Els gossos salvatges són uns animals que hem descobert en aquest gran viatge. Coneixíem l’existència d’ells però no sabíem res sobre ells. I realment, són uns animals sorprenents que han acabat estant a les llistes dels nostres preferits. Voleu saber per què?

– Tots els gossos salvatges són diferents

El gos salvatge, també anomenat de vegades gos de caça o gos pintat africà, té un pelatge acolorit i irregular; orelles grans semblants a ratpenat; i una cua tupida amb una punta blanca que pot servir de bandera per mantenir el contacte de la manada durant la caça.

No hi ha dos gossos salvatges exactament iguals, per la qual cosa és fàcil identificar individus pel seu pelatge i taques.

– És una de les espècies més amenaçades del món

El gos salvatge africà és el cinquè mamífer més amenaçat del món i el segon depredador més amenaçat d’Àfrica. Han anat desapareixent geogràficament del continent. Abans aquests animals es podien trobar en més de 39 països del continent africà amb una població de més de 500.000 habitants. Ara, però, les estimacions situen la població del gos salvatge africà entre 3000 i 5000 repartits per només 14 a 25 països d’Àfrica. Les seves poblacions més grans es poden trobar a Botswana, Zimbabwe, Namíbia, Zàmbia, Tanzània i Moçambic.

Malauradament, totes aquestes dades han fet que el gos salvatge es declarés en perill d’extinció. Hi ha moltes raons per a aquesta dramàtica disminució del nombre: la invasió humana, la caça furtiva i la competència de depredadors més grans han jugat el seu paper en delmar la població d’aquests animals.

– Son animals molt socials i intel·ligents

Els gossos salvatges són socials i es reuneixen en manades d’uns 10/15 individus, però algunes manades superen els 40. Abans de la recent disminució de la població, es van registrar grups de fins a 100 exemplars.

Dins de la manada, aquests canins tenen una estructura social única. Cooperen en la cura dels ferits i malalts, hi ha una manca d’agressivitat general entre els membres de la manada i hi ha poca intimidació entre la jerarquia social.

Cada grup de caça té una parella dominant. Solen ser l’única parella que roman monògama de per vida. Els gossos salvatges també tenen una gran varietat de vocalitzacions que inclouen un breu lladruc d’alarma, un udol de concentració i una trucada de contacte semblant a una campana que es pot escoltar a llargues distàncies. Els rituals de salutació elaborats s’acompanyen de xiulets i gemecs.

– Són els depredadors amb més èxit a les caceres

Els gossos salvatges africans són alguns dels depredadors més ben adaptats de la natura i quan una manada va a caçar tenen més d’un 80% de possibilitats de matar. Aquesta xifra és encara més impressionant si es té en compte que els lleons, sovint considerats excel·lents caçadors, tenen una proporció d’èxit d’aproximadament el 30% en cada caça que comencen.

Gran part dels seus èxits de caça i jerarquies socials provenen de la seva capacitat de comunicar-se eficaçment entre ells mitjançant estranyes trucades semblants a xiulets que ajuden a coordinar les seves activitats.

– Tota la manada està implicada en el benestar dels cadells, els ferits i els malalts

Una manada de gossos salvatges africans consisteix en un grup de gossos salvatges amb una parella productiva (mascle alfa i femella alfa). Aquesta parella són els únics individus responsables de reproduir i restablir la propera generació de gossos salvatges dins de la manada. Les camades solen estar formades per entre 4 i 12 cries.

De vegades les femelles no alfa tindran cries. Això pot provocar que les femelles hagin de criar les cries soles, però de vegades els grups criaran ambdues camades.

Tant els mascles com les femelles cuiden les cries i els donen menjar, ja que els cadells són vitals per a la supervivència futura de la manada. Els membres caçadors de la manada tornen al cau on regurgiten carn per a la femella, els cadells, individus ferits i femelles embarassades.

Tot i que les camades són grans, sobreviuen molt poques cries.. Quan el nombre de grups es redueix, la caça no és tan eficient i els adults poden no portar prou menjar per als cadells.

L’any 2019, els guies de vida salvatge del delta de l’Okavango de Botswana es van sorprendre al descobrir que els adults d’una manada van viatjar més de 5 km per robar cadells d’una altra i així assegurar-se la supervivència del seu grup.

– Els gossos salvatges africans ajuden a l’equilibri natural

Cacen una gran varietat de preses, com ara gaseles i altres antílops, facoquers, nyus, rates i ocells. Com la majoria dels depredadors, juguen un paper important en l’eliminació dels animals malalts i febles, ajudant així a mantenir l’equilibri natural i a millorar les espècies preses.

Sense carnívors com els gossos salvatges africans i els altres depredadors, el nombre de població de l’espècie herbívora es descontrolaria, cosa que fa que els hàbitats esdevinguin incapaços de recuperar-se de tot el consum de l’espècie herbívora.

A mesura que els assentaments humans s’expandeixen, els gossos de vegades han desenvolupat un gust pel bestiar, tot i que els danys importants són rars i la majoria dels gossos prefereixen les preses salvatges.

– Responen molt bé a les tasques de conservació d’organitzacions

Els gossos salvatges africans es troben entre les moltes espècies que es beneficien de la creació de corredors de vida salvatge protegits que ajuden a connectar els seus hàbitats cada cop més fragmentats.

Els grups de conservació també estan treballant en iniciatives que redueixin els conflictes entre humans i gossos salvatges africans. Entre aquestes s’inclouen iniciatives de conscienciació que dissipen mites sobre els animals, així com iniciacions educatives que ofereixen als agricultors formació en tècniques de gestió ramadera que eviten la depredació.