Kpalimé és la zona senderista per excel·lència de Togo. Situada just al costat de la frontera de Ghana, es tracta d’una zona plena de poblats rurals entre les muntanyes, cascades, rius i un paisatge ben verd que forma un dels llocs més visitats del país pels amants de la naturalesa.

La ciutat de Kpalimé es troba situada a la regió Plateaux de Togo. Aquesta regió, també coneguda com a Terre de Barre, és coneguda pel seu sòl de color vermell i taronja a on es cultiven els principals fruits del país. De fet, la major part de producció de cafè i de cacau de Togo prové d’aquesta regió i pels voltants de Kpalimé és molt habitual trobar molta gent que es dedica a l’agricultura i al cultiu d’aquests aliments.

Kpalimé és una ciutat tranquil·la, envoltada de plantacions de cafè i cacau i emmarcada per les muntanyes del Atakora que limiten amb Ghana. A pocs quilòmetres de la ciutat trobem el Mount Agou, la muntanya més alta del país. A Kpalimé també trobarem restes de la colonització alemana, com la seva catedral blanca i vermella que és testimoni de l’influencia germànica que va haver-hi en aquesta zona, just abans que l’ocupessin els francesos.

Avui en dia, aquesta regió principalment agrícola rep cada cop més visitants pel seu atractiu paisatgístic. Molta gent realitza rutes de senderisme per tal d’anar a veure diferents cascades, com les de Womé o les Yikpa, també conegudes com a Wli, que són les cascades més altes de l’Àfrica Occidental. A més, hi ha altres rutes molt interessants com el Mount Kloto o el poble de Kebo Dzigbe, situat just al vessant de Mount Agou, a on caminaràs entre petites aldees de cases de maons de fang que es troben escampades pels vessants de la muntanya, i que ofereixen unes vistes panoràmiques excel·lents de tot el seu entorn i tota la planura.

L’àrea de Kpalimé destaca per a ser una àrea amb boscos molt densos i a on podrem trobar molta fauna i flora, com per exemple, una gran quantitat de papallones. Si visiteu aquesta zona, podreu desconnectar de la natura i viure durant uns dies la vida local campestre d’una de les regions més tropicals del país. 

Com arribar-hi?

Kpalimé es troba situat a l’oest de Togo, molt a prop de la frontera amb Ghana. És un dels principals destins turístics del país, així que trobem moltes connexions per arribar-hi des de Lomé, la capital del país.

La més fàcil és a través d’un taxi compartit que pots agafar a l’oest de la capital i, que en aproximadament dues hores, et podran portar fins a Kpalimé per un preu del voltant de 2.500 CFA per persona. També hi pots anar amb cotxe privat passant per la carretera que va d’Atakpamé, al centre del país, fins a Lomé per la zona fronterera de Ghana. De Lomé a Atakpamé hi ha una distància de 220 km que podràs fer en unes 4 hores, sent el punt intermedi la ciutat de Kpalimé.

Per moure’t per l’àrea de Kpalimé, degut al terreny de la zona, el més fàcil és agafar les mototaxi. Amb elles, podràs accedir per camins de terra fins a l’inici de partida de moltes rutes de senderisme o pujar per visitar diferents pobles com Kouma Kounda o Kebo Dzigbe. Els preus de les motos són negociables i poden anar dels 200 CFA fins als 2.000 CFA depenent del destí i el punt d’inici de la ruta. Viatjar amb aquestes motos per aquesta regió agrícola és una de les experiències més interessants que pots fer en termes de mobilitat.

Finalment, destacar que des de Kpalimé podràs creuar a Ghana passant per la frontera de Wli (amb transport públic primer hauràs d’anar fins a la població de Danyi N’Digbe i d’allà agafar una moto fins la frontera de Wli) o per la frontera més propera (Klomayondi) que et portarà fins a la regió del llac Volta a Ghana. En aquests casos, és imprescindible que porteu ja emesa la visa de Ghana en el vostre passaport.  

Què fer a Kpalimé?

Les principals activitats que aconsellem fer a Kpalimé són:

– Visitar les cascades Yikpa, conegudes també com Wli Falls, que són les més altes de l’Àfrica Occidental

A uns 50 quilòmetres al nord de Kpalimé, trobem les cascades més altes de l’Àfrica Occidental. Aquestes cascades es troben situades just a la frontera entre Togo i Ghana. Són unes cascades espectaculars que no et pots perdre si estàs per aquesta regió.

L’entrada més accessible és des de la població de Wli, a Ghana, des d’on podràs agafar un guia i recórrer les diferents cascades en una excursió espectacular per les muntanyes d’aquesta zona. De totes maneres, des de Togo també s’hi pot accedir, encara que és més remot i ens van dir que el camí era més complicat. A Togo, aquestes cascades les coneixen amb el nom de Yikpa Falls ja que l’accés per arribar a una de les cascades (la superior) es fa des d’un poblat situat just al costat de la frontera que es diu Yikpa. Recomanem preguntar a la gent local i agafar un guia per tal d’accedir-hi i no perdre’t res durant el recorregut per les cascades.

Nosaltres vam visitar aquestes cascades des de Ghana i realment va ser una de les millors activitats que vam fer a l’Àfrica Occidental. En aquest enllaç, podreu veure més informació de la ruta que vam fer, el temps que vam tardar i com la vam gaudir.

– Veure algunes de les cascades més importants de la zona de Kpalimé

En aquesta regió muntanyosa de Togo pots descobrir també diferents cascades que, no sent tant espectaculars com les de Yikpa, estan situades en un entorn verd i rural molt bonic.

Algunes d’aquestes cascades són les de Womé, situades a 12 quilòmetres de Kpalimé. S’ha de pagar una entrada de 2.500 CFA per a l’edifici de l’Associació Akatamanso a l’entrada del poble de Womé i després són unes 4 km de ruta fins arribar a una àrea de pícnic des d’on s’agafa una baixada curta però pronunciada fins arribar al salt d’aigua, a on podràs capbussar-t’hi.

Una altra de les cascades més importants són les cascades Tomegbé, situades a uns 15 quilòmetres a l’oest de Kpalimé. Per arribar-hi hauràs d’anar fins a l’estació metereològica de Kouma Konda, i des d’allà caminar uns 30 minuts entre plantacions de plàtans, cafè, cacau i, fins i tot, pinyes fins arribar a la mateixa cascada, que té una alçada d’uns 30 metres durant l’època de pluges. L’entrada és de 1.000 CFA per persona i també una quantitat a convenir per pagar a un guia que t’hi acompanyi per trobar l’accés a les cascades, a on et podràs banyar i relaxar-te en un entorn totalment tropical.

– Visitar Kebo Dzigbe, un dels pobles màgics situats al Mount Agou

El Mount Agou és la muntanya més alta de Togo, situada a 986 metres d’altitud. Situada a uns 20 quilòmetres al sud-est de Kpalimé, per arribar-hi hauràs d’anar fins al poble d’Agou situat a la carretera principal entre Lomé i Kpalimé; i des d’allà agafar una petita carretera de corbes i asfaltada (amb uns quants forats) per anar ascendint per aquesta muntanya preciosa del país.

La carretera passa entremig de petites aldees, boscos, plantacions de plàtans i cafè, i arriba fins al poble de Kebo Dzigbe, un dels pobles més especials d’aquesta regió construït sobre la muntanya amb cases d’argila ataronjada situades entremig de plantacions de cafè, alvocats, plàtans i cacau.

El poble Ewe és el grup tribal majoritari en aquestes terres ja que s’hi va refugiar durant l’expansió del regne de Dahomey. Actualment, la majoria de gent treballa de l’agricultura. Quan arribis a Kebo Dzigbe segur que et sorprendrà la seva orografia, però també quedaràs sorprès per l’amabilitat de la seva gent i pels camins de terra que passen pels costats de les cases fins arribar a l’escola primària des d’on podràs gaudir d’una vista excepcional.

Si vols arribar al punt més alt del Mount Agou, controlat per zona militar, hauràs de pagar una entrada. Allà, podràs veure tota la vista de la planura d’aquesta regió i també dos monòlits: el que van establir en primer lloc els alemanys; i anys més tard, els francesos quan van disposar d’aquestes terres. Com que ens van dir que no valia molt la pena, nosaltres vam descartar anar-hi i vam gaudir d’aquest poble tan especial que era Kebo Dzigbe.

Per arribar en aquest poble, tens dues opcions: accedir-hi amb una moto que et porti per la carretera asfaltada o, si t’agrada l’aventura i el senderisme, recórrer els pocs més de 10 quilòmetres que separen Agou d’aquest poble amb un desnivell d’uns 600 metres que realitzaràs en unes 3 hores aproximades d’ascensió. Pensa en portar aigua i menjar ja que passaràs per pobles molt rurals a on no trobaràs restaurants ni supermercats.

Finalment, aquesta zona de Mount Agou destaca per ser una àrea privilegiada pel que fa a la fauna i flora característica de la regió. Per aquest motiu, et recomanem que quan visitis el Mount Agou ho facis amb un guia. Nosaltres recomanem en Gabriel, un guia expert en botànica que et podrà explicar totes les curiositats de les plantes i el paisatge del Mount Agou. Podràs contactar amb ell al següent telèfon que és el +22891427380.

– Arribar fins dalt del Mount Kloto passant per camins de terra i zones rurals

El Mount Kloto (675 metres d’altitud) és una petita muntanya preciosa situada a prop de la ciutat de Kpalimé. En un entorn privilegiat de camins forestals, boscos botànics, cascades i vida rural, aquesta és una de les principals activitats que pots fer si estàs a Kpalimé, ja que es troba situat només a 13 quilòmetres de la ciutat.

Per arribar-hi, el camí més habitual és arribar fins al Bar Chez Paul a on podràs gaudir d’un bon àpat i un bon amfitrió, i des d’allà començar a caminar per arribar al Mount Kloto. Podràs arribar-hi a través d’una pista o per la carretera, però la caminada no és difícil i és adequada per a gairebé tothom. Si vas per la pista, compta que tardaràs aproximadament una hora i mitja per arribar al cim en un trajecte d’uns 2,5 quilòmetres només anada. Per la carretera, el camí és més curt i podràs arribar al cim en uns 30 minuts i un trajecte de poc menys d’un quilòmetre.

Nosaltres vam agafar una moto que ens va portar fins a dalt i d’aquesta manera vam poder combinar aquesta activitat amb altres rutes durant el mateix dia. De fet, vam anar amb un motorista que també ens va fer de guia per la zona de Kpalimé, així que podeu negociar amb diferents persones per tal de descobrir aquest entorn rural d’aquesta manera. Nosaltres vam anar amb en Jacques, un noi rastafari de Kpalimé, que ens va portar amb la seva moto per diferents llocs de la zona i ens va acompanyar a vàries cascades i poblets rurals per un preu d’uns 10.000-15.000 CFA per tot el dia. Podeu contactar amb ell per Whatsapp al següent telèfon: +22891797237.

– Descobrir alguns dels artesans que viuen a Kpalimé

Tot i que Kpalimé destacar per ser una regió agrícola, allà també podem trobar diferents centres d’artesania com la fusta, la pintura, el teixit o la ceràmica. A més, a la ciutat trobem una església d’influència germànica que és molt interessant de veure.

Hi ha diferents estudis d’art, alguns dels quals són portats per rastafaris que es dediquen a la pintura natural que realitzen a través d’elements de la pròpia terra argilosa. Es pot visitar el centre artesanal o alguna botiga com, per exemple, la botiga de pintura de l’artista local Anani.

A on dormir a Kpalimé?

A Kpalimé, nosaltres vam dormir a través de Couchsurfing, però a continuació destaquem alguns dels allotjaments que vam veure per la ciutat. Aquests són:

– Geyser Hotel: Allotjament de Kpalimé que destaca per tenir habitacions amb aire condicionat i també una piscina per a refrescar-se durant els dies més calorosos. Les habitacions dobles tenen un cost aproximat de 15.000 CFA. Per a més informació, podeu clicar aquí.

– Auberge Alexis: Aquest allotjament és més senzill que l’anterior. Jean Paul és el seu director i l’alberg ofereix habitacions dobles amb ventilador per un preu que oscil·la de 4.000 a 6.000 CFA. Té aparcament a dins i és una molt bona opció econòmica durant els teus dies a Kpalimé. Per a més informació, podeu contactar amb en Jean Paul al +228 91 83 23 04.

La nostra ruta

DIA 1: Després d’aixecar-nos per última vegada a casa d’en Louis i la Martine i d’esmorzar ben tranquil·lament, ens vam acomiadar dels nostres amfitrions a la capital togolesa i vam agafar un taxi compartit que ens va portar cap a Kpalimé: el nostre darrer destí a Togo.

En un trajecte d’aproximadament 90 minuts, vam endinsar-nos a l’altiplà del país i vam arribar fins a la zona de Kpalimé, l’última ciutat abans de creuar cap a Ghana. En aquesta zona muntanyosa a on vam poder divisar la muntanya més alta del país, el Mount Agou, estaríem un parell de dies amb un altre amfitrió de Couchsurfing: en Thomas, un noi alemany que treballava per a una ONG i que oferia una habitació de casa seva per a rebre viatgers.

El taxi ens va deixar en el punt més proper de casa a en Thomas, just uns quilòmetres abans de Kpalimé. Vam baixar carregats amb les motxilles i vam anar caminant fins que ens vam trobar amb un dels guàrdies de la zona que ens va indicar a on estava exactament la seva casa, i vam poder entrar pel seu jardí. El jardí era un espai d’arbres i plantes tropicals molt bonic i al fons hi havia una petita caseta d’on va sortir en Thomas, que ens estava esperant amb un somriure i amb els braços oberts. Des d’abans de la pandèmia que no rebia cap viatger i estava content de tenir dos nous hostes a casa seva…

Vam descarregar l’equipatge i ens vam instal·lar a casa d’en Thomas. Ell a la tarda tenia feina així que vam quedar que a la nit soparíem tots plegats a casa amb un amic seu que era percussionista. En Thomas treballava en el món de la cooperació però havia sigut ajudant de cuiner en un restaurant de tapes espanyoles d’Alemanya, així que tenia moltes ganes de cuinar-nos una bona truita de patates. Vam quedar que nosaltres ens encarregaríem de comprar els ingredients i que l’endemà ell cuinaria per a nosaltres una truita…quina bona rebuda ens va fer en Thomas!

Vam aprofitar la tarda per a agafar dues motos i anar al centre de Kpalimé, una ciutat espargida per diferents zones i que no tenia res d’especial. Allà, vam comprar ous i patates i ens vam trobar amb en Jacques, qui seria el nostre guia durant el dia següent a on aniríem a descobrir els diferents indrets d’aquesta regió coneguda per la seva naturalesa, les seves cascades i les seves muntanyes.

Vam tornar cap a casa en Thomas i quan va arribar vam començar a preparar el sopar amb el seu amic percussionista amb qui vam estar parlant sobre Togo, sobre el món de la cooperació, sobre la música i sobre la vida en general. Una bona vetllada per acabar el nostre primer dia a Kpalimé.

DIA 2: Al dematí, vam quedar a Kpalimé amb en Jacques i la seva moto, i ens vam enfilar els dos a dalt per anar fins a Agou, i des d’allà avançar per una carretera sinuosa que ascendia fins al Mount Agou. No arribaríem a dalt perquè és zona militar i s’havia de pagar un preu que en Jacques no ens va recomanar, però sí que pararíem a Kebo Dzigbe, un dels pobles més bonics de la zona.

El trajecte en moto va ser espectacular. Una petita carretera d’asfalt travessava boscos densos de plantacions de plàtans i cafè, mentre pel voral anàvem avançant a persones que portaven troncs carregats sobre el cap, o que traginaven sacs amunt i avall i entraven per petits senders amagats entre arbres al costat de la carretera. Teníem una sensació de llibertat bastant indescriptible en un entorn rural molt bonic d’aquesta zona de Togo.

Després d’uns quants minuts en moto de pujada que se’ns van fer molt curts, vam aparcar al voral de la carretera i vam baixar per un petit caminet de terra argilosa per acostar-nos a un petit poblat que estava col·locat al vessant de la muntanya i que destacava per les seves cases de fang de color argila i els sostres d’uralita.

Durant el trajecte, en Jacques ens anava explicant les característiques de la flora d’aquesta regió, que destaca per a ser molt abundant i molt profitosa per tota la gent local. Per exemple, ens va ensenyar una planta que feien servir per aconseguir pintura natural i poder treballar en el món de l’artesania, i ens ho va demostrar fent un petit dibuix al braç de la Laia amb la tija de la planta.

Vam arribar fins al poble, a on la gent local ens saludava alegrament i vam seguir caminant fins l’escola primària, des d’on s’obtenien unes vistes privilegiades de tota la plana. Durant aquell dia de juny, no hi havia escola perquè els nens ja estaven de vacances així que ens vam poder assentar al pati i xerrar tranquil·lament amb en Jacques que ens explicava diferents curiositats del lloc i també totes les activitats que ell podia fer com a guia per veure si li agafàvem alguna altra activitat. Però, de moment, no ens va convèncer…

Vam tornar cap a la moto. Aquest cop, de baixada, resseguint el petit caminet que passava just pel costat de les cases des d’on podíem observar com algunes dones feien foc per cuinar, alguns nens jugaven a empaitar-se o alguns homes treballaven cultivant un hort. Era una zona totalment tropical i en un entorn, el de Mount Agou, espectacular. Vam comprar uns plàtans just a la carretera i vam baixar de nou fins arribar a Kpalimé.

Després, en Jacques ens va dur fins a Kouma Kounda per tal de caminar fins al Mount Kloto. Ens havia vist cara d’excursionistes i ens volia ensenyar també aquesta petita muntanya envoltada de flora i fauna molt interessant com papallones o plantes medicinals. De totes maneres, vam caminar poc perquè bona part del trajecte el vam fer en moto conduint per caminets de terra on només podia passar una persona en fila índia… Però en Jacques volia mostrar les seves dots de motorista i passava per tot arreu amb la moto mentre nosaltres ens agafàvem fort a qualsevol punt de suport que trobàvem per tal de no caure els tres de la moto.

Abans d’arribar a dalt de tot del Mount Kloto, en Jacques ens va dur en una petita plaça per a conèixer un home espanyol que portava molts anys vivint en aquest indret tan remot del país. Així que vam anar fins a un bar a on vam conèixer un home una mica introvertit amb qui vam poder conversar i parlar sobre el nostre viatge. Ell estava molt feliç allà, passava desapercebut i quan volia creuava fins a Ghana per les carreteres secundàries de la zona de Kpalimé.

Després de gaudir de les vistes (bé, tampoc feia un dia molt assolellat així que vam gaudir potser més del trajecte i del paisatge que de les vistes en general), vam tornar a agafar la moto i vam baixar per anar a veure les cascades de Tomegbé, una de les moltes cascades que hi ha a la regió i que era la preferida d’en Jacques.

Aquest cop, no vam poder arribar amb moto fins al peu de la cascada, així que vam caminar una estona entre plantes i una vegetació molt tropical fins arribar al salt d’aigua, des d’on ens vam fer algunes fotos amb en Jacques. No ens vam banyar perquè el dia no acompanyava, així que al veure que s’acostaven núvols força negres i amenaçadors de tempesta, vam decidir tornar ràpid cap a Kpalimé.

Just al arribar al mercat va començar a caure un bon xàfec intens que ens va obligar a refugiar-nos sota alguna de les parades mentre les venedores tapaven en plàstics ràpidament tot els productes per tal que no es mullessin. Sabien que aquell xàfec duraria només uns minuts i que després podrien seguir venent al mercat. Les pluges a Àfrica moltes vegades són així: cau un xàfec intens que refresca tot l’ambient, i després torna a sortir el sol fins que de nou tornen a aparèixer uns núvols amenaçadors i torna a caure un altre xàfec… El mes de juny començava l’època de pluges a Togo i nosaltres ho estàvem vivint en directe.

Després que passés el xàfec, vam fer una volta pel mercat i vam anar fins la catedral de Kpalimé, una catedral amb influència germànica que era molt bonica. Vam entrar a dins mentre en Jacques ens esperava a fora, i després ens va tornar a l’allotjament.

Abans, però, aniríem a fer unes cerveses amb en Jacques que no parava d’explicar-nos coses i projectes que tenia al cap. Fins i tot, ens va demostrar els seus dots de màgia posant dues cerveses en vertical enganxades per la part del tap amb un bitllet al mig, i només amb la mà va aconseguir treure el bitllet sense que les ampolles de vidre de la cervesa caiguessin a terra.

Ens va costar acomiadar-nos d’en Jacques perquè volia estar més estona amb nosaltres, però ja en teníem prou després de tot el dia amb ell així que li vam dir que ens deixés per la carretera i que nosaltres ja ens espavilaríem per arribar a casa d’en Thomas. Ens esperava un sopar espanyol cuinat per un alemany, així que volíem aprofitar per a fer-nos una bona dutxa i fer un bon paper com a convidats.

En Thomas va arribar de treballar i es va posar de seguida a cuinar la truita de patates. Va bullir les patates i va preparar la truita d’una forma ben diferent a la que estàvem acostumats. En comptes d’una mitja-hora, va estar-s’hi quasi bé més d’una hora per a tenir punt aquella truita que esperàvem tots amb deliri. Finalment, vam provar el resultat i vam poder confirmar que la truita era bona però, sincerament, les que fa la Laia són insuperables…

Després de conèixer aquesta zona de Kpalimé, tocava un altre cop fer la motxilla per tal de dir adéu a Togo i creuar a Ghana el dia següent. Aniríem fins al punt fronterer de Wli, a on hi ha les cascades més altes de l’Àfrica Occidental, i que limiten amb Togo. De fet, a Togo aquestes cascades es coneixen com a Yikpa, però nosaltres hi accediríem des de Ghana ja que semblava més senzill arribar-hi. Demà ens tocaria enllaçar diferents mitjans de transport per tal d’arribar a una frontera remota i seguir la nostra aventura visitant un nou país d’Àfrica.

DIA 3: Ens vam llevar d’hora ja que no sabíem quan duraria el trajecte ni com el faríem i ens vam acomiadar d’en Thomas abans d’agafar unes motos que ens van portar fins a Kpalimé. Allà, vam haver de preguntar taxis que anaven direcció al nord, ja que havíem d’arribar fins a un poble des d’on esperàvem trobar una moto que ens acostés a la frontera. Finalment, al cap d’una bona estona, estàvem ja en una furgoneta direcció a Danyi N’Digbe.

El trajecte va durar al voltant de dues hores, ja que anàvem parant descarregant a passatgers i carregant-ne de nous. Vam anar per la carretera principal que anava fins a Atakpamé fins arribar a Adéta, a on ens vam desviar per una carretera molt bonica que pujava cap a dalt de les muntanyes. Òbviament, ja us podeu imaginar a quina velocitat anava una furgoneta carregada de passatgers i d’equipatges i en pujada constant per camins de terra… Però, per nosaltres, era millor així perquè podíem seguir gaudint d’aquell paisatge verd i tropical que havíem vist els darrers dies a Kpalimé.

Un cop arribat a Danyi N’Digbe, vam baixar de la furgoneta i ens vam trobar sols en un trencant. Feia calor i hi havia poca gent fora al carrer. Al fons, vam veure unes motos i ens hi vam acostar. Vam negociar amb un noi que ens portés fins a la frontera amb Ghana. Semblava de fiar però just quan ja estàvem enfilats a la moto amb tot l’equipatge i ja havíem arrencat els primers metres, vam entendre que el noi s’anava queixant que allò era molt lluny i ens deia que ens havia de cobrar més… Nosaltres intentàvem parlar amb ell i li dèiem que no estàvem disposats a pagar més, i com que no feia gaire cas vam decidir posar peu a terra i parar en una recta que no hi havia res més que arbres i plantes. Ens vam enfadar amb ell, ens vam fer els tossuts i vam deixar que marxés sense pagar res i a l’espera que passés algú per aquella carretera que ens pogués portar fins la frontera. Afortunadament, ja estàvem en direcció cap a Ghana així que ens havíem d’esperar per veure si trobàvem algú que ens hi portés per un preu acceptable.

Després d’una estona esperant-nos a la carretera, vam trobar una moto que venia de l’altre costat a qui vam fer senyals i va parar. Quan li vam dir que anàvem a Ghana, ens va dir que veia molt difícil portar-nos els dos en una moto ja que anàvem molt carregats. Heu de pensar que a part de nosaltres dos, portàvem dues motxilles d’esquena grosses i dues motxilles petites que intentàvem posar-nos a sobre tal com podíem sense que caigués res ni que caiguéssim nosaltres.

Al final, el vam convèncer, vam pujar a la moto i vam fer el trajecte final fins a la frontera a Togo creuant les muntanyes. Va ser un trajecte molt bonic en una carretera espectacular. Potser l’haguéssim gaudit més si no haguéssim anat tan carregats, però va ser un bon comiat de Togo, un país del que no esperàvem gran cosa i que ens va sorprendre positivament per la seva gent i també pels seus paisatges diversos com el mar, les grutes de Nok, la part tropical de Kpalimé o la part històrica del Pays Tamberma.

Al final d’una corba, vam veure una recta a on hi havia una caseta i una barrera. Ja estàvem a la frontera amb Ghana. Vam pagar al noi i vam entrar a la caseta d’immigració a on tres policies vagabundejaven estirats a terra i asseguts en cadira. Érem els primers a creuar aquella frontera remota i tranquil·la i, just després de posar-nos el segell, vam creuar la barrera i vam caminar fins al següent punt a on es veia una caseta molt més moderna i el camí de terra es convertia en carretera asfaltada: ja estàvem a Ghana, un país amb influència anglosaxona a on ens hi estaríem tres setmanes. Merci Togo. Au bientôt!