La vall d’Ezulwini és un dels llocs més bonics d’Eswatini. És una parada obligatòria per a conèixer de més a fons la cultura d’un dels països més tradicionals del continent. Seu de la monarquia absoluta parlamentària, aquesta vall també és coneguda com la Vall del Cel.

Allà, podràs gaudir d’unes fantàstiques vistes que et transportaran als Alps suïssos. Veuràs boscos de pins, prats verds, cascades, rierols, muntanyes i una vall que té una història molt transcendent pel país i que alberga un dels museus més importants d’Eswatini. A més a més, ben a prop, també podràs visitar la reserva de Mlilwane. Si en vols saber més, nosaltres t’ho expliquem aquí.

Situada enmig de les dues grans ciutats del país (Mbabane i Manzini), si hi vas durant l’agost podràs contemplar una de les tradicions més antigues de la cultura amb l’arribada de milers de joves del país que van a visitar els reis al seu palau presidencial. Aquesta monarquia és una de les més antigues de la història amb moltes anècdotes curioses que t’expliquem en el següent article. Actualment, les grans desigualtats que es viuen en el país han posat en dubte el poder intocable de la monarquia i, en els últims mesos, hi ha hagut diferents revoltes en contra de la seva gestió que s’han vist agreujades per l’esclat de la pandèmia. Pots llegir una notícia sobre les revoltes del juny del 2021 aquí.

La vall d’Ezulwini és un lloc on descansar i desconnectar mentre visites alguns dels diferents mercats artesanals, camines per la seva vall, aprens i comprens la seva cultura i t’endinses en un dels països muntanyosos més bonics que hem visitat a Àfrica.

Com arribar-hi?

Per arribar a la vall d’Ezulwini des del nord, hauràs de passar primer la capital del país, Mbabane. Aquesta la podràs creuar per una autovia de dos carrils que és la MR3. Des d’allà, hi ha uns quinze quilòmetres fins arribar a Lobamba, el poble base per a visitar les diferents atraccions de la vall d’Ezulwini.

Si vens del sud o de l’est, hauràs d’arribar primer fins a Manzini i després seguir per la mateixa MR3 que et portarà també a Lobamba. Les carreteres estan en bon estat, i des de la pròpia autovia trobaràs una sortida que ja porta el nom d’Ezulwini. Per tant, és un camí sense pèrdua. 

Què fer a la vall d’Ezulwini?

A la vall d’Ezulwini, trobaràs moltes activitats per a fer. T’hi pots estar tranquil·lament tres o quatre dies. La població principal de la vall és Lobamba, on es troba el palau residencial. Des d’allà, és un bon lloc per a poder conèixer les diferents activitats de la vall i la reserva de Mlilwane. Entre les diferents activitats a fer, nosaltres destaquem:

– Visitar el Museu Nacional d’Eswatini

El museu nacional d’Eswatini es troba a la població de Lobamba, a la vall d’Ezulwini. Es va inaugurar l’any 1972, i aquest té un important rol en preservar la cultura i les tradicions per a mostrar-les a les generacions futures.

Per entrar al museu, que es troba just al costat del Parlament, hauràs de pagar una entrada de 80 lilangeni, és a dir, 80 rands. Aquesta entrada inclou un guia que t’explicarà les diferents parts del museu i a qui podràs preguntar tots els dubtes que tinguis.

És un museu molt pedagògic, amb representacions interactives del país, objectes tradicionals i un recorregut per la història d’una de les cultures que s’han mantingut intactes malgrat l’etapa de la colonització. A part, té una galeria d’art modern africà molt interessant.

Just davant del museu, a l’altra costat de carretera, hi trobaràs el King Sobhuza II Memorial Park, uns jardins amb un mausoleu on està enterrat el rei Sobhuza II i un petit museu. L’entrada va a part del museu nacional d’Eswatini.

– Fer un trekking fins al Sheba’s Breasts

Aquesta activitat només és recomanable per aquells que estiguin en bona forma. El Sheba’s Breasts és una de les muntanyes que coronen la vall d’Ezulwini, i des d’on podràs veure unes fantàstiques vistes de tota la regió. El camí és curt però de pujada intensa, amb algunes escales de fusta per enfilar-se sobre les roques i un recorregut que cada cop va agafant més alçada.

Per començar la ruta, podràs accedir des de la pròpia reserva de Mantenga (és l’opció més llarga); o si vols, podràs accedir-hi des de Lidwala Lodge. Allà, hauràs de pagar una entrada de 30 Rands per persona, ja que el camí comença just després del Lodge. Nosaltres vam intentar accedir-hi per dalt, però anàvem a parar a unes cases de luxe i era impossible arribar-hi; així que vam haver de tornar enrere i entrar pel camí de Lidwala Lodge.

El recorregut, d’aproximadament dues hores de pujada, es caracteritza per un desnivell pronunciat en pocs quilòmetres. Passaràs, primer, per un rierol que aniràs creuant i després tindràs dues opcions: o seguir pel prat, o passar enmig del bosc. Nosaltres vam escollir la primera. El camí va agafant altura i es bonic anar-se aturant per veure la vall d’Ezulwini als teus peus i els núvols blancs com lentament es van movent dalt teu sobre el cel blau. Finalment, hauràs de pujar unes escales de fusta per superar unes roques que obstaculitzen el camí fins que arribaràs a una tanca a dalt de tot del coll. Un cop passada aquesta tanca, podràs observar amb una perspectiva de 360 graus tota la vall d’Ezulwini.

Aquesta excursió ens va agradar molt perquè és una manera molt bonica de gaudir de les vistes de la vall. Aquell paisatge sembla extret dels Alps de Suïssa, amb prats, boscos i animals pasturant que fan que aquesta activitat sigui molt recomanable si estàs a la zona d’Ezulwini. Pensa en portar aigua, crema solar, roba esportiva i un bon calçat! I, com anècdota, aquesta muntanya està representada al llibre de les Mines del rei Salomó de l’escriptor Sir H. Rider Haggard.

– Visitar un poble tradicional swazi

Visitar el poble tradicional swazi és una de les activitats estrelles que has de fer si estàs a la vall d’Ezulwini. D’aquesta manera, podràs comprendre millor els trets culturals, històrics i tradicionals d’aquest país, de la seva cultura i de la seva gent.

El preu de l’entrada és de 100 lilangenis (100 Rands), i inclou també les cascades de Mantenga així com les danses tradicionals swazis que se celebren cada dia a les 11:00 i a les 15:00. De totes maneres, quan hi vam anar nosaltres i degut al covid, no hi havia representació de danses, per la qual cosa, vam pagar 70 lilangenis (70 Rands) per persona. L’entrada inclou un guia que t’explicarà els diferents trets culturals del poble swazi.  

Allà, trobaràs un poble amb les seves cases de fang circulars, i els poblats en rotllana; representant tal com era en els segles anteriors. La cultura swazi és polígama i, per tant, cada dona tenia una casa diferent. Per a diferencia els dormitoris de les sales comunes o les cuines, feien servir les baranes per indicar-ho. Per això, veuràs que algunes baranes tenen tres braços mentre altres tenen quatre braços. A més a més, les cases dels nens estaven separades també per sexe; i l’home de la família tenia una casa per ell sol per tal de poder fer el que li vingués de gust, sense la companyia de les seves dones.

És molt interessant poder fer la visita amb guia per a comprendre millor l’arquitectura de les cases (de fang pel tema de la calor, i amb les portes baixes per tallar el cap de l’enemic si venia i s’ajupia); els ritus ancestrals com el de la pluja; l’estructura familiar; i la cultura popular. Per això, aquesta visita la recomanem altament ja que és una bona manera d’endinsar-te a una cultura que s’ha mantingut molt viva durant molts de segles.

– Veure les cascades de Mantenga

Si vas a visitar el poble swazi tradicional, amb la mateixa entrada tindràs accés a les cascades de Mantenga. Aquestes es troben a pocs minuts caminant del poble swazi, per un recorregut molt bonic enmig de boscos i camins de terra.

Les cascades de Mantenga són considerades una de les més grans del país. No podràs accedir fins davant mateix de les cascades, ja que el camí et porta fins el riu i d’allà les podràs veure en la llunyania. De totes maneres, durant el recorregut tindràs diferents perspectives de les cascades. A més a més, podràs trobar diferents animals com facoquers o impales amagats enmig dels arbres dels boscos o a les ombres.

– Visitar alguns dels seus mercats d’artesania

La vall d’Ezulwini destaca per ser un lloc amb forces parades d’artesania locals. Allà, podràs trobar des de samarretes, peces d’animals de fusta, arracades, ceràmica, espelmes elaborades localment i molts souvenirs.

Nosaltres vam visitar el Mantenga Craft Centre, on també hi ha diferents restaurants per a menjar com per exemple el Vesuvio Pizza. Aquest Craft Centre es troba just a pocs centenars de metres de Mantenga Lodge.

Un altre dels mercats que vam visitar va ser el Candles Centre, situat als afores de Lobamba, i on destaca per la seva botiga d’espelmes artesanals amb figures d’animals representades. També hi podràs trobar llibreries, botigues artesanals i llocs de menjar; tot i que, degut al covid, quan hi vam anar-hi la meitat de botigues estaven tancades.

A més a més, si busques teles tradicionals africanes pots anar a la ciutat de Manzini, al Mr. Cheap Fabrik, que és on va la gent local a comprar les teles amb les que després faran les seves faldilles, els seus vestits i les seves samarretes.

A on dormir a la vall d’Ezulwini?

A la zona de Lobamba, trobaràs moltes opcions d’allotjament. Nosaltres, a continuació, en destaquem principalment dues que són:

– Mantenga Lodge: Sens dubte, aquest és el millor allotjament si vols visitar la vall d’Ezulwini. Dirigit per una noia espanyola que es diu Paloma, aquest Lodge es troba a prop de totes les atraccions turístiques i les seves instal·lacions són implacables. Disposa d’un excel·lent restaurant i d’un esmorzar bufet molt complet, amb unes vistes espectaculars cap a l’Execution Rock. Les habitacions tenen lavabo i dutxa privada, a part d’una terrassa que dona a la reserva de Mantenga i des d’on podràs gaudir del so dels ocells. A més a més, disposa de pàrquing i d’una piscina on relaxar-te. El personal és molt atent i servicial; i la relació qualitat-preu és immillorable. Si vols reservar, pots clicar aquí.

– Lidwala Lodge: Aquest allotjament es troba just als peus del Sheba’s Breasts. Disposa de diferents habitacions privades, dormitoris i també parcel·les de càmping. Els preus oscil·len entre els 190 rands per persona i nit pel càmping, fins als 800 rands per habitació doble sense esmorzar. Si vols reservar, pots clicar aquí.

La nostra ruta

DIA 1: Vam arribar a la tarda al Mantenga Lodge després d’haver visitat la reserva de Mlilwane. Ara ens faltava conèixer més en detall la vall d’Ezulwini, i el Mantenga Lodge era el nostre camp base ideal per explorar tota aquesta part. 

Així, doncs, vam aprofitar per fer un bon sopar al restaurant del Lodge, i anar a dormir aviat per poder visitar l’endemà diferents parts de la vall d’Ezulwini. 

DIA 2: Ens vam llevar d’hora per tal d’anar a visitar una recreació d’un poble tradicional swazi. Abans de la pandèmia del covid, també es feien balls i danses tradicionals; però al Lodge ens van dir que ja no ho feien degut a les restriccions del coronavirus. Així, doncs, vam anar fins a l’entrada que estava a menys de 5 minuts del nostre allotjament. 

Al arribar, ens va rebre un guia que ens va explicar detalladament les peculiaritats de l’estructura del poble swazi. Les cases són circulars i de fang, i estan envoltades entre elles amb una mena de baranes per identificar quina és la cuina o el dormitori. La societat swazi és polígama, i per tant, en la divisió de les cases en trobem una per cada dona. Les cases es caracteritzen per ser baixes, així es mantenen més fredes i era la manera de tallar al cap a l’enemic quan s’ajupia per entrar-hi. 

El poble swazi creu amb el poder dels seus ancestrals, i és un poble on la dansa i la música també hi tenen molta presència. Malauradament, aquell dia no hi havia cap actuació, però el guia ens va dir que a l’endemà sí que n’hi hauria… Ningú ens havia dit res, així que li vam donar el telèfon al nostre guia perquè ens ho confirmés al vespre.

Un cop visitat el poble tradicional swazi, vam seguir caminant fins a arribar a les cascades de Mantenga, una de les més altes del país i que es troben a pocs minuts caminant per un recorregut molt bonic. Vam poder veure les cascades des del fons, ja que no hi havia manera d’accedir-hi fins al davant… Però la seva visita va valer molt la pena. Allà, ens vam trobar dues noies franceses que estaven de viatge per Sud-Àfrica i Eswatini; i que ens les vam trobar en més d’una ocasió.

Vam tornar al Mantenga Lodge i vam anar a dinar en un espai on hi ha un mercat artesanal. Allà, hi havia diferents botigues que feien samarretes, mocadors, figures i peces casolanes; i també dos petits restaurants. Algunes de les botigues, però, estaven tancades pel tema covid. Després de menjar un bon plat de pasta, vam tornar a passar per les botiguetes per a comprar algunes coses i, tot seguit, vam agafar el cotxe per anar a la nostra següent parada: el museu nacional. 

El museu nacional de Swazilandia és un dels museus més bonics a veure del país. A dins, amb una guia molt trempada que ens va tocar, vam poder fer un recorregut per la història d’aquesta cultura que s’ha mantingut forta contra qualsevol ocupació colonial. De fet, és un dels pocs països que ha mantingut el seu sistema tradicional de govern un cop es va independitzar del règim britànic. La guia ens va explicar moltes curiositats sobre la figura del rei actual com, per exemple, que aquest sempre és escollit per un grup de savis i, per tant, tots aquells que tinguin antecedents de família de Swazilandia són candidats a ser reis. A més a més, la reina no és la dona del rei, sinó que és la seva mare i a qui s’ha de consultar totes les decisions. 

A part de les curiositats reials, també vam poder veure en un format més interactiu els 3 paisatges diferents del país: primer, les muntanyes de la zona de Piggs Peak i que és per on vam passar nosaltres; segon, la vall d’Ezulwini on ens trobàvem; i, tercer, la plana que encara ens faltava conèixer i que es caracteritza per haver-hi alguns dels parcs més importants del país com el Hlane NP, o la canya de sucre, el principal aliment exportador del país. 

Vam sortir del museu, que es troba just davant del parlament, i vam anar ràpidament direcció a un mercat artesanal conegut, principalment, per les seves espelmes. Pel camí, vam passar davant la residència oficial dels reis del país, un espai privat on tenen tots els luxes, mentre molta gent del país està sota el llindar de la pobresa. I, més, després d’aquesta pandèmia…

Vam arribar justos al mercat artesanal per tal de visitar una botiga d’espelmes que elaboren allà amb diferents figures i animals. N’hi havia de molt boniques! Després, vam aprofitar per a comprar i vam tornar al Mantenga Lodge abans que comences a ploure. 

A la nit, vam anar a buscar unes pizzes en el mercat artesanal on havíem estat a l’hora de dinar, i ens les vam menjar dins d’una habitació mentre a fora plovia a bots i barrals. Feia poc, havia arribat un nombrós grup d’alemanys al Lodge; i el guia encara no ens havia escrit confirmant si hi havia o no actuació l’endemà. Així que vam anar a dormir esperant alguna resposta per part seva…

DIA 3: Al dematí, ens vam llevar ben d’hora i vam veure un missatge: finalment, no es duia a terme cap actuació. Així, doncs, amb la Sílvia vam anar a pujar al Sheba’s Breast, una muntanya des d’on es tenen unes vistes panoràmiques molt boniques de tota la vall. 

Vam agafar el cotxe i el vam deixar a fora del Lidwala Lodge, punt de partida per començar l’excursió. Vam intentar passar per algun camí que envoltava aquest hotel i que passava enmig de cases de luxe, però tots acabaven a parar allà mateix: o al mig d’unes bardisses inaccessibles, o en un aparcament privat d’una casa de luxe. Així que no vam tenir més remei que entrar dins el Lidwala Lodge i pagar l’entrada corresponent. Ens costa d’entendre com a Àfrica en molts llocs de naturalesa (com cascades o muntanyes) fan pagar!

Des de Lidwala Lodge, vam començar a pujar per un camí que resseguia un petit rierol, per després endinsar-nos entre roques mentre anàvem agafant cada cop més alçada. El camí era curt però en força pendent de pujada. Vam seguir caminant, a vegades pujant per escales fetes de tronc per superar els obstacles de les grans roques, mentre anàvem parant contemplant com els núvols passaven ràpidament per sobre nostre i com el paisatge era cada cop més bonic. 

Vam arribar fins a dalt del turonet, on vam passar una petita tanca, i des d’allà ja estàvem al Sheba’s Breast, un pic elevat des d’on teníem unes vistes impressionants de tota la vall. Realment, l’esforç del dematí d’aixecar-se aviat havia tingut la seva recompensa. 

Vam tornar al Mantenga Lodge per a fer un bon esmorzar acompanyats de tots els treballadors d’una empresa de consultoria del país que estaven allà reunits, fent fotografies. Al mòbil, hi havia un missatge del guia del poble swazi: finalment, havien fet les danses tradicionals a un grup nombrós de turistes alemanys que viatjaven en un viatge organitzat. A Àfrica, això ens passava moltes vegades: et deien que sí i al cap de res era que no, o al revés. 

Era hora d’acomiadar-nos del nostre camp base, el Mantenga Lodge, dirigit per una noia de Burgos que es diu Paloma, i a on hi vam estar-hi molt bé. Tocava fer ruta cap a Hlane NP, però abans pararíem a l’últim poble de la vall d’Ezulwini i antiga capital del país, Manzini. Allà vam parar a Mr. Cheap Fabrik, un lloc local de teles on tothom va a comprar el material per a fer-se les diferents peces de roba africanes tan característiques. Nosaltres també en vam comprar, i vam deixar enrere una vall que té una història, un paisatge i una bellesa espectacular.