Matobo NP es troba situat als Matobo o Matopos Hills, unes muntanyes rocoses de granit que es troben a 35 quilòmetres al sud de la ciutat de Bulawayo; i que cobreixen una extensió de 3.100 quilòmetres quadrats, dels quals 424 s’han establert com a parc nacional. Aquest és el parc més vell del país ja que va ser declarat com a tal l’any 1926. A més a més, el Matobo NP és Patrimoni de la Humanitat de l’Unesco des del 2003.

Aquestes formacions rocoses, ben curioses, es calculen que es van formar fa 3.000 milions d’anys i es van fer servir com a refugi de diferents assentaments humans a l’edat de pedra, deixant nombroses pintures rupestres a les seves roques.

El paisatge de Matobo és espectacular. Està format per petites muntanyes, blocs de granit que fan equilibris uns a sobre els altres creant formes molt originals (coneguts com Kopijes), la terra vermella i els boscos verds, les pintures rupestres… És un paisatge diferent que fa que aquest lloc sigui especialment bonic.

Una de les millors coses a fer, com quan érem petits i ho fèiem amb la forma dels núvols, és deixar anar la imaginació i intentar batejar tots els Kopijes que vas trobant. Alguns d’ells ja tenen nom com: el camell, mare i fill… però d’altres encara no tenen nom, fent així que puguis nombrar-los i jugar per a veure què hi veus.

El parc també és llar de vida animal salvatge, on podràs trobar-hi rinoceronts, zebres, antílops, cocodrils, hipopòtams, girafes… Però no hi podràs veure felins com els lleons, o elefants. Per tant, és un lloc segur per a fer un safari caminant on el més famós d’ells és el Rhino tracking.

Com arribar-hi?

Matobo NP es troba siutat molt a prop de la ciutat de Bulawayo, a uns 35 quilòmetres. Per arribar a Bulawayo des de la població de Victoria Falls, cal agafar la carretera A8 durant uns 430 quilòmetres. Aquesta carretera es troba en bon estat i és asfaltada. Tingues en compte que hauràs de pagar alguns peatges que tenen un cost fix de 2 USD per vehicle.

Si arribes a Bulawayo des del Great Zimbabwe, caldrà que agafis la carretera que arriba fins a Masvingo; i després passar per la carretera A9 (carretera de peatges) que travessa les poblacions de Mashava, Zvishavane, Mbalabala i, finalment, Bulawayo (uns 309 quilòmetres des del Great Zimbabwe).

Si vens des de l’est del país o de la capital (Harare), hauràs de conduir per l’A5 i passar per la població de Gweru. La totalitat del trajecte és d’uns 440 quilòmetres, i també et trobaràs peatges on hauràs de pagar els 2 USD per vehicle.  

Un cop arribat a Bulawayo, hauràs de conduir 35 quilòmetres cap al sud fins arribar a l’entrada del Matobo Hills. Allà, la majoria de carreteres són bones (tot i que no totes estan asfaltades) i no necessites un 4×4. De totes maneres, hi ha algun camí de muntanya que sí que és recomanable utilitzar el 4×4. Si vas amb un turisme, pregunta a l’entrada del parc quins recorreguts són aptes pel teu vehicle.

Permisos i preus

L’entrada al Matobo NP costa 15 USD si entres i surts al mateix dia. Si et quedes a dormir a dins, el preu de l’entrada baixa fins a 8 USD per persona. Cal pagar, però, 10 USD més si vols visitar la tomba de Cecil Rhodes (World’s View) i la Pomongwe cave. Pel que fa al vehicle, hauràs de pagar 10 USD que et serviran per tots els dies que vulguis estar al parc.

A dins el parc, trobaràs diferents tipus d’allotjament on hi podràs acampar o dormir. A l’apartat d’”A on dormir al Matobo NP?” trobaràs especificat els preus de cada opció que recomanem. Recorda que a Zimbabwe les entrades duren més de 24 hores. Per exemple, si entres el dilluns a les 9h del dematí i pagues per un dia, tindràs temps fins el dimarts a les 18h de la tarda per estar dins el parc.

Pel que fa al pagament, nosaltres vam pagar amb targeta de crèdit (N26) i ens la va acceptar. Tot i així, el ranger ens va dir que havíem tingut sort perquè moltes vegades la màquina no accepta targetes estrangeres, i l’única manera per pagar és amb efectiu, és a dir, amb dòlars.

Què fer al Matobo NP?

Existeixen dues parts diferenciades dins el parc nacional: la primera, nosaltres la batejaríem com la part paisatgística i històrica (on pots trobar els Kopijes, el World’s View i les coves amb pintures rupestres). La segona part és on hi ha el Game Park i a on trobaràs la majoria d’animals que habiten en aquest parc nacional.

– Visitar les formacions rocoses del Matobo Hills

Com hem dit abans, els Matobo Hills es van formar fa 3.000 milions d’anys. En aquesta àrea, hi havia un gran aflorament de granit que es va anar erosionant gradualment i fracturant-se, formant una vall i el paisatge muntanyós i accidentat que el caracteritza. Aquesta fracturació del granit va donar pas a diferents formes que es poden veure actualment. Aquestes són les whale backs (o esquenes de balena) formades per roques corbades erosionades; i els Kopije, formats per fractures cúbiques de roca que s’han anat erosionant i formant les roques en equilibri que veiem ara.

Veure aquestes formacions significa quedar-se meravellat del poder de la natura i el vent, que amb el pas dels anys han anat creant diferents escultures naturals molt boniques d’observar.

– Visitar les coves i veure les pintures rupestres del Matobo Hills

A part de les formacions geològiques, podreu visitar diferents coves que van ser, en el passat, llocs ideals per a viure i refugiar-se. Es diu que els habitants que vivien a la zona, probablement vivien com el poble San d’avui en dia. Eren caçadors i recol·lectors principalment nòmades que vivien a les coves i s’alimentaven dels animals salvatges que caçaven, mel, fruita, llavors, arrels i bulbs…

Les pintures rupestres que es poden trobar en aquestes coves, doncs, reflecteixen l’estil de vida que seguien i els animals que caçaven o hi havia a l’època. Les pintures estaven fetes de pigments d’ocre o hematites, pigments de plantes, caques d’ocells, carbó… que els barrejaven amb sang, greix escalfat i saba vegetal en recipients varis (ous d’estruç, banyes d’antílop, ossos, closques de tortuga…). Per pintar, utilitzaven com a pinzells diferents pals, pèls d’animals, herbes o els dits.  

Les coves i pintures rupestres que nosaltres vam visitar dins el Matobo NP són les següents:

• White Rhino Paintings: Aquestes pintures es troben a uns 9 quilòmetres de la porta principal d’entrada. La carretera per arribar fins allà és de fàcil accés. Hauràs de deixar el cotxe en un petit aparcament i caminar uns pocs minuts fins arribar a dalt la cova. El camí està molt ben indicat amb senyalitzacions. Un cop a dalt, podràs veure un paisatge panoràmic de la zona i les pintures rupestres que destaquen pel seu rinoceront blanc dibuixat i uns caçadors.

• Pomongwe Caves: Per a visitar aquestes pintures que estan a prop de la tomba de Cecil Rhodes (World’s View), caldrà que prèviament paguis 10 USD més a les oficines del World’s View. Nosaltres no vam trobar ningú, i vam entrar sense pagar. La cova, que fa 20 metres d’amplada i de llargada, està situada just al costat del petit aparcament, on hi ha també un petit museu. A les pintures s’hi poden veure elefants, antílops, girafes i figures humanes (entre elles, dones). A més a més, al costat trobaràs un camí que s’enfila cap a un mirador on recomanen veure la posta de sol.

• Nswatuki (o Nsvatugi) Caves: Aquestes són les coves que ens van agradar més de tot el parc i que recomanem anar-hi ja que es veuen les pintures molt clarament. Tanmateix, el camí per arribar-hi és més complicat que els altres punts, i pot ser que estigui en mal estat (preguntar abans a l’entrada del parc). Per accedir-hi hauràs de passar la Maleme Dam i seguir les indicacions cap a la cova o al Mwizilume Dam, que es troba només a dos quilòmetres de les coves. El nom de Nswatuki vol dir “el lloc del salt”, ja que hi ha una creença que el déu Mwari va saltar des de casa seva fins al cim del turó i va deixar la seva petjada en forma de cova. Per això, li diuen les coves Nswatuki. Allà hi podràs veure les famoses girafes, kudus, zebres i humans que porten armes.

– Visitar el World’s View i la tomba de Cecil Rhodes

Nosaltres no vam visitar aquesta atracció polèmica, ja que ens semblava una barbaritat homenatjar a una figura com la de Cecil Rhodes. De totes maneres, per qui vulgui anar-hi, s’haurà de pagar l’entrada a l’aparcament del World’s View i que són un tota de 10 USD per persona. Des d’allà dalt, hi ha unes vistes impressionants de tot el parc nacional i és el lloc que va demanar Cecil Rhodes per a ser enterrat.

Cecil Rhodes és una figura molt important a la història del país, però també molt controvertida. Aquest imperialista anglès que volia unir Ciutat del Cap amb el Caire, va colonitzar tot el país utilitzant com a mà esclava la població negre a qui humiliava amb els seus discursos. D’aquí el nom de Rhodèsia, que ara és l’actual Zimbabwe. Si en voleu saber més sobre aquest personatge, podeu clicar aquí.

Si voleu, es pot anar a veure les vistes des del World’s View sense pagar l’entrada i sense visitar la tomba d’en Cecil Rhodes. Nosaltres ho vam fer així, i d’aquesta manera vam poder gaudir d’unes vistes fantàstiques de tot l’entorn.

– Fer un safari pel Game Park

Aquesta part del parc va ser anomenada el 1963 zona de safari. És aquí on podràs fer un safari per a veure els animals que hi habiten, particularment, els rinoceronts que són els més famosos però a la vegada els més difícils de trobar. Cap el 1960 es van introduir 13 rinoceronts blancs al parc, els primers del país. Més tard, es va introduir el rinoceront negre i es va declarar l’àrea com a zona protegida. De totes maneres, al voltant dels any 90, malauradament va haver-hi una davallada molt gran de la població de rinoceronts per culpa dels caçadors furtius que els mataven per les seves banyes. A partir del 2013, l’organització Zimparks ha augmentat la vigilància i protecció del parc per evitar la caça furtiva.

Nosaltres vam recórrer lliurement aquesta part amb el nostre cotxe, i vam poder veure diferents animals com hipopòtams, cocodrils i antílops. Cal dir, però, que és una zona amb poca concentració d’animals. Si vols veure rinoceronts, ens van recomanar la zona de Zhamando Hide i la de Mpophoma Dam.

– Fer un safari a peu per a veure els rinoceronts

Una altra opció que pots fer a la zona del Game Park és fer un safari a peu acompanyat d’un rànger per tal de seguir les petjades i veure els rinoceronts. És el que es coneix com a Rhino tracking, una de les activitats més famoses del parc i que has de reservar prèviament.

Nosaltres, però, vam tenir la sort que vam trobar un rànger mentre estàvem a dins que ens va dir que havia vist dos rinoceronts blancs a prop d’on estàvem nosaltres. Va pujar al nostre cotxe, i ens anava fent parar i baixava per a veure on estaven en aquell moment. De cop i volta, ens va fer baixar del cotxe i el vam seguir ràpidament fins que vam veure els dos rinoceronts blancs davant nostre que van fugir fugaçment cap enmig de les bardisses. Aquests animals tenen una oïda i un olfacte molt espectacular, que fa que sentin passes des de forces metres de distància.

– Visitar el museu del ferrocarril a Bulawayo

Una de les altres activitats interessants per a fer a la zona i que es troba fora el Matobo NP és la visita al museu dels ferrocarrils de Bulawayo. Aquesta ciutat va ser un punt molt important durant el projecte de Cecil Rhodes d’unir Ciutat del Cap amb El Caire.

Aquest imperialista tenia un somni, que era unir les dues puntes del continent amb tren, un dels transports més famosos durant la seva època. Per aquest motiu, van començar a crear diferents línies de tren que es dirigien, d’una banda, al mar (com la línia que arribava fins a Beira, a Moçambic); i d’altra banda, cap a territori desconegut cap al nord. Van aconseguir arribar fins a la zona del Congo, que en aquell moment era una finca privada del rei Leopold de Bèlgica; i allà no van poder seguir avançant per les dificultats del terreny i les traves burocràtiques entre les diferents colònies.

Malgrat que anaven resolent diferents entrebancs que trobaven pel camí com la presència d’animals salvatges, o creuaments de rius (el pont que uneix Zàmbia i Zimbabwe per les cascades Victòria es va realitzar per a seguir avançant amb el somni imperialista de Rhodes); el projecte inicial del britànic d’unir les dues ciutats africanes no va poder ser possible. De tot això, han quedat vies de tren que uneixen les principals ciutats dels països d’Àfrica del Sud, tot i que actualment no és el transport que es fa servir més.

Al museu de Bulawayo, on hauràs de pagar una entrada de 2 USD per persona, podràs trobar els primers trens que van circular pel país, així com diferents objectes i històries de l’època de la colonització; on veuràs totes les comoditats i luxes que tenien els vagons, així com també les diferents locomotores que fa uns anys enrere circulaven per aquesta part d’Àfrica.

A on dormir al Matobo NP?

El parc disposa de cabanyes i càmpings on poder dormir portats per l’organització Zimparks, que és la mateixa que gestiona el parc nacional. De totes maneres, també hi ha empreses privades que gestionen allotjaments. Nosaltres destaquem:

– Maleme Dam: És un càmping gestionat per Zimparks que es troba situat just al centre del parc nacional. És un càmping senzill, sense electricitat però amb punts d’aigua i lavabos (en un estat una mica decadent). Té bona ombra i gespa al costat d’una presa d’aigua. El preu del càmping són 10 USD per persona i nit que hauràs de pagar a l’entrada del parc.

– Mtsheleli Dam: És una zona de pícnic on també s’hi pot acampar. Es troba al sud del parc nacional, però no té cap facilitat. Per tant, hauràs de portar-ho tot tu. El preu, igualment és de 10 USD per persona i nit.

– World’s View Campsite: Aquest càmping està situat al costat de la zona de pícnic del World’s View on podràs gaudir d’una fantàstica posta de sol i unes bones vistes de l’entorn. És un càmping bastant nou i renovat, té restaurant, i el preu gira al voltant de 15 USD per persona i nit. Aquest càmping està gestionat per l’allotjament de Farmhouse Matopos, on també podràs trobar habitacions i cabanyes. Si vols consultar la seva web, pots clicar aquí.

– Matobo Hills Lodge: Aquest Lodge situat dins el parc nacional disposa d’habitacions, restaurant i piscina; entre altres facilitats. Podràs fer també safaris amb els seus propis vehicles. Els preus són de 150 USD per nit i habitació doble. Per a més informació, pots visitar la seva web aquí. 

La nostra ruta

DIA 1: Després d’arribar el dia anterior des de Masvingo, i fer wild camping en un carretera secundària situada a pocs quilòmetres de l’entrada principal del Matobo Hills, ens vam llevar ben d’hora i vam ser els primers a entrar a un dels parcs nacionals més curiosos del país per les seves formacions rocoses i els seus rinoceronts. Vam pagar l’entrada (per sort, van acceptar la targeta de crèdit ja que cada cop anàvem quedant més curt d’efectiu) i vam començar visitant la part històrica del parc.

La primera parada va ser a les coves del White Rhino, on des de dalt ja vam començar a quedar meravellats de la bellesa del paisatge del parc nacional, amb els seus kopijes característics i diferents cims granítics que caracteritzaven aquell entorn. Les pintures rupestres del White Rhino mostraven la importància històrica d’aquest lloc pels nostres avantpassats, que havien marcat allà la diferent fauna que trobaven, entre ells, el rinoceront blanc.

Després de contemplar aquesta primera cova, vam avançar per anar al World’s View on ens esperava un guia a recepció a punt per donar-nos el tiquet per a visitar la tomba de Cecil Rhodes. Quan li vam comentar que consideràvem que no volíem entrar per anar a visitar una tomba d’una figura que havia sigut molt controvertida per la població local del país, ens va entendre perfectament. Vam estar discutint perquè, com bé deia el guia, aquesta persona també ha format part de la història i també s’ha d’explicar a tothom, encara que hagi causat molt de mal i hagi sigut un mal exemple; però veiem difícil trobar l’equilibri entre la història explicada i com fer-ho sense idolatrar aquestes figures.

De totes maneres, el guia ens va permetre anar a l’altra costat per veure les vistes des del World’s View, i realment eren fantàstiques. Des d’allà dalt es veia tot el Matobos als teus peus, en un dia ben assolellat i ben calorós.

Posteriorment, de camí cap al nostre càmping de dins el parc d’aquella nit, vam parar un moment a la Pomongwe Cave, que ens va semblar la cova més fluixa de les tres que vam visitar encara que és l’única de pagament. El nostre càmping estava situat al costat del Maleme Dam, just al centre del parc, així que va ser un molt bon lloc per a estirar les cames i acostar-nos a l’aigua per veure si veiem algun animal.

Vam seguir recorrent la part històrica del parc nacional de Matobo Hills visitant les coves de Nswatuki. Aquestes estaven més amagades i era més difícil arribar-hi, però a baix a l’aparcament hi havia uns planells informatius que explicaven d’una forma molt concisa tota la història del parc. Ens vam enfilar pel camí que pujava fins que vam arribar a la cova que ens va agradar més de tot el parc.

La cova de Nswatuki és una de les coves amb les pintures rupestres més ben conservades, on podràs veure en detall els diferents animals i figures humanes que surten dibuixades. Nosaltres ens hi vam estar una bona estona, mentre menjàvem uns cacauets i ens assentàvem a un terra que fa milers d’anys també va ser trepitjat per grups de persones que buscaven refugi.

Un cop visitat la part històrica, vam continuar fins arribar a l’entrada de l’altra part del parc: la zona del Game Park. Arribàvem allà al voltant de les 12h del migdia, l’hora punta de calor, així que no era el moment més indicat de veure animals. De totes maneres, nosaltres hi vam entrar per veure si teníem sort. Com era d’esperar, només vam trobar uns hipopòtams i uns antílops ben amagats a la sombra, així que vam decidir parar a Mpophoma Dam per dinar a la zona de pícnic l’amanida de cigrons que havíem fet el dia anterior.

Després de dinar i descansar una estona, vam seguir fent un recorregut pel Game Park sense gaire fortuna. Tornàvem ja cap al càmping quan, de cop i volta, vam sentir un soroll ben fort a la roda. Semblava que hi havia alguna cosa enganxada (una pedra o una branca) a la roda del davant del copilot, però nosaltres no érem capaços de veure. Per assegurar-nos que no era res important, vam treure la roda i la vam mirar per dins. Per sort, tot estava bé així que vam continuar mentre sentíem, de tant en tant, aquest soroll misteriós.

Vam arribar al càmping ben suats després d’haver desmuntat i muntat la roda en ple sol, així que ens vam fer una bona dutxa i vam preparar la nostra tenda enmig d’un cel estrellat. Era hora d’anar a dormir dins un parc que barreja història amb animals. La primera part l’havíem vist molt bé; però la segona, la dels animals, no n’havíem vist tants com esperàvem.

DIA 2: Ens vam llevar ben d’hora per anar a veure els rinoceronts. És sabut que aquests animals solen sortir a primera hora del dematí que és quan la calor apreta menys. Així que vam arribar a la porta d’entrada del Game Park, i allà el rànger ens va aconsellar que anéssim a la zona de Zhamando, que és on normalment es situen els rinoceronts.

Vam anar directament cap al Zhamando on hi havia un mirador. Allà, no hi havia rastre de rinoceront. Ens vam trobar dues ràngers que vigilen que no hi hagi ningú caçant aquests animals, i que ens van dir que aquell matí tampoc els havien vist. No ens podien dir quants rinoceronts hi havia al parc perquè és confidencial, però ens van aconsellar d’anar a una zona que es trobava a 8 quilòmetres d’on estàvem.

Vam anar cap allà per veure si trobàvem aquests animals, però pel camí no veiem res. Avui no teníem la sort que havíem tingut al Mana Pools (si voleu veure la nostra experiència en aquest parc, podeu clicar aquí), així que vam decidir anar marxant per seguir el nostre trajecte direcció de nou a Victoria Falls, que era l’únic punt de sortida del país pel tema covid.

Just abans de la sortida, ens vam trobar un rànger caminant que ens va dir que havia vist un rinoceront al trencant de l’esquerre a uns 6 quilòmetres. No ens ho vam pensar i vam anar cap allà. Tampoc vam tenir sort i vam tornar a sortir al camí principal del parc… Realment avui no era el dia. Just quan tornàvem a fer el mateix recorregut per marxar, un altre rànger que no parlava quasi anglès ens va parar i va dir que pujava al cotxe perquè havia vist feia res dos rinoceronts blancs!

Nosaltres, abans que pugés, li vam dir que ja ho donàvem per perdut; però aquell rànger estava ben emocionat i va pujar al cotxe igualment amb nosaltres. Ens anava indicant amb la mà, i de tant en tant, ens feia parar per a seguir les petjades. Alguna vegada i tot, baixava del cotxe i anava corrents cap al mig del bosc. Resulta que els rinoceronts també són uns animals força ràpids.

En una d’aquestes baixades, va tornar i ens va dir que baixéssim del cotxe. Ens trobàvem a prop dels rinoceronts i ara era hora d’anar silenciosament cap on es trobaven perquè no se’ns escapessin. Vam seguir el rànger que caminava ràpidament, i després començava a córrer. Els rinoceronts també s’estaven movent així que havíem de ser més ràpid que ells!

Fins que vam arribar darrere un arbre i allà els vam veure: dos exemplars de rinoceronts blancs que al mínim soroll que vam fer, van arrencar a córrer de nou sent impossible poder-los tornar a atrapar des d’on estàvem…

Havíem tingut molta sort de veure, finalment, aquests animals que són els més importants que es poden trobar al Matobo NP! No ens haguéssim imaginat mai que trobaríem un rànger, i que aniríem corrents pel mig del parc nacional a la recerca de rinoceronts. De totes maneres, el Game Park no és dels millors que hem fet dins el país pel que fa a concentració d’animals. No se’n veuen gaires en comparació a altres parcs com el Mana Pools o el Hwange.

Ara sí que havia arribat l’hora de dir adéu al Matobo NP, un dels parcs més singulars del país ja que no es tracta principalment de fauna i animals salvatges, sinó que també té una part històrica i paisatgística molt important com són les pintures rupestres i els seus kopitjes. Era hora d’acomiadar-nos de Zimbabwe i conduir fins a Victoria Falls, el nostre següent destí, per tal de fer-nos una PCR i creuar ja cap a Botswana.