay.

Durant el camí, vam aprofitar per baixar a les altres parts del Ilala, on gent s’amuntegava dormint en petites sales interiors, alguns aprofitaven la ocasió d’estar tancats en un vaixell per poder conèixer gent, altres la feien petar, i altres estaven asseguts sobre els objectes que portaven de Likoma.

Aquest trajecte va ser molt més còmode que el Lamani, en el sentit que la barca, al ser molt més gran d’envergadura, no es movia tant pel moviment de les onades. A l’horitzó, ja visualitzàvem terra i el viatge se’ns va passar ràpidament xerrant, observant el nostre entorn i navegant en un dels vaixells més icònics de l’Àfrica del segle XX.

Vam arribar a Nkhata Bay, on el vaixell es va amarrar al port i des d’allà vam tornar a trepitjar la península de Malawi. Deixàvem enrere 4 dies d’experiència en el llac Malawi, i en una illa que recomanem a tot viatger visitar. Després d’arribar un altre cop al nostre allotjament, i trobar-nos el nostre cotxe a qui havíem abandonat en un aparcament del hostel, vam deixar les coses a l’habitació i ens vam fer un bany a les platges tranquil·les del llac Malawi.

Vam sopar al costat del llac, tot relaxant-nos en un ambient molt més europeu del que estàvem acostumats a Likoma. Abans d’anar a dormir, i malgrat un ensurt de l’Esteve amb la seva ungla del peu que es va perforar pujant les escales del bar a les fosques, vam preparar tot l’equipatge per seguir fent ruta, l’endemà, descobrint aquest bonic país que tant ens estava agradant.

Categories: MALAWI
Etiquetes:
MALAWI: Anècdotes curioses

MALAWI: Anècdotes curioses

Malawi i la seva gent són coneguts com el "cor càlid d'Àfrica". Sabeu per què? Malawi és conegut internacionalment com "el cor càlid d'Àfrica". El motiu? La seva gent. Quan recorris aquest país, quedaràs sorprès de l'amabilitat i hospitalitat dels seus habitants, que...

read more
MALAWI: Cape Maclear i Monkey Bay, el llac Malawi

MALAWI: Cape Maclear i Monkey Bay, el llac Malawi

Cape Maclear (conegut també com a Chembe) i Monkey Bay són dues poblacions que es troben situades al sud del llac Malawi. Són una de les destinacions més populars del llac Malawi, ja que hi trobem el seu parc nacional i un ambient africà i local molt autèntic....

read more
Malawi: El Mount Mulanje

Malawi: El Mount Mulanje

La zona de Mulanje és on trobem els pics més alts de Malawi. Situat entre Blantyre i Zomba, i molt a prop de la frontera amb Moçambic, trobem aquest massís que s’imposa majestuosament en el sud del país. Una zona rural, que destaca per les seves plantacions de te i...

read more
MALAWI: Zomba

MALAWI: Zomba

Al sud de Malawi, entre Blantyre i Liwonde, trobem la ciutat de Zomba. Aquesta va ser la capital de Nyasalandia, l’antiga colònia britànica, i també de Malawi durant els seus primers deu anys de la independència (de 1964 a 1974). Després, la capital es va traslladar a...

read more
MALAWI: Liwonde NP

MALAWI: Liwonde NP

El Liwonde NP és un dels pocs parcs nacionals de Malawi on trobaràs animals salvatges. Amb una superfície de 550 quilòmetres quadrats, es tracta d’una reserva relativament petita situada a 6 quilòmetres de la població de Liwonde i a uns 160 quilòmetres de Blantyre, la...

read more
MALAWI: Livingstonia

MALAWI: Livingstonia

Livingstonia és una ciutat situada al nord de Malawi i que va ser un dels assentaments més importants en la història del país, perquè allà s’hi van establir els missioners anglicans escocesos que buscaven refugi a finals del segle XIX del paludisme que van patir a les...

read more
MALAWI: Tips per a la conducció

MALAWI: Tips per a la conducció

Aquí teniu uns quants consells que us poden ser útils per viatjar a Malawi amb cotxe:  - A Malawi es condueix per l’esquerra, com a Anglaterra. Al principi, et sents estrany pensant que ho estàs fent malament en tot moment, però t’hi habitues fàcilment. Et caldrà...

read more
MALAWI: Informació pràctica i els seus imprescindibles

MALAWI: Informació pràctica i els seus imprescindibles

Capital: Lilongwe Superfície: 118.484 km2 Habitants: 18.628.747 habitants (2019) Densitat població: 157,23 habitants per km2.  Idiomes: La llengua oficial de Malawi és l'anglès, ja que aquest país va ser colònia britànica. El chichewa és l'idioma princiañ que es...

read more

0 Comments

Submit a Comment