A Zimbabwe, el tema de la moneda és força complex. Actualment, trobem dues principals monedes que estan en circulació: per una banda, els bonds que és la moneda local; i per altra banda, els USD americans. El fet de tenir dues monedes i una política monetària molt ineficaç ha provocat que, en els darrers anys, aquest país hagi passat per forces episodis d’hiperinflació que han causat un augment considerable de preus i, en conseqüència, un augment de la pobresa interna del país. 

A continuació, intentarem resumir breument la complexitat del funcionament de la moneda i explicarem alguns detalls transcendents de la història. I, finalment, donarem alguns consells pels viatgers que vulguin anar a Zimbabwe com, per exemple, com pagar als supermercats, el tema de diners en efectiu, a on canviar, etc… 

Moneda i història

Un dels fets transcendentals de la història d’aquest país es va viure l’any 2000 amb l’expropiació de terres a la gent de raça blanca per part del dictador Robert Mugabe (si en voleu saber més, podeu llegir la història del país aquí). Aquest fet va comportar que Zimbabwe, que fins llavors era un país que exportava molts productes agrícoles, entrés en un espiral de pobresa interminable.

El país va perdre gran part de la producció agrícola ja que aquestes terres van passar a mans de persones del govern que no sabien com conrear i les van abandonar; i, per tant, les exportacions van baixar en picat. Per tal de contrarestar a aquesta falta d’ingressos, el govern va respondre imprimint més bitllets al mercat per tal de pagar els seus deutes i d’incentivar a l’economia. Això va provocar, però, una hiperinflació de les més impactant de la història econòmica mundial: 79.600.000.000% mensual va ser la inflació més alta, i el preu es duplicava cada 24 hores.

Durant els següents anys, el país va viure sotmès a unes pressions econòmiques on la població local era la més perjudicada. Hi havia canvis constants en la política monetària, els preus s’encarien del no-res, i la gent entrava cada cop més en el cercle de la pobresa. El novembre del 2008 va ser el pic més important d’aquesta inflació tan agònica i llarga que encaria els preus i provocava un augment instantani de la pobresa de bona part de la població. Llavors, el govern de Zimbabwe va posar en circulació bitllets de 100 bilions de dòlars al mercat que al canvi equivalien només a 4 dòlars. Aquesta greu crisis va comportar una situació catastròfica per molts habitants del país.

La ineficient política monetària del país durant el mandat de Robert Mugabe va portar molta gent a la desesperació; va provocar que el 2009 el govern abandonés el dòlar de Zimbabwe com a moneda oficial i va provocar la circulació de moneda estrangera al país com els dòlars o els rands sud-africans.

El 2015, el govern va començar a desmonetitzar oficialment el dòlar de Zimbabwe, reduint el seu valor a zero per tal d’equilibrar-ho amb el USD americà, i així poder posar al mercat la nova moneda que seria el bond. Això va provocar que gent que tenia encara dòlars de Zimbabwe perdessin bona part del seu valor; i que molts, avui en dia, confiïn més en els USD americans, que no pas en la seva pròpia moneda. És per aquest motiu que actualment són molts els que prefereixen tenir dòlars que bonds, i el que fa que per viatjar a Zimbabwe, la qüestió monetària sigui complexa amb la circulació de dues monedes diferents que circulen pel país.

Si viatges a Zimbabwe, podràs recordar aquesta terrible etapa econòmica i monetària del país perquè són molts els que venen com a souvenir el bitllet de 100 bilions de dòlars. De totes maneres, la gent torna estar preocupada per l’augment de nou de la moneda local, que va pujant de valor, i el temor a una nova hiperinflació és molt present a moltes llars del país.

Consells monetaris per als viatgers

– És imprescindible que per a viatjar a Zimbabwe portis USD en efectiu. Aquesta és la moneda més forta del país i la que faràs servir per aconseguir bonds (l’altra moneda), pagar als parcs nacionals i als allotjaments, pagar la gasolina i els peatges, pagar la visa… A diferència de Zàmbia, aquí els dòlars més antics del 2006 també serveixen. 

– Porta bitllets d’USD petits. A molts llocs no tenen canvis de bitllets grossos, ja que la major part de circulació dels dòlars és en bitllets petits. Als peatges, per exemple, has de pagar 2 USD, i a nosaltres ja ens va costar que ens donessin canvi de 10 i 20 USD. 

– Per aconseguir bonds, que és la moneda local i la que utilitzaràs en els mercats locals o per pagar als supermercats, ho pots fer de dues maneres diferents: pots anar a un banc i canviar USD per bonds al canvi oficial (també podràs treure bonds del caixer, tot i que algunes targetes no les accepta); o pots canviar els USD al carrer. Depèn de quina opció triïs, tindràs més o menys bonds. Si vas al banc, per cada USD et donaran menys bonds que no si vas al carrer. Per exemple, quan hi vam anar nosaltres (octubre 2021), al banc et donaven 80 bonds per cada USD; mentre que al carrer aconseguies 140 bonds per cada USD. Per tant, nosaltres canviàvem al carrer. Per canviar al carrer, podràs preguntar a algú que vols aconseguir bonds i a vegades ell mateix t’ho farà o et dirà a on pots trobar els que canvien USD. Aquests els trobaràs asseguts prop de bancs, supermercats… Hauràs de negociar i preguntar a vària gent, ja que al principi et donaran un tipus de canvi molt baix. 

– El pagament amb targetes de crèdit i dèbit internacionals no està molt estès. Nosaltres viatgem amb una targeta internacional que es diu N26, i només la vam poder utilitzar per a pagar algunes entrades als parcs com Matobo o Hwange; i a les principals atraccions del país com Great Zimbabwe. A altres llocs com el Mana Pools la targeta no ens la van acceptar. Per tant, compta que no podràs fer servir la targeta de crèdit internacional per a fer pagaments al país. 

– Hi ha un sistema de pagament local que es diu Ecocash. Per a utilitzar-ho, necessitaràs un número de telèfon mòbil local que estarà vinculat a la targeta SIM local (Econet) del teu telèfon mòbil que compris (val uns 80 bonds). Aquest sistema consisteix en què tens els bonds dins la teva compte telefònica i podràs pagar als supermercats i amb la gent donant el teu número de telèfon mòbil. Un cop ho facis, rebràs un missatge que hauràs de confirmar per a dur a terme aquella compra que estiguis fent. Després, rebràs un missatge de text confirmant el pagament i el saldo que et queda pendent. Per aconseguir activar l’Ecocash al teu telèfon, hauràs d’anar a alguna oficina d’Econet i activar-ho. Per a carregar el saldo, ho podràs fer amb qualsevol persona ja que ells et podran enviar els diners de la seva compte a la teva. És a dir, podràs donar USD a algú del carrer i dir-li que et posi els bonds amb el tipus de canvi que acordeu al teu compte. Pensa, però, en tenir els diners justos ja que com hem dit la moneda és molt volàtil i canvia dia darrere dia, fent que aquells diners perdin de valor si puja la moneda. Nosaltres vam fer servir aquest sistema per a comprar a mercats i al supermercat; i així no havíem de canviar cada dos per tres dòlars americans per bonds.

– A fora al supermercat, sempre trobaràs gent que t’oferirà pagar amb la seva targeta o compte d’Ecocash. Són els anomenats swippers. Pensa que si al supermercat pagues en USD hi sortiràs perdent, ja que et canviaran els bonds al canvi oficial. Per tant, ells el que fan és abans negociar amb tu un canvi, i després t’ofereixen la seva targeta local, i tu pagues en bonds i després, un cop a fora, li dones els diners en USD i en efectiu. Calcula bé el que compres per tal d’ajustar-te al màxim al tipus de canvi. Per exemple, si acordes que 1 USD seran 120 bonds; intenta que la compra sigui múltiple d’aquest número per donar-li els dòlars justos. 

– Quan marxis del país, els bonds que et quedin te’ls quedaràs de record. Per tant, calcula bé quants bonds et queden i intenta’ls gastar si els tens al teu compte d’Ecocash; o, si els tens en efectiu, si vols els podràs guardar per a la teva col·lecció de bitllets de diferents països del món.

– Fes un petit llibre de comptabilitat contemplant tots els bitllets d’USD que tens, i el que vols gastar. A nosaltres ens va anar molt bé, ja que no teníem molts de dòlars i d’aquesta manera ens vam assegurar que podíem veure-ho tot fent moltes nits de càmping lliure.