Cape Maclear (conegut també com a Chembe) i Monkey Bay són dues poblacions que es troben situades al sud del llac Malawi. Són una de les destinacions més populars del llac Malawi, ja que hi trobem el seu parc nacional i un ambient africà i local molt autèntic. Situades a una distància relativament curta de Lilongwe, també són un dels destins més populars durant els caps de setmana per la gent que habita a la capital.

Històricament, a Cape Maclear hi trobem el primer assentament dels missioners anglicans escocesos que van arribar al país a finals del segle XIX (1875), però avui en dia no en queden quasi bé restes. Els missioners es van desplaçar cap al nord a la recerca d’una zona més elevada per protegir-se del mosquit de la malària, i finalment van establir l’any 1894 la seva missió a la ciutat que avui es coneix com a Livingstonia (si vols saber-ne més sobre la nostra experiència, pots clicar aquí).

Monkey Bay destaca per ser el port de sortida del ferri Ilala que navega setmanalment pel llac passant per diferents poblacions de Malawi i Moçambic com, per exemple, Likoma Island (si vols saber-ne més sobre els dies que vam passar en aquesta illa, clica aquí). Mentre que Cape Maclear, situat a 18 quilòmetres al nord, és un poble on trobaràs molts allotjaments a primera línia del llac, i una població local molt hospitalària que es dedica principalment a la pesca.

Aquests dos pobles són ideals per relaxar-te i banyar-te al tercer llac més gran d’Àfrica, i descobrir la gran biodiversitat marina que s’amaga a les aigües de les petites illes de la badia, com Thumbi o Domwe, o a les aigües transparents i tranquil·les d’alguna part de la seva riba, com el Otter Point. El Parc Nacional del Llac Malawi és el primer parc nacional d’aigua dolça del món, Patrimoni de la Humanitat i està considerat el llac amb més espècies diferents de peixos del món.

En aquestes dues poblacions del sud de Malawi, descobriràs com és la vida local de milers d’africans que viuen de les aigües del seu llac, amb unes espectaculars postes de sol en un ambient fantàstic de cultura africana local que no pots deixar de descobrir en el teu viatge a Malawi.

Com arribar-hi?

Per arribar a la població de Cape Maclear, has de passar abans per a Monkey Bay. Entre aquestes dues poblacions, hi ha una distància de 18 quilòmetres on creuaràs part terrestre del Parc Nacional del Llac Malawi, amb una carretera estreta però molt bonica de fer. No hauràs de pagar cap entrada per a fer aquest recorregut que transcorre dins el parc. Aquesta carretera, coneguda com la T378, s’agafa just abans de Monkey Bay i, per tant, si només vols anar a Cape Maclear no caldrà que entris fins a aquesta població. Quan nosaltres hi vam anar, l’inici de la T378 estava en obres i ens vam haver de desviar-nos per l’interior de Monkey Bay (estava senyalitzat) per tornar a coincidir un altre cop amb la mateixa carretera que ens portava cap a Cape Maclear.

En canvi, per arribar a Monkey Bay principalment tens tres opcions. Si vens del sud, és a dir de Blantyre, Liwonde o Zomba, has d’agafar la M1 -en el cas de Blantyre- o la M8 -en el cas de Liwonde o Zomba-fins arribar al peatge de Chingeni. A 4 quilòmetres després del peatge, t’hauràs de desviar a la teva dreta seguint la carretera M5 durant 65 quilòmetres fins arribar a la població de Golomoti. Allà, giraràs a la dreta per la S127 direcció a Kapiri, i un cop arribis en aquest poble, seguiràs la carretera que passarà a ser la M10 fins que s’acabi en un encreuament, on Monkey Bay et quedarà a 10 quilòmetres a la teva esquerra. Aquesta és la millor opció si vens del sud, on passaràs per diferents poblats i trobaràs una carretera amb diferents forats i molt transitada per bicicletes i persones, per la qual cosa hauràs d’anar a poc a poc i extremar la precaució. També hi ha l’opció d’arribar a Monkey Bay per la M10 que surt just al costat de Liwonde, però malgrat ser més curta en quilòmetres, no ens la van recomanar pel seu mal estat.

Si vens de Lilongwe, la millor opció per arribar a Monkey Bay és baixar per la M1 que va fins a Blantyre (carretera en molt bon estat, i amb alguns radars mòbils que hauràs de vigilar perquè no et posin multa), i just passat Dedza, a uns 15 quilòmetres al sud, arribaràs a la població de Lizulu on hauràs de desviar-te i agafar la carretera S127, una carretera panoràmica en bon estat que baixa de les muntanyes fins arribar a la planura del llac Malawi. Arribaràs a la població de Golomoti, i des d’allà hauràs de seguir el recorregut que hem explicat en el paràgraf anterior.  

Si vens del nord, és a dir, de la ruta M5 que circula al costat del llac (Nkhata Bay – Nkhotakota – Benga – Salima) i no vas a Lilongwe, pots seguir després de Salima per la mateixa carretera M5 durant uns 65 quilòmetres fins arribar a un trencant a prop del Mua Mission Hospital on et desviaràs a l’esquerra per conduir per la M10 durant uns 60 quilòmetres tot passant les poblacions de Kapiri i Chantulo, abans d’arribar al final d’aquesta carretera on trobaràs un encreuament que hauràs d’anar cap a l’esquerra i recórrer els últims 10 quilòmetres abans d’arribar a Monkey Bay. És la mateixa carretera que faries si vens del sud, per tant, ja us avisem que és una ruta asfaltada però amb bastant de forats que et faran estar alerta per no tenir cap ensurt amb el vehicle.

Finalment, penseu que a Monkey Bay també hi podeu arribar amb el ferri Ilala que recorre setmanalment diferents poblacions del llac Malawi i comença i acaba en aquesta població costera, a on trobaràs una oficina d’immigració que et podran segellar el passaport si és necessari. Aquí, trobareu els horaris i les parades que fa aquest ferri:

Què fer a Cape Maclear i Monkey Bay?

Cape Maclear i Monkey Bay es troben just davant les aigües del llac Malawi i són un dels destins més concorreguts pels pocs turistes que trobaràs al país. De totes maneres, allà no trobaràs caixers automàtics, així que recomanem que portis diners en efectiu per si vols fer alguna de les activitats. Nosaltres destaquem les següents:

Banyar-te a les aigües del llac Malawi

El llac Malawi és el novè llac més gran del món, i el tercer llac més gran d’Àfrica. Per tant, banyar-te a les seves aigües és una experiència que no et pots perdre. Penseu que el llac ocupa quasi el 25% de la totalitat del país. Malawi és un país allargat que ressegueix la riba del llac, per la qual cosa trobaràs diferents punts on banyar-te, com per exemple Ngala Beach o Nkhata Bay (si vols saber la nostra experiència en aquesta població costera, pots clicar aquí). Però, dos dels llocs més bonics on gaudir d’un bany són principalment Monkey Bay i Cape Maclear.

La població local viu principalment del mateix llac. Allà, s’hi dutxen, renten plats, renten la roba i n’extreuen el peix, la seva principal font de riquesa. Tot i això, en molts punts trobaràs zones netes per a fer-te un bany, principalment a on estan situats molts dels allotjaments que intenten mantenir la zona sense cap tipus de residus. Per exemple, al Musafa Eco Lodge de Monkey Bay hi ha una platja molt bonica per a banyar-se al llac Malawi.

L’única cosa que haureu de tenir en compte és el tema de la bilhàrzia, també anomenada esquistosomiasi. Es tracta d’una malaltia causada per un cuc que habita en aigües tranquil·les com la dels llacs, i que provoca infeccions parasitàries en el cos humà. Aquesta malaltia et pot provocar diarrea, febres, sang a l’orina i la femta o dolor abdominal, entre altres. Es diu que si et contagies per bilhàrzia, notaràs picor a la pell. Una de les formes de prevenir aquesta malaltia és prendre unes pastilles que venen a les mateixes farmàcies de Malawi conegudes com Praziquantel. En funció del teu pes corporal, et donaran una quantitat de pastilles que t’hauràs de prendre entre 6 i 8 setmanes després de l’últim bany al llac. Les pots adquirir a les mateixes farmàcies del país sense cap tipus de recepta i a un preu bastant assequible (al voltant d’1.50 euros). Per a més informació sobre aquesta malaltia, podeu clicar aquí.

Descobrir el poble local de Cape Maclear i interactuar amb la seva gent

A la població de Cape Maclear vam descobrir una de les poblacions més animades del llac Malawi. En aquest poble, en una banda, trobaràs tota una sèrie d’allotjaments que es troben situats a primera línia del llac i a on serà normal veure passar diferents persones que t’ofereixen diferents activitats turístiques com fer una volta en barca pel llac, o visitar alguna de les illes.

Però, a l’altra banda, hi ha un poble ple de vida local on podràs endinsar-te en el dia a dia del ritme africà. Allà, podràs escoltar les rialles dels nens juganers, veure els pescadors com arreglen les seves xarxes, observar les dones com renten la roba i assequen el peix, mirar una partida del bao, un joc de taula molt característic en aquesta part d’Àfrica, escoltar el ritme de la música africana i gaudir de la calidesa de la gent de Malawi.

La gent és molt hospitalària i podràs xerrar una estona amb ells. Això, sí, et recomanem que aprenguis quatre nocions bàsiques de chichewa per dirigir-te a ells, i algun joc de mans o de màgia o alguna cançó per tal d’interactuar d’una forma més dinàmica. La seva alegria, la seva tendresa i la seva amabilitat s’encomana, i segur que serà un dels records més bonics que tindràs del teu viatge a Malawi.

Com sempre, recomanem que aquesta interacció sigui sincera, és a dir, sense donar caramels ni objectes als nens per tal de defugir d’aquesta caritat que considerem que no és bona practicar al continent africà. Al principi, segurament molts nens et demanaran caramels, però si els somrius i els hi parles, de seguida se n’oblidaran i estaran més pendents de tu i del que els hi ensenyis o els hi diguis.

A més a més, al poble local podràs comprar records als diferents venedors ambulants que s’aproparan, caminar entre petits carrers laberíntics i observar baobabs monumentals que apareixen sobtadament al costat d’alguna de les cases, construint un rerefons molt bonic de naturalesa i simplicitat. Una experiència única!

Veure una posta de sol des del Cape Maclear

La posta de sol que veus des de Cape Maclear és realment espectacular. En aquella hora, són molts els vaixells que arriben de pescar, i molts més els nens que aprofiten per banyar-se i jugar després de passar el dia a l’escola. I, justament, tot això passa al teu voltant mentre comença la Golden hour…unes escenes inoblidables!

Et recomanem que cada dia que passis a Cape Maclear no deixis mai de perdre’t el moment en què el sol s’amaga darrere les aigües del tercer llac més gran d’Àfrica. No sabem si és perquè és Àfrica o per quin motiu, però es formen unes tonalitats ataronjades i vermelloses, que barrejades amb l’aigua, són fascinants.

Per tant, una de les activitats que no et pots perdre a Cape Maclear és veure la posta de sol des de la riba de la platja o des d’algun dels diferents bars i restaurants que trobaràs a primera línia del llac.

Navegar pel parc nacional del llac Malawi

La zona de Cape Maclear és una àrea declarada parc nacional, tant a nivell terrestre com també a nivell aquàtic on podem observar diferents espècies de peixos endèmiques. De fet, el llac Malawi és considerat el llac amb més espècies diferents de peixos del món. Com a resultat d’aquesta diversitat excepcional, el llac es considera un tresor de biodiversitat mundial perquè gairebé totes les espècies que conté no es troben en cap altre lloc del planeta.

Tot el parc i l’entorn marí de Cape Maclear és un veritable aquari de peixos tropicals en aigües cristal·lines que ofereixen una visió calidoscòpica de colors. També, pots trobar altres animals com babuïns, antílops i una gran varietat d’ocells, com ara àguiles que viuen allà aprofitant la gran varietat i quantitat de peixos que tenen per la seva dieta.

Una de les causes que pot explicar aquesta gran biodiversitat és el fet que el llac Malawi es troba molt lluny de qualsevol oceà o massa d’aigua. Aquest aïllament va provocar un exemple excepcional d’evolució biològica amb la presència de més de 500 espècies de cíclids (peixos de roca, coneguts localment com Mbuna) que van evolucionar a partir d’un avantpassat comú durant l’últim milió d’anys.

Just davant de Cape Maclear, trobaràs les illes de Thumbi, Domwe i Mumbo que també formen part del parc. Penseu que per a fer alguna de les activitats al parc nacional del llac Malawi haureu de pagar una entrada de 10 USD per persona i dia. En aquest enllaç, trobaràs més informació pel que fa als preus.

Una de les excursions més habituals és agafar una persona local que et porti amb barca per les diferents illes, a on podràs veure la feina dels diferents pescadors, observar les famoses àligues com cacen peixos i banyar-te en alguns dels llocs més bonics per a fer snorkel que comentarem al següent apartat. Nosaltres vam negociar uns 22 euros per persona per fer un recorregut d’aproximadament dues hores per les aigües del parc nacional del llac Malawi.

Finalment, una de les males notícies del llac Malawi és que quasi el 10% de totes les espècies de peixos que hi trobem estan en perill d’extinció. Les principals causes són les activitats humanes com la desforestació, ja que el que passa a terra també afecta al llac. L’augment de l’activitat agrícola al costat del llac ha provocat que molts sediments acabin a l’aigua i afectin la supervivència de les algues, recursos alimentaris imprescindibles dels quals depenen els peixos. Una altra de les causes és la sobrepesca, que provoca que moltes espècies estiguin en risc i genera una gran tensió entre els pescadors del llac ja que depenen dels peixos per a la seva subsistència i alimentació. Us recomaneu que llegiu aquest article escrit per Olaf Weyl, president del grup d’especialistes en peixos d’aigua de la International Union for Conservation of Nature (IUCN), i que explica molt bé les principals problemàtiques actuals del llac Malawi.

Fer snorkel a la illa de Thumbi i al Otter Point

Tal com hem comentat en el punt anterior, el llac Malawi és un dels llacs amb més biodiversitat d’espècies del planeta. Aquestes espècies són increïblement diferents les unes de les altres, en mida, color i comportament. A més a més, totes cuiden la seva descendència ja que porten i resguarden les cries a la boca fins que estan a punt per nedar i valer-se per elles mateixes.  

Per aquest motiu, una de les millors maneres per copsar aquesta biodiversitat és fer snorkel en alguns dels punts del llac Malawi, que trobaràs principalment a Cape Maclear. Els millors llocs per fer snorkel són, sens dubte, les illes de Domwe, Thumbi i a l’Otter Point. A l’Otter Point hi pots arribar caminant, ja que es troba a la banda oest de Cape Maclear. Allà, hauràs de pagar l’entrada al parc i després trobaràs unes roques on podràs nedar per les seves aigües cristal·lines a la recerca de les diferents espècies. Nosaltres, al anar-hi amb barca, vam evitar el pagament de la taxa del parc.

Si bé és cert que per a nosaltres no és el millor lloc on hem fet snorkel a Àfrica, ja que podríem destacar altres punts com el Kisite NP a Kènia (si voleu saber més informació sobre aquest lloc, podeu clicar aquí); bussejar per les aigües del llac Malawi és una bonica experiència per observar la gran diversitat de petites espècies de cíclids (peixos roca) i de colors que pots trobar en el seu fons marí.

Relaxar-te just davant les aigües del llac Malawi

Una altre de les activitats que pots fer al llac Malawi és relaxar-te i desconnectar davant les seves aigües. El Musafa de Monkey Bay és una molt bona opció, ja que es troba en un entorn més aïllat i tranquil. Però a Cape Maclear també tindràs certa intimitat en els allotjaments, on podràs gaudir d’una bona lectura, o d’una bona cervesa en alguns dels diferents establiments que es troben a primera línia del llac.

Per aquest motiu, desconnectar uns dies al llac Malawi durant les teves vacances és una gran opció que podràs combinar amb les diferents activitats que t’hem proposat en aquest apartat. 

A on dormir a Cape Maclear i Monkey Bay?

Cape Maclear és un dels destins més populars de turisme en el llac Malawi. Allà, hi ha molts allotjaments. En canvi, a Monkey Bay l’oferta és més limitada. Els principals allotjaments que destaquem d’aquets dos llocs són:

– Musafa Eco Lodge: Aquest allotjament es troba als afores de Monkey Bay, just davant del llac Malawi. S’hi arriba per una petita carretera que es troba just a la dreta de l’entrada del moll del ferri Ilala. Allà, podràs gaudir des d’habitacions privades, compartides i càmping a la sorra a primera línia del llac (per un cost de 3.500 MWK per persona, és a dir, uns 3.80€). Tenen restaurant amb un menjar molt bo, bar amb cerveses, i podràs fer servir també algunes de les canoes de les que disposen per a navegar pel llac. A part, al vespre solen fer foc a la platja on podràs veure un cel ben estrellat (a diferència dels allotjaments de Cape Maclear que solen estar un al costat de l’altre, aquest està totalment aïllat) i gaudir d’una bona vetllada africana. Per a més informació, podeu veure la seva pàgina web aquí.

– Warm Heart Adventure Lodge: Aquest allotjament de Cape Maclear és una de les millors opcions relació qualitat-preu que trobaràs a primera línia del llac Malawi. Disposa de diferents tipus d’allotjament, que van des d’habitacions compartides fins cabanyes privades. A més, disposen d’una recepció des d’on podràs fer diferents activitats, molt ben aconsellat per la Kay. Nosaltres vam estar allà 3 nits i va ser una experiència fantàstica. Per a més informació, podeu veure la seva pàgina web aquí.

– Chembe Eagles Nest Resort: Aquest allotjament de Cape Maclear està situat una mica més apartat del poble. És dels pocs allotjaments on podràs acampar amb la teva tenda per un preu de 10 USD per persona. Tenen piscina i ofereixen diferents activitats com sortides amb catamarà pel llac. Per a més informació, podeu clicar aquí.

La nostra ruta

DIA 1: Després de la nostra experiència de voluntariat de 3 setmanes a Nchalo amb en Francis i la seva organització, era hora de deixar enrere el sud de Malawi (on hi tornaríem més endavant amb la Susanna que d’aquí pocs dies arribava a Lilongwe) i anar a veure per primera vegada el llac Malawi, un dels llacs més grans del continent africà.

Com que ja portàvem quasi 1 mes al país, tocava allargar la visa a alguns dels departaments d’Immigració del país, i justament a Monkey Bay, al ser el punt de sortida del ferri Ilala que creua tot el llac amb parades també a Moçambic, n’hi havia una. Per tant, ens vam acomiadar del sud per anar a aquesta població que es trobava just al costat de les aigües del llac Malawi.

El trajecte passava per carreteres estretes plenes de gent a banda i banda que caminava direcció a diferents mercats locals que en aquell dilluns es celebraven en alguns dels pobles que travessàvem. A part, també hi havia moltes bicicletes i és que a Malawi és un país on aquest vehicle de dues rodes hi predomina.

Després de més de 3 hores de conducció, on la carretera cada cop estava més plena de forats (sobretot els últims 70 quilòmetres que van de Golomoti a Monkey Bay passant per Kapiri, Chantuli i Chirombo), arribàrem a Monkey Bay. Allà, vam conduir fins al moll del port per poder anar a buscar Immigració, i després de preguntar a un senyor, aquest ens va obrir la porta i ens va posar el segell al passaport conforme disposàvem d’un mes més per a descobrir Malawi.

Amb aquest tràmit burocràtic resolt, vam anar fins al Musafa Backpackers per tal de buscar allotjament. Aquest es trobava situat just davant les aigües tranquil·les del llac, i ens van deixar acampar amb el cotxe a la sorra, just davant el llac i al costat d’una barca antiga que estava ancorada allà. Un lloc espectacular per a passar la nostra primera nit al costat del llac.

Aquella tarda, després del voluntariat i de la conducció del dematí, ens la vam agafar totalment de relax. Ens vam banyar al llac, vam agafar inclús alguna planxa que l’allotjament oferia de manera gratuïta per endinsar-nos llac endins, i vam fer unes quantes cerveses amb unes noies locals que estaven celebrant que una d’elles les havia vingut a veure des de Londres.

A més a més, a l’allotjament també hi havia un grup d’espanyols pediatres que realitzaven una part de les seves pràctiques professionals a l’Hospital General de Lilongwe a partir d’una entitat que té la seu a Saragossa; i un home d’Arizona, en Mark, que viatjava amb la seva moto des de Sud-Àfrica direcció nord passant per la costa est. Sabia parlar espanyol perquè havia treballat i vivia part de l’any a Guatemala, i vam estar també compartint experiències de viatge i recomanacions.

Vam sopar davant del llac, i després l’allotjament va fer foc a on vam poder gaudir de música, tambors, guitarra, visites de gent que vivia a Monkey Bay i converses fins a altes hores de la matinada sobre Àfrica i sobre la vida. Una vetllada idíl·lica en un entorn tan excepcional com era el llac Malawi.

DIA 2: Després de la nit anterior, ens vam llevar tranquil·lament just davant les aigües del llac. Vam esmorzar amb la calma, i ens vam tornar a banyar aprofitant que feia calor. En Mark s’acomiadava de nosaltres ja que seguiria fent ruta cap al nord i els espanyols tornaven cap a la capital per a seguir realitzant les seves pràctiques professionals, mentre nosaltres aprofitàvem per posar ordre a la nostra casa ambulant i preparar el dinar. Després, ens vam acomiadar del Mufasa Backpackers per tal de conduir la poca distància que separava Monkey Bay de Cape Maclear per establir-nos durant 3 nits en aquesta bonica població local del llac, i que també és parc nacional.

De Monkey Bay a Cape Maclear hi ha una distància de 18 quilòmetres, però a l’inici el trajecte estava en obres així que vam tardar quasi 1 hora per a fer tot aquest recorregut que travessa el parc nacional del llac Malawi i que transcorre per un bonic paisatge.

A Cape Maclear, ens va rebre la Kay al seu Lodge que es trobava situat davant el llac. Allà hi passaríem 3 nits, amb una cabanya excepcional i un poble i una gent que ens va totalment enamorar.

Com que vam arribar a mitja tarda, vam aprofitar per fer-nos un bany al costat de tota la gent local que ens mirava encuriosida. Molts d’ells utilitzen les aigües del llac per les feines habituals del dia a dia, com dutxar-se, rentar plats, rentar roba, cuinar… i nosaltres estàvem allà amb banyador utilitzant les aigües del llac per a gaudir d’un bany i d’una magnífica posta de sol. Realment, donem molt poc valor al fet de tenir aigua a les nostres llars, d’obrir l’aixeta, de fer servir un rentaplats o una rentadora…

La posta de sol va ser espectacular, i vam aprofitar les nostres nocions que havíem après de chichewa durant el nostre voluntariat per parlar amb les famílies que vivien al costat del llac. La gent era tot cor obert: amable, empàtica, somrient i molt hospitalària. El llac Malawi tenia quelcom especial.

Al vespre, vam poder parlar amb la Julita, una dona que dormia també al nostre allotjament i que era de Sud-Àfrica. Viatjava sola, amb el seu 4×4 i tenia intenció d’arribar a Egipte per a descobrir una realitat africana que, segons ella, era molt diferent a Sud-Àfrica. Vam quedar amb ella que l’endemà podríem anar junts a navegar pel llac si ens encaixava el preu, així que vam anar a dormir d’hora per a descansar en un entorn fascinant.

DIA 3: Ens vam llevar davant les aigües del llac Malawi. Aquell dia feia una mica de vent, per la qual cosa no era possible anar amb canoa per a nosaltres mateixos fins a l’illa que teníem just davant: la illa de Thumbi. A part, just davant la badia de Cape Maclear, també trobem una altra illa com la illa de Domwe o la illa de Mumbo, i un punt molt conegut per anar a fer snorkel que es coneix com a Otter Point i que es troba just al costat del primer assentament que van fundar els missioners anglicans escocesos.

La Julita ens estava esperant per anar amb barca, però un cop vam parlar amb el capità, vam veure que el preu era massa car pel nostre pressupost. Aquest ens va recomanar un amic seu, l’Isaac, amb qui vam arribar un acord perquè pel preu de 40.000 MWK (uns 22 euros per persona) ens portés fins a la illa de Thumbi per a veure les diferents àligues que hi habiten, anar a fer snorkel al Otter Point i tornar a l’allotjament, amb l’entrada al parc nacional que s’havia de pagar ja inclosa.

Així, doncs, amb l’Isaac vam anar a navegar pel llac Malawi amb la seva petita embarcació de fusta. Pel camí, ens creuàrem amb moltes embarcacions de pescadors que recollien xarxes o bé tiraven la canya de pescar en zones habilitades. Per aquests pobles, la pesca és la principal activitat de riquesa, ja que és la seva principal font d’alimentació i d’ingressos amb la venda del peix.

La nostra primera parada va ser la illa de Thumbi, des d’on vam poder veure diferents àligues que responien al xiulet de l’Isaac i sortien dels caus situats entre els arbres de la illa. Algunes d’aquestes aprofitaven també per a caçar algun petit peix que observaven des de la seva visió zenital. Vam aturar-nos al costat d’unes petites roques de l’illa per a poder tirar-nos a l’aigua i fer snorkel en un dels parcs nacionals amb més biodiversitat del planeta.

Després, vam pujar de nou a la petita embarcació per a navegar fins a la zona de l’Otter Trail, que es caracteritzava per les seves aigües clares i transparents i des d’on vam poder gaudir, de nou, de fer snorkel. Segurament, sí que hi havia molta diversitat de peixos però potser no era una de les zones més espectaculars a on hem fet snorkel a Àfrica.

El vent cada cop bufava amb més intensitat, i les barques es balancejaven amb més força. Era hora de tornar al nostre allotjament, navegant abans però pel primer assentament dels escocesos a Malawi del qual només en queden ruïnes. Allà, l’any 1875 s’hi van establir, fins al cap de sis anys que en van marxar pels problemes que tenien amb el mosquit de la malària.

Vam arribar a l’allotjament a l’hora de dinar, després de gaudir d’una ruta pel llac Malawi amb l’Isaac i de poder descobrir un dels llacs més grans del planeta. A la tarda, tocava deixar les aigües del llac per a caminar entre els petits carrers i la riba del poblat, on hi havia molta vida local.

Vam passejar pel carrer principal de terra del poble, passant per diferents botigues d’alimentació i pel costat d’arbres mil·lenaris i majestuosos que s’alçaven just al costat de les pròpies cases dels habitants d’aquell poble. Pel recorregut, trobàrem moltes escenes quotidianes del dia a dia africà: gent fent petar la xerrada, nens jugant a posar sorra en una ampolla buida mentre intentaven no ser tocats per una pilota feta de roba, joves escoltant música amb el telèfon mòbil, noies fent-se trenes entre elles, dones assegudes en petites escales mirant a les persones que passaven per davant seu i, ja més a la platja, pescadors que arreglaven les xarxes o pintaven les barques, dones i nenes rentant roba, els més petits saltant a l’aigua on podien tocar de peus a terra i moltes construccions de fusta (com si fossin taules) que servien per assecar el peix recent pescat. També hi havia zones amb foc a terra que feien servir per fumar el peix, i així poder-ne allargar la seva vida útil.

Ens va sorprendre gratament la quantitat de vida local que hi havia a Cape Maclear, un poble que sortia a moltes guies turístiques i que, per tant, pensàvem que no tindria el seu encant de la gent rural que havíem trobat a altres llocs. Però, anàvem molt errats. Si caminaves direcció contrària a on hi havia els diferents lodges, i t’endinsaves entre els estrets camins dels carrers del poble entraves en un món local molt hospitalari i molt bonic de veure i viure. En aquest lloc, interactuar amb la gent local és molt senzill si hi poses també de la teva part.

Després d’aquest passeig tan sorprenent per Cape Maclear, vam tornar caminant a l’allotjament i vam preparar una truita de patates per un convidat especial. En Toni Ninja, un noi de Castelló, que vam conèixer setmanes enrere a la frontera entre Botswana i Zàmbia, i que viatjava amb una moto de carretera de Sud-Àfrica a Espanya passant per la costa est. Just aquell dia havia creuat la frontera de Moçambic amb Malawi, i ens havia dit que arribaria a Cape Maclear i d’aquesta manera podríem compartir algun dia dels nostres viatges plegats.

Després d’haver fet ja el sopar i que el sol hagués caigut darrere el llac Malawi i la nit es comencés a aparèixer, en Toni encara no arribava. Ens va enviar un missatge dient que la carretera estava plena de mines, és a dir, forats, i vam recordar el nostre recorregut durant els dies anteriors per aquella carretera. Vam anar a fer una cervesa, fins que al cap d’una estona vam sentir el rum-rum d’una moto i vam veure en Toni arribar.

Es va allotjar dues nits a l’allotjament a on estàvem també nosaltres, i vam poder compartir una vetllada d’aventures, experiències i visions sobre la vida. Quan viatges, un dels grans tresors que et trobes són els altres viatgers que et vas creuant pel camí. Potser només estàs amb ells unes hores (com en Mark de Arizona) o uns dies, però de seguida hi ha una connexió especial que, moltes vegades, quan estàs a la teva rutina et costa molts més dies i temps de trobar. En canvi, quan viatges, no sabem si pel fet de sentir-nos-hi reflectits o de trobar-nos sols amb algú que té les mateixes inquietuds, t’obres completament i gaudeixes d’una gran xerrada íntima i enriquidora. Ens ha passat moltes vegades durant el viatge, i amb en Toni no va ser una excepció. Tocava anar a dormir i descansar per passar l’endemà un dia plegats a una població especial del llac Malawi.  

DIA 4: Avui era el segon despertar a la riba de Cape Maclear, però semblava que portàvem ja més d’una setmana allà. Després d’esmorzar, vam anar a veure en Toni que continuava clapat al seu llit després de la llarga conducció que havia fet el dia anterior. El vam deixar dormir una miqueta més, i vam estar relaxats banyant-nos al llac i, com bons africans, veient el temps passar, una activitat que a Europa no hi estem gens acostumats.

Vam estar parlant amb la Julita que ens havia preguntat de qui era aquella moto verda amb matrícula espanyola. Li vam explicar que havia vingut en Toni, i vam quedar que aniríem a dinar tots junts en algun lloc del poble.

Després que en Toni es despertés, i anés a fer-se el primer bany al llac Malawi, vam anar caminant fins trobar un lloc on poder menjar. Allà, vam conèixer dos viatgers més, en Manel i en João, de Portugal, que estaven viatjant en transport públic portant a terme un projecte d’un any sabàtic per Àfrica tot compartint-lo en les seves xarxes socials. Unes persones molt agradables que ens van recomanar viatjar fins a Likoma Island, ja que havia sigut una de les millors experiències (de moment) del seu viatge. Així, doncs, en una taula estàvem una dona de Sud-Àfrica, un motorista de Castelló, nosaltres i una parella de portuguesos compartint una mateixa afició: el viatge i descobrir món.

A la tarda, vam dir a en Toni que el portaríem com a guia a alguns llocs del poble, i així va ser com el vam portar a descobrir la part més local del poble. Allà, deixaves de sentir-te foraster i et senties un més d’ells, jugant amb ells, ballant i gaudint de la seva felicitat i de la seva senzillesa. Vam seguir caminant pels carrers estrets i laberíntics que ens van portar fins al lloc on tots els pescadors assecaven el peix, mentre d’altres partien cap una nova nit de pesca. Allà, en Toni ens va regalar dues polseres que posaven Malawi i vam seguir de tornada, tot rebent somriures d’adults i nens amb qui creuàvem. En Toni ho tenia clar: volia tornar allà amb la seva moto verda i el seu casc, perquè els nens el poguessin veure amb la seva casa, que era la seva pròpia moto.

Vam tornar a l’allotjament, i mentre ell va marxar amb la moto, nosaltres vam gaudir de la última posta de sol del llac Malawi. L’endemà, era hora de dir adeu ja que, al cap de dos dies, arribava la Susanna, la germana de l’Esteve, a Lilongwe i l’aniríem a buscar per començar una nova ruta de dues setmanes (nosaltres ja portàvem un mes) per aquest país que tant ens estava captivant.

Al cap d’una estona, en Toni va arribar ben content. Ens va ensenyar alguns vídeos on vam poder veure alguns dels nens amb el seu casc posat, alguns enfilats sobre la moto i molts al·lucinats perquè segurament només a les pel·lícules havien vist vehicles com el d’en Toni.

Vam anar a fer un sopar de comiat amb en Toni Ninja, i vam intercanviar diferents informacions de les nostres rutes. I és que quan trobes viatgers aprofites intensament el temps amb ells perquè saps que, després, cadascú segueix el seu camí…fins que et tornes a trobar en un altre lloc del planeta.

DIA 5: Avui tocava fer ruta cap a la capital, Lilongwe, que encara no havíem trepitjat. A Àfrica, les capitals dels països les intentàvem evitar perquè normalment són sinònim de grans aglomeracions, i nosaltres preferíem la tranquil·litat, i més, viatjant amb la nostra casa a sobre. Així, doncs, vam buscar un allotjament als afores de la capital.

Ens vam despertar, i la Julita ja ho tenia quasi tot llest per a marxar. En Toni encara seguia dormint, així que ens vam acomiadar d’ella. Al cap d’uns minuts, en Toni es llevava i preparava tot per seguir fent ruta, també, cap al nord de Malawi. Ens vam acomiadar també d’ell. Hores més tard, rebíem un missatge d’en Toni que ens explicava que pel camí havia trobat a la Julita amb el cotxe i que es van acomiadar amb el soroll dels clàxons des de cada un dels seus vehicles.

Ens tornàvem a quedar sols, nosaltres dos, després d’haver viscut uns dies intensos amb diferents experiències de viatgers i moltes vivències i records amb les persones locals que ens vam trobar i amb qui vam compartir una de les virtuts més especials que tenim (i que moltes vegades no aprofitem): el temps.

Dèiem adeu a la part sud del llac Malawi i ens tornàvem a endinsar a les muntanyes (per un trajecte molt bonic que passava entre Golomoti a Lizulu) per arribar fins a la ciutat de Lilongwe, on vam aprofitar per a fer algunes compres al supermercat i arribar al nostre següent allotjament, a l’espera que al cap de poques hores arribés la Susanna que ja estava volant direcció a Malawi. Una nova visita que rebíem durant el nostre any sabàtic a Àfrica!