El bosc impenetrable de Bwindi és conegut per ser un dels pocs llocs en el món on es pot veure el goril·la de muntanya. Aquest primat, el més gran de tots, habita les altes muntanyes d’aquesta zona d’Uganda juntament amb les muntanyes de Virunga partides en tres parcs nacionals de tres països diferents: el parc nacional Virunga a la República Democràtica del Congo, el parc Nacional de Mgahinga Gorilla a Uganda i el Parc Nacional dels Volcans a Ruanda (PNV). 

Aquest bosc però, a part d’allotjar les últimes famílies d’aquest animal en extinció i de ser el parc més important d’Uganda, també és un lloc patrimoni de la humanitat per la seva biodiversitat, que mereix que l’afegeixis en el teu itinerari pel país, encara que no et puguis permetre els 700 dòlars que val el trekking amb els goril·les.

El parc va ser protegit el 1932 quan va ser descobert fins que el 1964 va ser oficialment reconegut com a santuari pels goril·les. No va ser fins el 1994, que l’UNESCO el va considerar patrimoni de la humanitat dins la seva llista.

L’objectiu de la majoria de visitants que visiten el Bwindi és fer el trekking amb els goril·les, animals en perill d’extinció que actualment en estat salvatge en podem trobar uns 1.000 exemplars en  tot el món. Si vols saber més sobre aquest fantàstic animal, clica aquí.

El parc Bwindi té uns 330 km quadrats de bosc amb unes vistes impressionants de boira que s’escola entre els arbres. A part doncs dels quasi 400 goril·les que té el parc, el bosc impenetrable de Bwindi té una gran biodiversitat on destaquen les 260 espècies d’arbres, 202 espècies de papallones, 347 espècies d’ocells i 120 espècies de mamífers.

Les diferents zones per a veure els goril·les de muntanya i com arribar-hi

El Bwindi NP  està dividit en 4 regions que et permetran accedir al parc. Les quatre regions ofereixen el trekking dels goril·les i altres activitats que pots realitzar un cop allà per descobrir la zona. És important que triïs bé quin sector vols visitar i quin serà el teu transport per arribar-hi. Els 4 sectors són els següents:

BUHOMA: És el sector del parc Bwindi que va començar a rebre turistes abans situat a la part nord. És doncs, el més accessible i fàcil per arribar. S’hi poden visitar 3 famílies de goril·les: Mubare (9 membres), Rushegura (19 membres) i Habinyanja (17 membres).

Si viatgeu amb transport públic, hi ha 3 autobusos directes des de Kampala que van a Buhoma: The  Highway Bus, The Muhabura i el Starlink bus. Fan parada també a les ciutats de Mbarara i Butogota, on també els pots agafar. És important que si aneu amb transport públic ho feu amb temps i dies de marge per poder arribar bé a l’excursió del dia que teniu pagat el permís. Si vens del nord, caldrà que utilitzis els matatus fins a Rukungiri i posteriorment un altre fins a Butogota Si vens del sud, caldrà que amb matatus arribis  a Kanungu i després n’agafis un altre a Butogota. Un cop a Butogota, caldrà que paguis un taxi o un boda-boda que et porti al teu allotjament.

RUHIJA: És el sector est del parc Bwindi. A Ruhija s’hi poden visitar 3 famílies de goril·les: Oruogo, Kyaguiro i Bitukura. Si vols anar amb transport públic, et serà una mica més difícil que el sector anterior perquè no hi ha tanta freqüència de matatus i línies establertes. La forma més fàcil és arribar a Kabale i allà trobar algun matatu que vagi a Ruhija.

RUSHAGA: És l’últim sector que han obert pel que fa a donar permisos per veure goril·les situat al sud del parc. S’hi poden visitar 8 famílies, algunes sota procés d’habituació. No hi ha facilitat per arribar-hi amb transport públic, així que caldrà que reservis un transport privat que t’hi porti des de Kisoro o Kabale. Com més persones sigueu, més barata serà aquesta opció, ja que pagues per cotxe i trajecte.

NKURINGO: És el sector que està més al sud-oest del parc, a prop de Rushaga, a uns 10 km. S’hi poden visitar també 3 famílies de goril·les: Nkuringo, Bushoho, Christmas. Nosaltres va ser el sector que vam visitar i vam veure la família de goril·les de Nkuringo, famosa per la mort de fa un any del seu líder esquena platejada: en Rafiki. Actualment al grup hi ha 4 esquenes negres, entre ells Rwamutwe qui és el fill d’en Rafiki i que lidera el grup, en Tabu que és el segon esquena negre i Kamara i en Muhoozi, juntament amb 5 femelles Kwitonda, Kuhirwa, Furaha, Kiiza i Nderema, 2 juvenils i 2 petits.

És el que cau més lluny del transport públic. Si vols anar aquest sector és important que reservis un transport privat que t’hi porti des de Kisoro o Kabale. Com més persones sigueu, més barata serà aquesta opció, ja que pagues per cotxe i trajecte.

Permisos i preus

Quan vam estar mirant la possibilitat de visitar els goril·les de muntanya van sorgir moltes preguntes i les més importants eren si pots fer tu sol la visita sense necessitat d’un tour organitzat i quin cost tindria tot plegat.

El més important d’aconseguir, primer de tot, és el permís per anar a veure aquests animals. Aquests permisos serveixen per limitar el número de persones que tindrà cada grup de goril·les cada dia i així no alterar el seu comportament. Cada família de goril·les rep com a màxim una hora el dia, un grup de visitants format per unes vuit persones.

Cal comprar aquest permís amb anterioritat, es recomana que com a mínim uns tres mesos abans. El permís inclou l’entrada al parc escollit, un guia que serà la persona que decidirà quina família es va veure i l’itinerari i també uns ràngers de seguretat per la protecció (sobretot en el cas que es trobessin caçadors furtius). El preu del permís ajuda a la conservació i protecció d’aquests animals, de la zona i d’altres animals que hi habiten.

És important saber que en funció del destí que triïs per anar a veure els goril·les, variarà molt el preu final. És a dir, cada destí de trekking de goril·les té el seu propi preu que és el següent:

• RUANDA: El permís de goril·les a Uganda al Parc Nacional dels Volcans costa uns 1.500 USD.

• REPÚBLICA DEMOCRÀTICA DEL CONGO: El permís  costa uns 600 USD pels goril·les de muntanya i 400 USD pels goril·les de terres baixes orientals. Aquesta opció és la més barata però que cal després sumar-li el desplaçament i la visa per RDC.

• UGANDA: El permís per el Bosc Impenetrable de Bwindi o pel parc Nacional de Mgahinga costa 700 USD.

Cal estar pendent perquè alguns països ofereixen descomptes en períodes de baixa demanda, com va ser el cas en el període de COVID on els permisos pels goril·les del parc Bwindi estaven a meitat de preu com a reclam de visita.

Si decideixes fer-ho a través d’una agència serà la pròpia agència que gestionarà tot el pack: permisos, allotjament, transport.. Normalment si vols però aconseguir un preu més baix (dintre el pressupost elevat que suposa anar-los a veure) et recomanem que ho gestionis tot tu mateix.

Nosaltres vam decidir visitar la família de goril·les a Uganda al parc de Bwindi,  que tot i que s’allunyava bastant del nostre pressupost inicial vam decidir tirar-nos a la piscina i provar aquesta activitat única a tot el món que molta gent recomana però que no sabíem si realment aquest preu del permís valia la pena pagar-lo.

Tot seguit t’explicarem com vam fer-ho nosaltres per aconseguir els permisos, l’allotjament i poder arribar fins Parc Nacional de Bwindi a Uganda:

1.- Aconsegueix els permisos de visita dels goril·les:

Com hem dit anteriorment, necessites comprar un permís que et garanteix visitar els goril·les durant un dia i un sector exacte del Bwindi. Només hi ha 144 permisos disponibles entre tots els sectors per tant, si necessites un dia determinat i és en època alta, t’aconsellem que el compris amb temps. El permís és sempre reservat pel sector que visites, no es pot triar la família de goril·les que visitaràs.

Per comprar el permís, ho pots tramitar a través de la UWA, Uganda Wildlife Authority. Quan el demanes, has de sol·licitar un dia en concret, així que és molt important que tinguis abans fet el teu recorregut de viatge pel país. Si ho realitzes a través de la UWA, és important que ho facis amb molt de temps, perquè el procés és molt lent i has d’anar a Kampala a buscar els permisos.

Nosaltres, que anàvem a últim moment per veure si baixaven els preus i no teníem clar quin dia arribaríem a Bwindi pel procés del contenidor del cotxe, anàvem molt tard. Vam començar el procés a unes 2 setmanes d’anar-hi i vam veure que era impossible aconseguir un permís.

Fins que, gràcies a la pàgina web de ioverlander vam contactar amb en Seith. En Seith és un empresari que té diferents lodges a Uganda, però el primer i que és d’allà on és ell, es troba a Nkuringo, un dels sectors per entrar al parc. En Seith gestiona permisos amb menys antelació i pot aconseguir que com nosaltres, a últim moment, pugueu fer la visita al Bwindi. Si tramiteu el permís amb ell, que val 700 USD (sense comissió) us aconsellem que dormiu al seu allotjament “Bwindi Backpackers & Gorilla Closeup Lodge”. Per a reservar, podeu clicar aquí o contactar directament amb en Seith al +256 7726618542.

2.- Reserva l’allotjament a prop de la porta d’entrada del parc que has aconseguit el permís:

És important que reservis l’allotjament a prop del sector que t’ha tocat perquè així el dia de l’excursió que t’has d’aixecar ben d’hora, no hauràs de fer gaires quilòmetres per carreteres de muntanya que pugen i baixen. Els trajectes encara que siguin de pocs quilòmetres necessiten temps per fer-los ja que són carreteres de muntanya plenes de pedres i forats.

Nosaltres ens vam allotjar al “Bwindi Backpackers & Gorilla Closeup Lodge”, gestionat per en Seith que ens va aconseguir els permisos. Aquest Lodge es troba molt a prop de Nkuringo i també de Rushaga (podeu llegir més sobre l’allotjament a l’apartat: A on dormir?).

3.- Mira com arribaràs fins allà, quin serà el teu transport:

La ruta més utilitzada és la de Mweya- Kihihi- Buhoma.  És la ruta que molts operadors turístics utilitzen per també visitar els lleons d’Ishasha (Queen Elisabeth NP). El parc es troba a 160 km de Mweya i a 64km d’Ishasha. Per tant, el sector de Buhoma és el més accessible. Altres accessos disponibles seran des de la ciutat de Kabale o Kisoro.

Tingues en compte però, que tant si vas amb transport públic, pagues un transport privat o vas amb el teu cotxe, és important arribar com a mínim 24 hores abans del dia de la teva reserva. Així t’asseguraràs que si passa alguna cosa pel camí, tinguis temps suficient per trobar una solució i poder arribar fins el teu allotjament i fer l’excursió.

4.- Gaudeix de l’experiència:

Un cop arriba el dia, només et queda gaudir. Nosaltres estàvem ben nerviosos per començar l’experiència i tot i que veure’ls és probable, també et diuen que hi ha la possibilitat que no els vegis.

Cal aixecar-se aviat i agafar la maleta amb tot el que necessites (mira els consells). Necessites també el passaport per corroborar que ets tu el del permís. Cal dirigir-se fins la porta d’entrada del teu permís on hi ha el centre de recepció dels visitants. Allà normalment hi ha un grup de gent local que amenitza l’entrada amb balls i cants tradicionals.

Posteriorment, el guia us reunirà a tot el grup de persones que visitareu la mateixa família i us explicarà quina família aneu a veure i quines peculiaritats té. Un cop fet el briefing, uns preguntaran si algú de vosaltres vol contractar un portador. El portador és una persona que t’ajuda en el trekking, et pot portar la motxilla i t’ajuda en els passos complicats. El preu pel portador són d’uns 20 USD cap amunt.

Un cop tot organitzat, comença l’excursió per trobar la família de goril·les adjudicada. De bon matí diferents rastrejadors del parc s’asseguren de localitzar les famílies  des del punt que el dia anterior els han vist ja que no es mouen molt ràpid però hi ha una part de sort per veure’ls i pot ser que els vegis com pot ser que no. Sí que és veritat que hi ha un alt percentatge de cops que  la gent els ha vist.

Quan és la millor època per a visitar el parc?

La visita als goril·les de muntanya és una activitat que està disponible tot l’any en tots els parcs d’Uganda, RDC i Ruanda. Nosaltres però, aconsellem que intentis evitar la temporada llarga de pluges perquè serà més difícil arribar-hi i no gaudiràs tant de l’estona amb la família de goril·les.

La temporada seca és de juny a agost i també de desembre a febrer, fent que l’estiu sigui el període de temporada alta i la millor època per anar-hi. En canvi, la temporada de pluges va de març a maig i de setembre a novembre.

Tot i això, no has d’oblidar que el Bwindi és un bosc tropical i que normalment els índexs de pluja durant tot l’any són bastant elevats (aproximadament 1500 mm de pluja per any). No oblidis doncs, un bon impermeable per si de cas com també roba d’abric pel vespre que refresca bastant.

Consells i normes per a fer un trekking amb els goril·les de muntanya

• És totalment aconsellable portar unes botes de muntanya i roba adequada per fer el trekking que sigui transpirable i de colors de “safari”. Aconsellem pantalons llargs i màniga llarga com també una gorra per protegir-te del sol.

• Posa dins la motxilla un impermeable ja que pot ploure en qualsevol moment i també repel·lent de mosquits.

• Els mitjons que et posis, han de ser llargs i et recomanem que els portis per sobre dels pantalons. Sabem que no és gens glamurós, però fer-ho evitarà que entrin diferents insectes dins teu (sobretot les formigues).

• Emporta’t també, com a mínim dos litres d’aigua i uns guants de jardineria que t’ajudaran a agafar-te a les branques i als arbres quan travessis la selva.

• Cal portar també una carmanyola amb el dinar. Al no saber quant de temps durarà el trekking aconsellen emportar-se menjar per si has de caminar tot el dia.

• Si et trobes malament o saps que tens una malaltia contagiosa, com un refredat o una grip, anul·la la visita. Com hem dit abans, les malalties contagiades per humans són una de les causes més comunes de mort dels goril·les. En època de Covid, s’han adoptat precaucions com el fet que tots els visitants a un grup de goril·les han de portar dues mascaretes: una pel trekking i l’altra per canviar-se quan s’està veient els goril·les.

• Respecta sempre les instruccions del guia, ell coneix molt bé el terreny i el comportament d’aquests animals.

• Cal que respectis la distància de seguretat que estableixi el guia i estar en silenci quan s’està amb el grup de goril·les.

• Si fas fotografies, han de ser sense flash. Emporta’t un bon objectiu, carrega les bateries el dia abans i gaudeix del moment.

• No està permès fer el trekking als menors de 15 anys.

• El trekking és exigent. Cal estar preparat per caminar tot el dia ja que l’excursió et diuen que pot durar entre 1h i tot el dia. Relliscaràs, caldrà que t’agafis de lianes i branques, faràs fortes pujades i baixades… però hi arribaràs. I quan acabis l’excursió, valoraràs aquest esforç fet per veure aquests fantàstics animals. Cal dir que el nostre grup hi havia gent de diferents condicions físiques i edats, i vam anar parant els cops que necessitava cadascú per agafar aire i continuar.

Què fer al Bwindi Impenetrable Forest?

Al Bwindi Impenetrable Forest, no tot es limita a fer activitats amb els goril·les de muntanya. Hi ha moltes coses a fer. Així, doncs, si estàs a Bwindi no et pots perdre:

– Visitar els goril·les de muntanya

Com hem descrit anteriorment, l’activitat estrella del bosc de Bwindi i que plenament recomanem que tothom faci tot i el preu del permís. És la principal activitat turística d’Uganda i permet que no només el Bwindi NP subsisteixi, sinó també altres parcs que no reben tants visitants. Actualment hi ha 16 famílies de goril·les que estan habituades per anar-los a visitar. També però hi ha altres famílies que estan en procés d’habituació de la presència humana i que es poden visitar comprant un permís que val uns 1.500 USD. Cal dir però, que l’experiència és molt més salvatge i que hi ha la possibilitat que no els vegis o no els vegis tant fàcilment.

-Fer caminades pel bosc de Bwindi

A part de visitar els goril·les de muntanya, pots fer caminades per travessar aquest fantàstic bosc tropical. Tots els sectors del parc disposen de diferents trekkings per la zona on pots visitar cascades, miradors, creuar rius… Cal pagar l’entrada al parc, que al 2021 valia uns 40 USD i afegir-hi el cost de l’excursió que és d’uns 30 USD.

– Trekking per veure ocells, altres primats i camaleons

El parc de Bwindi disposa d’una gran riquesa de fauna que els amants de les aus i de petits primats gaudiran. El preu del trekking és d’uns 30 USD i cal afegir els 40 USD de l’entrada al parc. Es poden veure vàries espècies endèmiques d’ocells com el Short Tailed Warbler o el Grauer’s Broadbill.

– Visita cultural al poble Batwa

A la zona del Bwindi és possible anar a visitar el poble Batwa. Hi ha diferents activitats que pots reservar entre elles un Homestay per una nit. Pots reservar l’excursió des del teu allotjament però tenint en compte que l’empresa que contractis afavoreixi a la comunitat local i al turisme responsable. El preu gira al voltant d’uns 70 USD tot el dia d’excursió.

– Recórrer el llac Mutanda

Aquest llac situat a prop del bosc de Bwindi  té unes bones panoràmiques al Virunga i les 3 muntanyes d’Uganda que separen el Congo, Ruanda i Uganda. És un llac d’aigua dolça molt a prop de la població de Kisoro, situat als peus dels volcans. Hi ha diferents illes dins del llac  plenes d’ocells  i altres espècies com camaleons, serps, granotes… És una bona opció d’excursió per completar l’estada a la zona i relaxar-se després del trekking amb els goril·les.

A on dormir?

Hi ha diferents opcions d’allotjament situades segons el sector del parc que visitaràs. És important que primer reservis el permís dels goril·les per poder després triar l’allotjament que estigui en aquell sector que has reservat. Pensa que els trekkings dels goril·les al matí surten d’hora per evitar les pluges de la tarda, per tant és plenament aconsellable estar a prop de la teva porta d’entrada. Nosaltres recomanem:

– Bwindi Backpackers & Gorilla Closeup Lodge: Aquest allotjament es troba situat just davant el Bwindi Impenetrable Forest, molt a prop de l’accés de Nkuringo però també a prop de Rushaga. Disposa de diferents dormitoris, però també de cabanyes i lodges privats amb lavabo interior. Té un restaurant amb una gran cuina, i una botiga on podràs comprar diferents souvenirs. En Seith, el seu propietari, gestiona permisos d’última hora per anar a veure els goril·les de muntanya. Nosaltres vam passar allà dues nits i va ser el millor allotjament on podíem haver estat, amb una gran relació qualitat-preu, unes molt bones vistes de l’entorn i molt pròxim a l’accés de Nkuringo i Rushaga. Per a reservar, podeu clicar aquí o contactar directament amb en Seith al telèfon: +256 7726618542.

– Mutanda Lake Resort: Aquest lodge es troba situat davant el llac Mutanda, amb unes vistes impressionants i un lloc pròxim a l’àrea de Rushaga. Disposa de diferents tipus d’habitacions amb diferents pressupostos. Per a reservar, podeu clicar aquí.

– Bwindi Panorama Ruhija Natural Resort: Aquest allotjament es troba situat a la zona de Ruhija. Ofereix opcions de càmping i cabanyes en un entorn espectacular, i tenen un projecte de reforestació molt interessant. Si voleu reservar podeu trucar al +256 782 679359.

La nostra ruta

DIA 1: Ens vam aixecar al llac Bunyonyi i després de passar per Kabale perquè a una gasolinera ens arreglessin una roda, vam fer dia de ruta fins arribar al nostre allotjament a Bwindi. El recorregut era molt bonic passant per pobles rurals elevats a la muntanya, petites plantacions de te que emergien dels terrenys inclinats, nens que saludaven quan passaves pel seu costat i una carretera de terra i pedres només apte per 4×4. Ens endinsàvem al Bwindi Impenetrable Forest, i es notava per l’altitud que anàvem agafant i també pel paisatge que anàvem passant. Vam arribar al migdia al Bwindi Backpackers, on ens van rebre amb un ball de benvinguda per la comunitat local, vam poder descansar gaudint d’unes fantàstiques vistes i ens vam començar a preparar per la jornada de l’endemà amb els goril·les de muntanya.

DIA 2: Avui era un d’aquells dies que teníem marcat amb el calendari. Visitaríem un dels animals més bonics del planeta i amb qui els humans compartim moltes coses: els goril·les de muntanya. Actualment, només se’n poden veure a Uganda, Ruanda i Congo i estan en perill d’extinció. Al dematí, vam arribar a l’entrada de Nkuringo, el punt d’accés per endinsar-nos a peu al Bwindi Impenetrable Forest a la recerca d’aquests animals. Després d’un primer briefing, ens van comentar que aquell dia ens tocava veure la família Nkuringo, famosa per en Rafiki, el cap d’una família que malauradament va ser mort per uns humans que se’l van trobar quan tornaven de caçar uns animals i el van matar. Malgrat la mort del líder, la família encara continuava unida i tindríem la sort de veure goril·les petits de 2-3 anys i els adults que s’estan convertint per l’edat ja en esquena platejada. Quins nervis! Estaríem una hora al costat d’un animal amb una semblança increïble als humans, veient com interactuen i com de pròxims som amb ells. Anàvem acompanyats de 2 ràngers que amb walkie-talkie es comunicaven ja amb dues persones que estaven dins al bosc a la recerca d’aquest grup de goril·les. També ens acompanyaven diferents portadors que carregaven les motxilles (nosaltres no en vam fer servir cap), un matrimoni americà, una parella d’Estats Units que treballaven a Facebook i que portaven unes ulleres amb càmera de vídeo instal·lada al costat dels vidres, i una noia francesa que també dormia al nostre allotjament.

Vam començar a caminar per un descens empinat que ens va portar cap a unes plantacions de te que estaven allà per fer de límit de seguretat entre el parc i les diferents plantacions del voltant per tal que els goril·les no s’acostin molt als humans, i després ens vam endinsar ja dins el Bwindi Impenetrable Forest. Caminàrem enmig dels arbres, creant camins oberts amb els matxets dels ràngers que anaven obrint pas. Per sort, malgrat estar amb època de pluja el temps va aguantar. Caminar pel bosc on habiten els goril·les de muntanya causava una forta emoció i a l’hora un cert respecte, perquè allà els animals estaven totalment en llibertat, cuidats i vigilats per les diferents comunitats i ràngers que treballen per evitar la caça furtiva, protegir aquests animals i mantenir un dels tresors del planeta.

Després de caminar al voltant d’una hora i mitja, ens vam retrobar amb els altres dos ràngers que havien localitzat ja el grup. Ara sí, tocava treure les càmeres però sobretot obrir bé els ulls per retenir durant una hora a les nostres retines una escena que de ben segur no oblidaríem: teníem davant nostre els goril·les de muntanya!

Veure’ls de tan a prop és captivant. No ens haguéssim imaginat que els tindríem a menys de dos metres, però la tipologia del terreny, enmig d’arbustos i arbres ens va permetre apropar-nos una miqueta més del que es fa normalment. Realment, els humans ens assemblem molt a aquesta animals. Vam veure com els petits jugaven, com es posaven els dits de les mans (que eren mans humanes) a la boca, com s’estiraven, com els adults baixaven dels arbres i es començava ja a veure el canvi de color de l’esquena, com eren de grossos, com vivien en família, com et miraven amb una mirada penetrant i uns ulls preciosos… Realment, impressionant! També vam tenir la sort de veure un petit d’un any penjat a coll amb la seva mare i de les diferents entremaliadures i petites baralles que tenien lloc amb 3 goril·les que tenien entre 2 i 5 anys. Eren com nens!

L’espectacle que teníem al nostre davant era increïble. Compartir una hora (que passa volant) amb un grup de goril·les és una experiència que recordarem sempre. Malgrat tenir uns preus cars, quan veus tota la feina que hi ha al darrere de conservació i protecció d’aquesta espècie en perill d’extinció que només es troba en aquesta part del continent africà, entens el cost d’aquesta activitat

. Ja era hora d’acomiadar-nos d’aquest grup bocabadats i captivats de la bellesa, la grandesa i la similitud humana que tenim amb els goril·les de muntanya. Tocava fer el camí a la inversa, amb una parada prèvia a les plantacions de te per dinar i afrontar la pujada de tornada fins als nostres vehicles i tornar al punt d’accés, on vam fer una última xerrada i ens van donar uns diplomes acreditatius de la visita als goril·les de muntanya.

Vam tornar cap a l’allotjament on vam poder veure les fotografies i parlar sobre aquests animals i la importància que no desapareguin. Havia sigut un dia molt intens que ja podíem tatxar en el calendari, però que ben segur no esborraríem per haver tingut la sort de veure de ben a prop els goril·les de muntanya, un dels animals en perill d’extinció d’Àfrica i que només es poden localitzar en aquest continent.

DIA 3: Després de descansar de les emocions del dia anterior, avui ja tocava deixar el Bwindi Impenetrable Forest per anar-nos acostant cap a la frontera amb Tanzània (malauradament, la frontera amb Ruanda que volíem creuar estava tancada per tema Covid). De camí, però, passaríem pel llac Mutanda, des d’on es pot veure el Virunga i les 3 muntanyes d’Uganda que separen el Congo, Ruanda i Uganda. Vam conduir per poblacions rurals, creuant-nos amb gent amb les aixades i nens que corrien darrere el nostre cotxe, veient com cultivaven en terrenys empinats i travessant camins amb la màxima concentració per no caure precipici avall. Després d’una bona estona, vam poder veure per primer cop i des d’una visió alçada el llac Mutanda, que ens va encantar. Un gran encert haver-hi anat!

Era un llac que, com el Bunyonyi, també era volcànic i tenia diferents illetes a l’interior. A més a més, al darrere es veien molt bé les muntanyes del Mgahinga NP. Vam anar baixant fins arribar a peu de llac on vam poder gaudir de diferents escenes quotidianes, fer algunes fotografies i conduir pel seu voltant fins arribar a Kisoro, una població que anys enrere va ser l’entrada de molts refugiats que provenien de la guerra del Congo. Després de carregar el cotxe de gasolina, vam deixar enrere el llac i el Bwindi Impenetrable Forest direcció ja cap a Tanzània amb molts records i paisatges d’aquests últims dies que segur que seran molt presents en el nostre viatge.