– Sabíeu que el record del món d’atletisme de 5.000 metres i 10.000 metres està en mans d’un atleta ugandès?

Joshua Cheptegei té la millor marca mundial de la història en la distància de 5.000 metres (amb un temps de 12:35.36 que va aconseguir l’agost del 2020 a Mònaco durant la Diamond League) i de 10.000 metres (amb un temps de 26:11.00 que va aconseguir l’octubre del 2020 a València).

És un atleta de la zona de Kapchorwa, una regió que vam tenir la sort de visitar i conèixer algun dels atletes. Si vols saber-ne més sobre la nostra experiència a aquesta regió pots clicar aquí. I si vols saber com va anar la nostra conversa amb el mànager d’alguns dels atletes olímpics ugandesos, pots veure aquí l’article.

Els bitllets d’Uganda són un reflex dels diferents paisatges que trobaràs pel país

Uganda és un país amb una gran varietat de paisatges i contrastos. Nosaltres en vam tenir la sort de gaudir-ne durant un mes que se’ns va passar volant.

La moneda ugandesa són els xílings ugandesos (UGX). Si teniu algun bitllet a les mans, fixeu-vos-hi bé perquè allà surten diferents paisatges icònics d’Uganda.

Per exemple, el bitllet de 5.000 UGX hi trobaràs una foto del llac Bunyonyi. Al bitllet de 20.000 UGX hi apareix el llac Nyinambuga, un dels llacs de Kasenda. Al bitllet de 50.000 UGX, els goril·les de muntanya són la figura principal. I, vosaltres, quines figures posaria als bitllets del vostre país?

– Sabíeu que Uganda és el primer país exportador de cafè d’Àfrica?

Uganda és el segon productor de cafè africà, superat només per Etiòpia. De totes maneres, a nivell d’exportació, és el número u ja que bona part del cafè que processa va destinat a l’exportació, principalment a mercats europeus com Itàlia i Alemanya.

Aquí, la població local beu més te (en el país veuràs moltíssimes plantacions d’aquest arbre perenne) però en canvi el cafè és l’aliment més exportat.

Nosaltres vam tenir la sort de veure tot el procés des d’una plantació situada als peus del Mount Elgon. Si en vols saber més, pots clicar aquí. En canvi, el procés del te el vam poder visitar a Kericho, Kènia. Si voleu saber com es processa el te, també podeu llegir el següent article.

Idi Amin, un dels dictadors més extravagants i sanguinaris d’Àfrica

Aquest dictador nascut al nord del país va ser un dèspota que va governar el país durant la dècada dels setanta. Amb 1.95 metres d’altura i 110 kg era un amant del boxa que va començar la carrera militar convidat a una caserna pel seu físic predominant. Va aconseguir arribar al poder i es va convertir en un sanguinari contra els enemics, la gent de fora i inclús també els seus. Va tenir set dones, va fer matar tots els ex de les seves dones i, inclús, va arribar a matar alguna dona seva. Va tenir entre 41 i 54 fills coneguts.

Quan el presentaven, es feia dir tot seguit “President vitalici, Cap de les Forces Armades, Mariscal de Camp, Doctor, Vc, DCO, MC, Senyor de totes les bèsties de la terra i de tots els peixos del mar, conquistador de l’Imperi britànic d’Àfrica en general i d’Uganda en particular, i últim rei d’Escòcia”. Amb això, ja es demostra l’arrogància i l’extravagància d’aquest dictador africà.

Aquest personatge que malauradament va ser molt mediàtic té moltes anècdotes curioses. Una d’elles va passar durant els primers anys de la dècada dels setanta quan ja estava en el poder. Idi Amin es va desplaçar a Anglaterra d’imprevist, i de seguida es va activar el protocol i va sopar el mateix dia amb la Reina i el Primer Ministre. Aquests li van comentar educadament que a la següent vegada avisés amb més temps per organitzar el protocol de la visita i li van preguntar el motiu de la seva visita. Idi Amin, que diuen que devorava tot el menjar, els hi va contestar que a Uganda no trobava bones sabates del número 48 i que per això estava a Anglaterra.

Es va convertir en el líder de tot el que girava al voltant del país. Imagineu-vos que va fer fora el seleccionador olímpic de boxa i ell es va posar a fer d’entrenador i va participar en algunes baralles que eren retransmeses per televisió. Òbviament, les va guanyar totes. De totes maneres, era un home salvatge que no se’n fiava de ningú. No dormia dues nits seguides al mateix lloc, i mai podien contactar amb ell. Això sí, tots els seus ministres i treballadors havien d’estar a la seva disposició 24 hores.

Així era el personatge de Idi Amin, una figura que ningú sabia si actuava en serio o actuava amb frivolitat i sarcasme (va enviar, enmig de les tensions entre la U.R.S.S. i Xina un telegrama comentant que els volia veure feliços o va anunciar per televisió l’acomiadament d’una ministra seva i en va explicar el motiu: la van trobar fent l’amor amb un blanc als lavabos de l’aeroport de París.

Malgrat tot, va ser un sanguinari que va ordenar assassinats i tortures a diari a tots aquells que no els hi queia bé. Torturava la gent en edificis cèntrics i amb les finestres obertes perquè la població ho pogués sentir. Tal com va escriure Kapuscinski, “Uganda es va començar a convertir en un teatre -tràgic i amb sang brotant a borbolls- d’un sol actor: Idi Amin”.

Va perdre el poder també per una tossuderia personal. L’odi personal que sentia pel ministre de Tanzània el va portar a intentar l’ocupació del país veí, però aquests van contraatacar i Idi Amin va marxar a exiliar-se a Aràbia Saudi on va morir el 2003. Una biografia que necessitaria molts de capítols per explicar les barbaritats d’aquest personatge bàrbar que malauradament va governar a Uganda durant 8 anys.