Us sonen els noms de Cheptegei, Kiplimo,  Chemutai o Kiprotich? No són ni cantants ni futbolistes ni polítics, però tots ells són persones molt conegudes a Uganda. Són alguns dels milers d’atletes que hi ha al país i que destaquen per ser (amb els etíops i els kenyans) els més ràpids en les llargues distàncies. De fet, Cheptegei té la millor marca mundial en les distàncies de 5.000m (amb un temps de 12 minuts i 35 segons) i de 10.000m (amb un temps de 26 minuts i 11 segons); tot i que Kiplimo (nascut a l’any 2000) el segueix de ben a prop.

La majoria d’atletes d’aquest país provenen de la regió de Kapchorwa. Situat al nord-est d’Uganda, es troba a una altitud alta. Nosaltres vam tenir la sort de compartir uns dies amb ells i de poder parlar amb alguns atletes olímpics com en Fred, veure’ls entrenar,  i parlar amb el seu mànager, en Peter Chelangat. Si voleu llegir la nostra experiència a la zona de Sipi i Kapchorwa podeu clicar aquí. 

Són les sis del dematí i fa poc que ha sortit el sol. De bon dematí, ja trobes atletes entrenant per la carretera i al ground (com ells anomenen la pista d’atletisme) de Kapchorwa s’hi ajunten centenars de nens i nenes que també volen entrenar. Algun d’ells van descalços, algunes nenes amb faldilles, i alguns nens amb pantalons llargs mentre van fent voltes a la pista seguint els consells de diferents adults que intenten treballar amb la nova i futura generació d’atletes.

En Peter Chelagat, manager d’alguns atletes olímpics ugandesos, ens explica que han quedat sorpresos d’aquest boom inesperat per a córrer dels diferents nens i nenes de Kapchorwa. “Els atletes que estan guanyant medalles i que surten a la televisió s’han convertit en referents per aquests nens i nenes. Tots volen ser com ells, i això també és una gran responsabilitat per als atletes“, comenta en Peter Chelagat. Ell està preocupat que aquest boom no es porti de la millor manera, provocant lesions importants a nens que potser per la seva edat no han de córrer tant, o que els hi afecti al seu creixement. Per això, espera que entre tota la comunitat es tingui consciència del risc que pot comportar i que es treballi d’una forma global (amb tema educatiu, nutrició, de salut…) per a controlar aquest boom de córrer que ha sorgit a Uganda els últims anys. “Ells són el futur, són la New Generation d’atletes, però els hem de cuidar“, ens diu en Peter que ens comenta que moltes vegades els mateixos Kiplimo o Cheptegei van al ground amb els nens i nenes per a donar-los consells i entrenar amb ells.

Són les vuit del dematí, i ja és hora que els nens vagin marxant i cedeixin el ground a atletes adults que, en petits grups, van entrenant diferents sèries. “1.000 metres a 03:00, després 1.000 metres a 02:58 i, finalment, 1.000 metres a 02:55. Si vols, t’hi pots sumar?” ens diu un dels atletes capdavanters abans de començar a fer voltes pel ground i de fer fora els últims nens que, distrets, encara estan pel mig de la pista. En aquest grup, hi ha també un atleta europeu que entrena amb ells per tal de millorar les seves marques personals. Allà, els atletes amateurs també hi són convidats per a entrenar cada dia amb ells, millorar el seu rendiment, i gaudir de la naturalesa que ofereix aquest entorn amb les Sipi Falls o les vistes al Mount Elgon. La pista d’atletisme, però, no us l’heu d’imaginar com les que veiem a la televisió o tenim als nostres estadis municipals. Allà, la pista és un cercle sense línies, de terra argilosa, que no està ni anivellat ni asfaltat, i amb unes vistes impressionants a la regió de Kapchorwa. De fet, entrenar així potser és una de les claus que explica el seu èxit en les llargues distàncies… I és que aquí a Uganda, tothom camina i corre per anar a tot arreu.

De totes maneres, en Peter Chelagat ens comenta que el secret de la seva rapidesa en distàncies llargues és el fet de córrer a altes altituds (es generen més glòbuls vermells) així com també els seus gens. “Nosaltres som de la tribu Kalenjin, i compartim els mateixos gens amb altres pobles de la vall del Rift com els etíops o els kenyans“, afirma en Peter. I és que els principals atletes que pugen al podi de les llargues distàncies són originaris d’aquests països. 

Els atletes olímpics prefereixen entrenar a prop de casa seva que no a Kampala, la capital d’Uganda, on hi ha diferents centres de rendiment. “Allà les temperatures són més altes, amb força humitat i també amb força contaminació. Aquí estem més bé, amb la família i els amics, entrenant i vivint com ho hem fet sempre”, comentaven Fred Musobo, un dels atletes que va córrer la Marató dels Jocs Olímpics de Tokio amb un temps de 2 hores, 18 minuts i 39 segons; i Felix Chemongues, campió de la Marató de Toronto l’any 2019 amb un temps de 02:05:12 que és el millor temps que mai s’ha fet en aquesta Marató.

I, de fet, al costat del ground de Kapchorwa, vam tenir la sort de visitar una casa on comparteixen vida diferents atletes que entrenen cada dia. Els dilluns entrenen tots junts i els dijous fan les distàncies llargues. Cadascú té el seu programa d’entrenament, i tots (inclòs el jove Kiplimo) conviuen allà mentre entrenen diàriament per a millorar el seu rendiment.

Els Jocs de Tokio també van ser notícia a Uganda perquè, per primer cop a la història, una atleta ugandesa de 22 anys va guanyar una medalla d’or als Jocs Olímpics. I, òbviament, és nascuda a Kapchorwa. Peruth Chemutai, als 3.000 metres obstacles, amb un temps de 9 minuts i 1 segon va superar a les seves rivals kenyanes i nord-americanes fent història a l’atletisme ugandès i donant protagonisme a un atletisme femení que cada cop agafa més volada a Uganda. Esther Chebet, Sarah Chelangat o Juliet Chekwel també són atletes olímpiques amb qui vam tenir la sort de conversar amb alguna de elles. Al ground, cada cop s’hi veuen més nenes afavorint que la New Generation també porti èxits a l’esport femení.

A la regió de Kapchorwa són molts els atletes que entrenen cada dia. A vegades, per la carretera et creuaràs amb Cheptegei o Chemutai entrenant-se… De totes maneres, un dels principals problemes que tenen molts atletes és la falta de reconeixement. Només els primers i els que tenen medalles olímpiques són reconeguts per la gent i inclús reben regals del president com cotxes nous, cases noves, etc…però els que queden per darrere i que també entrenen amb molta constància, els hi costa aconseguir aquest reconeixement i, per tant, ser atleta és també una tasca difícil. “Només n’hi arriben uns quants a la fama i a l’èxit”, comenten alguns habitants locals de Kapchorwa.

Actualment, s’està finalitzant la construcció del High Altitude Training Centre, situat a la població de Teryet (2.573 metres d’alçada sobre el nivell del mar) que es troba als peus del Mount Elgon i a 12 quilòmetres de Kapchorwa. Un projecte que va ordenar el president Museveni l’any 2010 per commemorar a l’atleta Moses Kipsiro i les dues medalles d’or (5.000m i 10.000m) que va guanyar l’any 2010 a Delhi durant els Jocs Commonwealth. Amb aquest centre, esperen que molts atletes puguin entrenar en unes millors condicions per a continuar aconseguint èxits a nivell mundial.

“El futur està assegurat. Som una tribu amb uns gens especials i amb un lloc ideal per a córrer. La clau és veure com podem treballar millor per aconseguir que la New Generation tingui un progrés adequat, que els nens tinguin els materials i les oportunitats necessàries i com podem retornar a tota la comunitat local aquests èxits”, comenta Peter Chelagat. El turisme esportiu encara està poc desenvolupat a la zona de Kapchorwa, i el repte d’integrar-lo amb les empreses locals i les persones de la regió de Kapchorwa és un dels projectes a curt termini que s’han de treballar per aconseguir un turisme sostenible i beneficiós pels habitants d’allà. “Aquí han vingut empreses internacionals a fer documentals, els hi hem obert les portes de casa, els hi hem ensenyat tot, han fet reportatges molt bonics que han sortit per tot el món; però al final a nosaltres no ens arriba res”, es queixa Chelagat.

Kapchorwa té un entorn ideal per a mantenir-se al capdavant del podi en les llargues distàncies. Realment, ha sigut tota una experiència poder veure com entrenen aquests atletes, el seu dia a dia i poder-hi compartir algunes hores de temps amb ells. La New Generation és molt nombrosa i ve amb molta força.

És dijous, el dia d’entrenament de llargues distàncies, i veiem com el primer atleta arriba al prat obert que hi ha al costat del ground després d’haver corregut 20 quilòmetres acompanyat d’una pluja matinal. Mentre reposa la respiració, ens hi acostem a la mateixa vegada que fa una noia que minuts abans entrenava sèries al ground. Són un noi i una noia que no arriben a la majoria d’edat però que són dels millors atletes en la seva promoció. Els hi preguntem quin és el seu somni i els dos ho tenen clar: “Ser algun dia medallista olímpic”.