A 40km al nord de Walvis Bay visitem Swakopmund, la nostra primera parada del dia d’avui. Swakopmund és una ciutat amb una forta presència colonial alemana als seus edificis i carrers. Quan hi passeges, sembla que estiguis a un poblat de Baviera amb botigues comercials, carrers peatonals i pavimentats, el Deutsche Afrika Bank, xalets i cases adosades i un ambient molt europeu. Després de fer-hi una volta, vam anar caminant fins al mar on vam trobar el nostre primer mercat Himba, un dels grups tribals més importants del país i que us expliquem en aquest enllaç. 

La història d’aquest poble es remunta al 1892, quan els soldats alemanys van decidir establir-se en aquest port de l’Africa Sud-Oest Alemana (antic nom de Namíbia -podeu llegir un resum de la història del país i el seu apartheid particular en aquest link-). Van importar moltes construccions d’origen europeu i, més endavant, van construir segones residències i cases d’estiueig. La població colona va començar a viure a Swakopmund i van utilitzar la població negre de la zona per fer-la servir com a esclaus, operaris de la llar i treballadors al servei del colonitzador. En podeu veure mostres al Museu de Swakopmund (Entrada 30 NAD pp i horari diari de 10h a 17h).

Seguint per la carretera de la costa C34, ens endinsarem de ple a la costa dels esquelets, una zona de la costa de Namibia situada al nord-oest del país,on hi ha forts corrents marins provocats per la corrent marina de Benguela. Aquesta corrent provoca fortes boires oceàniques i un onatge molt fort que han fet que sigui un lloc freqüent de naufragi de vaixells. També es diu que aquest nom ve perquè els mariners que caçaven balenes tiraven els seus ossos aquí i era fàcil de trobar-ne a la costa. És per tots aquests motius que rep el nom de Skeleton Coast, la costa dels esquelets. Pels bosquimans, anomenen aquesta part com la zona que Déu va crear amb ira. Els portuguesos que navegaven aquesta zona els segles XV i XVI, anomenaven aquestes costes les portes de l’Infern. La veritat és que aquests noms, diuen molt d’aquest lloc inhòspit, que el govern va decidir fer-ne Parc Nacional. 

Al voltant de la costa, es poden veure diferents restes de vaixells naufragats per culpa del vent, el mal temps i els bancs de sorra d’aquesta zona costera. És una zona molt àrida, on pots estar centenars de quilòmetres sense veure ningú. Moltes plantes i insectes depenen únicament de la humitat de les boires que s’hi produeixen. Han gravat molts documentals de la zona sobre la supervivència d’animals en el desert extrem: girafes, elefants, rinoceronts negres, babuins, springboks, hienes… entre altres. 

Nosaltres vam decidir anar a veure el vaixell pesquer portugués naufragat Zeila Shipwreck que es troba abans d’arribar a Henties Bay de camí cap a Cape Cross. És una zona també molt adequada per fer Wild Camping, on al llarg de la costa veus molts de cotxes i gent, parant-se per fer picnics i bivacs a l’aire lliure o amb tenda a dalt del cotxe. 

És per aquests motius, que fan d’aquest lloc un indret especial, intacte i a la vegada curiós. Enmig d’aquesta costa dels esquelets, trobem el famós cap de Cape Cross. 

Cape Cross es situa a 120 km de Swakopmund. És un cap molt famós que dóna a l’Atlàntic Sud  i que compta amb una gran població de lleons marins. És una de les colònies més grans del món d’aquests exemplars, hi viuen cap a uns 100.000 lleons marins. En alguna època, pot arribar a uns 200.000, ja només per això és un dels punts del país que no et pots perdre si t’agraden els animals!

Actualment, és una àrea natural protegida i rep el nom de “Cape Cross Seal Reserve”.  Aquest punt estratègic en la història, situat a la costa dels Esquelets, és un bon punt de parada per divisar aquests fantàstics animals i contemplar-los en el seu hàbit natural. Per entrar a la reserva, cal pagar 80 NAD/pers i 10 NAD/cotxe. L’horari és de 10 del matí a 17h de la tarda. Nosaltres vam arribar-hi cap el tard, i no hi havia ningú. Vam tenir tota la colònia de lleons marins per nosaltres sols! 

El primer que sents, quan baixes del cotxe, és l’olor pudent i forta barreja d’olor de pèl i peix que té aquest lloc provocada per tots aquests animals juntament amb els crits que emeten aquests divertits animals. Si ets una persona que et molesten bastant les olors fortes, no dubtis en portar un petit buff o mocador (amb una mica de colònia) i col·locar-te’l a sota el nas.  

A la reserva, hi ha una passarel·la on pots veure aquest fantàstic lloc des de diferents punts, mai havíem tingut aquesta sensació d’estar envoltats de tants animals. Miressis on miressis, hi havia animals, alguns prenent el sol, els altres dormint, altres jugant, altres marcant territori i barallant-se…

Els lleons marins sud-africans són molt semblants a les foques, però se’ls pot distingir perquè tenen unes petites orelletes. Els individus mascles poden arribar a pesar uns 350 kg i les femelles, la meitat. Aquesta zona de costa, hi passa la corrent marítima de Benguela, portant grans quantitats de plàncton en aquesta zona afavorint que hi hagi molts peixos que s’alimenten d’aquests. Els lleons marins tenen doncs, un gran banquet només al posar-se a l’aigua.

Durant els últims mesos de l’any, els lleons marins femella pareixen a les seves cries. La criança de les cries dura uns 3-4 anys. Aquest any passat 2020, però, es van trobar més de 7.000 cries mortes a la costa de Namíbia, degut a un avortament massiu sincronitzat dels lleons marins femella que ha alertat a la comunitat científica nacional i internacional. Les causes poden ser degudes a una mala alimentació d’una colònia per falta de peix que redueixi les seves reserves de grasa,per la contaminació, per una infecció d’una bacteria… Aquests fets, malauradament, cada cop són més presents en els hàbitats naturals del món  (com el cas dels elefants morts a Botswana),i es converteixen en una altra alerta esfereidora  de la natura. 

Per dormir, trobem diferents opcions d’allotjament a Henties Bay, però també us recomanem aventurar-vos amb una nit de càmping lliure davant alguna de les platges de la costa o a la zona de l’interior per la D1918 direcció a Usakos, com vam fer nosaltres.