Johannesburg és una de les ciutats més importants de Sud-Àfrica. De fet, malgrat no ser cap de les tres capitals del país, és la ciutat més poblada amb quasi 8 milions d’habitants. A més a més, és un dels llocs on molta gent fa escala per a visitar el Kruger NP (si en vols saber més sobre la nostra experiència allà, pots clicar aquí) i per a viatjar des del Tambo International Airport a moltes capitals d’altres països africans. 

Johannesburg, també coneguda entre la gent local com Joburg o Jozi, va ser una ciutat construïda al voltant d’unes mines d’or que s’hi van descobrir l’any 1886. Degut a la gran febre d’or que vivia aquella part del continent durant el segle XIX, molts van decidir establir-se al voltant d’aquella mina i, al cap de deu anys, ja hi havia una gran ciutat que es va convertir en la més gran de Sud-Àfrica superant a Ciutat del Cap, una ciutat 200 anys més antiga que Johannesburg. 

En el segle XX, aquesta ciutat que forma part d’una de les 40 àrees metropolitanes més grans del món, va viure un dels episodis més foscos a partir de les diferents lleis racials i segregacionistes que van tenir lloc durant el règim de l’Apartheid. La gent de color (negres, indis, asiàtics…) -que representen, avui en dia al voltant d’un 83% de la població- tenien un status diferent a la gent blanca -al voltant d’un 17%-. Havien de pagar impostos més alts, havien de portar una documentació especial, eren exclosos de feines professionals i relegats a feines primàries, no podien tenir propietats, no es podien casar amb la gent blanca, i tenien el afrikaans com a llengua imposada a l’escola; entre d’altres mesures racials. Fins i tot, la ciutat va patir certs canvis urbanístics perquè el govern segregacionista va decidir moure tota la població negre en una zona concreta de la ciutat: al South West Township, més conegut, com el barri de Soweto. 

Actualment, aquesta gran metròpolis africana és un arc de Sant Martí on hi conviuen immigrants que provenen de diferents països africans i de diferents zones del món, com Europa o Àsia. Malgrat ser una ciutat immensa coneguda també per a la seva inseguretat, una visita a Johannesburg és altament recomanable per tal de conèixer el passat recent de la història de l’Apartheid i viure en una de les grans urbs del segle XXI. 

Com arribar-hi?

Johannesburg és considerada una de les ciutats més importants d’Àfrica. La manera més fàcil d’arribar-hi és a través del seu aeroport internacional (Tambo International Airport) que està situat a uns 30 minuts de la ciutat; i és considerat el gran hub aeri per a volar a diferents capitals de països del sud d’Àfrica. És l’aeroport més important del país, i on arriben els principals vols intercontinentals d’Europa. 

Si arribes amb cotxe, et recomanem que vagis amb GPS ja que la ciutat té diferents rondes que la rodegen i que són el principal punt de partida de les carreteres que van direcció a Nelspruit, a l’est (ruta 4); a Pretòria, al nord (ruta 1); a Durban, al sud (ruta 3); o a Bloemfontein, a l’oest (ruta 1). En aquestes rondes, trobaràs diferents sortides que et portaran als diferents barris de la ciutat com són el barri de Sandton, de Soweto o de Melville, entre d’altres. 

Si agafes un taxi, has de tenir en compte que depenent del senyal que facis amb la mà estaràs indicant cap a una direcció o cap a una altra. Pregunta al teu allotjament de quina manera has d’indicar amb la mà per anar al lloc on vulguis anar, o que et contractin un conductor de confiança per a moure’t per la ciutat. La plataforma Uber també funciona molt bé a Johannesburg. 

Pel que fa al tren i als autobusos, són mitjans de transport menys usual entre els turistes. El primer, perquè és considerat el transport més lent del país per moure’t entre ciutats; i el segon, perquè és un mitjà poc preparat per a moure’t entre les diferents parts de Johannesburg (a no ser que sigui l’autobús turístic) o entre les principals ciutats sud-africanes, sent l’avió la principal forma de moure’s entre elles pel que fa a la rapidesa i al preu.  

Què fer a Johannesburg?

– Visitar el Constitutional Hill

El Constitutional Hill és un dels llocs imprescindibles a visitar durant la teva visita a Johannesburg. Actualment és la seu del Tribunal Constitucional; però antigament era una de les presons més importants del país, on amb el sistema de l’Apartheid hi havia dos tipus de presons: la presó dels blancs (i a on l’únic negre que va ser-hi pres va ser Nelson Mandela); i la presó de la gent de color que vivien en unes condicions infrahumanes amb una gran quantitat de dissidents polítics durant els temps de l’Apartheid. 

El Constitutional Hill era la presó més antiga de Johannesburg. Allà empresonaven aquells que anaven en contra de la llei, i els britànics el van fer servir com a un fort militar. Amb el govern bòer, va passar a ser una presó on hi havia la secció de blancs I la secció de colors, que comprenien negres però també altres cultures com la índia o l’asiàtica. De fet, Mahatma Ghandi va estar empresonat allà com a dissident polític. La majoria de reus eren persones que es negaven a complir les injustes lleis racials i que estaven allà per un tema polític, més que un tema criminal. Les condicions eren molt diferents entre els presos de color i els blancs, però tot i així els primers van mostrar una gran resiliència. 

A la secció dels negres, només tenien una dutxa de 30 minuts a la setmana per aproximadament les 2.000 persones que hi havia. Les celes eren petites i s’hi amuntegaven entre 60 i 80 persones. A tots els hi rapaven els cabells i molts morien per les tortures i per les malalties. A més a més, hi havia unes celes d’aïllament on els presos hi podien estar fins a un any sense contacte amb l’exterior i amb diferents tortures com, per exemple, llançament de gel, no tenir llum de l’exterior, etc… 

Tot i així, els presos que eren gent de color (negres, indis, asiàtics…) mostraven un gran coratge i una força conjunta per superar aquestes vexacions. Cantaven 5 minuts abans de les 8 del vespre (que era quan tancaven les llums) una cançó que s’ha convertit en l’himne de Sud-Àfrica, feien escultures amb les mantes, es donaven suport… 

De fet, Nelson Mandela va estar empresonat a la presó del Constitutional Hill durant 7 anys. Allà, Mandela va ser l’únic negre que vivia a la presó dels blancs ja que tenien por que encoratgés els companys negres de la presó i fessin una política contra el govern des d’allà. Per aquest motiu, el van decidir aïllar en una cel·la a la presó dels blancs per tenir-lo controlat amb l’objectiu que les protestes de la gent de color anessin desapareixent. Però l’efecte va ser el contrari, i els seguidors de Nelson Mandela van créixer considerablement. Per això, van decidir aïllar-lo completament durant 20 anys més a Robben Island, una illa situada davant de Ciutat del Cap. Va ser a la presó de Constitutional Hill va comença a escriure el llibre “A long walk to freedom”. Si voleu conèixer la història sobre un dels personatges més importants de la història com és Nelson Mandela, podeu clicar aquí.

Ara, aquesta presó (la zona dels qui esperaven sentència) s’ha convertit en la seu del Tribunal Constitucional on tracten tots els temes relacionats amb els drets humans. Es pot visitar l’interior de l’edifici, I a l’exterior hi ha una flama que mai s’apaga i que vol simbolitzar la història d’aquells anys perquè mai es torni a repetir. Alguns dels temes que s’han aprovat en aquesta sala han sigut, per exemple, l’abolició la pena de mort o el casament entre persones del mateix sexe, un dels pocs països d’Àfrica on actualment està permès. 

– Visitar el memorial d’Hector Pieterson a Soweto

Al barri de Soweto, trobem un dels memorials més impactant que rememora a Hector Pieterson, un estudiant de 13 anys que va morir assassinat el 16 de juny del 1976 a trets per la policia sud-africana durant la revolta dels estudiants que va tenir lloc aquell any i a on van matar fins a 1.003 estudiants de color. 

Durant el sistema de l’Apartheid, el govern bòer va incloure una llei on obligava a tots els estudiants de l’escola secundària a examinar-se dels exàmens amb afrikaans, la llengua materna dels holandesos que va introduir Paul Kruger. Això va provocar que molts estudiants negres que no parlaven l’idioma tinguessin el suspès assegurat i no poguessin continuar amb els estudis. Aquests, la majoria dels quals es trobaven al barri de Soweto, es van revoltar. Es van trobar al Orlando High School i van anar caminant cap a la casa del governador a l’Orlando Stadium. Allà, la policia va començar a carregar amb salves, bales i gasos lacrimògens contra els estudiants. Penseu que el 99% de la policia eren blancs, i aplicaven les tesis segregacionistes de l’Apartheid. Els estudiants es van refugiar dins una església esperant que tot es calmés, però aquell 16 de juny va passar a la història per la mort d’Hector Pieterson, un estudiant de primària de 13 anys.

A Pieterson, la llei no li afectava perquè estudiava primària, però estava dins l’església amb el seu cosí gran i la seva germana gran. Quan el van veure a dins, li van dir que havia de marxar cap a casa i anar a l’escola perquè aquesta protesta no era cosa seva. Va sortir i allà, la policia el va disparar matant-lo immediatament. El cosí gran, per una qüestió d’honor cultural, el va agafar en braços perquè a la tradició africana els grans sempre es fan responsables dels petits, i aquest moment va quedar immortalitzat en una fotografia que va recórrer el món i que mai es va saber qui va ser-ne l’autor (el fotògraf va treure ràpid el carret, se’l va amagar a la butxaca i va tirar la càmera per por que el matessin). 

Aquella foto va recórrer el món i el cosí gran que portava Pieterson en braços es va escapar de la policia, ja que aquests el buscaven per arrestar-lo perquè consideraven que aquella fotografia que relatava la realitat que amagaven la va provocar el cosí gran, quan en veritat va ser una qüestió cultural i d’ajudar als teus. El cosí es va escapar primer a Eswatini i després a Nigèria i no se n’ha sabut mai més res d’ell. Diuen que segurament no està viu, perquè si no, al finalitzar l’Apartheid i amb l’entrada de Mandela al govern hagués tornat un altre cop cap a casa. 

Ara, cada 16 de juny hi ha una festa nacional on la gent es troba al lloc on van matar Hector Pieterson vestida d’uniforme escolar. Al memorial, podràs visitar un petit museu, l’església on es van refugiar els estudiants, així com també el lloc on Hector Pieterson va morir, amb la fotografia del seu cosí agafant-lo en braços. 

– Caminar per Vilakazi street i entrar a la casa de Nelson Mandela

A pocs llocs poden presumir de tenir un carrer on hi han viscut dos premis Nobels com Nelson Mandela i Desmond Tutu. Aquest és el cas del carrer Vilakazi, situat al barri de Soweto, a Johannesburg. 

Aquest és un dels carrers més famosos de la ciutat. Això es nota amb la quantitat de gent amb armilles grogues que organitzen els aparcaments; altres que venen records i barrets; restaurants plens de comensals; i persones amb estil que passegen per una de les zones més icòniques de la ciutat.

Allà, podràs visitar la casa on Nelson Mandela va viure amb la seva segona dona, la Winnie. Podràs entrar per a veure les diferents cambres de la casa, i conèixer més sobre la història d’aquest polític sud-africà. També podràs veure els impactes de bala de la policia sud-africana quan intentaven atemorir la família de Nelson Mandela mentre ell era a la presó. De fet, a la Winnie la van detenir a la porta de casa seva. 

La Winnie destacava per tenir un caràcter fort i tenia unes idees molt clares de com lluitar contra els favorables a l’apartheid: enfrontant-se a ells. Un cop Mandela va ser alliberat, i es van començar a establir les bases per abolir les lleis segregacionistes del règim de l’Apartheid, ella volia revenjar-se contra els blancs que havien donat suport al règim; mentre que Mandela era favorable a la reconciliació. Es van divorciar, però avui en dia Winnie és un gran referent per a molta població negre africana.

Ben a prop de la casa de Nelson Mandela, hi ha la casa de Desmond Tutu que va morir recentment al desembre del 2021. Ell ja no vivia al barri de Soweto, ja que es va traslladar a viure a Ciutat del Cap. Avui en dia, la casa és una propietat privada on viu el seu germà i, per tant, només la podràs veure des de fora. 

– Visitar el museu de l’Apartheid

El museu de l’Apartheid de Johannesburg és un dels museus més importants i visitats de Sud-Àfrica. Allà, podràs viure, entendre i conèixer el passat aterrador que va viure la població de color durant el règim de l’Apartheid. 

Penseu que el règim de l’Apartheid es va acabar oficialment l’any 1993. Per tant, tots els testimonis que llegiràs i tota la història que viuràs va passar fa molts pocs anys. Ja a l’entrada, podràs veure les diferències racials que hi havia quan et donin un tiquet per a blancs o per gent de color; o et facin entrar per a diferents portes per experimentar la separació injusta del sistema racial que va viure Sud-Àfrica durant l’Apartheid. Al museu, podràs veure vídeos, sentir àudios i llegir textos dels testimonis que van viure l’Apartheid entre els anys 1948 fins el 1993. A més, trobaràs informació d’altres successos a escala mundial (com la finalització de la Segona Guerra Mundial i la supressió dels camps de concentració, o la mobilització a Estats Units pels drets civils durant la dècada del 1950 i 1960) que van passar al mateix moment que a Sud-Àfrica hi havia el règim racial de l’Apartheid. Mentre uns avançaven cap a un món més just, altres s’endinsaven en un futur cada cop més negre.

Nosaltres no vam poder entrar perquè estava tancat pel tema covid. Però si està obert, la seva visita és obligada per a conèixer la història recent d’aquest país que va viure una segregació racial inexplicable. Pensa que necessitaràs com a mínim dues hores per a recórrer tot el museu, i quedar totalment impactat d’una de les pitjors tragèdies polítiques del segle XX com va ser el règim de l’Apartheid a Sud-Àfrica. El museu és una bona manera de mantenir viva la història, i d’aquesta manera aprendre dels errors del passat per no repetir-los en el futur en aquest país i a qualsevol lloc del món. 

– Visitar l’església Regina de Soweto

Tal com hem explicat, l’any 1976 va tenir lloc la revolta dels estudiants al barri de Soweto que protestaven sobre l’obligació de fer els exàmens en afrikaans, un idioma que la majoria d’ells desconeixia. Aquesta revolta va durar aproximadament un any, on van haver-hi moltes víctimes amb la mort de 1.003 estudiants. Un dels llocs més especials durant aquesta revolta va ser l’església de Regina. 

En aquesta església, els polítics i dissidents negres s’hi concentraven d’amagat. A més a més, va ser refugi de molts estudiants de color durant la revolta que s’escapaven de la policia. Malgrat tot, algunes vegada aquesta havia aconseguit entrar amb gasos lacrimògens i disparar per foragitar els estudiants. Avui en dia, encara queden restes d’aquests atacs com diferents trets marcats a les parets.

Si visites l’església, podràs veure també diferents fotografies de les escenes que es van viure durant l’Apartheid. A més a més, aquesta església destaca per a tenir una Verge Maria negre, la Madonna de Soweto. En el món, hi ha poques representacions de verges negres (a Catalunya, tenim la moreneta de Montserrat); i per això, són moltes les persones que peregrinen per anar a veure la Mare de Déu. En els últims anys, aquesta església ha passat a ser coneguda per haver rebut la visita de Michelle Obama on hi va fer un discurs sobre el feminisme; o la polèmica visita del president Clinton que va combregar malgrat formar part d’una altra religió; entre d’altres. 

– Visitar el centre de la ciutat mentre passeges per la plaça de Ghandi i puges al mirador del Carlton Centre 

El centre de la ciutat de Johannesburg es coneix com a Maboneng. Destaca perquè en aquella zona totes les propietats són del govern i, per tant, no existeix la propietat privada. Per això, la majoria de locals són botigues, empreses o restaurants. Entre setmana, s’emplena de gent que va a comprar al centre de la ciutat o a treballar, mentre que el diumenge, quan tot està tancat, aquesta zona queda ben buida amb la presència només de nens de carrer i gent sensellarisme que, malauradament, no tenen lloc on viure. 

A Maboneng, podràs trobar la plaça de Ghandi, on hi ha una escultura en honor a aquesta figura que va passar gran part de la seva vida lluitant pels drets de la gent de color a Sud-Àfrica. Mahatma Ghandi va arribar a Sud-Àfrica després d’acabar els estudis de dret a Anglaterra i al no trobar feina al seu país, va anar a Sud-África a treballar com assessor jurídic duna empresa índia de Durban l’any 1893. Allà, va poder viure de primera mà la segregació racial que ja existia entre blancs i la gent de color. 

El 1901 se li acabava el contracte com a advocat, però va decidir quedar-se a Sud-Àfrica per ajudar als seus compatriotes indis que patien les conseqüències d’un estat discriminatori que era governat per l’imperi britànic. Va fundar Indian Opinion, un diari om escrivia en gujarati per a mantenir al corrent de la majoria de població índia de les novetats del país, que no eren gaire bones. Per exemple, el 1906 el govern britànic va obligar a tots els indis a inscriure’s en un cens per tal de fer fora tots els immigrants clandestins i il·legals. Qui no s’inscrigués en el cens, hauria de marxar del país. Ghandi i els seus seguidors rebutgen aquesta llei (que anomenaran llei negra), resisteixen de forma pacífica i comencen a aplicar la desobediència civil: de prop dels 13.000 indis, només es van registrar 511. Ghandi havia de marxar del país, però ell s’hi va negar i va ser traslladat a la presó del Constitutional Hill.

El 1908, Ghandi surt de la presó després d’arribar a un pacte: tots els indis es registraran si suprimeixen la llei d’Immigració que tenia diferents articles de segregació racial entre els blancs i la població local. Els indis es van registrar, però els generals britànics no van complir la promesa. Ghandi i els seus seguidors van respondre cremant les fulles del registre en una foguera, el mateix que farien anys més endavant molta població de color que havia de portar obligatòriament una identificació com a gent de color per ensenyar a la policia.

El govern britànic del Transvaal va aplicar diferents lleis contra la població índia. Per exemple, no deixava entrar els indis a la regió de Transvaal, o l’any 1913 van decidir declarar invàlids tots els matrimonis no cristians fent que les dones índies es convertissin en concubines. Ghandi i els seus seguidors s’hi van oposar de manera no violenta creuant, per exemple, de forma il·legal la frontera amb Transvaal, o amb diferents vagues de sectors claus com la mineria. Ghandi tornaria a ser arrestat, però les seves accions farien efecte i el 1914 es van derogar la major part de lleis discriminatòries d’aquesta regió del Transvaal. El juliol del 1914 va tornar a la Índia, per a aconseguir a través del moviment Satyagraha un altre objectiu: l’alliberació del seu país de l’Imperi Britànic. 

Són molts els que diuen que Ghandi va començar la seva lluita contra les injustícies a Sud-Àfrica. Si no hagués viscut a aquest país africà, probablement no hagués aconseguit l’alliberament del seu país. Per això, avui en dia a la plaça de Ghandi hi ha una estàtua reconeixent la seva gran tasca a favor de les persones de color i vulnerables que vivien a Sud-Àfrica.

A Maboneng, a part del centre financer de la ciutat, també trobem el Carlton Centre, conegut com “The Top of Africa” per ser una de les torres més altes del continent africà amb els seus 223 metres d’altura.   Des de la planta 50 d’aquest gratacels d’oficines i centres comercials, podràs veure una bona panoràmica de la ciutat. Quan nosaltres hi vam anar, l’accés estava tancat degut a les restriccions del covid. 

Com visitar la ciutat? Alguns consells pràctics

Johannesburg és una gran ciutat. Quan hi entres amb el cotxe, ja et dones compte de la seva immensitat amb la gran quantitat de carreteres de quatre carrils que la rodegen; i la gran quantitat de persones que hi habiten.

Per aquest motiu, nosaltres recomanem que per a visitar la ciutat ho facis a través duna agència de turisme local. D’aquesta manera, estaràs menys exposat i no hauràs de patir per la seguretat o la conducció, per quines zones passar i altres aspectes importants com trobar aparcament. A més a més, el fet d’anar-hi amb guia ajudarà a què comprenguis millor tot el context històric i social dels llocs que visites, així com rebre respostes de tots els teus dubtes i qüestions que puguin anar sorgint durant el teu temps a Johannesburg.

Nosaltres vam realitzar un tour d’un dia complet amb en Solly de Phillipians Tour. En Solly és una persona de Johannesburg que dirigeix una empresa de turisme a la ciutat amb trasllats a l’aeroport i visites guiades amb cotxes privats. Nosaltres, amb un dia, vam poder visitar els principals punts d’interès de la ciutat com el barri de Soweto, el Constitutional Hill, Maboneng, algun mercat de bruixeria i l’estadi de futbol del Mundial de l’any 2010, entre d’altres, amb una furgoneta de l’agència que disposava de micròfon, i així en Solly ens anava explicant les diferents parts de la ciutat, així com també ens feia un breu recorregut per la història de Sud-Àfrica.

A part, vam baixar a alguns llocs com la casa de Nelson Mandela o el memorial d’Hector Pieterson on en Solly ens va poder contestar de forma excel·lent totes les nostres preguntes. Una gran empresa de guies locals amb una gran relació qualitat-preu! Si voleu veure els diferents packs que tenen, podeu veure la seva web aquí o contactar directament amb en Solly al +27733077550.

Per aquells que prefereixin anar pel seu compte o que vulguin complementar la visita guiada que ja hagin fet, hi ha l’opció de pujar a l’autobús turístic de la ciutat. El Red Bus de Johannesburg té dues línies, la verda i la vermella, que et porten pels diferents punts més importants de la ciutat. Aquí us deixem un link on podreu veure els recorreguts així com també la seva tarifa de preus.

Finalment, a continuació us deixem uns quants consells pràctics que t’ajudaran a gaudir amb més tranquil·litat de la visita a Johannesburg:

– No surtis de nit si no és imprescindiblement necessari. Johannesburg és una ciutat gegant, amb molts de barris. La millor manera de no exposar-te a problemes de seguretat és no sortir durant la nit, que és el moment del dia amb menys afluència de gent i a on pot ser més fàcil que t’atraquin i et robin. Si vols sortir de nit, parla amb el teu allotjament per aconseguir conductors de confiança.

– No ensenyis objectes de valor mentre caminis per la ciutat. Aprofita per guardar-los al teu allotjament, i així no seràs un candidat perfecte per a què et robin. Si pots, evita de treure la càmera i visita la ciutat amb el teu mòbil que segur que fa molt bones fotografies i queda més dissimulat. I, sobretot, no portis una gran quantitat de diners a sobre. 

– Si condueixes amb el teu vehicle, tanca les portes i tingues les finestres pujades. En alguns semàfors, trobaràs gent demanant i en algunes carreteres, si algú et diu d’aturar-te no li facis cas. Pensa que a les nits hi ha molts conductors que es salten els semàfors en vermell (mirant abans que no vingui ningú) per tal de no aturar-se.

– Compra una targeta SIM local i dades d’Internet per tal de poder reservar Uber, o contactar amb el teu guia o allotjament en cas que passés qualsevol cosa. 

– Si fas una visita amb una agència de turisme, fes cas del teu guia i no t’allunyis massa de les atraccions turístiques. Qualsevol descuit et pot posar en problemes. Moltes d’elles ofereixen gratuïtament una ampolla d’aigua per persona, però per si de cas pregunta-ho. En cas que no et donin aigua, porta una ampolla per tal d’anar-te hidratant en el teu recorregut per la ciutat.

A on dormir a Johannesburg?

A Johannesburg, al ser una de les grans ciutats africanes, trobaràs moltes opcions d’allotjament. Per temes de seguretat, nosaltres aconsellem que dormis al barri de Melville o a Sandton. A continuació, nosaltres destaquem el nostre allotjament que hem fet servir sempre que hem anat a Johannesburg i que considerem que és el millor lloc per a allotjar-te a Johannesburg:

– Sunbury Guest House: Situat al barri de Melville, aquesta casa d’hostes disposa d’aparcament privat i de seguretat en un carrer residencial del barri. Té diferents habitacions amb lavabo privat i un esmorzar inclòs excel·lent, una cuina compartida on podràs cuinar els teus àpats, una sala d’estar amb un piano on podràs descansar i escoltar música o mirar pel·lícules, i un jardí amb barbacoa i piscina per refrescar-te durant les hores de més calor. Tot és portat per la Cristine, una dona molt empàtica i que et farà sentir com si estiguessis a casa. Amb una relació qualitat preu immillorable, és sens dubte la millor opció per allotjar-te si visites la ciutat de Johannesburg. Pots contactar amb ella directament al +27725511783 o visitar la seva web aquí.

Johannesburg és una de les ciutats més grans del continent africà. Amb només poc més de cent trenta anys d’història, s’ha convertit en una de les urbs més importants del món amb un passat històric sobre el règim de l’Apartheid molt recent que converteixen la seva visita en un aprenentatge molt interessant sobre la història del país sud-africà.