El llac Nakuru és un parc nacional que destaca per la presència de flamencs, pelicans i aus. També hi pots trobar hipopòtams i manades de búfals que s’apropen a l’aigua per refrescar-se. A més a més, és dels pocs llocs de Kènia on encara es poden veure rinoceronts en llibertat.

Es tracta d’un parc d’una extensió petita comparat amb altres parcs,188 km², on trobem una espècie de girafa autòctona, la girafa Rothschild, i a on serà difícil veure-hi lleons i lleopards. Tot dependrà de la sort que tinguis aquell dia en el teu recorregut. El que sí que no trobareu seran els elefants, que no habiten al llac Nakuru.

El llac Nakuru forma part de tot un seguit de llacs (llac Naivasha, llac Baringo, llac Bogoria i llac Elmenteita) que es troben dins de la vall del Rift de Kènia i que han estat declarats patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.  La vall del Rift que va des d’Israel a Moçambic, té una llargada de 5.000km i es diu que va ser el bressol de la civilització.

El parc està rodejat per diferents poblats i per la ciutat de Nakuru. Les grans inundacions dels últims anys han provocat un augment considerable del nivell de l’aigua inundant un dels accessos al parc i malmetent alguns dels arbres de l’entorn del llac. És una bonica primera parada per a veure un parc nacional abans d’endinsar-te als top com són el Samburu o el Masai Mara.

Com arribar-hi?

L’entrada al parc del llac Nakuru es troba només a 4 km del centre de la ciutat que té el mateix nom que el llac. La ciutat de Nakuru és la quarta ciutat més gran de Kènia amb uns 250.000 habitants.

És un parc molt accessible per arribar-hi amb tot tipus de transport públic i també amb cotxe, ja que la carretera no mostra gens de dificultats.

Amb cotxe: Des de Nairobi només hauràs de seguir la carretera A104 que et portarà directament a la ciutat de Nakuru. Des d’allà hauràs de conduir 4km fins a l’entrada del parc. Tardaràs aproximadament unes 4 hores. Nosaltres vam accedir-hi des del parc de Ol Pejeta a prop de Nanyuki. Des de Nanyuki, hauràs de conduir per la carretera A2 direcció a Nyeri. Després hauràs de girar a la dreta direcció Lamuria i tornar a girar a la dreta cap a la B5 direcció Nyahururu. Un cop a Nyahururu, hauràs de seguir fins a la C77 direcció a la ciutat de Nakuru. Durant el trajecte, travessareu diferents vegades per les muntanyes del Rift Valley que van d’Israel a Moçambic, amb un paisatge i unes vistes precioses.

Amb transport públic: Caldrà fer el mateix procés que amb el cotxe però intentant trobar algun matatu que faci el recorregut directe o el més llarg possible. Un cop a la ciutat  de Nakuru caldrà negociar amb un boda-boda el trajecte fins la porta d’entrada al parc. Pensa, però, que necessitaràs algun cotxe de safari per a tal de fer un recorregut per dins el parc; així que et tocarà negociar preus a la ciutat abans d’entrar al parc.

Amb avió: Caldrà arribar a Nakuru amb un vol intern des d’una de les ciutats importants del país com Kisumu o Nairobi.

Permisos i entrades

El preu de les  entrades del parc és relativament barat comparar amb altres parcs de Kènia. A l’estiu 2021, ens van costar 35$ per persona. Tingueu en compte que l’entrada dura 24h, per tant si  per exemple, entreu a les 15h de la tarda, podreu utilitzar-la fins el dia següent a la mateixa hora.

Recordeu també, que les millors hores de fer un safari són amb la sortida i  amb la posta de sol. Així que intenteu fer coincidir la vostra visita en aquests moments. El parc obre a les 6.00h del matí fins a les 18.00h del vespre.

Durant l’estiu del 2021, la porta principal del parc estava tancada degut a unes inundacions molt fortes que va patir el parc. La part oest del parc hi havia una part que era inaccessible. Nosaltres vam accedir al parc per la Lanet gate.

Què fer al llac Nakuru?

– Observació d’aus

El llac Nakuru és un paradís pels amants de les aus. Al parc hi habiten espècies d’aus, entre les més famoses estan els flamencs rosats i els pelicans que en molts casos fan una breu parada al transcurs de les seves migracions.La condició alcalina de les aigües del llac Nakuru permet que en les seves aigües es formin algues molt nutritives i zooplànctons. La composició sòdica és ideal per al desenvolupament de les diatomees, unes microalgues que són el suport per als crustacis i larves d’insectes que al seu torn alimenten als bancs de peixos i aquests a les aus aquàtiques. En època de pluges, el nivell de l’aigua del llac creix i moltes aus migren a altres llacs en busca de menjar.

Nosaltres, encara que no som uns amants fanàtics de les aus, cal dir que ens va agradar molt veure els paisatges rosats i blancs que formaven els ocells i que li donaven un aire especial al parc. Podeu baixar del vostre cotxe i veure’n moltes d’elles més a prop des del Pelican Point.

-Veure molts rinoceronts blancs i negres

Un dels punts forts del llac Nakuru és poder arribar a veure amb facilitat els rinoceronts que hi habiten. Nosaltres en vam veure fàcilment durant la tarda i el matí que hi vam estar.

Els rinoceronts són una espècie en perill d’extinció i molt perseguida pels caçadors furtius. Els rinoceronts blancs es distingeixen dels negres perquè tenen el morro més ample i quadriculat. També tenen una petita gepa sobre la nuca.

-Admirar la girafa Rothschild

Com els rinoceronts, la girafa Rothschild és una espècie en perill d’extinció. Es pot trobar al llac Nakuru i a algun parc natural d’Uganda.

Les girafes de Rothschild es distingeixen fàcilment d’altres subespècies pel color del seu pèl. A més, la girafa de Rothschild no mostra les marques a la cama, donant la impressió que està utilitzant unes mitges blanques.  Una altra característica distintiva de la girafa Rothschild, encara més difícil de detectar, és el nombre de banyes al cap.  Aquesta és l’única subespècie amb cinc ossicons.

– Gaudir d’un paisatge únic amb molts altres animals

Però no tot són ocells i rinoceronts. Podem trobar-hi grans mamífers com hipopòtams, antílops, lleons, hienes, lleopards, serps pitó de grans dimensions, búfals… Nosaltres no vam trobar lleons com tampoc serps, lleopards o hienes, però el parc ens va regalar imatges úniques d’animals al voltant de l’aigua que en molts altres parcs no es té l’ocasió de veure’ls.

– Visitar les cascades Thompson

Les cascades Thompson són unes cascades que es troben situades de camí al parc del llac Nakuru, a la població de Nyahururu. Cobren 125 Ksh/pers per veure-les. Pots decidir veure-les des del mirador o baixar fins al peu de la cascada. Perfectes per a fer una parada al teu camí direcció al parc. Nosaltres, finalment, no les vam visitar.

A on dormir?

– Wildlife club of Kenya Guesthouse:  Aquest allotjament forma part del Wildlife clubs of Kenya (WCK) que és una organització sense ànim de lucre creada el 1968. WCK te com a objectiu l’educació per a la conservació de la vida salvatge i del medi ambient, i empoderar els joves i les comunitats a participar de manera proactiva en la vida salvatge i el seu entorn. Disposen de bandes totalment equipades amb cuina i lavabo amb dutxa. Està situat a 5 minuts de la porta est del parc, la Lanet gate. Dormiràs ben bé al mig del parc rodejat de vida salvatge. El preu per persona són 1250 Ksh/nit. Podeu contactar amb l’Eston al telèfon: +254 0720456546 o al correu wcknakuru@gmail.com 

– Sarova lion hill lodge: És un allotjament d’alta qualitat i preu que es troba situat a la muntanya del parc Nakuru. Disposa de xalets totalment decorats i moblats, restaurant, piscina, internet… Totes les facilitats que et puguis imaginar en un ambient de luxe. Els preus de l’habitació per nit  van al voltant dels 100/150€ la més bàsica. Podeu consultar el seu web aquí.

La nostra ruta

DIA 1: Vam arribar al llac Nakuru amb moltes ganes de veure un parc amb un paisatge diferent, i aquest no ens va decepcionar. Ens vam instal·lar a la banda del WCK que estava situada al mig del parc encarada al llac.

Durant aquella tarda vam poder gaudir de manades de zebres, de pilons de búfals menjant herba fresca i monos enfilant-se per les branques dels arbres. També vam poder gaudir dels diferents ocells que hi ha al llac, com descansaven a la riba i aprofitaven per a menjar. Vam arribar fins al Pellican Point on vam poder baixar i fer fotografies dels flamencs i pelicans que descansaven en el llac. Vam preguntar a algun altre conductor de safari si havia vist algun animal més, i ens va indicar una zona que es trobava a uns centenars de metres on hi havia dos rinoceronts camuflats. Vam anar cap allà, i entre grups de zebres i impales, hi havia dos rinoceronts (una mare i el seu fill) que s’anaven allunyant cap al bosc. Quan ja anàvem a deixar el llac enrere, uns hipopòtams van treure el cap de l’aigua amb alguna imatge molt bonica de com obrien la boca ben extensament. Era hora d’anar cap a l’allotjament abans que tanquessin la porta (al estar a dins el parc nacional tancaven 30 minuts més tard que la porta principal d’entrada) i descansar per l’endemà.

DIA 2: Aquest dia ens vam llevar ben d’hora per anar a veure els animals del llac Nakuru. Penseu que aquesta és una de les millors hores per observar els animals en activitat. Nosaltres al cap de poc vam veure una manada de búfals menjant vora la riba del llac, i al mig camuflat un rinoceront que també estava menjant. Estàvem sols observant com aquest animal en perill d’extinció s’alimentava tranquil·lament, fins que un búfal ens va mirar fixament i ens va aixecar la pota en to amenaçador. Era el moment de marxar. Vam decidir anar a veure la zona on el dia anterior havíem vist els rinoceronts, i vam tenir la gran sort de veure’n 5 de diferents en el mateix moment que creuaven la carretera. Entre aquests, hi havia una cria petita. Vam apagar el motor del cotxe i ens vam quedar una estona gaudint d’un dels animals més difícils de trobar. Després d’aquesta estampa vam seguir avançant cap a la part oest del parc, on en principi es troben els lleons i els lleopards amagats entre els arbres dels penya-segats. Nosaltres no vam tenir sort de veure’ls però, en canvi, de camí sí que vam veure per primera vegada un grup de girafes Rothschild que menjaven relaxadament les fulles de la part alta de les acàcies.

Era hora ja de tornar i fer camí cap a Kericho, la nostra següent parada. Per acomiadar-nos, un grup de búfals travessaven una part del llac per l’aigua mentre unes zebres descansaven just al costat de la carretera. Malgrat no veure els grans depredadors, el Nakuru NP ens va agradar pel seu llac, des d’on podies obtenir un paisatge preciós dels animals, les aus i l’aigua.