ANGOLA: La història d’un país que va viure una llarga guerra civil

africanlanders

juny 14, 2022

Angola és un país que va viure una guerra civil molt llarga degut al procés d’independència del país a l’any 1975, i que no es va acabar fins l’any 2002. Aquesta guerra va ser fruit de la presència de 3 partits que volien encapçalar el govern després de deixar de formar part de Portugal. De fet, Angola va ser l’última colònia portuguesa a independitzar-se. A continuació, com que creiem que per conèixer un país és també important conèixer la seva història, resumirem d’una forma molt breu la història d’Angola.

Dombe Grande.

Angola va ser una colònia portuguesa durant molts i molts anys. Els portuguesos van ser dels primers que van explorar tota la costa africana, volent unir Europa amb el comerç de les índies. Un dels seus exploradors més coneguts va ser Bartolome Dias, que el segle XV va aconseguir fer la volta a bona part del continent africà. 

De fet, els portuguesos van ser un dels colonitzadors més importants d’Àfrica, tot i que amb el pas del temps van perdre la seva hegemonia a mans dels àrabs, els anglesos i els francesos. Controlaven, per exemple, la ciutat de Mombasa i també bona part de les illes africanes de l’oceà Atlàntic com l’actual Sao Tome e Principe, Cap Verd o les Açores. A més, l’actual Angola i Moçambic també formaven part de Portugal i eren coneguts com a Àfrica Occidental Portuguesa i Àfrica Oriental Portuguesa, respectivament. 

Actualment a Angola, la influència de la colònia portuguesa hi és molt present. No només en el fet que el portuguès sigui l’idioma oficial, sinó també en l’arquitectura d’algunes de les seves ciutats com Benguela (si vols saber-ne més sobre la costa d’Angola pots clicar aquí), el tràfic d’esclaus de l’interior del país o amb l’enviament de milers de treballadors perquè treballessin en la pesca, un dels sectors que avui en dia encara és un dels més importants del país. 

Abans de la colonització portuguesa, a Angola hi havia diferents pobles organitzats amb regnes. Els més coneguts eren el Regne del Congo, que tenia com a capital Mbanza Kongo, situat al nord del país; el regne de Ndongo-Ngola, situat al centre del país i que estava governat pel poble mbundu; el regne de Benguela, situat a la zona de la meseta de Bié; i els diferents grups tribals que vivien al sud del país (si en voleu saber més, podeu clicar aquí); entre d’altres. Quan els portuguesos van arribar, principalment tenien dos objectius: establir relacions comercials amb tots aquells regnes pel tràfic d’esclaus; i intentar evangelitzar tota la població autòctona convertint-la al catolicisme i creant diferents missions al llarg de tot el territori. Angola es considera un dels primers països colonitzats (any 1575) i des de Luanda van començar a establir un protectorat que cada cop, ocupava més territori de la franja costera.

Durant aquest temps, un dels episodis més coneguts va ser el que va protagonitzar la reina Nzinga de Ndongo, una de les dones més cèlebres i importants del continent africà per la lluita que va impulsar contra els colonitzadors portuguesos. El poble mbundu va resistir als atacs de Portugal i va aconseguir certa sobirania gràcies als acords firmats per la reina a principis del segle XVII que, finalment, va acceptar batejar-se al cristianisme i el seu nom va passar a ser Ana de Souza. Si voleu saber-ne més sobre la història del poble mbundu a Pungo Andongo, la podeu llegir en aquest article que hem fet sobre la regió de Malanje.

Pungo Andongo.

Fins el segle XX, Angola formava part de la colònia portuguesa on aquests feien tractats amb els diferents regnes per tal d’institucionalitzar l’esclavitud: enviaven esclaus principalment cap a Brasil, i així  aquest va esdevenir el principal negoci de Portugal a Angola fins aproximadament el procés d’independència. Les dades diuen que aproximadament 4 milions d’esclaus van ser exportats des d’aquest país africà.

Quan al Congo Belga va aconseguir la seva independència l’any 1960, l’expansió i les ganes de nova sobirania també van arribar fins al nord d’Angola on hi havia la província del Congo portuguès. Allà, van sorgir diferents matances contra colons (i també contra aquella població negra que era fidel als blancs) i el llavors president de la colònia, Marcelo Caetano, plantejà el 1968 l’opció de donar la independència al país, deixant les decisions del govern, però, als colons. A partir de llavors, sorgeixen 3 moviments independentistes diferents i que expliquen bona part de la guerra civil del país. Aquests partits eren el MPLA (Moviment Popular per l’Alliberament d’Angola), l’UNITA (Unió Nacional per la Independència Total d’Angola) i el FNLA (Front Nacional per l’Alliberament d’Angola).

Bandera del MPLA.

El MPLA va ser creat per Agostinho Neto i es trobava a la zona de Luanda. Rebia suport de tot el bloc comunista, és a dir, Cuba i URSS. L’UNITA va ser fundat al centre del país per Jonas Savimbi, una persona coneguda com l’etern rebel i que era amic dels conservadors americans (inclús va anar a la Casablanca a reunir-se amb Ronald Reagan). I, finalment, el FNLA va ser fundat per Holden Roberto, un partit de l’ètnia Bakongo (nord del país) i que va tenir el suport també dels americans i el règim de Mobutu Sese Seko del Zaire. Es van unir a l’UNITA per tal de lluitar contra el poder del MPLA. 

Bandera de l’UNITA.

El 1975 es va signar la independència d’Angola entre el govern autònom portuguès i aquests 3 partits. S’havia aconseguit l’objectiu, però ara el problema era saber qui governaria el país i aquí van començar totes les tensions. El MPLA va expulsar el FNLA de Luanda i es va avançar per aconseguir el poder (els portuguesos van dir que donarien el poder a qui aconseguís dominar la ciutat), mentre UNITA es mantenia al marge dels enfrontaments de la capital. Però, al setembre del 1975, el MPLA, amb diferents combats arreu de tot el país, ja controlava 12 de les 15 províncies d’Angola. 

Llavors, UNITA i FNLA es van unir per tal de contraatacar el partit de Neto. Els primers ho van fer des del sud amb l’entrada de tropes de Sud-Àfrica, i els segons des del nord. Van aconseguir fer retrocedir MPLA, i els portuguesos veient com estava quedant el país van decidir marxar i Neto va declarar la independència d’Angola l’11 de novembre proclamant-se president del país, en un moment on a Angola hi regnava el caos i es trobava en plena guerra civil. El MPLA anava perdent terreny, fins que a finals de l’any 1975 van arribar els primers soldats cubans i també l’armament soviètic per actuar contra els altres dos grups independentistes. La guerra va continuar principalment entre MPLA i UNITA, però aquesta batalla també anava més enllà, i des de l’estranger es veia com una guerra entre els dos blocs de la Guerra Freda: els comunistes i els capitalistes.

Angola va esdevenir un govern comunista de partit únic del 1975 a 1992. Primer, amb la presidència d’Agostinho Neto, i després de la seva mort l’any 1979, amb la presidència de José Eduardo dos Santos. Durant tot aquest temps de guerra, MPLA tenia una estratègia molt intel·ligent. Va donar suport als separatistes de Katanga que volien la independència del Zaire i, d’aquesta manera, va aconseguir que Zaire deixés de donar suport a UNITA (i ells, en conseqüència, també als separatistes). I, va fer el mateix, amb el SWAPO, un moviment independentista de Namíbia, que va obligar a arribar un pacte amb Àfrica del Sud per tal que deixessin de donar suport a l’UNITA. 

L’any 1991, després de 16 anys de guerra civil, el MPLA i UNITA van arribar a un acord de pau. Angola deixaria de ser un govern d’un únic partit, i esdevindria un estat multi partidista. A les primeres eleccions que es van fer, MPLA va guanyar però UNITA no va acceptar els resultats, els va declarar com a frau i, per tant, el conflicte va continuar.

L’any 1994 es va arribar a un principi d’acord de pau entre els dos partits (conegut com el Protocol de Lusaka) on s’acceptava la integració de ex-insurgents d’UNITA al govern. Malgrat tot, les desavinences van continuar al llarg dels anys fins el 2002, que és quan mor tirotejat Savimbi, el líder polític d’UNITA. Des de llavors, el partit decideix abandonar la lluita armada i establir-se com a principal partit de l’oposició. 

Aquests quasi 30 anys de guerra civil han deixat conseqüències desastroses pel país. El 2002 van deixar un país sotmès a la pobresa, amb greus crisis alimentàries; així com també una gran presència de camps minats degut a l’impacte de la guerra civil. Avui en dia, el poder continua estant sota les mans del MPLA amb el president João Lourenço. A partir de les riqueses del petroli, la pesca, els diamants o la fusta, Angola és un dels països africans amb més expectatives de futur. Tanmateix, dins del país encara es troben moltes desigualtats econòmiques que si no s’intenten pal·liar aviat, poden enviar al país a una greu crisis social.

Lubango.

Categories: ANGOLA
Etiquetes:
ANGOLA: Anècdotes curioses

ANGOLA: Anècdotes curioses

Sabíeu que a Angola el preu de la gasolina i el gasoil són molt barats? Angola és el segon productor de petroli d’Àfrica i el setzè productor de tot el món. L’or negre, el petroli, és el principal motor econòmic del país ja que representa el 95% dels ingressos per...

read more
ANGOLA: Lubango

ANGOLA: Lubango

Lubango, la segona ciutat més gran del país, després de Luanda es troba situada entremig de muntanyes de més de 1.700m d'alçada. És una ciutat bonica enclavada en un entorn verd d'altura. Després que colonitzadors portuguesos provinents de Madeira formessin aquest...

read more
ANGOLA: Tips per a la conducció

ANGOLA: Tips per a la conducció

Aquí teniu uns quants consells que us poden ser útils per viatjar a Angola amb cotxe:  - A Angola es condueix per la dreta, com a la majoria de països europeus. El cotxes del carril contrari doncs et vindran per la teva esquerra. Cal tenir en compte aquest fet si...

read more
ANGOLA: Informació pràctica i els seus imprescindibles

ANGOLA: Informació pràctica i els seus imprescindibles

Capital: Luanda Superfície: 1.247.000 km2 Habitants: 32.870.000 habitants (2020) Densitat població: 26,36 habitants per km2.  Idiomes: La llengua oficial d'Angola és el portuguès. De totes maneres, al ser un país d'una extensió tan gran de terreny, trobem fins a...

read more
ANGOLA: Les tribus del sud d’Angola

ANGOLA: Les tribus del sud d’Angola

Angola és un país amb una riquesa antropològica impensable: hi ha al voltant de 100 grups ètnics que viuen al país. D'aquests, al sud d'Angola hi conviuen diferents tribus, cadascuna amb les seves tradicions ancestrals i trets característics particulars que fan de la...

read more

0 Comments

Submit a Comment