Sabíeu que a Angola el preu de la gasolina i el gasoil són molt barats?

Angola és el segon productor de petroli d’Àfrica i el setzè productor de tot el món. L’or negre, el petroli, és el principal motor econòmic del país ja que representa el 95% dels ingressos per exportacions i més del 75% dels ingressos estatals. Al ser un dels països amb més producció de petroli fa que els preus de la gasolina i el gasoil siguin més baixos que d’altres països del voltant.

Quan nosaltres vam visitar el país, el preu del litre de gasoil estava a 135 kwanzas (0.24€). Aquest fet però és antagònic amb el fet que molts cops moltes gasolineres no tenen subministrament d’aquests combustibles per culpa d’una mala previsió del govern. Encara ara, només hi ha una refineria que produeix petroli al país i molt d’aquest, va directe a Xina, que ha finançat bona part de les infraestructures que s’han fet al país.

Sabíeu que a Angola té la capital més cara de tot el món?

Impressionant oi? Si ens preguntessin quina és la capital més cara de tot el món, segur que no la posaríem en un país africà. Doncs, sí, resulta que Luanda, la capital d’Angola ha estat qualificada per Mercer com la capital més cara del món per viure-hi un expatriat. Segons l’índex de cost de vida, Luanda ha superat a capitals com Hong Kong, Tokio, Zurich, Singapur, Nova York…Angola és un país que viu del petroli, però que només se’n beneficien una poca quantitat de població. És un país molt ric però amb 20 milions de pobres. El salari mínim del país, només arriba per comprar 30 litres d’aigua, 10 kg d’arròs i 10 litres de llet. Aquest fet és degut a la gran inflació que ha patit el país juntament amb una crisi del preu del petroli, el poc accés a l’aigua corrent i a la xarxa elèctrica i a la importació del 80% dels seus bens de consum.  Anteriorment anomenada pels portuguesos, la Paris d’Àfrica pel seu ambient sofisticat i el seu caràcter burgés, Luanda intenta trobar el seu lloc entre les capitals del món amb més futur però encara arrossega el pes de les conseqüències d’una llarga guerra civil.

Sabíeu que Angola hi ha una província que es diu Cabinda i que està situada entre mig dels Congos amb un fort moviment independentista?

Cabinda és una petita província del nord d’Angola d’on provenen bona part del petroli i dels recursos del país. Forma part de les 18 províncies en la que està dividida Angola però amb una diferència: està dividida del país per la República Democràtica del Congo (RDC). A Cabinda des del s. XV van crear assentaments els anglesos, els francesos i els holandesos dedicats al tràfic d’esclaus, a la comercialització amb fusta i oli de palma. El 1885 es va convertir en colònia portuguesa a partir del tractat de Simulanbuco i a partir d’aquell moment, el 1956 va començar a dependre administrativament de Luanda. Al moment que Angola va aconseguir la seva independència, es va firmar el tractat de Alvor, on s’incorporava Cabinda dins del nou país independent, Angola.

És a partir d’aquest moment, que el moviment independentista de la regió (que havia sorgit amb el tractat de Simulanbuco) es va anar fent més fort, sota les sigles del FLEC (Front d’Alliberament de l’Estat de Cabinda)i va rebre suport d’altres països del voltant com l’antic Zaire, Congo Brazzaville, República Centreafricana, Gabon i Uganda. Per defensar-se dels atacs, el govern de Luanda va demanar ajuda a les tropes cubanes que havien recolzat la independència d’Angola, a canvi de poder explotar petroli de Cabinda. Les tropes cubanes van ser-hi fins el 1991, i a partir del 2002, es van transferir altre cop soldats, aquest cop de les Forces Armades d’Angola (FAA) a la regió. Aquest fet va provocar molts enfrontaments entre les tropes del FAA i del FLEC, i es van denunciar fortes violacions dels drets humans per part de les tropes del FAA.

Finalment el 2006, es va firmar un tractat d’alto al foc entre les dues parts, on Luanda concedia un 10% dels beneficis que es generaven a Cabinda a la pròpia regió (tenint en compte que el 60% del petroli d’Angola surt d’allà). No tots els dirigents de la FLEC van acceptar aquestes condicions ja que la majoria de la població de Cabinda, no sortia beneficiada per aquest tractat. A partir d’aquest moment, tant Estats Units, com França, com també Xina, s’han intentat posar a la regió donant suport a uns i als altres en funció dels seus interessos. Està clar que Cabinda és una font d’or negre i per tant de diners, i ningú està disposat a deixar la gallina dels ous d’or.

Sabíeu que a Angola hi ha un lloc de peregrinació catòlica molt important de la verge de Muxima?

El 1589 els portuguesos van ocupar la població de Muxima just al costat del riu Kwanza. Deu anys després, hi van construir una fortalesa i l’església que ha esdevingut un lloc de referència del catolicisme al país. Muxima va ser important en l’imperi del tràfic d’esclaus, ja que era allà on els batejaven i els convertien al catolicisme abans d’enviar-los a Amèrica.

Tot i aquest passat tràgic, actualment Muxima respira aires de tranquil·litat. La gent amablement ha batejat a la verge com a “mama Muxima” que vol dir mare del cor. Gent catòlica del tot el país va a venerar-la cada setmana, i es fan peregrinacions expresses per anar a veure la Verge i demanar-li fertilitat, amor, salut, feina…

Sabíeu que a Angola hi ha una regió amb el baobab més ample de tot el continent?

A la regió de Xangongo, al sud del país, es troba una zona plena de baobabs centenaris.  Els baobabs són uns arbres impressionants i bells. Quan en veus un, no et pots quedar indiferent. És un símbol de resistència, tolerància, vida comunitària i longevitat. Poden viure entre 800 i 1000 anys, però hi ha exemplars que han arribat els 5.000 anys. Gràcies els seus teixits fibrosos de l’escorça que absorbeixen aigua de la pluja, poden suportar grans sequeres. Un arbre pot emmagatzemar més de 120.000 litres en el seu interior.  Si voleu saber més sobre aquests arbres no dubte en llegir el nostre article sobre ells, clicant aquí.

Passejar entre mig d’aquests monstres de més de cent anys, és una experiència única. A més, entre mig de tots ells, s’alça imponent “el baobab” un exemplar de més de 27 metres de circumferència que es considera el més gran d’Àfrica. Si teniu l’ocasió d’estar per la zona, no dubteu en anar-hi i visitar-lo!

Sabíeu que el Calulú és el plat per excel·lència d’Angola?

El calulú és un plat típic d’Angola. Pot estar fet de peix sec o fresc, com també de carn seca. Els altres ingredients que s’hi posen són tomates, alls, moniatos, oli de palma, espinacs… Cada cuiner o cuinera té la seva recepta especial, però el que és més important és tastar-lo! Normalment es fa els dissabtes per a tota la família, i és servit amb funge i amb feijao.  Només queda un debat possible, t’agrada més amb peix o amb carn?

Nosaltres vam passar uns dies a la ciutat de Benguela i vam tenir la sort de cuinar i tastar el de peix sec. La veritat és que ens va agradar molt i ho vam recollir en un vídeo. Us animeu a cuinar-lo? Tot seguit podeu veure el vídeo explicatiu.

Sabíeu que la bandera d’Angola recorden a la bandera soviètica?

La bandera d’Angola va ser creada inspirada amb la bandera soviètica amb la falç i el martell. Aquesta està dividida en dues franges: una de color vermell que representa la sang vessada  durant el procés d’independència i l’altre de color negre, que simbolitza el continent africà. Al mig, trobem uns signes en groc que són l’engranatge que representa els treballadors industrials, la falç que representa els agricultors i l’estrella com a senyal de procés i solidaritat.

Durant els anys 1975 al 1992, Angola va estar governada per un partit comunista. Si voleu saber més sobre l’interessant història del país podeu llegir-la aquí.