Les girafes sempre destaquen pel seu coll esvelt i alt, que pot arribar a mesurar dos metres i pel seu caminar tranquil i pausat que pot arribar a ser moltes vegades hipnòtic. Quan les veus tan altes i delicades, sembla que hagin de competir en una passarel·la de moda. La girafa és símbol nacional de Tanzània i l’animal terrestre més alt del món. La seva altura pot arribar quasi als sis metres. Es creu que segons la teoria de l’evolució de Darwin, les girafes tenen aquest coll tan llarg perquè es van haver d’adaptar a les condicions del terreny, el van anar desenvolupant al llarg del temps i així poder accedir a les fulles més altes dels arbres. El que és curiós però, és que tenen el mateix nombre de vèrtebres que els humans, però en el seu cas, molt més allargades.

Existeixen quatre espècies de girafes: les girafes del Sud, les girafes del Nord, les girafes Massai i les girafes reticulades. Les girafes del Nord tenen tres subespècies (Kordofan, Nubia i la d’Àfrica Occidental) i les girafes del Sud en tenen dues (les girafes Angolanes i les Sud-africanes).

Tenen una gran resistència a la falta d’aigua. Poden aguantar varis dies sense beure ja que no suen i tenen un sistema digestiu que els permet absorbir l’aigua de les fulles que ingereixen.  Amb la seva llarga llengua, que pot mesurar uns 50 cm, mengen les fulles més altes i eviten les punxes de les acàcies, el seu menjar preferit. La llengua és de color blau fosc per protegir-la de les cremades del sol de la sabana.

Tenen un cor que pesa uns 12kg, de gran tamany que bombeja sang a gran potencia per a poder arribar a dalt del cap. Tenen també unes vàlvules als vasos sanguinis del coll que li permeten regular el flux de la sang. Per exemple, quan les girafes han de beure aigua i baixen el cap, aquestes vàlvules regulen la quantitat de sang i la seva pressió (per evitar que aquestes es desmaïn).

Les girafes no són gaire dormilegues. Normalment dormen entre 10 minuts i dues hores al dia, i ho fan dretes per evitar que possibles depredadors se les mengin. Són animals socials que solen viure en grup de 6 a 30 membres. Aquestes manades però no són fixes, els seus membres van variant.

Les girafes són polígames. La gestació dura entre 15-18 mesos, i normalment només dona llum a una cria. Les girafes mascle lluiten per ser el mascle dominant de la manada utilitzant el seu coll. Es donen cops amb els dos colls, fins que un d’ells és el guanyador. Es poden distingir els mascles de les femelles, fixant-nos amb els ossicons, les protuberàncies òssies que tenen al cap en forma de “banyes”: els de les femelles són més petits i coberts de pèl, mentre que els dels mascles són més alts i amples de la punta.

Cada girafa és diferent. Se les pot distingir pel coll com també per les taques de la seva pell. Cada girafa té un patró diferent de taques, que la fa única i diferent de les altres. És com la seva empremta dactilar.  El tipus de pelatge que té fa que sigui molt resistent a les altes temperatures de la sabana africana, com també l’ajuda a camuflar-se molt bé entre la vegetació. Com més fosques siguin les taques, més vella és la girafa.

Destaquen perquè són pacífiques i tranquil·les. Normalment no busquen problemes. La seva altura les permet anticipar-se a alguna ocasió de perill, ja que veuen els atacants des de lluny i poden prevenir l’atac. El seu moment més vulnerable és quan beuen aigua d’una bassa, riu o llac. Prefereixen fugir abans que desafiar als altres animals. Són ràpides, poden córrer a uns 56 km/h en un esprint. La coça d’una girafa pot arribar a ser mortal, i protegeixen a les seves cries dels atacs dels lleons així.

Les girafes viuen exclusivament al continent africà. Per culpa de la pèrdua d’hàbitat i la fragmentació d’aquest, es troben també en perill d’extinció. Hi ha hagut un gran davallada de la població de girafes al món. A l’actualitat, es troben localitzades a 21 països africans, especialment al Camerun, Txad, Uganda, Kènia, Tanzània, Zàmbia, Namíbia, Botswana, Zimbabwe i Sudàfrica.  

Hi ha també molta caça furtiva de girafes a Àfrica. Molts caçadors il·legals es barallen també per caçar-les i posar-les com a trofeu, juntament amb el lleó i l’elefant. A més a més, amb l’augment del VIH, ha augmentat també l’interès per les girafes. En algunes comunitats rurals existeix la creença que si consumeixes cervell o la medul·la òssia d’aquests animals, estaràs curat del sida. En èpoques també de crisi econòmica, hi ha moltes zones d’Àfrica, que les caçaven i les cacen per la gran quantitat de carn que tenen i que són relativament fàcils de matar.

És important fer una crida d’atenció sobre el perill que té la girafa d’extingir-se, ja  que si seguim aquest ritme es poden veure totalment eliminades algunes subespècies en poques dècades. Està sent una extinció silenciosa, per ser menys “mediàtica” que d’altres animals, que pot fer que aquest animal tan bonic i únic es vegi totalment eliminat del planeta Terra.