El llac Victòria és el llac interior més gran d’Àfrica i el llac tropical més gran del món. Amb una superfície de 68.800 quilòmetres quadrats, aquest gran llac africà es troba a l’Àfrica Central i es troba en una antiga conca a les fronteres de tres països: Tanzània, Uganda i Kenya. És un llac on hi habita la tribu luo i que es troba en una depressió poc profunda entre la vall del Rift occidental i oriental. Està format per diversos arxipèlags compartits entre els tres països.

El llac Victòria va ser un punt estratègic a la història d’Àfrica i de la colonització europea d’aquest continent. Van ser Burton, i el seu ajudant Speke, els primers que es van aventurar a seguir les rutes dels mercaders d’esclaus per arribar al que era aleshores el gran repte històric: saber on eren les fonts del Nil. El llac Victòria abans era conegut com a llac Nyanza. John Speke, el primer europeu a arribar al llac Victòria al 1858, va ser qui el va batejar amb el nom de Victòria en honor a la reina de Gran Bretanya. De totes maneres, encara no s’havia resolt el gran enigma de saber on naixia el riu Nil. No va ser fins al cap de 3 anys que Speke, amb l’ajuda d’un altre explorador (Grant), va descobrir que el naixement del riu Nil es produïa a Jinja, territori de l’actual Uganda. Al 1890, amb l’apogeu de la lluita europea per les colònies africanes, Gran Bretanya i Alemanya es van dividir el llac Victòria amb la part sud per a Alemanya, la part nord per a Gran Bretanya, fins que van arribar les independències dels diferents països: Uganda i Kènia descolonitzant-se d’Anglaterra, i Tanzània, d’Alemanya.

La majoria de la població viu de la pesca i de l’agricultura. Al llac Victòria hi ha 500 espècies de peixos registrades, inclosa la famosa perxa del Nil, que és una espècie invasora que es va introduir als anys cinquanta.

A la part kenyana, podràs visitar diferents illes com Rusinga, Mfangano o Takawiri on la gent local que hi habita majoritàriament viu de la pesca. Tota la vida local gira al voltant de l’aigua, i allà veuràs els pescadors treballant amb les seves xarxes, la gent rentant roba i dutxant-se a la riba, nens que van a buscar aigua amb garrafes al llac i un ambient tranquil i relaxat.

Com arribar-hi?

Per arribar al llac Victòria des de Kènia, cal dirigir-se a la població de Mbita per després creuar a la illa de Rusinga a través del pont. Per arribar a Mbita des de Kericho, cal agafar la carretera que va direcció a Kisii, Homa Bay i finalment Mbita. 

Les altres illes, com Takawiri i Mfangano, serà necessari que hi vagis a través d’un ferry (waterbus) que surt de Mbita o contractis una barca de pescadors que t’hi portin des de Rusinga. El preu del waterbus de Mbita a Mfangano és de 200 KSH per persona i trajecte.

Al tractar-se d’un llac, hi ha molts altres punts d’arribada com el nord des de la zona de Kisumu, o des de la mateixa població de Homa Bay. Nosaltres us hem indicat la que porta a les principals illes que podeu trobar a la part kenyana del llac Victòria.

Què fer al llac Victòria?

El llac Victòria és un llac amb molta història. Allà, podràs gaudir de diferents activitats i de diferents visites a les illes, entre les quals destaquem:

– Illa de Rusinga:

L’illa Rusinga es troba a l’extrem oriental del llac Victòria. És una illa allargada i llarga que fa 16 quilòmetres de llarg i 5 d’amplada.  El que fa famosa l’illa de Rusinga és la presència extraordinària de rics i importants llits fòssils que daten de fa uns 18 milions d’anys.

És l’illa més poblada del llac Victòria (Kènia) tot i que no dona la sensació de molta densitat de població mentre travesses l’illa. Té un aire molt rural i tranquil. Rusinga no destaca per les seves activitats turístiques, però realment l’essència seva és aquest equilibri entre autenticitat i benvinguda de la seva població Luo. És un bon destí per conèixer la seva gent i veure com s’encara la vida al llac Victòria. També és un bon port d’entrada per visitar les illes del voltant.

– Illa de Takawiri:

Ja pel seu nom, quan et diuen “Takawiri” penses en una illa que podria estar a Hawaii però que realment es troba al llac Victòria. És una illa petita, on la majoria de la seva població es dedica a la pesca i també alguns d’ells, comencen a cultivar els pocs vegetals que creixen a les seves terres.

Té una avantatge amb les altres illes: disposa de platges de sorra blanca i palmeres com si estiguéssim al Carib. Aquest fet, ha provocat que s’hi hagi establert l’únic resort de l’illa, a on pots quedar-t’hi uns dies o bé, passar-hi el dia i quedar-t’hi a dinar. Aquest resort, però, és una bombolla turística de la resta de l’illa, que recomanem anar-hi i visitar la seva gent, amable i acollidora.

– Illa de Mfangano:

Aquesta illa es troba al costat oest de l’illa de  Rusinga.  És la segona illa més gran del costat kenyà i com moltes, els seus habitants viuen a la vora del llac. La pesca és la principal activitat econòmica.  Es pot accedir a l’illa amb vaixell des de Rusinga o amb el ferry de Mbita.

Mentre visiteu l’illa, tindreu l’oportunitat d’interactuar amb la gent local i participar en el seu dia a dia amb activitats organitzades pels hotels i hostals d’allà com: la pesca, la navegació, la cuina de menjar local…

– Illa dels ocells o Mbasa island:

Aquesta illa és un santuari d’ocells, ningú no pot viure-hi. La gent només la visita amb vaixell i fa la volta a l’illa.  S’hi poden observar més de 100 espècies d’ocells. Les aus depenen principalment dels pobles de pescadors per menjar, ja que mengen la majoria dels peixos (dagaa) capturats pels pescadors.

A on dormir?

– Rusinga Home Stay: L’Alfons i la seva bonica família viuen a la part oest de l’illa, a una bonica casa que disposa d’una gran extensió de gespa per acampar i unes bandes boniques al costat de casa seva. Nosaltres vam allotjar-nos aquí, acampant amb el nostre cotxe i en tot moment ens vam sentir com a casa.

Vam rebre un acolliment molt càlid per part de tota la família, que estan molt implicats socialment pel canvi social de l’illa. Lideren projectes d’apoderament de dones i microcrèdits, xerrades sobre sexualitat a les escoles,  agricultura… Podeu contactar amb l’Alfons al telèfon (disposa de WhatsApp): +254 711 986206.

– Rusinga Island Lodge: És el lloc més popular per allotjar-se a l’illa Rusinga. Disposa de totes les comoditats possibles.  Els preus són al voltant dels 180$ per habitació i nit. Els clients poden gaudir de la pesca, creuers en vaixell, senderisme, bicicleta de muntanya i una selecció d’esports aquàtics. Podeu consultar el seu web aquí.

– Takawiri Homestay: En Ken disposa d’allotjament a una caseta al poble de Takawiri.  Està començant un projecte social per millorar la situació dels habitants de l’illa: alimentació pels més petits a l’escola, activitats extraescolars, conreu de vegetals, … Els voluntaris són benvinguts per col·laborar en el seu projecte a través de Workaway o de forma independent. Podeu consultar la pàgina web del projecte aquí i contactar amb ell per telèfon: +254 702 565983 o bé, per correu a sunguraongata@gmail.com

– Takawiri Island Resort: la Cathy és la propietària d’aquest bonic resort a l’illa de Takawiri. És un bon destí per relaxar-se després d’uns dies de safari al centre de Kènia. S’hi pot acampar (tingues en compte que t’ho hauràs d’emportar tot) o utilitzar els seus fantàstics bungalous. Cal fer reserva abans d’anar-hi, encara que sigui a dinar. El resort fa pagar una taxa de 500 KSH a les persones que no s’allotgin o mengin allà i vulguin utilitzar la platja. Podeu contactar amb el resort a través del telèfon: +254 726 833857 o bé, reservar habitació a través de diferents portals online de reserva d’hotels.

La nostra ruta

DIA 1: Vam anar resseguint la costa, i el llac Victòria de ruta amb el cotxe cap a Mbita. Ja des del principi podíem veure com el llac s’imposava davant nostre. Semblava que teníem a davant dels nostres ulls el mar.  Un cop vam creuar el pont que han construït per unir Mbita i Rusinga, ens vam adonar que aquella illa respirava molta pau i tranquil·litat. La gent ens anava saludant a mesura que passàvem amb el cotxe amb un somriure i amb un “Hello Muzungu!” molt efusiu. Quan vam arribar a casa de l’Alfons, ens vam instal·lar, vam obrir la tenda de sobre el cotxe i  vam anar a fer una volta per l’illa. Al costat de casa de l’Alfons, hi havia una muntanya on seria la nostra meta del vespre.

Vam anar caminant, parlant amb nens i nenes que ens saludaven efusivament i vam arribar a dalt de tot de la muntanya. Des d’allà es podien veure les altres dues illes: Mfangano i Takawiri. Mentre miràvem la posta de sol, dos nens amb teles anaven enrotllant-les i fent-se una pilota per a jugar a futbol. Ens van dir que els agradava el futbol anglès. Aquí a Kènia són molt fans del Manchester, el Chelsea i el Liverpool. Alguns després de dir que ets del Barcelona, també accepten (no sabem si per fer-nos contents) que els agrada en Messi o en Piqué. Diuen que la població Luo, destaca també per saber jugar a futbol. Un exemple conegut, és l’Olunga que jugava al Girona FC.

Vam fer una caminada per la muntanya i vam trobar una família on tots els nens i nenes ens van venir ràpidament a trobar. Vam estar una estona intercanviant i ensenyant-nos paraules de Luo i català. Un cop el sol es va haver amagat, vam anar cap a casa de l’Alfons on ens havien preparació un sopar boníssim de cuina local. Entremig de converses amb la seva família i una noia d’Alemanya que portava 20 anys cooperant amb l’illa de Rusinga, el dia es va acabar al voltant d’una foguera.

DIA 2: Ens vam despertar i ,amb una moto, vam anar cap a una platja on estava plena de barquetes de pescadors. Una d’aquestes barques ens portaria fins a l’illa de Takawiri. Uns dies abans, havíem parlat amb en Ken, un noi que està començant un projecte social de millora de l’illa. Teníem ganes de conèixer què feia i com era l’illa, i la millor manera era de la seva mà.

Després de creuar una part del llac en un trajecte d’una hora, vam arribar a la platja de Kongata després d’un desembarcament una mica accidentat que va deixar la Laia xopa de dalt a baix per les onades que hi havia. Ens van portar a la casa d’en Ken, on ens van rebre amb te i uns mandazis (dònut a l’estil kenyà). Allà ens va explicar en què consistia la seva feina i el seu projecte per beneficiar a la comunitat. Vam conèixer també en Fernando, un noi molt trempat de Madrid que a través del Workaway portava fent de voluntari allà un parell de setmanes. Ens van explicar el projecte de microcrèdits per a dones vídues de l’illa i com a poc a poc, s’anava creant un sistema d’escolta, d’acompanyament i d’apoderament d’aquestes dones.

Vam anar a veure el projecte d’alimentació a l’escola, on cada matí, es dona com a mínim una tassa de “Porridge”,  energètica pels nens i nenes. Molts d’ells ens van explicar que no mengen res abans d’anar a l’escola i era una forma de millorar el seu rendiment i a la vegada, la seva alimentació.

Després de dinar, van començar a venir nens a davant de casa d’en Ken. En Fernando va començar a treure material i a proposar activitats pels més petits. Ens va explicar que havien fet campionat de futbol, de dibuix… En Ken ens va explicar que creia molt importants les activitats extraescolars durant el temps lliure després d’escola, com a complement a l’educació formal o a la rebuda a casa. Ens va explicar molts altres projectes que té al cap i que té moltes ganes de començar-los. Espera que en un futur pròxim pugui tenir voluntaris suficients i ingressos/ajudes per engegar-los i fer realitat el seu somni: millorar el futur de l’illa.

Després del dia intens, vam tornar amb barca a l’illa de Rusinga on vam cuinar unes truites de patates per compartir-les amb la família de l’Alfons i acomiadar-nos del que havia estat una gran estada a casa seva.

DIA 3:  De bon matí, vam recollir totes les coses. Ens tocava fer camí cap a Kisumu, ciutat de la vora del llac Victòria on faríem les PCR per creuar la frontera de Kènia amb Uganda per després anar a descobrir el bosc de Kakamega. Si en voleu saber més sobre aquest bosc, podeu clicar aquí.

El llac Victòria, un dels llacs més emblemàtics d’Àfrica per als exploradors del segle XIX i d’on neix una part del riu Nil (a la zona de Jinja, a Uganda), és potser un destí bastant desconegut a Kènia, però que val molt la pena visitar per la seva gent i per tota la bellesa que s’hi amaga.