– Sabíeu que Zimbabwe té una de les taxes d’alfabetització més altes del continent africà?

Amb un 90% de taxa d’alfabetització, Zimbabwe és un dels països africans amb aquesta ratio més alta. La gran inversió amb educació i docents realitzada des de la independència del país ha provocat que quasi el 90% dels nens que entren a primària acabin l’escola durant aquest primer cicle. En canvi, només un 44% segueixen els estudis després cap a l’educació secundària.

Malgrat tenir una de les taxes d’alfabetització més altes, la pobresa és molt latent al país on, segons dades oficials, al voltant d’un 40% de la població viu amb menys de 2USD al dia.

– Zimbabwe és un país amb dues monedes i amb una de les inflacions més alta del món

Encara que no sigueu experts en economia, si trobeu un país que té dues monedes segur que us sona molt extrany. En el món trobem pocs països que tinguin dos monedes oficials. Algun dels més coneguts és Cuba, que té el peso cubano (CUP) i el peso convertible (CUC). Zimbabwe també és un dels països que està en aquesta llista: aquí hi trobem el dòlar americà (USD) o els bonds de Zimbabwe.

La història monetària de Zimbabwe és molt curiosa. Actualment, tenen dues monedes i en alguns llocs només pots pagar amb una d’aquestes (per exemple, a les gasolineres només accepten USD); mentre que a altres millor que paguis amb bonds (com en el cas dels supermercats). Els bons és la moneda local però el seu valor és molt volàtil i molt poc segur. Aixo provoca que hi hagi un mercat negre de canvi de moneda, on pots aconseguir per un dòlar molts més bonds dels que aconseguiries en un banc oficial. Això s’explica perquè el dòlar és una moneda més segura, i per tant, està molt més buscada que no pas el bond de Zimbabwe. Així, si canvies al carrer, la compra al supermercat et sortirà més econòmica perquè tindràs més bonds que no pas els que hauries obtingut en un canvi oficial. De totes maneres, has de calcular molt bé quans bonds tens a les mans perquè quan marxis del país, aquests no els podràs intercanviar perquè pel país, és una moneda amb menys valor que no el dòlar.

El fet que hi hagi dues monedes que convisquin en el mateix país pot provocar que alguna d’aquestes pugi de valor considerablement en pocs mesos. Aquest és el cas del bond, que fa dos mesos (octubre 2021) estava a una valor de 81 bonds per 1 dòlar al canvi oficial; i ara (desembre 2021), s’ha enfilat fins a 370 bonds per 1 dòlar.

Fa aproximadament 15 anys, el país va viure una de les hiperinflacions més extravagants de la història política monetària. Als anys 2000, degut a la pèrdua de produccio agrícola de Zimbabwe (en part per l’expropació de terres als blancs per part del govern, que després van ser cedides a persones que no sabien conrear) i la baixada d’exportacions, el govern va respondre imprimint més bitllets al mercat per tal de pagar els seus deutes i d’incentivar a l’economia. Això va provocar, però, una hiperinflació de les més impactants de l’història econòmica mundial: 79.600.000.000% mensual va ser la inflació més alta, i el preu es duplicava cada 24 hores. El novembre del 2008 va ser el pic més important d’aquesta inflació que encaria els preus i provocava un augment instantani de la pobresa de bona part de la població. El govern de Zimbabwe va posar en circulació bitllets de 100 bilions de dòlars al mercat que al canvi equivalien només a 4 dòlars. Aquesta greu crisis va comportar una situació catastròfica per molts habitants del país.

Actualment, el bitllet de 100 bilions de dòlars és només un souvenir que pots comprar a les principals atraccions del país; però la gent torna estar preocupada per l’augment de nou de la moneda local, que va pujant de valor, i el temor a una nova hiperinflació és molt present a moltes llars del país.

– Sabíeu que Zimbabwe va ser governada per un dels dictadors més longeus d’Àfrica?

Segur que el nom de Robert Mugabe l’heu sentit alguna vegada. Aquest va ser un dels dictadors més importants i corruptes del continent africà. Mugabe va liderar el moviment d’alliberament de Zimbàbue, conegut anteriorment com a Rhodèsia, contra el Regne Unit. Van aconseguir la independència el 1980 i des de llavors es va mantenir al poder fins el novembre del 2017, quan el dictador ja tenia 93 anys. Al cap de dos anys de deixar el poder després de quasi 40 anys governant el país, va morir a Singapur.

Una de les moltes accions que van aixecar controvèrsia durant el seu llarg mandat al poder va ser quan, l’any 2000, va decidir expropiar totes les terres a la gent de Zimbabwe que era blanca per tal de castigar-los pel mal que havien fet els seus avantpassats al país africà. Aquestes terres, després van passar a mans de les elits negres del país, provocant que moltes d’aquestes quedessin abandonades per no saber com conrear-les i com treballar-les i, per tant, la pobresa es veiés encara més cronificada entre tots els treballadors rurals.

A més a més, com molts dictadors africans tenen anècdotes molt ufanoses. Com, per exemple, quan el 2002 Robert Mugabe i la seva dona que viatjaven en un avió comercial direcció a Londres, van decidir desviar l’avió a Barcelona per tal de comprar unes piques d’aixeta que eren molt boniques de l’empresa Roca i van haver de reallotjar els més de 150 passatgers que no tenien res a veure amb el seguici presidencial però que viatjaven en el mateix avió.